24 de novembre 2012

PDF/X explicat de tu a tu

Com tots sabem hi ha múltiples variants de pdf, des d'aquells que permeten interactivitat, formularis i enllaços externs, multimèdia (àudio o vídeo)... diferents nivells de compressió i optimització pel seu flux a la xarxa. Però els que avui ens interessen són aquells que s'utilitzen per a l'intercanvi de dades digitals en arts gràfiques la versió PDF/X.

PDF (Portable Document Format) format de document portàtil. Va ser creat per Adobe el 1993, ara és l'Organització Internacional d'Estandardització (ISO) l'encarregada de definir les característiques del format, que Adobe li va cedir. Així, el pdf deixa de ser un estàndard de facto per esdevenir una norma ISO. Des de la versió PDF/X-1: 2001 fins a la versió PDF/X-5: 2010 s'han anat succeint molts canvis, adaptacions i millores, totes elles encaminades a simplificar la creació de l'art final per part del dissenyador. I al seu torn que el receptor d'aquest, l'impressor, tingui garantits uns mínims de qualitat.

En moltes de les entrades d'aquest bloc, he comentat la necessitat de generar pdf estandarditzat segons les normes ISO per impressió. Avui explicaré les diferències entre unes versions i altres del PDF/X. No espereu una anàlisi tècnica, buscaré en la mesura del possible fer-ho pràctic, lleuger i comprensible.

  Elements comuns a totes les versions de pdf que a dia d'avui es poden utilitzar: 
  • Les pàgines han d'estar realitzades en color compost (quadricromia, escala de grisos, etc.). Així és molt més fàcil visualitzar allò que volem imprimir. Si fem un pdf per separació de planxes (que podem encara que ja no serà PDF/X) dificultem la visualització ràpida i precisa del resultat final que volem assolir. Dit això PDF/X no impedeix incloure objectes amb espai de color definit en valors de separació (Separation o DeviceN) per elements imprimibles en tintes planes, multitons, etc., O no imprimibles com encunys (troquels), cop en sec, etc. És a dir podem indistintament utilitzar colors directes i CMYK, fins i tot barrejats  en un mateix arxiu. Sempre que els colors estiguin ben definits com a tal i utilitzem noms coherents (per a les màquines que els han de processar). Els colors CMYK en valors percentuals, els colors Pantone identificats com a tal. I aquelles possibles tintes "de suport o especials" definides de la manera més clara possible i sobreimpreses (si és el cas).
  • Totes les tipografies han de quedar incrustades al pdf. Almenys tots aquells caràcters que apareixen en el nostre arxiu. Han de ser tipografies que admetin aquest procés. Així evitem moviments tipogràfics no desitjats o la desaparició fortuïta de caràcters. Tots sabem que dues tipografies amb el mateix nom però de diferent fabricant no tenen perquè ser idèntiques. Si no és possible la seva incrustació, hauríem traçar el text per garantir el seu correcte processat.
  • Les imatges han d'estar a la resolució adequada. Per el suport al qual van destinades. I no s'admet OPI. PDF/X no verifica la resolució de les imatges (com no verifica moltes altres característiques), per tant hem de controlar que tot el material estigui tractat correctament per no tenir sorpreses.
  • Tot i no ser un requeriment, si es vol aplicar compressió als objectes de pàgina es podran utilitzar codificacions sense pèrdua Flate o RunLength (RLE), però s'exclou l'algoritme LZW. A més dels mètodes anteriors, per als objectes d'imatge en color o grisos es podrà utilitzar compressió amb pèrdua JPEG i per les imatges monocromes de 1bit per píxel compressió CCITT Grup 3 o 4. Jo a hores d'ara, on els potents equips que utilitzem mouen gran quantitat d'informació amb agilitat, no recomano la utilització de cap tipus de compressió. I menys JPEG del que ja he parlat en altres ocasions
  • El valor de rebentat o trapping del pdf ha d'estar indicat com a veritable o fals, però mai com desconegut. És a dir, ha de quedar constància al PDF/X de si els elements han estat prèviament rebentats o han de ser-ho posteriorment en el procés productiu. L'impressor ha de saber si el dissenyador ha realitzat el rebentat d'aquells elements que cregui oportuns o ho deixa a les seves mans i al seu criteri.
  • És obligatori l'ús de les metadades que indiquen la data de creació, modificació i el títol del document (CreationDate, ModDate i Title). Així mateix, es recomana incloure les dades del programari creador i productor del pdf. El document ha de tenir una "targeta de visita o presentació" amb les seves credencials.
  • Serà obligatori que la pàgina, si més no, contingui la caixa (MediaBox) mida de paper i una de les dues següents: (TrimBox) mida final de pàgina o (ArtBox) caixa d'il·lustració. En el cas d'incloure àrea de sagnat ha d'haver la caixa addicional (BleedBox) per indicar la mida de sang. Les possibles anotacions del PDF han de quedar completament fora dels límits de la caixa. No totes són possibles o necessàries en un PDF/X. La mida de pàgina i totes les marques de tall, sagnat, registre... han de ser imposades pel programa o aplicació que estiguem utilitzant. De res serveix perdre el temps fent una pàgina més gran (que la mida final de pàgina) i unes fantàstiques marques de tall manuals, ja que no constaran per al programa com a tals.
  • La condició d'impressió ha de quedar identificada al pdf mitjançant l'ús d'output intents. (És a dir: Un "propòsit de sortida o de reproducció impresa"), on s'indiquen les condicions previstes d'impressió. OutputIntent és, abans que res, una informació destinada al receptor del PDF/X. És on l'emissor del PDF/X comunica les condicions previstes d'impressió. Aquí entren en joc els tan portats i portats perfils ICC. Amb ells estem donant tota la informació necessària a l'impressor per saber com ha de tractar el nostre pdf.

