24 de desembre 2013

Mamà, vull ser Community Manager!


Sigui a nivell personal, com a empresa o com una sortida professional més, avui és molt demandat el perfil de community manager.

Avui dia no sobte tenir un perfil personal a Facebook, un professional a Linkedin, un compte a Twitter. Mantenir un canal a You Tube. Pujar fotografies a Flickr o Instagram. Un portafolis a Behance o Carbonmade. A més mantenir un bloc a WordPress o Blogspot. I tenir MySpace, Google+... Una professió de nova creació, on van a parar gent del periodisme, la comunicació, personatges multidisciplinaris.

Aquí us deixo un vídeo d'Elena Benito Ruiz, fundadora de Ubikuo, una empresa dedicada al community manager o social manager o gestor de comunitats. La curiositat d'aquest vídeo resideix en la forma i en el fons. Explica tot allò que no ha de ser un community manager. D'una forma amena, senzilla i molt didàctica.

08 de desembre 2013

PANTONE 18-3224 Orquídia Radiant, color de l'any 2014

Un fascinant, màgic, i enigmàtic porpra.

Pantone autoritat mundial en color ha anunciat avui el PANTONE® 18-3224 Orquídia Radiant, com el color de l'any per al 2014.

"La directora executiva de Pantone Color Institute Leatrice Eiseman afirmava. "Com una invitació a la innovació, Orquídia Radiant fomenta l'expansió de la creativitat i l'originalitat, una cosa cada vegada més valorat en la societat actual."




01 de desembre 2013

Quin costat del seu cervell és més dominant?

Un joc amb el qual descobrir si ets una persona que utilitza equitativament ambdós costats del cervell.

Al costat esquerre del ring l'hemisferi estrateg, racional i lògic.
De l'altre costat del ringl'hemisferi dret creatiu, intuïtiu i curiós.
Qui guanyarà? http://es.sommer-sommer.com/test-cerebral/

30 de novembre 2013

Eclectics, un vídeo que situa Barcelona al mapa.

Marc Aliart Cortés ha realitzat un documental, com a projecte final d'un màster realitzat a l'escola Elisava, on situa Barcelona al mapa de les capitals del disseny.

Institucions, professionals i escoles de Barcelona parlen sobre la ciutat. De com cada un veu la situació des de la seva perspectiva, sempre subjectiva. Creant així un panoràmica eclèctica del medi, on des de l'autocrítica, es pot arribar a la reflexió i el debat.

Des d'aquest bloc no podia deixar de divulgar un documental amb un títol tan ben triat. Bromes a part gaudiu d'aquest treball d'en Marc, un excel·lent treball.


26 de novembre 2013

Una eina online on verificar dissenys adaptatius

Fantàstica eina per comprovar en línia dissenys adaptatius.

Avui un recurs a la xarxa.

Una fantàstica eina en línia per verificar la usabilitat i l'aspecte final dels nostres dissenys adaptatius o dissenys responsibes: http://springload.responsinator.com/

ICC per a papers especials de Fredigoni

Ja he explicat la funció dels perfils ICC. Què fer quan el nostre impressor no ens facilita un perfil amb el treballar. Avui porto un recurs ofert per Fredigoni.

La paperera Fredigoni ofereix els perfils ICC dels seus papers. Inclouen a més vídeo explicatiu, en italià, d'on col·locar-los, com utilitzar-los. Link de descàrrega 

Podràs així anar sobre segur i veure els resultats abans de realitzar el treball.

10 de novembre 2013

El valor de la paraula

Quantes vegades t'has vist en l'obligació de redactar textos per a un catàleg? Quantes vegades has reorganitzat un escrit per millorar la seva comprensió i el teu treball? No són poques les ocasions en què et veus en l'obligació de realitzar tasques de copy, copywriter o redactor de continguts.

Hi ha especialistes en la matèria, dedicats en exclusiva a redactar textos. No sé si avui dia perdura el binomi indissoluble d'antany en les agències, de dissenyador gràfic i copywriter. Però per a aquells que hem de tractar en solitud amb aquests temes, coneixem quines són les bases?

Una simple coma pot canviar el significat d'una frase: Innocent, no culpable. Que és tot el contrari a: Innocent no, culpable.

De com adjetivem un producte, de quins atributs el dotem, dependrà com ho percebi el consumidor. Per tant no és el mateix dir: Pa, o Pa Rústic, o Pa Blanc 100% Natural.
I aquests matisos en el text decanten al consumidor a triar un o altre.

Però com s'arriba a aquestes subtileses verbals. D'entrada hem de situar el context i per a això necessitem saber :
A quin mitjà o suport realitzarem la campanya?
És aquesta una campanya local o global? Hi ha matisos culturals rellevants?
En què ens diferenciem de la competència?
Quin és el nostre públic objectiu?
I per tant, quin to hem d'utilitzar en la nostra comunicació?

A quin mitjà o suport realitzarem la campanya?
No és el mateix un text per a un anunci en premsa, ràdio o televisió. De la mateixa manera no transmetrem la informació literalment d'un catàleg a una pàgina web i fins i tot, a una tauleta. I no obstant això si que transmetrem els mateixos valors de marca o producte.
Per tant conèixer el mitjà és important, per plantejar la millor estratègia.

És aquesta una campanya local o global? Hi ha matisos culturals rellevants?
Les connotacions culturals marquen la forma i el fons. Llatins , asiàtics, centre europeus... Assimilen la informació de forma diferent, per tant cal tractar-los de forma diferent. Si el mercat al que et dirigeixes és local, podràs expressar-te d'una determinada forma. Si el mercat en canvi és global, possiblement hauràs de canviar expressions i girs de l'idioma que poden crear confusió o rebuig a milers de quilòmetres. Per exemple el mercat japones no va veure cap problema a llançar el Mazda Laputa o Nissan Moco.

En què ens diferenciem de la competència?
Conèixer en que som diferents, ens aporta aquest valor afegit que ens diferencia de la competència. Aquesta empresa es distingeix per... I aquest és el valor que hem impregnar el ment del consumidor i així quan pensi en... Pensarà en nosaltres com a marca.

Quin és el nostre públic objectiu?
Si abans apuntava que hi ha diferències culturals importants que cal conèixer, no és menys important conèixer el públic objectiu al qual dirigir-se. No és el mateix dirigir-se a un home o una dona. De la mateixa manera que fer-ho a una persona de 20 anys o a una de 60. I fins i tot l'escala social marca clares diferències, per vendre un mateix producte. Més distincions solters o casats...

I per tant, quin to hem d'utilitzar en la nostra comunicació?
Podem vendre com dic un mateix producte a diversos grups de consumidors, sempre que el to sigui adequat per captar l'atenció d'aquests. Per exemple un cotxe: Al jove urbanita li direm que és el vehicle perfecte per sortir els caps de setmana a la natura, a l'aventura. El mateix vehicle a les famílies el vendrem com fiable i segur per als seus. I l'executiu com a vehicle de prestigi i classe social.

Per tant la tasca del redactor publicitari o copy és escriure amb l'objecte de promoure un negoci, una opinió, o una idea. El propòsit principal d'aquesta manera d'escriure és la comercialització, o promoció. Activar una venda, un benefici.

Com que el tema dóna per a molt, considero aquesta una primera pinzellada.

31 d’octubre 2013

Home a l'aigua (un dissenyador més a l'atur)

Aquesta crisi que està arrasant amb tot, al final ha tirat a aquest home a l'aigua.

Possiblement la frase més important d'aquesta entrada sigui: BUSCO FEINA. L'empresa per la qual treballava, no ha pogut fer front als impagaments dels nostres clients, i finalment aquests, ens han arrossegat a aquest tsunami de devastació i destrucció d'ocupació que tot ho pot.

Repeteixo, la frase més important és: BUSCO FEINA. Per a això he actualitzat el meu perfil a Linkedin També he obert un portafoli a Behance.

Però actualitzant i recopilant tot aquest material amb el qual presentar-me novament en societat, obrint caixes polsoses, carpetes oblidades... observes no sense sorpresa, com molts dels millors treballs es van quedar en projectes i mai van veure la llum. Com els clients no van saber veure (en molts casos no van voler veure) que els avui descarts, haguessin estat grans campanyes de promoció, millors imatges de marca o més eficients productes llançats al mercat. Moltes vegades el no voler córrer petits riscos, fa que tampoc obtinguem els grans èxits esperats.

