10 de desembre 2012

PANTONE 17-5641 Esmeralda, color de l'any 2013

Un animat verd radiant, exuberant.

Pantone autoritat mundial en color ha anunciat avui el PANTONE® 17-5641 Esmeralda, com el color de l'any per al 2013.

"La percepció d'Esmeralda és sofisticat i luxós. Des de l'antiguitat, aquest matís lluminós, magnífica ha estat el color de la bellesa i la nova vida en moltes cultures i religions. També és el color del creixement, la renovació i prosperitat - cap altre color transmet regeneració més que verd."
 

Més informació, dades de colorimetria a Pantone: Color de l'Any 2013.  

09 de desembre 2012

Art impregnat de disseny (l'altra cara de la moneda)

En el món del disseny gràfic (que és totalment oposat al de les belles arts), és molt important entendre el problema que vol resoldre el client.
Susan Kare dissenyadora gràfica.

En altres entrades en aquest blog he parlat de com i perquè el dissenyador gràfic, no és un artista. A l'altre costat de la balança es troben artistes que flirtegen amb el disseny gràfic, la cultura de masses... Aquest seria el cas de per exemple Carolina Toscano. Com molts altres artistes de l'art pop es nodreix de tots aquells elements que ja han quedat retinguts, referenciats, emmagatzemats, i impregnen la memòria col·lectiva per crear un món icònic propi. A mig camí del surrealisme, amb una clara influència del street art, el graffiti... la denúncia social, la crítica al sistema. Amb una mica d'ironia i sarcasme pròpies d'aquest isme artístic. I això és art. Més mostres d'aquesta artista plàstica al seu bloc Studiotoscano.
Una altra cosa és que cada dissenyador gràfic tingui un estil més o menys marcat. Des d'aquells que són eclèctics i copien les modes i corrents... amb més o menys encert, i per tant camaleònics i atemporals (com un bon fons d'armari). Als que del seu estil han fet una marca reconeixible, que possiblement va més enllà de la pròpia funció atribuïda al disseny. Clar exemple d'això seria Mariscal, per posar només un. Que amb el seu Cobi, per exemple, va revolucionar el concepte de mascota olímpica. Però que ja venia avalat per una carrera consolidada des del còmic underground, el logotip Bar Cel Ona...

Com podeu veure les dues cares de la moneda.

02 de desembre 2012

El paper del paper en el disseny gràfic (valgui la redundància).

Cada vegada és més freqüent dissenyar per a la xarxa, suports mòbils... Desplaçant poc a poc el tradicional disseny sobre paper.

Sempre ha estat important l'elecció del paper, més fins i tot en aquests moments, en què perd terreny el disseny sobre aquest suport. Depenent de l'elecció d'aquest, més enllà del contingut formal i la seva òbvia funció com a suport, aquest transmet sensacions al tacte, l'olfacte, a la vista... que hem de tenir en compte. Moltes vegades seleccionem un paper i no aprofitem totes les seves possibilitats, menyspreant així les seves característiques i impedint que el nostre disseny llueixi com caldria.

Hi ha diversos tipus de paper, però avui en dia, el primer tret que predomina en l'elecció del mateix és que vingui recolzat per alguna de les certificacions ecològiques mediambientals PEFC, FSC... donant així un valor afegit al producte. No tinc intenció de fer una classe magistral sobre el paper, ni tinc els coneixements per fer-ho, ni ho crec necessari per exposar el que desitjo.

Segons el gramatge direm que fins 200g/m2 parlem de paper. De 200 a 315g/m2 es considera cartolina. I dels 315 fins als 500g/m2 s'anomena cartró. Depenent de les seves qualitats i característiques, podem dividir-los en grups. Un primer grup els papers estucats en les seves diverses presentacions: brillant, art, industrials, volum, lleugers... Un segon grup serien els papers no estucats o òfset: blanc o de color, volum, registres, pergamí... Un tercer grup els papers especials: verjurats, gofrats, vegetals, adhesius, metal·litzats... I la llista seguiria amb per exemple paper premsa, paper embalatge, cartolines, cartronets, papers sintètics o materials plàstics flexibles... Per posar només alguns exemples.

