29 de juny 2013

Què és tipografia?
Una disciplina per si mateixa.

Petit documental realitzat per Tamara Romero que fa una anàlisi social de la situació que viu la disciplina tipogràfica en l'actualitat.

 

21 de juny 2013

Ser un home anunci per voluntat pròpia

Per dóna la benvinguda a l'estiu recupero un escrit que vaig realitzar al juny de 2008, per a un bloc que tractava la publicitat i el disseny des de l'humor i la ironia. En aquests cinc anys, crisi inclosa, s'han anat en orris molts projectes empresarials. Entre ells, un que en tocava molt de prop i en què tenia molta fe. UOO TEE KINGDOM Amb samarretes així, qui necessita pantalons?. Un local al Raval de Barcelona, on estaven reunides les millors samarretes de petits estudis de disseny gràfic, dissenyadors free-lance i reputades marques.

Possiblement les samarretes són un suport ideal per plasmar la creativitat. Solen ser projectes sense client, sense regles... on poder demostrar tot allò que un vol. El límit només el posa un mateix. Tots els dissenyadors hem tingut la temptativa de fer una "col·lecció". Tu, aquell, l'altre... fins i tot jo que tinc una carpeta plena de projectes, que no han vist encara la llum.

Però que fem en realitat Quan ens posem una samarreta?

És un diumenge de comoditat, sense pretensions. Ens aixequem, el sol ens saluda i sortim pel passeig marítim, fent temps fins l'hora de l'aperitiu. Sense intenció d'aparentar he sortit amb unes xancletes, bé una simple tira de cuir sobre una base súper fina. Com trepitgi una merda de gos fresca, hauré de amputar-me el peu. Uns texans vells, són els que més m'agraden. Desgastats, fins i tot amb algun petit trencat. I una samarreta, fins fa un moment no sabia com. Dic això perquè he hagut de baixar el cap per assegurar-me que anunciava avui. En veure venir de front un anònim que s'acostava orgullós lluint una que deia: NECESSITO CO-ESTRELLA PER A PEL·LÍCULA PORNO... EXPERIÈNCIA NO NECESSÀRIA. Jo per la meva part avui dic: JO TAMPOC VAIG SER CONVIDAT A LA BODA REIAL (I la vaig pagar de la meva butxaca). Regal, previ pagament de la revista El Jueves.

És curiós com de les samarretes es treu tant partit. I no em refereixo al moment en què es fan velles i les utilitzem com a draps per netejar. O com pijames improvisats. Som homes anunci per voluntat pròpia. Una evolució lògica de l'home anunci d'antany.

N'hi ha de marca Levi's, Calvin Klein o Polo Ralph Lauren. Com més gran sigui la marca, més cara ens haurà costat. Però estúpidament, més orgullosos ens sentirem. N'hi ha estrictament publicitàries Ciment Cola Vat, Gimnasos Dir o Cigarrets Winston. Amb unes reafirmem la nostra personalitat, gustos o creences i també demostrem tenir una edat o poca dignitat: Barón Rojo o Naranjito.

El fet cert és que no són poques les iniciatives que acaben plasmades en una samarreta. Els gurus de marxandatge les inclouen en tot tipus de packs promocionals com a reclam. Els grups "anti" les utilitzen per donar veu als seus ideals i com a font de finançament. No hi ha esdeveniment que es preï que no tingui la seva des de festivals de música o cinema, a festes majors. Fins activitats més prosaiques com a finals de curs escolar o comiats de solters, aquestes darreres van acompanyades de l'ineludible barret de polla (amb perdó) gegant.