  Elements prohibits en un PDF/X 

  • Les capes. En les versions més antigues.
  • Les transparències. En unes versions totalment, en altres passen a ser imatges compactes, compostes de la pròpia fotografia i el seu efecte. I les darreres versions ja les admeten.
  • Formularis, botons, enllaços, accions o JavaScript (és a dir: interactivitat amb l'usuari).
  • Referències a fitxers externs o enllaçats. "Hi ha excepcions a la norma".
  • Incrustacions de codi PostScript.
  • Corbes de transferència.
  • Semitons de tipus 1 i 5.
  • Noms per semitons.
  • Mecanismes de protecció o encriptació. Per a tots els PDF/X actuals.
  Quina versió de pdfdaig servir? 

Hi ha diferents versions de pdf des d'Acrobat 1.0 (1993) a la més actual Acrobat XI. Jo en cap cas treballaria i sobretot desaria el meu PDF/X amb una versió inferior a 1.4 és a dir Acrobat 5.0 (2001). Garantint així uns mínims de qualitat.

PDF/X-1:
Aquest podia utilitzar encriptació, i admetia "arxius externs" sense violar el principi d'intercanvi complet. Tot això va causar no pocs problemes per a una tecnologia incipient. Va quedar obsolet, al poc temps de veure la llum.

PDF/X-1a:
Anomenat també pdf d'enviament a cegues o tancat. En no admetre gestió de color a posteriori. Tots els elements han d'estar convertits a color CMYK. No admet perfils de color. Per tant la condició d'impressió la imposa el dissenyador en el moment de generar el pdf. A partir d'aquest moment i per a totes les versions de pdf es prohibeix l'encriptació d'arxius i l'enllaç a arxius OPI. Tot pdf ha de contenir tot allò que li sigui necessari per a la correcta visualització i impressió per si sol.

PDF/X-2:
Un altre intent infructuos que podia contenir una versió en baixa resolució de l'arxiu referenciat extern. A aquest arxiu s'anomena FPO, (For Position Only) Només Per Posició. El FPO haurà de ser exactament de la mateixa mida i forma que l'arxiu referenciat i aquest, al substituir, canviarà per la versió d'alta resolució, profunditat de bits i/o espai de color corresponent. L'absència de programari en el mercat per al processament de PDF/X-2 i l'augment de velocitat dels ordinadors i xarxes d'avui en dia fan que l'estàndard PDF/X-2 no s'hagi adoptat convenientment per la indústria.