Em reitero: BUSCO FEINA. Com que confio en les persones, en el contacte directe... Sortiré a fer allò que millor sé VENDRE'M, a partir de demà porta freda. I si truco a la teva porta, no deixis passar l'oportunitat de conèixer-me. A la meva motxilla porto no només formació i experiència, també disposo de grans avantatges contractuals. Parlem?

16 d’octubre 2013

Què busca l'empresa en un dissenyador?

En una entrada anterior vaig explicar que eren les empreses les que triaven al dissenyador, o en el seu defecte al germà, cosí o cunyat.

L'èxit o fracàs d'un disseny, o millor dit l'impacte, acceptació i retorn de beneficis és de l'empresa que contracta els servei del dissenyador. ¿Però que busca avui l'empresa rapidesa o creativitat?.

A la recerca de la immediatesa. La creativitat no està en les màquines. Per tant utilitzar les màquines accelera el procés de producció, però no el procés creatiu, com va explicar en el seu dia Wim Crouwel. Quan la creativitat es deixa en mans de les màquines els resultats són homogenis. L'ús de plantilles predissenyades per a blogs, webs, ebooks, per a la maquetació de catàlegs. O més indignant per als professionals, la utilització de pàgines generadores de logotips... Tots els operaris, utilitzen els mateixos filtres, efectes, tipografies.

Treballant així cap marca aconseguirà notorietat, per tant, tampoc destacarà de la resta. No aconseguint l'objectiu. Llavors s'atribueix el fracàs al dissenyador. I al meu entendre el fracàs és de l'empresa, que no valora en la seva justa mesura la tasca que desenvolupa el dissenyador.

A la recerca de la creativitat. Tots els professionals estem preparats per treballar sota pressió, tots coneixem mètodes que ajuden a generar idees... Un creatiu pot donar amb una idea en 5 minuts o en 5 setmanes. També és cert que a més temps qualsevol idea hauria d'estar més elaborada, reposada i hauria de ser millor, que aquella que s'ha de cuinar en mitja hora. Quan el creatiu desenvolupa una idea aquesta està fonamentada en uns criteris d'efectivitat. Aplicat uns coneixements que doten a aquest disseny de les característiques particulars que el faran únic, reconeixible.

La marca destacarà aconseguint, ara sí, l'objectiu marcat. Llavors l'èxit també s'ha d'atribuir a l'empresa que ha sabut entendre el valor afegit del disseny. De la cretivitat per sobre de la rapidesa.

30 de setembre 2013

Mockup, maquetes o ficticis

Presentar un disseny al client requereix d'una cura especial. Estem venent una idea, moltes vegades de coses intangibles. Un futurible.

Fer que aquest intangible, sigui no només comprensible per al client, sinó atractiu i impactant, requereix d'una cura especial en els detalls. Per ajudar-nos a realitzar maquetes realistes de productes diversos existeixen els mockup terme anglès per anomenar les plantilles o ficticis. Plantilles de maquetes preparades per rebre el nostre original 2D i convertir-lo en 3D. Ja sigui un llibre, un CD, un envàs cosmètic o una llauna de beguda...

PSDCovers és un recurs gratuït, que amb accions de Photoshop permet en minuts generar presentacions hiperrealistes. És compatible amb les versions CS2 a CC. 100 plantilles llestes per usar i de lliure disposició.

21 de setembre 2013

Jobs, un biopic deslluït.

Al mes de gener coincidint amb la seva presentació al festival de Sundance, ja em vaig referir a ella. Estrenada ahir a Espanya la cinta em va deixar indiferent. Puc això sí, dir que és correcta.

Ashton Kutcher encarna Steve Jobs i no es pot dir que ho faci malament. La pel·lícula com a tal tampoc és deficient. Però podria passar per ser una cinta per a televisió, de les que s'emeten a les tres de la tarda per facilitar la migdiada.

Possiblement és degut a que tots coneixem les anècdotes, els moments claus de la companyia, les sentències i frases que centenars de vegades s'han posat en boca de Steve Jobs. I la pel·lícula fa poc més que posar en imatges aquest cúmul de situacions, que per si soles no impacten. No enganxen l'espectador a la pantalla i en certs moments es fa pesada. No aporta res de nou que la faci brillar, sobresortir, destacar...

Podria passar per ser un vídeo institucional de la companyia per a nous empleats.

20 de setembre 2013

L'aeroport de Barcelona farà olor de crema catalana.

L'aeroport de Barcelona ha creat una aroma propi, el "Barcelona airport essence", amb l'objectiu d'aromatitzar alguns espais de la terminal. L'aroma en qüestió recordarà a la crema catalana, una essència de fàcil reconeixement, agradable i molt associada a Catalunya.

Aquesta acció entraria dins el camp conegut com màrqueting olfactiu. No és nou, i en aquest cas s'aplica a un espai amb la intenció de situar-se en un lloc, com ja va fer al seu dia el grup Zara a les seves botigues o McDonald 's en els seus locals, per atreure al públic.

Com a dissenyadors gràfics aquest és un recurs poc utilitzat però molt efectiu. En una de les moltes activitats del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, se'ns van mostrar diverses formules per utilitzar aquest recurs el màrqueting olfactiu, en projectes del dia a dia (i d'això fa almenys un parell d'anys dins el programa DDD). Catàlegs amb olor de... papers impregnats en... Però això com se'ns va demostrar en aquella ocasió, és només una de les moltes possibilitats. ¿Per què que passa si texturitzem el paper imitant... i ho cobrim amb...? Com es pot deduir hi ha vida més enllà dels plastificats, vernissos...

La impressió en paper no està morta.

06 de setembre 2013

A la recerca del consumidor, el neuromàrqueting.

Per què Coca cola i no Pepsi?, Per què PC i no Mac?, Per què Lego i no Tente?, Per què Barça i no Reial Madrid?...

En tot moment realitzem eleccions, decidim que comprem, mengem, com ens vestim... Però són aquestes eleccions tan aleatòries que creiem? Realment triem nosaltres? O trien per nosaltres?

Com a dissenyadors donem forma gràfica, vestim i fem comprensibles i amistosos conceptes que altres empreses a través d'estudis defineixen com la manera més raonada, eficient, efectiva i eficaç de vendre un producte, d'arribar al consumidor.

Cada empresa es dirigeix a un públic específic, amb un missatge específic. Per tant cada empresa es presenta davant la societat de consum, d'una manera determinada i única, diferenciadora en tot moment de la competència, uns valors que s'associaran únicament a la marca, propis i intransferibles.

Un determinat color, una forma, un nom, faran que quedi gravada en la memòria col·lectiva una marca. Aquest procés pot portar mesos, anys, o dècades... depenent de l'impacte inicial adquirit, o la innovació amb què aquesta empresa es presenti en el mercat, distingint-se de la seva competència, diferenciant-se.

Però com tots sabem, avui ningú té temps, tot és per abans d'ahir. I els beneficis han de ser immediats. Per tant les empreses de màrqueting aguditzen cada vegada més els seus sistemes de prospecció de perfils. I si bé les xarxes socials semblaven la panacea per trobar perfils idonis als que vendre un determinat producte, això no és suficient i ara proposen nous camps d'acció com el neuromàrqueting.

S'estima que el 85% de les nostres decisions les prenem de manera subconscients i que només un 15% són decisions realment conscients. La majoria de les nostres decisions de compra estan intervingudes per estímuls subconscients que cap subjecte verbalitzarà en un estudi amb tècniques convencionals. El neuromàrqueting consisteix en l'aplicació de les tècniques de recerca de les neurociències a la investigació de màrqueting tradicional. A través de tècniques de mesura de l'activitat cerebral les neurociències permeten, esbrinar quins nivells d'atenció està prestant un subjecte a una informació rebuda, un cartell publicitari, un anunci televisiu... També poden mesurar molts conceptes, com l'activació del subjecte o el seu estat emocional.

Aquí deixo l'enllaç a un reportatge que va emetre en el seu dia TV3, sota el títol No pensi, compri. On és mostra, com l'estudi del cervell humà permet penetrar en el consumidor de forma molt més ràpida i agressiva. Realitzant una venda amb molt menys esforç. Nous temps, noves tècniques. I Per què Clicks de Famobil i no Clicks de Playmobil?

30 d’agost 2013

Grans frases d'altres XIV
(opinions per a tots els gustos)


Shawn Leslie programador pragmàtic.

No és un article per a la venda, només és un "suggeriment de presentació".