És un suport econòmic. Són molts els que s'apunten al carro del disseny d'aquesta peça com a targeta de presentació. Donar noms, fer llistes, és sempre subjectiu. Entre els centenars de petites empreses que despunten hi ha idees apetitoses. És el cas de Catalunyam! utilitzen, juguen i manipulen el receptari gastronòmic català. Dos dels molts casos d'estudi d'empreses ja consolidades serien Kukuxumusu i Custo Barcelona. El primer amb una línia clara, i un dibuix simple, fa des de humor de qualsevol tema, a promoció de monumets, actes o ciutats. Sent molt simplista i clar, ha recollit l'essència del conegut I love NY en què un cor vermell substitueix la paraula love, creat el 1973 per Milton Glaser. Afusellat durant molt de temps per totes les localitats de costa. El segon com ell mateix s'ha cansat d'explicar, que recull l'essència del surf californià. Els colors, traços, el collage. Creant un producte que s'ha exportat a tot el món i que ha portat des del star system de Hollywood, al més anònim dels mortals. Encara recordo quan portava unes samarretes comprades al mercat per quatre duros d'una desconeguda marca Custo Line. Podria posar-me avui un model Custo de fa 4 o 5 temporades?

Això em porta a pensar en la samarreta com a obra d'art. Molts dels dissenys més actuals, si fossin penjats a qualsevol paret d'una galeria d'art passarien per ser peces de col·lecció. Seria el cas de Plausive una iniciativa que només fabricava cent peces numerades de joves dissenyadors. Projecte que crec, es va reconvertir, ara es dediquen a les xapes.

Les idees flueixen, la reivindicació sol ser un tema recurrent. La dissenyadora Raquel Català despuntar amb models de temàtica social "ahorra agua", "telebasura" o "matador". Projecte, que crec, també es va cremar.

Una altra dissenyadora que expressar la seva opinió sobre una samarreta va ser Yolanda Vinuesa, que com molt bé s'explica en l'editorial del número 109 de la revista Visual. Després d'un lema tan intranscendent com "Óptima yo también lo odio" (frase que subscric) va ser censurada en un congrés de tipografia. Demanant que fos retirada la peça de l'exposició "in pectore" celebrada a València.

No només els joves aprofiten aquest mitjà. Les passades festes de Nadal Oliverio Toscani fotògraf-ideòleg de les campanyes de Benetton. Col·laborava, amb l'ajuntament de Milà en una campanya solidària, proposant el lema "¿És Navidad? ¿Follamos?".

I jo replico:
- No cal esperar a Nadal, per tenir una "noche buena".

Com crec haver demostrat som un suport publicitari, ara que som conscients Quina samarreta ets tu?

11 de juny 2013

Què li hem de demanar a una prova de color?

Una prova de color certificada és una prova que simula l'aspecte final d'un imprès, normalment amb uns altres mitjans o tècniques de reproducció.

Què es demana a una prova de color? 
Precisió de color (Que s'aproximi al màxim als colors reals d'impressió) 
Repetibilitat (Que tantes vegades com es repeteixi una prova aquesta surti sempre igual)

Quants tipus de proves existeixen?

Tants com proveïdors i enginys han inventat amb aquest propòsit.
Podem dividir-les en tres grans grups.
Proves basades en pantalla (Softproof).
Depenen del correcte calibratge del monitor. Són de baixa fiabilitat.

Proves físiques (Hardproof)
Proves certificades amb estàndards industrials.Són sistemes tancats certificats per una associació.
ECI (European Color Initiative)
FOGRA Graphic Technology Research Association
ISO (International Organization for Standardization)
Proves amb sistemes propietaris.
Es generen per a una determinada màquina d'impressió.

Com es determina un estàndard per a proves de color?
Ja siguin estàndards industrials o sistemes propietaris el procediment és el mateix.
Es líniaritza i estandarditza el paper de proves.
Es líniaritza i estandarditza la màquina de proves.
Utilitzant un full estàndard de calibratge, imprès per una màquina en condicions òptimes, es realitza una lectura amb un espectrofotòmetre.
Tenim llavors un perfil d'impressió del plòter de proves.
Realitzem tots els passos que nou per treure el perfil de la màquina d'impressió que volem simular.
Apliquem els perfils al nostre RIP de proves, o sistema CMS i tenim una màquina preparada per a realitzar proves de color.
Per aprofundir més en el tema adreceu-vos a l'apartat de gestió de color.

Problemes comuns en les proves de color
Les conversions entre diferents espais de color (lab, RGB, CMYK)
Les condicions en les quals es realitzen les proves de color (Tinta, paper)
L'error ΔE Delta E permès
El preu de manteniment i consumibles (rendibilitat)
 
Ir abajo Ir arriba