30 de setembre 2013

Mockup, maquetes o ficticis

Presentar un disseny al client requereix d'una cura especial. Estem venent una idea, moltes vegades de coses intangibles. Un futurible.

Fer que aquest intangible, sigui no només comprensible per al client, sinó atractiu i impactant, requereix d'una cura especial en els detalls. Per ajudar-nos a realitzar maquetes realistes de productes diversos existeixen els mockup terme anglès per anomenar les plantilles o ficticis. Plantilles de maquetes preparades per rebre el nostre original 2D i convertir-lo en 3D. Ja sigui un llibre, un CD, un envàs cosmètic o una llauna de beguda...

PSDCovers és un recurs gratuït, que amb accions de Photoshop permet en minuts generar presentacions hiperrealistes. És compatible amb les versions CS2 a CC. 100 plantilles llestes per usar i de lliure disposició.

21 de setembre 2013

Jobs, un biopic deslluït.

Al mes de gener coincidint amb la seva presentació al festival de Sundance, ja em vaig referir a ella. Estrenada ahir a Espanya la cinta em va deixar indiferent. Puc això sí, dir que és correcta.

Ashton Kutcher encarna Steve Jobs i no es pot dir que ho faci malament. La pel·lícula com a tal tampoc és deficient. Però podria passar per ser una cinta per a televisió, de les que s'emeten a les tres de la tarda per facilitar la migdiada.

Possiblement és degut a que tots coneixem les anècdotes, els moments claus de la companyia, les sentències i frases que centenars de vegades s'han posat en boca de Steve Jobs. I la pel·lícula fa poc més que posar en imatges aquest cúmul de situacions, que per si soles no impacten. No enganxen l'espectador a la pantalla i en certs moments es fa pesada. No aporta res de nou que la faci brillar, sobresortir, destacar...

Podria passar per ser un vídeo institucional de la companyia per a nous empleats.

20 de setembre 2013

L'aeroport de Barcelona farà olor de crema catalana.

L'aeroport de Barcelona ha creat una aroma propi, el "Barcelona airport essence", amb l'objectiu d'aromatitzar alguns espais de la terminal. L'aroma en qüestió recordarà a la crema catalana, una essència de fàcil reconeixement, agradable i molt associada a Catalunya.

Aquesta acció entraria dins el camp conegut com màrqueting olfactiu. No és nou, i en aquest cas s'aplica a un espai amb la intenció de situar-se en un lloc, com ja va fer al seu dia el grup Zara a les seves botigues o McDonald 's en els seus locals, per atreure al públic.

Com a dissenyadors gràfics aquest és un recurs poc utilitzat però molt efectiu. En una de les moltes activitats del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, se'ns van mostrar diverses formules per utilitzar aquest recurs el màrqueting olfactiu, en projectes del dia a dia (i d'això fa almenys un parell d'anys dins el programa DDD). Catàlegs amb olor de... papers impregnats en... Però això com se'ns va demostrar en aquella ocasió, és només una de les moltes possibilitats. ¿Per què que passa si texturitzem el paper imitant... i ho cobrim amb...? Com es pot deduir hi ha vida més enllà dels plastificats, vernissos...

La impressió en paper no està morta.

06 de setembre 2013

A la recerca del consumidor, el neuromàrqueting.

Per què Coca cola i no Pepsi?, Per què PC i no Mac?, Per què Lego i no Tente?, Per què Barça i no Reial Madrid?...

En tot moment realitzem eleccions, decidim que comprem, mengem, com ens vestim... Però són aquestes eleccions tan aleatòries que creiem? Realment triem nosaltres? O trien per nosaltres?

Com a dissenyadors donem forma gràfica, vestim i fem comprensibles i amistosos conceptes que altres empreses a través d'estudis defineixen com la manera més raonada, eficient, efectiva i eficaç de vendre un producte, d'arribar al consumidor.

Cada empresa es dirigeix a un públic específic, amb un missatge específic. Per tant cada empresa es presenta davant la societat de consum, d'una manera determinada i única, diferenciadora en tot moment de la competència, uns valors que s'associaran únicament a la marca, propis i intransferibles.

Un determinat color, una forma, un nom, faran que quedi gravada en la memòria col·lectiva una marca. Aquest procés pot portar mesos, anys, o dècades... depenent de l'impacte inicial adquirit, o la innovació amb què aquesta empresa es presenti en el mercat, distingint-se de la seva competència, diferenciant-se.

Però com tots sabem, avui ningú té temps, tot és per abans d'ahir. I els beneficis han de ser immediats. Per tant les empreses de màrqueting aguditzen cada vegada més els seus sistemes de prospecció de perfils. I si bé les xarxes socials semblaven la panacea per trobar perfils idonis als que vendre un determinat producte, això no és suficient i ara proposen nous camps d'acció com el neuromàrqueting.

S'estima que el 85% de les nostres decisions les prenem de manera subconscients i que només un 15% són decisions realment conscients. La majoria de les nostres decisions de compra estan intervingudes per estímuls subconscients que cap subjecte verbalitzarà en un estudi amb tècniques convencionals. El neuromàrqueting consisteix en l'aplicació de les tècniques de recerca de les neurociències a la investigació de màrqueting tradicional. A través de tècniques de mesura de l'activitat cerebral les neurociències permeten, esbrinar quins nivells d'atenció està prestant un subjecte a una informació rebuda, un cartell publicitari, un anunci televisiu... També poden mesurar molts conceptes, com l'activació del subjecte o el seu estat emocional.

Aquí deixo l'enllaç a un reportatge que va emetre en el seu dia TV3, sota el títol No pensi, compri. On és mostra, com l'estudi del cervell humà permet penetrar en el consumidor de forma molt més ràpida i agressiva. Realitzant una venda amb molt menys esforç. Nous temps, noves tècniques. I Per què Clicks de Famobil i no Clicks de Playmobil?
 
Ir abajo Ir arriba