23 d’agost 2013

Grans frases d'altres XIII
(opinions per a tots els gustos)


Henrik Fiskar dissenyador d'automòbils per Ford, BMW, Aston Martin...

No és un article per a la venda, només és un "suggeriment de presentació".

16 d’agost 2013

Grans frases d'altres XII
(opinions per a tots els gustos)


Sir Alec Issigonis, originalment Alexander Arnold Constantine Issigonis (18 de novembre de 1906 a Smyrna (actual Izmir, Turquia) - 2 d'octubre de 1988 a Longbridge) va ser un enginyer britànic d'orígens grecs. Va treballar com a desenvolupador dels automòbils Morris Minor i Austin Mini. Ell va ser el pare del Mini.

No és un article per a la venda, només és un "suggeriment de presentació".

09 d’agost 2013

Grans frases d'altres XI
(opinions per a tots els gustos)


Willem Hendrik (Wim) Crouwel va néixer a Gronigen, Holanda en 1928. Ell és un dissenyador gràfic, relacionat amb les idees de Bauhaus i especialment amb l'Estil Internacional d'inspiració Suïssa. Co-fundador de l'estudi Total Design.

No és un article per a la venda, només és un "suggeriment de presentació".

04 d’agost 2013

Grans frases d'altres X
(opinions per a tots els gustos)


Mieke Gerritzen, dissenyadora, artista, escriptora, cineasta, educadora i directora del Museum of the Image a Breda. Pionera en l'art i el disseny digital.

No és un article per a la venda, només és un "suggeriment de presentació".

20 de juliol 2013

Com fer un captura total d'una pàgina web

Moltes vegades fem fotos de pantalla per ensenyar un error en un programa. Per enviar instruccions de com fer tal o qual proces...

Tots els sistemes operatius disposen d'eines i aplicacions que ens permeten realitzar captures de pantalla totals, parcials... Ràpides. pràctiques i lleugeres. Però altres vegades necessitem fer fotos de pantalla de tot el contingut d'una pàgina web. Per exemple, per tal de penjar-la al nostre portafolis. Llavors hem de fer diverses fotos i processar-les amb programes de retoc fotogràfic.

Per facilitar aquesta tasca, cada dia més comuna, hi ha una aplicació en línia que ens permet fer una captura de tota una pàgina web. D'allò que veus a pantalla i tot el que queda amagat. Aquí trobareu l'enllaç. I això és un exemple del que permet fer amb un sol clic de ratolí.


14 de juliol 2013

Quin és el color Coca Cola?

Tots coneixem algú que a calibrat el seu monitor a ull. De la mateixa manera que presumim d'una capacitat insuperable per combinar colors, o som els més pera punyetes detectan desviacions a les proves de color que ens fa arribar la impremta.
Sempre he defensat que l'ull humà, igual que el cervell, són imperfectes. Però la tossuderia humana és superior a qualsevol trava o impediment. Per això som l'únic ésser que ensopega dues, tres, quatre... vegades amb la mateixa pedra.

Navegant per internet he trobar un joc, que uneix disseny i colorimetria. Molt simple, curiós i enginyós, creat per Kevin Xu, Cathy Lee, i Ari Weinstein. Posen a prova la nostra habilitat per encertar el color de diverses marques mundialment conegudes.

Enllaç al joc.

Només una cosa més, tens calibrada la pantalla?

07 de juliol 2013

Quan els arbres no et deixen veure el bosc

És molt important saber exposar amb claredat els problemes. La capacitat de síntesi, la concreció. Són valors molt apreciats en un dissenyador gràfic.

Com menys recursos necessitis per resoldre un problema, més eficaç seràs. Moltes vegades no hi ha una segona oportunitat per comunicar el missatge. I cal diferenciar el producte del teu client, de tota la competència. Ja sigui en el lineal d'un supermercat, els prestatges d'una llibreria o en una tanca publicitària a peu de carretera.

No dic que aquesta sigui una tasca fàcil (la de sintetitzar un missatge). Però hi ha grans exemples. El Cola Cao o la cançó del Cola Cao, Anunci creat pels Estudis Moro. Les cobertes de llibres realitzades per Daniel Gil, per Alianza Editorial. La tanca per antonomàsia, el Toro d'Osborne, creació de Manolo Prieto.

Per tant estem d'acord que el primer impacte és fonamental. Quí no ha comprat un disc per la seva caràtula? O un llibre per la seva coberta?. Per a mi dos exemples clars de concreció de conceptes i impacte visual, corresponen paradoxalment a dos no dissenyadors gràfics Joan Brossa i Chema Madoz.

El primer poeta, dramaturg i artista plàstic, en ser preguntat sobre la poesia visual va respondre: "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació".

El segon fotograf. De l'escrit de presentació realitzat per Luis Arenas amb el títol: El rostre ocult de les coses. Chema Madoz i la poètica de la transsubstanciació.
Extrec aquesta frase: D'aquí que l'obra de Madoz es caracteritzi per dirigir la seva primera trucada al nostre enteniment i no a la nostra sensibilitat.

Comunicació i enteniment. I "si és possible" estètica.

29 de juny 2013

Què és tipografia?
Una disciplina per si mateixa.

Petit documental realitzat per Tamara Romero que fa una anàlisi social de la situació que viu la disciplina tipogràfica en l'actualitat.

 

21 de juny 2013

Ser un home anunci per voluntat pròpia

Per dóna la benvinguda a l'estiu recupero un escrit que vaig realitzar al juny de 2008, per a un bloc que tractava la publicitat i el disseny des de l'humor i la ironia. En aquests cinc anys, crisi inclosa, s'han anat en orris molts projectes empresarials. Entre ells, un que en tocava molt de prop i en què tenia molta fe. UOO TEE KINGDOM Amb samarretes així, qui necessita pantalons?. Un local al Raval de Barcelona, on estaven reunides les millors samarretes de petits estudis de disseny gràfic, dissenyadors free-lance i reputades marques.

Possiblement les samarretes són un suport ideal per plasmar la creativitat. Solen ser projectes sense client, sense regles... on poder demostrar tot allò que un vol. El límit només el posa un mateix. Tots els dissenyadors hem tingut la temptativa de fer una "col·lecció". Tu, aquell, l'altre... fins i tot jo que tinc una carpeta plena de projectes, que no han vist encara la llum.

Però que fem en realitat Quan ens posem una samarreta?

És un diumenge de comoditat, sense pretensions. Ens aixequem, el sol ens saluda i sortim pel passeig marítim, fent temps fins l'hora de l'aperitiu. Sense intenció d'aparentar he sortit amb unes xancletes, bé una simple tira de cuir sobre una base súper fina. Com trepitgi una merda de gos fresca, hauré de amputar-me el peu. Uns texans vells, són els que més m'agraden. Desgastats, fins i tot amb algun petit trencat. I una samarreta, fins fa un moment no sabia com. Dic això perquè he hagut de baixar el cap per assegurar-me que anunciava avui. En veure venir de front un anònim que s'acostava orgullós lluint una que deia: NECESSITO CO-ESTRELLA PER A PEL·LÍCULA PORNO... EXPERIÈNCIA NO NECESSÀRIA. Jo per la meva part avui dic: JO TAMPOC VAIG SER CONVIDAT A LA BODA REIAL (I la vaig pagar de la meva butxaca). Regal, previ pagament de la revista El Jueves.

És curiós com de les samarretes es treu tant partit. I no em refereixo al moment en què es fan velles i les utilitzem com a draps per netejar. O com pijames improvisats. Som homes anunci per voluntat pròpia. Una evolució lògica de l'home anunci d'antany.

N'hi ha de marca Levi's, Calvin Klein o Polo Ralph Lauren. Com més gran sigui la marca, més cara ens haurà costat. Però estúpidament, més orgullosos ens sentirem. N'hi ha estrictament publicitàries Ciment Cola Vat, Gimnasos Dir o Cigarrets Winston. Amb unes reafirmem la nostra personalitat, gustos o creences i també demostrem tenir una edat o poca dignitat: Barón Rojo o Naranjito.

El fet cert és que no són poques les iniciatives que acaben plasmades en una samarreta. Els gurus de marxandatge les inclouen en tot tipus de packs promocionals com a reclam. Els grups "anti" les utilitzen per donar veu als seus ideals i com a font de finançament. No hi ha esdeveniment que es preï que no tingui la seva des de festivals de música o cinema, a festes majors. Fins activitats més prosaiques com a finals de curs escolar o comiats de solters, aquestes darreres van acompanyades de l'ineludible barret de polla (amb perdó) gegant.