Em centraré en dos d'ells, d'una banda tindríem els estucats ja siguin brillants o mats. I per altre els òfset Amb els primers realitzem revistes, catàlegs i fullets, per ser un paper de textura fina i sense porus. El segon seria per entendre'ns i abreujar el típic paper de diari en la seva versió més bàsica. Cada un amb unes característiques pròpies que el fan adequat per a una finalitat concreta i un sistema d'impressió idoni. Tots els fabricants inclouen en els seus catàlegs una fitxa tècnica on indiquen ús, tipus d'impressió i fins i tot lineatura recomanada. Els acabats, tractaments i manipulacions a què es pot sotmetre un determinat paper. Tota aquesta és una valuosa informació amb la qual el dissenyador ha de saber jugar al seu favor.

  Per què el meu disseny queda pobre i deslluït?  

Moltes vegades en la fase de disseny i fins i tot posteriorment a la de preimpressió, desconeixem quin paper utilitzarem. Per tant no dissenyem ajustant-nos a les característiques d'un determinat paper. No utilitzem els perfils icc més correctes. No tenim en compte el límit d'absorció de tinta que té tot paper. I fins i tot pot passar que no tinguem en compte un factor com és l'assecat de la tinta, que varia segons el tipus de paper, però també del tipus d'impressió. Són tres factors als quals no se'ls dóna la deguda importància, i no obstant això influeixen de manera determinant en el resultat final.

Els perfils icc com ja he explicat en altres ocasions determinen el color que reprodueix una màquina concreta, sobre un suport concret. Per tant aplicar el perfil icc més correcte en cada moment segons les característiques del paper i les necessitats de cada projecte, ens acosta més a aquesta excel·lència que sempre busquem oferir als nostres clients.

Un altre important factor a tenir en compte és l'àrea total de cobertura o límit d'absorció del paper. Cada paper admet una quantitat determinada de tinta, un cop superada aquesta només aconseguirem entollar el paper. Provocant problemes d'assecat, repintat... Solen ser els grans fons o masses de tinta mal aplicats els causants d'aquest greu problema. Per exemple els negres enriquits.

Un altre factor no menys important en l'elecció d'un paper, és el sistema d'impressió. Els diferents sistemes d'impressió utilitzen tintes amb característiques pròpies per a cada un d'ells, i això al seu torn influeix en l'assecatge. Doncs els diferents tipus d'assecat afecten directament al resultat final.

L'assecat és l'operació a través de la qual la tinta passa de l'estat viscós a l'estat sòlid, és a dir, sec al tacte. Els processos físics o químics que intervenen han de fixar sòlidament la tinta al suport. Sovint és necessari diferenciar entre el primer estat d'assecat en el qual la tinta deixa de ser viscosa i no repinta i el d'enduriment final de la pel·lícula. La primera fase ha de permetre que la resta de les operacions d'impressió es realitzin sense inconvenients de repintat o enganxat. En la segona fase la pel·lícula semi sòlida es transforma en pel·lícula dura i resistent.

El procés variarà segons la naturalesa del suport sobre el qual es realitzi la impressió. Generalitzant i com a norma bàsica de fàcil aplicació diré que els papers estucats s'assequen per oxidació. Als pocs segons de la impressió la tinta ha d'estar fixada al paper de manera que permeti apilar els plecs a la sortida sense que es produeixi el repintat. L'ideal seria que la tinta estigués seca però com això no és possible n'hi ha prou que estigui fixada i no repintat. Sent resistent al fregament, és a dir, no s'ha d'estendre ni espatllar ni amb la manipulació ni amb la utilització. Aquests papers permeten uns colors vius, vistosos i atractius. Es té la opinió que són papers de major qualitat.  Els papers òfset però s'assequen per absorció. Aquests s'assequen per la penetració de la tinta, en l'estructura interna del suport. L'assecat per penetració es basa fonamentalment en les forces de succió, que presenten els porus. La tinta sobre el paper triga molt més en assecar i presenten resistència al fregament i manipulat. Un altre dels grans inconvenients és que els punts de trama en penetrar en el paper es dilaten, augmentant de forma considerable el guany de punt. Difuminant els detalls, empastant l'imprès i sacrificant en general la qualitat. Els colors sempre queden apagats morts. És consideren papers de més baixa qualitat.

En un altra entrada parlaré dels diversos tipus d'impressió i les seves aplicacions.
 
Ir abajo Ir arriba