30 de setembre 2012

Quin perfil de color he d'utilitzar?

La resposta senzilla a aquesta pregunta recurrent entre els dissenyadors, aquell que et recomani el teu impressor. Però sóc conscient que no sempre es coneix l'impressor.

No tinc intenció de fer un article tècnic. Només donaré unes pautes per triar el perfil estàndard més correcte segons el treball a realitzar.

Breument recordaré que un perfil de color conté les condicions concretes d'impressió i/o visualització d'un perifèric concret. Qui vulgui informació més exhaustiva sobre aquest tema adreceu-vos a l'apartat gestió de color, d'aquest mateix bloc.

No és el mateix utilitzar un perfil Coated FOGRA 39 (ISO 12647-2:2044), que per exemple, un perfil JAPAN COLOR 2001 Coated o el perfil US Sheetfed Coated v2. Si bé els tres indiquen que són perfils per utilitzar sobre papers estucats, i impressió òfset de full pla, el primer està pensat per a les màquines i sistemes d'impressió, tintes, planxes... d'Europa, el segon ho fa per Àsia i el tercer per Estats Units. I els resultats varien.

Per què és important treballar amb el perfil que ens subministri l'impressor?
Si diem que un perfil conté les condicions concretes d'impressió d'un perifèric, en aquest cas una màquina òfset. El perfil que ens subministri, ens permet conèixer per endavant que espai de color reproduirà i en quines condicions, la màquina concreta que acabarà imprimint la nostra feina. Podent així retocar les nostres imatges si el que veiem en pantalla (calibrada, és clar) no és del nostre grat. El resultat final hauria de ser òptim.

Què passa quan utilitzem un perfil de color estàndard?
A diferència del perfil que ens subministri l'impressor (que correspon a les condicions d'impressió de la seva màquina en concret). Un perfil estàndard fa una mitjana ponderada de tots aquells factors que intervenen en una condició d'impressió, tipus de tintes, paper, planxes... Assegurant així que en el 99% dels casos el resultat ha de ser bo.

Quins són els avantatges i desavantatges de treballar amb un perfil propietari (el del nostre impressor) o un perfil estàndard (Fogra, ECI, IFRA)?.
Amb un perfil propietari tenim la seguretat de que allò que hem dissenyat acabarà imprès sense sorpreses. Però ens veiem obligats a imprimir sempre aquell disseny en les seves instal·lacions (les d'aquell impressor) si volem una reproducció idèntica en futures reedicions o reimpressions.

El perfil estàndard ens garanteix bons resultats, independentment de qui sigui l'impressor final. I en ser aquest una mitjana ponderada, a la qual qualsevol impressor ha d'arribar. Podem canviar de proveïdor sense que això (en teoria) alteri el resultat final.

Els perfils recomanats per a treballar a Europa són:
Començaré per dir que recomano un perfil estàndard, però no és l'únic, hi ha molts altres. També aclareixo que si algú segueix les meves indicacions (és sota la seva responsabilitat). Per al millor resultat possible, trieu el perfil ICC relacionat amb el paper que teniu pensat utilitzar per imprimir.

Treballs en RGB
Adobe RGB 1998

Treballs per Internet
sRGB

Revistes i treballs comercials en impressió òfset de full pla
Trama convencional, paper estucat brillant o mat FOGRA 39
Trama convencional, paper òfset FOGRA 29
Trama estocàstica o aleatòria, paper estucat brillant o mat FOGRA 43
Trama estocàstica o aleatòria, paper òfset FOGRA 44

Revistes i treballs comercials en rotativa òfset
Trama convencional, paper estucat brillant o mat FOGRA 28
(Com hi ha gran varietat de papers i condicions d'impressió, recomano parlar abans amb l'impressor. Els tiratges son grans, en comparació amb la impressió amb full pla).

Anuncis a diaris 
Trama convencional, paper de diari FOGRA 48

Formularis i paper continu 
Trama convencional, paper estucat mat FOGRA 31
Trama convencional, paper òfset FOGRA 32

23 de setembre 2012

Sumant Capacitats
la tipografia de l'Anna Vives

L’Anna Vives, una noia amb la Síndrome de Down, ha creat la seva pròpia tipografia. Junts, i sumant capacitats, podrem construir un món millor. La tipografia lletra Anna ens ho simbolitza.