És un suport econòmic. Són molts els que s'apunten al carro del disseny d'aquesta peça com a targeta de presentació. Donar noms, fer llistes, és sempre subjectiu. Entre els centenars de petites empreses que despunten hi ha idees apetitoses. És el cas de Catalunyam! utilitzen, juguen i manipulen el receptari gastronòmic català. Dos dels molts casos d'estudi d'empreses ja consolidades serien Kukuxumusu i Custo Barcelona. El primer amb una línia clara, i un dibuix simple, fa des de humor de qualsevol tema, a promoció de monumets, actes o ciutats. Sent molt simplista i clar, ha recollit l'essència del conegut I love NY en què un cor vermell substitueix la paraula love, creat el 1973 per Milton Glaser. Afusellat durant molt de temps per totes les localitats de costa. El segon com ell mateix s'ha cansat d'explicar, que recull l'essència del surf californià. Els colors, traços, el collage. Creant un producte que s'ha exportat a tot el món i que ha portat des del star system de Hollywood, al més anònim dels mortals. Encara recordo quan portava unes samarretes comprades al mercat per quatre duros d'una desconeguda marca Custo Line. Podria posar-me avui un model Custo de fa 4 o 5 temporades?

Això em porta a pensar en la samarreta com a obra d'art. Molts dels dissenys més actuals, si fossin penjats a qualsevol paret d'una galeria d'art passarien per ser peces de col·lecció. Seria el cas de Plausive una iniciativa que només fabricava cent peces numerades de joves dissenyadors. Projecte que crec, es va reconvertir, ara es dediquen a les xapes.

Les idees flueixen, la reivindicació sol ser un tema recurrent. La dissenyadora Raquel Català despuntar amb models de temàtica social "ahorra agua", "telebasura" o "matador". Projecte, que crec, també es va cremar.

Una altra dissenyadora que expressar la seva opinió sobre una samarreta va ser Yolanda Vinuesa, que com molt bé s'explica en l'editorial del número 109 de la revista Visual. Després d'un lema tan intranscendent com "Óptima yo también lo odio" (frase que subscric) va ser censurada en un congrés de tipografia. Demanant que fos retirada la peça de l'exposició "in pectore" celebrada a València.

No només els joves aprofiten aquest mitjà. Les passades festes de Nadal Oliverio Toscani fotògraf-ideòleg de les campanyes de Benetton. Col·laborava, amb l'ajuntament de Milà en una campanya solidària, proposant el lema "¿És Navidad? ¿Follamos?".

I jo replico:
- No cal esperar a Nadal, per tenir una "noche buena".

Com crec haver demostrat som un suport publicitari, ara que som conscients Quina samarreta ets tu?

11 de juny 2013

Què li hem de demanar a una prova de color?

Una prova de color certificada és una prova que simula l'aspecte final d'un imprès, normalment amb uns altres mitjans o tècniques de reproducció.

Què es demana a una prova de color? 
Precisió de color (Que s'aproximi al màxim als colors reals d'impressió) 
Repetibilitat (Que tantes vegades com es repeteixi una prova aquesta surti sempre igual)

Quants tipus de proves existeixen?

Tants com proveïdors i enginys han inventat amb aquest propòsit.
Podem dividir-les en tres grans grups.
Proves basades en pantalla (Softproof).
Depenen del correcte calibratge del monitor. Són de baixa fiabilitat.

Proves físiques (Hardproof)
Proves certificades amb estàndards industrials.Són sistemes tancats certificats per una associació.
ECI (European Color Initiative)
FOGRA Graphic Technology Research Association
ISO (International Organization for Standardization)
Proves amb sistemes propietaris.
Es generen per a una determinada màquina d'impressió.

Com es determina un estàndard per a proves de color?
Ja siguin estàndards industrials o sistemes propietaris el procediment és el mateix.
Es líniaritza i estandarditza el paper de proves.
Es líniaritza i estandarditza la màquina de proves.
Utilitzant un full estàndard de calibratge, imprès per una màquina en condicions òptimes, es realitza una lectura amb un espectrofotòmetre.
Tenim llavors un perfil d'impressió del plòter de proves.
Realitzem tots els passos que nou per treure el perfil de la màquina d'impressió que volem simular.
Apliquem els perfils al nostre RIP de proves, o sistema CMS i tenim una màquina preparada per a realitzar proves de color.
Per aprofundir més en el tema adreceu-vos a l'apartat de gestió de color.

Problemes comuns en les proves de color
Les conversions entre diferents espais de color (lab, RGB, CMYK)
Les condicions en les quals es realitzen les proves de color (Tinta, paper)
L'error ΔE Delta E permès
El preu de manteniment i consumibles (rendibilitat)

31 de maig 2013

Hitler i Adobe Creative Cloud

A Hitler tampoc li agrada la idea del Creative Cloud.

Una reacció més al ja imminent sistema de pagament d'Adobe.
Aquesta feta amb mitjans, i amb molta ironia.

16 de maig 2013

La figura del dissenyador alternatiu

Des que Adobe va anunciar la imminent sortida al mercat de la suite CS7 ara CC7. Els fòrums especialitzats i les xarxes socials van plens de raons.

Un pas més en la política iniciada per Adobe. Ara només permetrà l'accés a les seves aplicacions sota el sistema de lloguer. Eliminant la possibilitat fins ara existent de comprar el programa sota una llicència perpètua. D'aquí el canvi de nomenclatura de CS7 (Creative Suite) a CC7 (Creative Cloud).

La majoria d'opinions creuen que és una fórmula per acabar amb la pirateria i de passada amb els pseudo dissenyadors. Creure que aquest o un altre sistema posat en pràctica per les grans companyies de programari evitarà el pirateig i la utilització fraudulenta dels seus productes és ser ingenu. No nego que puguin dissuadir a uns pocs. Que es compliqui l'accés als programes. Però és segur que tard o d'hora trobaran com burlar totes les traves. Per tant ells seguiran treballant sense massa complicacions.

Els mateixos fòrums també es fan ressò del malestar general d'aquells que sent propietaris d'una llicència perpètua veuen com poc a poc s'inicia una inexorable compte enrere. Pot ser que siguin el major grup del pastís. El grup en el que realment vol incidir Adobe amb la seva nova política. Tots aquells que sent posseïdors d'una llicència perpètua, no s'actualitzen al ritme que mana el gran germà. M'explico, si disposo d'una llicència perpètua, aquesta em dóna dret a utilitzar lliurement el programa. I mentre no quedi desfasat tecnològicament podre fer-ne ús sense veure'm pressionat a actualitzar-lo. Un clar exemple tots aquells dissenyadors que encara avui utilitzen diàriament i per a tot Freehand, una aplicació descatalogada fa més d'una dècada. Els mateixos que possiblement treballin amb el paquet CS3 que van comprar fa 5 o 6 anys. Només un cataclisme farà que d'avui per demà hagin d'actualitzar equips i coneixements.

Com que hi ha opinions per a tots els gustos també hi ha veus que esperen aquesta nova actualització amb candeletes. Les fashion victim de la tecnologia, accepten de bon grat les noves regles del joc. Es pujaran al carro del lloguer sense major problema o objecció. Per a ells gaudir del ultim gatget és el seu leif motive i no té preu.

Un dels arguments exposats per molts usuaris en els fòrums per estar en desacord amb el pagament per lloguer a què obligarà Adobe com a única fórmula de venda, és el fet, que el mercat no permet assumir aquest cost. No entraré a debatre si si o si no, de la postura, cadascú coneix la seva situació i disponibilitat econòmica.

¿Apareixerà llavors la figura del dissenyador alternatiu?
Fa uns anys no hagués plantejat la possibilitat que a continuació exposaré. Els processos de treball eren més laboriosos i col·laboratius, tothom havia de disposar de les mateixes eines. I el mercat de programari lliure era més reduït. Però avui no només és possible, sinó viable la figura del dissenyador alternatiu.

Hi ha aplicacions de programari lliure amb què realitzar la posada en pàgina a cost zero o molt reduït. Independentment de la plataforma amb què es treballi Mac, Windows o Linux.
Avui lliurem els arts finals en format pdf i qualsevol programa permet realitzar un pdf.

