28 de febrer 2013

Com respondre a les preguntes que sobre gestió de color ens fan les diferents aplicacions? (II)

A una entrada anterior explicava com tractar els paràmetres de gestió de color quan s'obre un document. En aquesta explicaré de forma senzilla, com tractar els documents en tancar-los en format PDF/X.

Hem realitzat el nostre disseny. Hem d'enviar-lo a impremta i ens demanen que generem un PDF/X. D'ells vaig parlar en aquesta altra entrada. I en aquesta altra de com els sistemes CMS tracten nostre arxiu PDF. L'objectiu final del PDF/X, és generar un arxiu, amb uns mínims de qualitat que ens garanteixi una impressió final correcta.

Tots els programes ja siguin de dibuix vectorial, de tractament d'imatge o maquetació, de llicència propietaria o lliure, tenen aproximadament els mateixos quadres de diàleg.

Com a dissenyador i generalitzant, quan realitzem la posada en pàgina del material gràfic, no verifiquem si totes les imatges tenen el mateix perfil de color, format de fitxer i fins i tot es pot donar el cas que estiguem barrejant diferents espais de color CMYK, RGB... No tinc intenció de canviar els mètodes de treball de ningú. Però de la mateixa manera, les paletes de mostres o colors estan plenes de tintes que no s'han utilitzat, de duplicats, de colors CMYK, RGB, Lab... En aquesta entrada explico la importància de netejar les paletes quan el disseny és tancat. L'art final sol contenir informació innecessària, que no hi hauria de ser-hi.

En definitiva hem de tancar el nostre disseny per a la impremta. Per tant tot el material contingut hauria (per ser puristes) de tenir un únic perfil de color. En aquesta entrada parlo dels perfils de color més adequats, segons la tasca a fer. I un únic espai de color. El que equivaldria a generar un PDF/X1a. Però les normes ISO per a la generació de PDF/X en arts gràfiques deixen un marge més ampli per jugar, com tots sabem. Són més permissives.

Disposem de tres possibilitats bàsiques: Sense conversió de color, convertir destí i convertir destinació (mantenir valors). I depenent de la sortida que donem al nostre pdf, varien les opcions que podem o no activar. La conversió de color indica com es representa la informació de color a l'arxiu PDF.

Sense conversió de color: Conserva les dades de color com estan, ja siguin aquestes CMYK, RGB o Lab. És l'equivalent a realitzar un PDF/X-3. Totes les transformacions, canvis, i possibles alteracions de color les realitzarà el impressor segons el seu criteri i la configuració del seu sistema CMS. Per al dissenyador és l'opció més senzilla, però la que té més opcions de generar sorpreses i disgustos.

 Convertir destí: Converteix tots els colors al perfil seleccionat per destí. També transforma, si cal, els colors directes o tintes planes. I tots aquells objectes sense perfil incrustat. Per adequar-los al perfil de destinació, ja sigui aquest CMYK o RGB. És a dir, si el nostre impressor ens va dir, que treballéssim amb el perfil Fogra 39, o amb un perfil propietari amb ens va facilitar (el seleccionem, i activem com a perfil de destinació) aplicant així aquesta conversió a tots els elements, repeteixo tots, es convertiran al perfil que ens va recomanar l'impressor. Foren o no originàriament concebuts amb aquest. A més ens dóna l'oportunitat de comprovar el PDF/X final si tot el color és del nostre grat (en pantalla calibrada). Doncs totes les transformacions CMS, ja les hem generat nosaltres. No hi ha sorpresa possible. La millor opció que podeu triar per no complicar-vos.

Convertir destinació (mantenir valors): Converteix els colors a l'espai del perfil de destinació només si han incrustat perfils diferents del perfil de destinació (o si es tracta de colors RGB i el perfil de destinació és CMYK, o viceversa). Els objectes de color sense etiquetar (sense perfils incrustats) i els objectes natius (com a text o art lineal) no es converteixen. Aquesta opció només està disponible si la gestió de color està activada. Una variant dels processos anteriors que et permet, si treballes de forma rigorosa i metòdica, tenir més control sobre les transformacions. I deixa certs elements per a la transformació posterior del CMS de la impremta.

  • Què és el perfil de destinació? Descriu la gamma del dispositiu de sortida RGB o CMYK (una pantalla, una màquina d'òfset, un plòter). Sempre hauriem d'indicar quin és el perfil de destí.
  • Incloure o no els perfils al PDF? A través de la norma d'inclusió de perfil determinem si un perfil de color està inclòs a l'arxiu. Les opcions varien depenent de la configuració del menú Conversió de color, i de si un dels estàndards PDF/X està seleccionat i de si la gestió de color està activada o no. Sempre hauriem d'incloure els perfils.
  • I finalment, simular la sobreimpressió. Una gran opció per visualitzar el resultat final amb garanties. Simula l'aspecte de les separacions d'impressió mantenint l'aspecte de sobreimpressió a la sortida composta. Quan l'opció Simular sobreimpressió no està seleccionada, s'ha de seleccionar Previsualitzar sobreimpressió en Acrobat per veure els efectes dels colors solapats. Quan l'opció Simular sobreimpressió està seleccionada, es canvien les tintes planes per colors de quadricromia equivalents i els colors solapats es mostren i imprimeixen correctament, pots comprovar els colors del document directament al monitor abans de reproduir-los en un dispositiu de sortida determinat.

19 de febrer 2013

Adobe i el seu "creatiu" núvol

Avui he assistit a la presentació a Barcelona del CREATE NOW WORLD TOUR d'Adobe.

A mig camí entre la convenció de vendes i la presentació de producte... Quatre hores en què Adobe sense les presses, sense les empentes (excepte en el coffee break) de les típiques i tòpiques presentacions en les fires de mostres, ha disseccionat una a una totes les seves aplicacions.

Amb un auditori ple i expectant, han realitzat una exposició meticulosa, mil·limetrada i estudiada on primer Anna Mesas, experta sènior en prevenda en solucions de disseny. A introduït subtilment l'auditori en el flux de treball que es pot crear amb Indesign en els formats tradicionals (que tots coneixem) i com utilitzar i reconvertir la mateixa informació per als nous formats (smartphone, iPad, tauletes...) utilitzant l'estàndard DPS (Digital Publishing Suite).

Més tard Antoni Lirio, enginyer de sistemes, ha esmicolat tot el paquet de programes que suposa Edge. Demostrant que cada vegada s'està simplificant més la tecnologia, en favor de l'usuari.

Tot molt bonic, molt cuidat... Però el núvol d'Adobe, poc a poc, es va tronar en núvol negre de tempesta. Si la part expositiva llueix molt i enlluerna; del somni et treu l'ambiciosa i inflexible nova política de preus d'un caramel anomenat Adobe Creative Cloud. Amb uns arguments que a pocs convencen: El sistema de lloguer per ús... el degoteig d'actualitzacions, noves aplicacions...

01 de febrer 2013

La descoratjadora carta d'Alberto Corazón

Publicada originalment a la Revista Visual número 160.

Només faig de transmissor d'un escrit amarg d'Alberto Corazón. Dissenyador multi-premiat a dins i fora de les nostres fronteres. Avalat per una dilatada carrera professional que li permet parlar des de la perspectiva del temps i el coneixement profund d'una professió que estima tant, com tots nosaltres.

 
Ir abajo Ir arriba