PDF/X-3:
Primera versió que ja treballa amb perfils de color ICC. I modes de color fins llavors no admesos com Lab, CalRGB o RGB amb perfil ICC d'origen incrustat. Flexibilitza així la gestió de color, permetent a l'impressor "ajustar" allò que el dissenyador no hagi "deixat en condicions".

PDF / X 4:
• S'admet l'ús de capes, sovint anomenades OCG, (Optional Content Groups) Grups de Contingut Opcional que poden estar associades al seu torn en grups OCG mitjançant OCCD, (Optional Content Configuration Dictionary) Diccionaris de configuració de Contingut Opcional per, per exemple crear grups o vistes de capes: unes per ser impreses i altres només amb intencions informatives com instruccions, etc. L'ús de capes en PDF habitualment serveix per crear una versió idiomes dels textos, amb PDF/X-4 és possible aprofitar-se de la comoditat que implica crear un únic PDF amb diferents idiomes en lloc d'haver de distribuir independentment.
• Es permet per primera vegada l'ús d'imatges de 16 bits (Aquesta funció és rarament acceptada fins i tot pels RIP més moderns).
• S'admeten, com en els anteriors nivells de PDF/X, només alguns algorismes de compressió. La novetat en PDF/X-4 és la possibilitat d'utilitzar JPEG2000.
• Ara és possible incrustar fonts OpenType directament a PDF/X-4. Per versions anteriors a PDF 1.6, si l'aplicació de disseny utilitza fonts OpenType, han de convertir a Tipus 1 o TrueType.
• La característica més important permesa en aquesta especificació PDF/X, juntament amb l'ús de capes, és la que obre la possibilitat d'utilitzar transparències dinàmiques o "vives", transparències amb elements separats. Ara quan obres un pdf en qualsevol altra aplicació que ho admeti obtindràs per una banda la imatge i de l'altra la transparència (ja no estan acoblades, unides).

PDF/X-5
• Permet la referència al contingut gràfic extern al PDF/X utilitzant els mateixos mètodes descrits en PDF/X-2. El PDF/X-5 mestre podrà albergar proxys amb previsualitzacions de baixa resolució FPO dels arxius referenciats, que en aquest cas han de ser PDF/X-1a, PDF/X-2, PDF/X-3 o PDF/X-4 . Com en PDF/X-2, l'enllaç entre PDF mestre i extern es realitzarà mitjançant l'ús de claus úniques incloses que hauran de ser exactes en les metadades de tots dos arxius. Es prohibeixen les referències circulars: un PDF/X-5 no podrà referenciar PDF/X-2 o PDF/X-5 que, al seu torn, referenciïn al PDF/X-5 mestre. Treballo habitualment amb PDF/X-4 no conec cap sistema que admeti el PDF/X5. Per tant no sé si tota aquesta teórica funciona.

  • Quan el dissenyador genera un pdf, assumeix la responsabilitat de tot allò que abans realitzaven fotomecàniques i fotogravadors. Aquest està generant els fotolits del seu art final. Assumeix doncs, i avala, ser coneixedor de tot el que això comporta.
  • Parleu sempre amb la impremta en cas que tinguem algun dubte i confirmar quin tipus d'arxiu PDF necessita. Com la tecnologia avança de forma desigual, les impremtes es veuen supeditades al RIP amb el que processen els pdf, i el que aquest pot o no interpretar.
  • Crear un PDF/X no garanteix en cap cas que la impressió final sigui el que el dissenyador o el client esperen, com es pot intuir de l'escrit fins ara. El PDF/X admet per exemple imatges en baixa resolució o línies extremadament fines, fins i tot sobreimpressions no desitjades. Per tant pot passar que superi totes les verificacions de conformitat per ser un PDF/X i no obstant això en l'imprès final les imatges surtin pixelades, les línies es perdin o el blanc estigui sobreimprès i desaparegui. Això passa perquè les normes ISO entenen que hi ha diferents sistemes d'impressió i per tant diferents necessitats i aquí és on el dissenyador ha de conèixer les necessitats tècniques del procés per al qual està treballant en cada moment. Hi ha una organització anomenada GWG que posa a disposició dels usuaris, i de manera gratuïta, centenars de configuracions per facilitar la creació i verificació del PDF/X Plus des d'aplicacions d'edició com InDesign, Quark, aplicacions d'edició de pdf com Acrobat o Pitstop.
  • Com a regla general, quan treballem amb diversos perfils de color (diferents elements, amb diferents perfils) o amb mode de color LAB o RGB enviarem arxius PDF/X-3 o superior. Si no necessitem utilitzar perfils de color o només fem servir tintes directes usarem el format PDF/X-1. Com més s'obre el ventall de possibilitats per treballar amb diferents espais de color, més possibilitats de canvis no desitjats es poden generar. Si bé totes les versions a dia d'avui se segueixen utilitzant, la meva recomanació és utilitzar sempre la més actual possible, ja que també és la més flexible quant a gestió de color es refereix i acceptació de totes aquelles novetats que els diferents programes van oferint a cada actualització. Per tant i que no es em malament interpreti, la que permet al dissenyador deixar l'impressor més marge d'acció. Això també deixa més marge a l'atzar i les sorpreses no desitjades o inesperades.