En la meva experiència personal vaig arribar al programari lliure fa anys buscant solucións. Descobrint no només, que era programari compatible, sinó que oferia eloqüents solucions a problemes quotidians. Quí no ha provat per exemple el navegador Firefox?

Més tard investigant com a persona curiosa que sóc vaig descobrir que tots els programes propietaris tenen un homòleg de programari lliure. Aquesta és una gran eina de cerca.

És cert que cal posar una mica més d'interès inicial, reeducar-se i adaptar-se a nous programes una mica més toscos (acostumats a la línia marcada per Adobe des dels seus inicis). Cal comprendre que són programes a cost zero, o que es financen amb donatius per descàrrega. Els més elaborats cal pagar-los entre 10 i 50 euros.

Però com sempre dic, l'evolució constant i desenfrenada dels equips informàtics amb els quals realitzem la posada en pàgina, ens obliga a una educació i formació constant, ja que el que vam aprendre ahir és obsolet avui i serà ancestral demà.

Mai he considerat els canvis traumàtics. I per sobre de tot, com a dissenyadors venem, idees, creativitat, comunicació... però no programes.

01 de maig 2013

No hem sabut explicar a l'empresa que el disseny no és frivolitat

Avui dia del treball deixo una entrevista feta al Degà del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya

Amb el títol “No hem sabut explicar a l'empresa que el disseny no és frivolitat” el Degá Sr. Jesús del Hoyo, exposa la situació actual de la professió.

Enllaç a la noticia apareguda al diari l'Econòmic el passat 20 d'abril.

28 d’abril 2013

El disseny no és art? Però l'art és disseny?

En altres entrades d'aquest bloc he escrit i desenvolupat la idea que el disseny no és art. I em reafirmo. Però l'art és disseny?

Si partim de la base que el disseny ha de comunicar un missatge clar, a un consumidor concret. Compleix l'art aquest objectiu? No. Com a mostra aquest article que el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya va publicar fa algun temps a la seva revista digital Nius del Paradís. 

Un cas clar d'art per encàrrec. Llavors el lloguer d'artistes quin preu té? I més important, compleix amb les expectatives?

Què motiva la compra d'una obra d'art? Les emocions? L'estètica? El nom de l'artista? La marca? La moda? Els corrents imperants?... Qui lo sá?.
 
Però com es ven un producte artístic?
Em ve llavors a la memòria una conferència a la qual vaig assistir dins del cicle "Els dijous a la nau Gaudí". Que amb el títol "Valor i preu de les obres d'art" va pronunciar el crític i historiador de l'art Francesc Miralles Bofarull.

On repassar la història de l'art dels últims segles i explicar com les cases de subhastes, els marxants i galeries han gestionat la compra-venda d'obres artístiques a partir del segle XVIII. Per més tard constatar el creixent divorci entre valor artístic i preu econòmic de les obres d'art.

Segons Miralles "de la mateixa manera que hi va haver un Pla Marshall per rehabilitar l'economia europea, hi va haver un Pla Marshall cultural per imposar la cultura nord-americana a Europa i al món", sovint, de manera aliena al valor estètic de les obres d'art , el que "portarà a la disbauxa actual" "ara es venen marques, ja no es venen obres d'art".

Conegut és per tots que des del Renaixement els grans mestres tenien deixebles que iniciaven les obres, donant l'acabat final el mentor. Els anys 60 i 70 del segle passat l'eclosió de l'art Pop, va demostrar que la producció d'art en massa era un negoci molt lucratiu. Avui l'artista Damien Hirst, un dels més cotitzats en el panorama artístic actual, compta fins i tot amb un equip de més de 140 persones que es dediquen a produir obres amb la seva signatura creant productes comercials.

Una altra mostra, aquell experiment anomenat Exit Through the Gift Shop de l'any 2010 on Bansky (un artista al qual mai ningú a vist) signava un fals documental on de la nit al dia, un desconegut de nom Thierry Guetta, a través del seu alter ego Mr Brainwash (Senyor rentat de cervell) llança les seves "pròpies creacions". I on es veu un cop més com l'ombra d'Andy Warhol i la seva fabrica, segueix sent molt allargada.

Podem afirmar que l'art, i la forma en què es compra i es ven s'acosta cada vegada més a com ho fa el disseny en els nostres dies. Per tant, l'art és disseny?

Segueix aquest debat a la xarxa.

Tipografia Digital o el Bloc de Daniel

Tot dissenyador se serveix de la tipografia per expressar i comunicar allò que necessita en cada moment.

Podem utilitzar per a això la font més de moda (aquella que en tres mesos haurem saturat entre tots per un excés d'ús o abús). O les més clàssiques, com les anomena el dissenyador de Milà Massimo Vignelli. I fins i tot aquells que siguin molt hàbils poden crear els seus propis tipus. Però el disseny gràfic és un camp molt ampli, on hi ha especialitats i especialistes per a tot. On un sol no pot aconseguir a conèixer tots els secrets.

Entre els molts camps on especialistes en una matèria concreta ofereixen els seus serveis, està la creació tipogràfica. Daniel Rodríguez Valero, professor de disseny gràfic a la Universitat d'Alacant, ha iniciat un bloc, Tipografía Digital, dedicat en exclusiva a la tipografia. Segons ell mateix explica: "Necesitaba organizar todo lo que he aprendido estos años sobre tipografía digital y me he decidido —por fin— a lanzar este blog."

Benvingut sigui, doncs la informació que en ell està bolcant, són perles. Veritables joies que tot dissenyador gràfic professional hauria de conèixer.

07 d’abril 2013

¿Grapar, cosir o perforar? Els diferents tipus d'enquadernació

Els diferents tipus d'enquadernació es distingeixen per la manera en què s'agrupen, cusen o s'encolen els fulls que formen el llibre.

Hi ha tres grups bàsics en què s'engloben la majoria dels mètodes d'enquadernació aquests son grapat, cosit o perforat.

GRAPAT
Quan els grups de plecs van uns dins dels altres direm que van a cavall. Per a ells existeix l'enquadernació en grapa. Aquesta sol utilitzar-se en l'enquadernació de revistes i catàlegs.

El procés es talla un filferro per fer grapes de la longitud adequada per al nombre de pàgines de la publicació concreta, s'introdueixen pel plec del llom i es tanquen a l'interior. La grapa pot ser normal o grapa omega, aquesta última permet arxivar el document en una carpeta d'anelles.


ALÇAT
Quan els grups de plecs s'alcen uns darrera d'uns altres. Tenim tres possibles acabats encolar-los, cosir-los o perforar-los. O dit d'una altra manera tapa tova, tapa dura o espiral.

TAPA TOVA
L'enquadernació en rústica o tapa tova, sol utilitzar-se en llibres per a edició econòmica o catàlegs. Les possibilitats que ofereix aquest tipus d'enquadernació són rústica fressada i rústica cosida.
El procés rústica fresada/encolat a l'americana els fulls s'alcen i es tallen pels quatre costats, es fresa el llom i després se li aplica goma calenta i s'enganxa la coberta. És el tipus d'enquadernació més barata, pel que es recomana per a productes que no vagin a tenir no va a tenir una vida útil més llarga.

Rústica fresada/encolat PUR és el mateix que en l'enquadernació fresada, però s'utilitza un tipus de cua diferent que subjecta amb més fermesa les fulles, aconseguint una enquadernació més resistent i duradora. Té la mateixa consistència que la rústica cosida, però amb aparença de rústica fressada.

Rústica cosida es cus individualment cada quadern per posteriorment unir formant un bloc, a aquest se li aplica cua calenta perquè tots els quaderns quedin units a la portada. Aquest tipus d'enquadernació és el més car dels que aquí us presentem, ja que és el que major resistència i qualitat ofereix.
En els tres casos la tapa anirà unida a l'interior només pel llom.

TAPA DURA
Enquadernació amb tapes de cartró o tapa dura. Aquest tipus d'enquadernació s'utilitza per a llibres de major importància. Edicions de qualitat, luxe o excel·lència. És també el que permet major nombre d'acabats.

El procés en primer lloc, es cusen els quaderns un a un i, després, s'uneixen ordenats segons la seva paginació col·locant les guardes, es recobreix el llom amb un tros de tela, després es talla per tres costats: cap, lateral dret i peu, es folren les tapes de cartró dur i, com a última operació, es col·loca l'interior i s'enganxen les guardes amb tapes folrades.