La lletra està disponible per escriure en qualsevol processador de textos, com el Word, per exemple.
L’objectiu d’aquesta iniciativa de l’Anna, que també vol representar el col·lectiu de persones discapacidades, és aconseguir difondre i potenciar els valors associats de la lletra: la igualtat social i la importància del treball en equip sumant capacitats.

Aquí teniu l'enllaç per descarregar-la http://www.annavives.com/?page_id=624

L’Anna posa la seva tipografia gratuïtament a disposició de projectes educatius i socials. Per a projectes comercials poseu-vos en contacte amb marcvives@itinerarium.cat. Us encoratgem a explicar l’us què en feu a través de Twitter, Facebook, Instagram, Pinterest i altres social media sota el hashtag #lletraanna. I a seguir-nos als nostres canals de Twitter i Facebook que trobareu al web.

11 de setembre 2012

En català si us plau. La llengua fa cultura, i la cultura, país.*

Tots coneixem fins a l'últim dels termes i vocables en anglès de la nostra professió. Briefing, target, display o flyer per posar uns exemples. Però sovint desconeixem aquests termes en la llengua que hem parlat sempre.

Des de fa anys hi ha una preocupació per donar resposta a tot l'allau de termes anglosaxons que ens arriben. Com a exemple aquests diccionaris publicats:

Títol: Com es fa un llibre. Diccionari de les Arts Gràfiques
Autor: Miquel Joseph i Mayol 
Editorial: Pòrtic 
Any: 1979 
ISBN: 84-730-6116-0

Títol: Vocabulari de reprografia 
Autor: -- 
Editorial: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana 
Any: 1993 
ISBN: 84-477-0094-1

Títol: Guia pràctica de la publicitat 
Autor: Toni Vinyes 
Editorial: Columna - El Pont De Pedra 
Any: 1994 
ISBN: 84-86612-34-9

Títol: Lèxic d'arts gràfiques i edició 
Autor: TERMCAT, Centre de Terminologia 
Editorial: Generalitat de Catalunya. Departament d'Indústria, Comerç i Turisme 
Any: 1998 
ISBN: 84-393-2698-X

Existeixen a més munts de documents repartits per aquí i allà creats pel Consorci per la normalització lingüística.

Però no patiu les noves tecnologies posen a la nostra disposició diverses pàgines web gratuïtes on amb un clic podrem parlar amb propietat:

 http://www.cpnl.cat/recursos/diccionaris.html
http://www.enciclopedia.cat/
http://www.softcatala.org/corrector
http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/artsgraf.htm
http://accnt.gencat.es/lexics/diccion.htm

Per aquells que en dubtava-ho en català podem dir document informatiu, public objectiu, exhibidor o full volador. Potser no queda tan glamurós, però tenim una cultura amplia, protegim-la i un vocabulari extens, utilitzem-lo.

* Reinterpretació lliure del eslògan d'Òmnium Cultural

07 de setembre 2012

El cartell de la Mercè no és el problema, és el símptoma!

Aquest és el títol de l'editorial de Nius del Paradís. El Butlletí electrònic del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya. On s'exposa la confusió entre art i disseny.



Es confon amb massa facilitat i freqüència disseny i art. Ambos utilitzen llenguatges semblants, paral·lels, però amb finalitats ben diferents. El disseny té com a finalitat comunicar amb eficàcia i eficiència un missatge. L'art no.

Un exemple, menor i si voleu superflu. No conec un sol disseny al qual no se li hagi donat un nom, correcte i coherent amb l'ús a què va destinat. En canvi hi ha centenars d'obres d'art emparades sota el títol genèric: Sense títol. Què vol dir això?



En aquesta confusió entre art i disseny, l'Ajuntament de Barcelona a cregut oportú encarregar la comunicació d'un acte com el cartell promocional de les festes de la Mercè a un reconegut artista Jaume Plensa. Ha comprat art per encàrrec, no disseny.

Enllaç al  Butlletí electrònic del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya.
 
Ir abajo Ir arriba