31 d’octubre 2013

Home a l'aigua (un dissenyador més a l'atur)

Aquesta crisi que està arrasant amb tot, al final ha tirat a aquest home a l'aigua.

Possiblement la frase més important d'aquesta entrada sigui: BUSCO FEINA. L'empresa per la qual treballava, no ha pogut fer front als impagaments dels nostres clients, i finalment aquests, ens han arrossegat a aquest tsunami de devastació i destrucció d'ocupació que tot ho pot.

Repeteixo, la frase més important és: BUSCO FEINA. Per a això he actualitzat el meu perfil a Linkedin També he obert un portafoli a Behance.

Però actualitzant i recopilant tot aquest material amb el qual presentar-me novament en societat, obrint caixes polsoses, carpetes oblidades... observes no sense sorpresa, com molts dels millors treballs es van quedar en projectes i mai van veure la llum. Com els clients no van saber veure (en molts casos no van voler veure) que els avui descarts, haguessin estat grans campanyes de promoció, millors imatges de marca o més eficients productes llançats al mercat. Moltes vegades el no voler córrer petits riscos, fa que tampoc obtinguem els grans èxits esperats.

Em reitero: BUSCO FEINA. Com que confio en les persones, en el contacte directe... Sortiré a fer allò que millor sé VENDRE'M, a partir de demà porta freda. I si truco a la teva porta, no deixis passar l'oportunitat de conèixer-me. A la meva motxilla porto no només formació i experiència, també disposo de grans avantatges contractuals. Parlem?

16 d’octubre 2013

Què busca l'empresa en un dissenyador?

En una entrada anterior vaig explicar que eren les empreses les que triaven al dissenyador, o en el seu defecte al germà, cosí o cunyat.

L'èxit o fracàs d'un disseny, o millor dit l'impacte, acceptació i retorn de beneficis és de l'empresa que contracta els servei del dissenyador. ¿Però que busca avui l'empresa rapidesa o creativitat?.

A la recerca de la immediatesa. La creativitat no està en les màquines. Per tant utilitzar les màquines accelera el procés de producció, però no el procés creatiu, com va explicar en el seu dia Wim Crouwel. Quan la creativitat es deixa en mans de les màquines els resultats són homogenis. L'ús de plantilles predissenyades per a blogs, webs, ebooks, per a la maquetació de catàlegs. O més indignant per als professionals, la utilització de pàgines generadores de logotips... Tots els operaris, utilitzen els mateixos filtres, efectes, tipografies.

Treballant així cap marca aconseguirà notorietat, per tant, tampoc destacarà de la resta. No aconseguint l'objectiu. Llavors s'atribueix el fracàs al dissenyador. I al meu entendre el fracàs és de l'empresa, que no valora en la seva justa mesura la tasca que desenvolupa el dissenyador.

A la recerca de la creativitat. Tots els professionals estem preparats per treballar sota pressió, tots coneixem mètodes que ajuden a generar idees... Un creatiu pot donar amb una idea en 5 minuts o en 5 setmanes. També és cert que a més temps qualsevol idea hauria d'estar més elaborada, reposada i hauria de ser millor, que aquella que s'ha de cuinar en mitja hora. Quan el creatiu desenvolupa una idea aquesta està fonamentada en uns criteris d'efectivitat. Aplicat uns coneixements que doten a aquest disseny de les característiques particulars que el faran únic, reconeixible.

La marca destacarà aconseguint, ara sí, l'objectiu marcat. Llavors l'èxit també s'ha d'atribuir a l'empresa que ha sabut entendre el valor afegit del disseny. De la cretivitat per sobre de la rapidesa.
 
Ir abajo Ir arriba