Enquadernació encoixinada: Tipus d'enquadernació que porta les tapes encoixinades (làmina de paper o tela, escuma fina i cartró rígid de base.
Enquadernació alemanya: Tipus d'enquadernació en què el llom o les puntes estan recobertes de badana o neula, la resta de les tapes és el paper o tela.
Enquadernació d'edició: Enquadernació composta de tapes dures cobertes amb el mateix material interior.
Enquadernació flexible: Enquadernació en pell o plàstic suau i flexible, permet que el llibre es doble fàcilment.
Enquadernació holandesa: Anomenada també de mitjana pasta o mitja pell. És l'enquadernació més econòmica, el cartró de la coberta es folra amb paper o roba, les puntes en tela o pergamí, i el llom amb pell.
Enquadernació anglesa: Enquadernació amb tapes folrades de pell, amb cantells arrodonits. Generalment les tapes són molt flexibles.
Enquadernació en mitja tela: Porta el llom i les cantonades coberts d'un material i la resta d'un altre.
Enquadernació en pasta: Tipus d'enquadernació que consisteix a folrar les tapes en imitació de pell.

PERFORAT
Enquadernació en espiral està pensada per unir fulls solts de diferents gruixos, de diferents papers i, fins i tot, de diferents mides. Senzill i barat que s'utilitza per manuals o documents, generalment fotocopiats, i que han de permetre una còmoda consulta. Dins d'aquest tipus trobem tres classes diferents: espiral, canonet i wire-o segons sigui el material o la forma del mateix.

El procés composta per una tapa de cartró o plàstic, una espiral d'alumini o plàstic que uneix les fulles i una contratapa. Una vegada alçats els fulls aquets es perforen, s'inserta l'espiral, el canonet o el wire-o segons les necessitats i es tanca.

06 d’abril 2013

El procés de les arts gràfiques, un vídeo educatiu.

Un vídeo d'animació que mostra les diferents etapes del procés d'impressió òfset.

Realitzat per Joel Combes per SDQ Training Center i amb el títol El proceso de "Las Artes Gráficas" s'expliquen les interioritats de la impressió òfset.

El vídeo mostra totes les etapes: disseny, art final, preimpressió, impressió i acabats. De gran valor en l'àmbit de l'educació i la docència, en poc més de 15 minuts, de forma amena, dinàmica i molt visual, es desenvolupen de forma clara, concisa i correcta conceptes com ara: la confecció d'arts finals, l'ús de marges, correcció de text, espais de color RGB i CMYK, resolució de pantalla PPI, i de paper LPI, sobreimpressió, plecs, línies de tall, registre, sagnat. O la separació de colors, la creació de planxes d'impressió o l'enquadernació.

Una gran eina per a la formació de futurs professionals del disseny gràfic.

03 d’abril 2013

Portafolis en línia o com tenir més presència a la xarxa.

Tenir presència a la xarxa, és avui fonamental. Els currículums en paper, les carpetes amb treballs... avui tenen poc a fer davant les xarxes socials especialitzades per sectors professionals, les pàgines web per promocionar-nos, o els portafolis en línia.

Aquí us deixo un recull de llocs on crear un portafolis en línia gratuït.

BEHANCE
http://www.behance.net/ 
Plataforma de prestigi a nivell mundial. Text, imatges, vídeo i àudio són els tipus d'arxius multimèdia que poden ser compartits. Un aparador virtual per a dissenyadors i artistes.

CÀRREC
http://cargocollective.com/
Ofereix una interfície gràfica molt atractiva i amb diferents temes personalitzades per triar. Un gran avantatge és que pots utilitzar el teu propi domini.

COROFLOT
http://www.coroflot.com/
Servei gratuït de creació de portafolis, senzill i ràpid. No tens límit d'imatges o vídeos i pots triar un subdomini per compartir el teu portafolis amb facilitat. Té borsa de treball.

CARBONMADE
http://carbonmade.com/
Per crear portafolis amb aspecte divertit. Amb una interfície bastant colorida i intuïtiva. La versió gratuïta et permet tenir fins a 5 projectes i 35 imatges (però no inclou vídeo).

THE CREATIVE FINDER
http://thecreativefinder.com/
Una web on veure i mostrar treballs professionals.

DOMESTIKA
http://www.domestika.org/
Domestika és un lloc on s'uneixen diferents perfils creatius per tal de compartir coneixements i interactuar en xarxa. 

FLAVORS.ME
http://flavors.me/
És una opció interessant per als qui tenen els seus treballs allotjats en serveis com Flickr, Vimeo o YouTube i volen mantenir tot en un mateix lloc. És molt fàcil de configurar i té un estil molt elegant.

WORKSIMPLE
http://getworksimple.com/
Un lloc on qualsevol pot compartir la seva cartera però especialment un amb els detalls de la seva trajectòria, els seus èxits, els seus objectius, els seus progressos, etc.

DRIBBBLE
http://dribbble.com/
Molt útil per als que s'enfoquen a la creació de logotips corporatius i d'elements gràfics per al disseny web. 

PORTFOLIO by Deviantart
http://portfolio.deviantart.com/
Potser no hi hagi una comunitat d'artistes i dissenyadors talentosos més popular i cridanera. 100 imatges, amb un subdomini, sense publicitat i amb moltes elegants plantilles per escollir.

ICONIFY 
http://iconify.co/
Amb un disseny minimalista, aquesta plataforma ens permet generar els nostres propis portafolis. De moment, només es pot accedir a través d'una invitació, però compte a més amb aplicacions mòbils per completar l'experiència.

ELECTROFOLIO 
http://www.electrofolio.com/#/page.1.Inicio
Si bé el que permet és crear una pàgina web gratuïta, la seva estètica i dinamisme permeten utilitzar aquesta com si d'un portafolis es tractés.

WIX 
http://es.wix.com/
Una altra aplicació online per crear pàgines web.

17 de març 2013

Calcular el llom d'un llibre II

A l'anterior entrada vaig explicar com calcular el llom d'un llibre. En aquesta presentaré visualment el desenvolupament i adaptació al nostre art final en els tres supòsits més comuns.

Realitzaré el dibuix o esquema per el desenvolupament de la coberta amb la que treballàvem en l'entrada anterior: Un llibre de 360 pàgines en paper estucat mat de 135gr. Aquest tenia un llom de 19,80 mil·límetres. Afegiré un format de pàgina, per exemple 170 x 240mm. (fig. 1). Els tres casos d'enquadernació més comuns son: Coberta fresada (fig. 2), coberta cosida amb solapes (fig. 3) i tapa dura de llom recte (fig. 4).


Coberta fresada on el format de pàgina no varia i només hem d'afegir 0,5mm. Com a gruix de la coberta de cartró.

Coberta cosida amb fil on el format de pàgina no varia i només hem d'afegir 0,5mm. Com a gruix de la coberta de cartró. I 2mm. Per tal que les solapes tinguin joc.

Coberta tapa dura on el format de pàgina varia afegint en aquest cas 3mm. a tots els laterals menys al llom. Al llom afegirem 6mm. com a gruix del cartó interior.

11 de març 2013

Calcular el llom d'un llibre

Estàs dissenyant un llibre, catàleg o revista i cal que realitzis el desenvolupament de la coberta. Per tant has de calcular el gruix del llom.

Tens dues opcions: La primera i més intel·ligent dirigir-te a l'impressor que realitzarà el projecte i demanar-li que et faciliti una maqueta en blanc. La segona calcular per aproximació el gruix tu mateix.

Demanar a l'impressor que ens faciliti una maqueta en blanc. Perquè ens facin la maqueta haurem facilitar les següents dades: Format llibre, nombre de pàgines, tipus de paper, si és cosit o fresat, si porta guardes i el tipus d'enquadernació: tapa tova, tapa dura o flexibook.

Calcular el gruix tu mateix, per als casos en els que desconeguis qui realitzarà la producció final. Calcular el gruix del llom d'un llibre és una tasca senzilla. Només has de conèixer una dada més a la llista anteriorment esmentada: El gramatge i volum del paper.