14 de novembre 2012

Com respondre a les preguntes que sobre gestió de color ens fan les diferents aplicacions?

No és el primer cop que deixo escrit que conscient o inconscientment estem realitzant gestió en tots els nostres documents. Breument i sense entrar en complicades explicacions tècniques, donaré quatre pautes per realitzar aquestes conversions de forma conscient i obtenint així els millors resultats possibles.

Tractarem les normes de gestió de color de la mateixa manera per a totes les aplicacions. De retoc fotogràfic, vectorials o de maquetació. I també tots els espais de color RGB, CMYK, o escala de grisos. Encara que ja comento ara que podeu aplicar diferents paràmetres a cada espai de color, fent que cada un d'ells es comporti de manera diferent.

Tots els programes tenen més o menys les mateixes característiques en quant a opcions de conversió o gestió de color es refereixen. Dividides en tres grups essencials Desactivar la gestió de color, conservar la gestió de color o convertir o adaptar la gestió de color.

Com respondre a les preguntes que sobre gestió de color ens fan les diferents aplicacions?
Quan un document o imatge no s'ajusta a les opcions predeterminades de la nostra aplicació, aquesta ens pregunta que volem fer en cas d'existir diferències de perfils o quan falten perfils i fins i tot a l'hora d'enganxar quelcom que porta un perfil diferent. La resposta és clara i contundent: Preguntar a l'obrir.
D'aquesta forma podem triar que és el que més ens interessa en cada moment. Sent nosaltres els qui decidim i no la màquina.

   Desactivar la gestió de color 
L'aplicació realitzarà els mínims canvis possibles per mostrar el color. Guardarà els documents nous sense perfil de color i aquells que ho tinguessin en un origen el perdran. El color queda reduït a un valor numèric.
Si partim de la base que la gestió de color ens serveix per emular les condicions en les quals una imatge o document vol i d'aquesta manera veure una simulació fiable del resultat final aquesta no és una bona opció. 

   Conservar perfils incrustats 
Aquesta elecció garanteix que quan s'obri una imatge que tingui ja un perfil incrustat que difereixi de l'espai de treball actual (predeterminat), la imatge i el seu perfil associat es mantindran intactes llevat que l'usuari decideixi una altra cosa. La creació d'un document nou farà que l'espai de treball actual sigui el que s'usi per editar, visualitzar i desar la imatge (com a perfil incrustat). L'aplicació simularà allò que en origen algú (el creador del document) va decidir, que era el que desitjava que veiéssim en obrir la imatge o document. 
Al meu entendre la millor de les opcions que es pot utilitzar per defecte. 

   Converteix a l'espai de treball 
Si una imatge o document s'obre o importa i aquest és diferent al de l'espai de treball actual, (el predeterminat per defecte en els nostres ajustos bàsics) serà convertida a aquest, que serà el que es faci servir per editar i visualització i serà el perfil que se li s'incrusti en desar. 
Seria el segon pas obvi, en la nostra llista de rutines, un cop oberta una imatge o document, li apliquem el perfil per defecte. Podent observar així els canvis o alteracions que es puguin provocar. Permetent llavors manipular aquest material conscients d'on venim i cap a on volem anar.
 
Ir abajo Ir arriba