  Nombre de pàgines 
Per calcular el llom del llibre, hem de saber exactament el nombre de pàgines de què consta el nostre llibre, i dividir per dos per saber el nombre de fulls, que serà la dada que necessitem per calcular el llom.
Nombre de fulls = Al nombre de pàgines / 2

  Gramatge del paper 
Aquest és un concepte que s'utilitza per fer-se una idea del gruix del paper, encara que en realitat fa referència al pes que té un full d'un metre quadrat, normalment expressat en grams (g/m2).
El gruix del paper, en realitat es mesura amb un micròmetre, i ens indica la distància que hi ha entre les dues cares del paper, normalment s'expressa en micres (mil·lèsimes de mil·límetre) o en mil·límetres.
Gruix o calibre del full (micres) = Gramatge (grams/m2) x mà de paper

Si no disposes d'un micròmetre o els catàlegs del teu distribuïdor no fan constar aquesta dada en les característiques tècniques, aquí indico el calibre dels gramatges més comuns (És orientatiu doncs un mateix gramatge pot tenir diferent calibre, segons el fabricant, i les caràteristiques propies de cada paper):


Estucat Brillant          
115 g = 0,081 mm
135 g = 0,094 mm
150 g = 0,106 mm
170 g = 0,124 mm

Estucat Mat
115 g = 0,095 mm
135 g = 0,110 mm
150 g = 0,124 mm
170 g = 0,144 mm

Paper òfset
115 g = 0,139 mm
135 g = 0,149 mm
150 g = 0,159 mm
170 g = 0,178 mm

Paper reciclat
115 g = 0,110 mm
135 g = 0,127 mm
150 g = 0,148 mm
170 g = 0,170 mm

Gruix del llom = Nombre de pàgines / 2 x gruix del paper.

  Tipus d'enquadernació 
És important conèixer el tipus d'enquadernació tapa dura, cartoné, tapa tova o rústica. Per així tenir en compte el gruix dels cartrons en el cas de la tapa dura i de la cartolina si és rústica, a l'hora de realitzar el desenvolupament de la nostra coberta.
Gruix del llom = Gruix del tac + gruix de les cobertes (en enquadernació fresada), en cosida sumar entre el el 5 i 10% de fil, en altres enquadernacions caldria sumar els diferents elements que intervenen

  Com realitzar el càlcul? 
La fórmula per al càlcul dependrà de tots els valors. Partirem sempre de la fórmula estàndard i anirem afegint gruix segons les variants.

Exemple: Tenim un llibre que volem enquadernar amb tapa tova i utilitzant la tècnica d'encolat amb cola PUR, el nostre llibre té 350 pàgines, i utilitzarem un paper estucat mat de 135 grams.

360: 2 x 0,110 = 19,80 mm.

Aquest serà el gruix de l'interior, a aquesta mesura afegirem 0,5 mm si utilitzem enquadernació de tapa tova (rústica fresada).

19,80 + 0,5 = 20,30 mm

- Per als tapa tova cosits, a la fórmula anterior (bàsica) li afegirem 1 mm
- Per als tapa dura de llom rodó, haurem de ser coneixedors del calibre del cartró, és la mesura donada en mil·límetres i sol rondar entre 2 mm i 3 mm (és el més habitual per als llibres).
Com el folre i la sobrecoberta són rodons, afegirem un percentatge que sol ser del 10% per als TD impresos en pla, i del 13% per als TD impresos en rotativa.

- Per als Flexibooks, és més complicada la fórmula i sempre és convenient fer maqueta ja que el percentatge pel qual multiplicar el valor que ens doni el tac pot variar enormement ja que un dels factors que intervenen és la força amb la que cenyeix el tac l'impressor.
Normalment, a menor nombre de pàgines major serà el percentatge multiplicador.
  • Hi ha eines al mercat que et permeten calcular automàticament el llom o tac d'un llibre. Aquesta és una d'elles no és gratuïta, però gairebé.
  • També hi ha un plugin per Indesign que permet paramentar tots les guies de les cobertes, llom, solapa, sagnat ... Aquí aquesta l'enllaç

28 de febrer 2013

Com respondre a les preguntes que sobre gestió de color ens fan les diferents aplicacions? (II)

A una entrada anterior explicava com tractar els paràmetres de gestió de color quan s'obre un document. En aquesta explicaré de forma senzilla, com tractar els documents en tancar-los en format PDF/X.

Hem realitzat el nostre disseny. Hem d'enviar-lo a impremta i ens demanen que generem un PDF/X. D'ells vaig parlar en aquesta altra entrada. I en aquesta altra de com els sistemes CMS tracten nostre arxiu PDF. L'objectiu final del PDF/X, és generar un arxiu, amb uns mínims de qualitat que ens garanteixi una impressió final correcta.

Tots els programes ja siguin de dibuix vectorial, de tractament d'imatge o maquetació, de llicència propietaria o lliure, tenen aproximadament els mateixos quadres de diàleg.

Com a dissenyador i generalitzant, quan realitzem la posada en pàgina del material gràfic, no verifiquem si totes les imatges tenen el mateix perfil de color, format de fitxer i fins i tot es pot donar el cas que estiguem barrejant diferents espais de color CMYK, RGB... No tinc intenció de canviar els mètodes de treball de ningú. Però de la mateixa manera, les paletes de mostres o colors estan plenes de tintes que no s'han utilitzat, de duplicats, de colors CMYK, RGB, Lab... En aquesta entrada explico la importància de netejar les paletes quan el disseny és tancat. L'art final sol contenir informació innecessària, que no hi hauria de ser-hi.

En definitiva hem de tancar el nostre disseny per a la impremta. Per tant tot el material contingut hauria (per ser puristes) de tenir un únic perfil de color. En aquesta entrada parlo dels perfils de color més adequats, segons la tasca a fer. I un únic espai de color. El que equivaldria a generar un PDF/X1a. Però les normes ISO per a la generació de PDF/X en arts gràfiques deixen un marge més ampli per jugar, com tots sabem. Són més permissives.

Disposem de tres possibilitats bàsiques: Sense conversió de color, convertir destí i convertir destinació (mantenir valors). I depenent de la sortida que donem al nostre pdf, varien les opcions que podem o no activar. La conversió de color indica com es representa la informació de color a l'arxiu PDF.

Sense conversió de color: Conserva les dades de color com estan, ja siguin aquestes CMYK, RGB o Lab. És l'equivalent a realitzar un PDF/X-3. Totes les transformacions, canvis, i possibles alteracions de color les realitzarà el impressor segons el seu criteri i la configuració del seu sistema CMS. Per al dissenyador és l'opció més senzilla, però la que té més opcions de generar sorpreses i disgustos.

 Convertir destí: Converteix tots els colors al perfil seleccionat per destí. També transforma, si cal, els colors directes o tintes planes. I tots aquells objectes sense perfil incrustat. Per adequar-los al perfil de destinació, ja sigui aquest CMYK o RGB. És a dir, si el nostre impressor ens va dir, que treballéssim amb el perfil Fogra 39, o amb un perfil propietari amb ens va facilitar (el seleccionem, i activem com a perfil de destinació) aplicant així aquesta conversió a tots els elements, repeteixo tots, es convertiran al perfil que ens va recomanar l'impressor. Foren o no originàriament concebuts amb aquest. A més ens dóna l'oportunitat de comprovar el PDF/X final si tot el color és del nostre grat (en pantalla calibrada). Doncs totes les transformacions CMS, ja les hem generat nosaltres. No hi ha sorpresa possible. La millor opció que podeu triar per no complicar-vos.

Convertir destinació (mantenir valors): Converteix els colors a l'espai del perfil de destinació només si han incrustat perfils diferents del perfil de destinació (o si es tracta de colors RGB i el perfil de destinació és CMYK, o viceversa). Els objectes de color sense etiquetar (sense perfils incrustats) i els objectes natius (com a text o art lineal) no es converteixen. Aquesta opció només està disponible si la gestió de color està activada. Una variant dels processos anteriors que et permet, si treballes de forma rigorosa i metòdica, tenir més control sobre les transformacions. I deixa certs elements per a la transformació posterior del CMS de la impremta.

  • Què és el perfil de destinació? Descriu la gamma del dispositiu de sortida RGB o CMYK (una pantalla, una màquina d'òfset, un plòter). Sempre hauriem d'indicar quin és el perfil de destí.
  • Incloure o no els perfils al PDF? A través de la norma d'inclusió de perfil determinem si un perfil de color està inclòs a l'arxiu. Les opcions varien depenent de la configuració del menú Conversió de color, i de si un dels estàndards PDF/X està seleccionat i de si la gestió de color està activada o no. Sempre hauriem d'incloure els perfils.
  • I finalment, simular la sobreimpressió. Una gran opció per visualitzar el resultat final amb garanties. Simula l'aspecte de les separacions d'impressió mantenint l'aspecte de sobreimpressió a la sortida composta. Quan l'opció Simular sobreimpressió no està seleccionada, s'ha de seleccionar Previsualitzar sobreimpressió en Acrobat per veure els efectes dels colors solapats. Quan l'opció Simular sobreimpressió està seleccionada, es canvien les tintes planes per colors de quadricromia equivalents i els colors solapats es mostren i imprimeixen correctament, pots comprovar els colors del document directament al monitor abans de reproduir-los en un dispositiu de sortida determinat.

19 de febrer 2013

Adobe i el seu "creatiu" núvol

Avui he assistit a la presentació a Barcelona del CREATE NOW WORLD TOUR d'Adobe.

A mig camí entre la convenció de vendes i la presentació de producte... Quatre hores en què Adobe sense les presses, sense les empentes (excepte en el coffee break) de les típiques i tòpiques presentacions en les fires de mostres, ha disseccionat una a una totes les seves aplicacions.

Amb un auditori ple i expectant, han realitzat una exposició meticulosa, mil·limetrada i estudiada on primer Anna Mesas, experta sènior en prevenda en solucions de disseny. A introduït subtilment l'auditori en el flux de treball que es pot crear amb Indesign en els formats tradicionals (que tots coneixem) i com utilitzar i reconvertir la mateixa informació per als nous formats (smartphone, iPad, tauletes...) utilitzant l'estàndard DPS (Digital Publishing Suite).

Més tard Antoni Lirio, enginyer de sistemes, ha esmicolat tot el paquet de programes que suposa Edge. Demostrant que cada vegada s'està simplificant més la tecnologia, en favor de l'usuari.

Tot molt bonic, molt cuidat... Però el núvol d'Adobe, poc a poc, es va tronar en núvol negre de tempesta. Si la part expositiva llueix molt i enlluerna; del somni et treu l'ambiciosa i inflexible nova política de preus d'un caramel anomenat Adobe Creative Cloud. Amb uns arguments que a pocs convencen: El sistema de lloguer per ús... el degoteig d'actualitzacions, noves aplicacions...

01 de febrer 2013

La descoratjadora carta d'Alberto Corazón

Publicada originalment a la Revista Visual número 160.

Només faig de transmissor d'un escrit amarg d'Alberto Corazón. Dissenyador multi-premiat a dins i fora de les nostres fronteres. Avalat per una dilatada carrera professional que li permet parlar des de la perspectiva del temps i el coneixement profund d'una professió que estima tant, com tots nosaltres.

28 de gener 2013

JOBS, la pel·lícula
polèmica com ell mateix

Es presenta al Festival de Sundance, amb polèmica inclosa.

De gènere biogràfic, dirigida per Joshua Michael Stern i protagonitzada per Ashton Kutcher, conegut actor de comèdia. Arrenca amb polèmica, la creada pel 50% viu en la fundació d'Apple, Steve Wozniak. Qui va declarar sentir-se molest i va realitzar declaracions negatives sobre com està tractada la relació que tenien els dos.

La cinta que s'estrenarà el 19 abril als Estats Units, comença amb el Jobs somiador encara a la universitat i les seves idees inicials per Apple Computers. El film relata els 30 anys en què el pare d'Apple va passar de ser un jove experimentador, a l'home a càrrec d'una de les marques més reconegudes del món.

Com a reis del màrqueting, ja han generat, polèmica i expectació a parts iguals, el que és sinònim de ple a taquilla.

24 de gener 2013

Jo, ja no parlar com un indi

En altres entrades he parlat de diferents recursos, que ajuden a la traducció de text.

Avui vull presentar el que al meu entendre va un pas més enllà, en el que és la mera traducció d'un text. Jaume Ortolà i Font ha desenvolupat una eina en línia, lliure i independent del programa amb el qual es treballi. També hi ha la possibilitat de descarregar-lo com a enia d'escriptori. Per a la correcció gramatical i lingüística d'un text. Per tant no només corregeix ortogràficament, sinó que evita que el text sembli realitzat per un indi tret de qualsevol pel·lícula de John Wayne.

Aquesta magistral eina la trobaràs en aquest enllaç. 

16 de gener 2013

Viatjant cap a un nou concepte

Un partit de futbol, per posar un exemple que tothom pugui comprendre, pots escoltar-lo en una locució radiofònica, veure'l televisat, o estar al camp. I les sensacions i reaccions, són completament diferents.

De la mateixa manera, no és el mateix o no ho hauria de ser-ho, llegir un exemplar de la teva revista preferida en paper o en un tauleta. Com aconseguir què una revista impresa faci el salt a la versió digital?. Ja he comentat que les editorials estan migrant als nous formats. Que els dissenyadors tenim l'oportunitat d'embarcar-nos en nous reptes.

El disseny gràfic és la disciplina que s'encarrega de transmetre missatges en forma visual, amb claredat i eficàcia. O en paraules de Saul Bass "el disseny com a eina de comunicació, per sobre de qualsevol altre punt de vista".

Sóc neòfit en matèria d'edició digital, però porto anys treballant professionalment com a dissenyador gràfic sobre suport imprès. Les solucions fins avui aplicades, són ramificacions, o pegats d'allò que va néixer pensat per al suport imprès.

I aquí és on hem d'incidir. Com ens movem en accedir la nostra tableta?. No és el mateix agafar una revista física, on la informació és la que és, en un ordre seqüencial. A fer-ho en un mitjà obert on tot està interconnectat. És el moment d'invertir en R+D, ampliar els equips de treball, enriquir realment els continguts, cercant noves solucions per a noves tecnologies. Per a nous usuaris. Per a noves generacions amb conceptes d'usabilitat diferents... Continguts que potser s'han d'aproximar més a un bloc, que a una publicació editorial convencional.

Som-hi!

01 de gener 2013

Sense biblioteques, què ens quedaria? No tindríem passat ni futur.

Ens dirigim inexorablement cap al futur que dibuixava Ray Bradbury en la seva novel·la Fahrenheit 451?
 
L'any que hem deixat enrere i en què per segona vegada en el que va de segle, m'he perdut la fi del món, m'ha demostrat que tot està evolucionant a una velocitat vertiginosa. Que la tecnologia és caduca. Que estem immersos en un canvi radical, del com es consumeix la cultura i de què s'entén per cultura.

He vist com grans editors especialitzats en arquitectura, disseny, art, urbanisme, comunicació... Han deixat caure la majoria de les seves publicacions periòdiques en paper. Unes han estat eliminades, altres passen a editar-se únicament en format digital. Els elevats costos de producció tradicional sobre paper (preimpressió, planxes, paper, posada en màquina, impressió, manipulació i acabats. Al que cal afegir la distribució) han acabat amb unes quantes capçaleres aquest any. Les que han sobreviscut, ho faran als llimbs del digital, ara que el retorn de la inversió publicitària està garantida. D'aquesta manera tots aquells dissenyadors gràfics que treballem en el camp del disseny editorial tradicional un cop més hem de reciclar-nos, ja que per a la nostra sort de moment, encara es requereix dels nostres serveis per al disseny, diagramació i compaginació de continguts en aquests nous formats Ebooks, Ereaders, Epress, Ipad...

L'evolució constant i desenfrenada dels suports (tablets, smartphone, smartTV...) ens permeten accés a continguts creats exclusivament per al consum en i per a la xarxa. La mateixa evolució dels equips informàtics (maquinari i programari) amb els que realitzem la posada en pàgina, ens obliga a una educació i formació constant, ja que el que vam aprendre ahir és obsolet avui i serà ancestral demà.

Podem respondre llavors a la pregunta que es va plantejar Ray Bradbury sobre la hipotètica desaparició de les biblioteques, amb la que va pronunciar Antoine Lavoisier en la seva Llei de la conservació de la matèria. La matèria no es crea ni es destrueix només es transforma. Ens encaminem doncs cap a un canvi de la concepció global. On els grans edificis que avui alberguen el coneixement en el seu format analògic amb tots els seus àtoms, són substituïts gradualment per grans servidors guardians del coneixement digital amb tots els seus bytes. Multidisciplinars, heterogenis i eclèctics que la societat d'avui reclama. Serà aquest el Gran Germà de què parlava George Orwell en la seva obra 1984? No sé, però aquest seria un altre debat.

D'entre les frases pronunciades per Ray Bradbury em quedo amb "M'agrada tocar un llibre, respirar, sentir, portar... És una cosa que un ordinador no ofereix! ". Serà que un té una edat.
 
Ir abajo Ir arriba