25 de juliol 2012

Empresa cerca dissenyador gràfic per a realitzar...

"Es inútil que vengas a ofrecer tus servicios ahora, Luis. Danone sólo ofrece sus campañas a las mejores agencias del país. O sea que lo tienes muy fácil, haz que la tuya sea una de ellas. Cuando lo hayas conseguido, seremos nosotros los que te vendremos a buscar".
Luis Bassat. El libro rojo de la publicidad.
ISBN: 84-7583-573-2. Ediciones Folio, S.A. 1993 

Llegia l'altre dia en un bloc, una entrada en què es parlava de l'intrusisme en la nostra professió. El discurs que no és nou i el debat recurrent. No obstant això crec que hi ha un error de plantejament. No és el dissenyador qui tria l'empresa, sinó al revés (com demostra l'extracte que obre aquesta entrada). D'això també jo he parlat en altres entrades d'aquest bloc.

Generalitzar sempre és perillós, però necessari per qualificar i quantificar. Jo sempre defensare la feina del dissenyador com a professional.

Però tots aquests debats tenen un problema de discurs circular, el peix que es mossega la cua:
L'intrusisme de persones sense la formació adequada.
El mercat escombraries que s'ha generat ha rebentat els preus.
El dany que es causa a la imatge de la professió.

Primer plantejament erroni, et veus amenaçat pel nebot de torn, l'informàtic de torn...? Si ets dissenyador, aquesta mai serà o hauria de ser la teva competència. O dit d'una altra manera, si aquesta és la teva competència, vas triar malament el client.

Segon plantejament erroni, no existeix el salari just, només existeix el que el mercat posa. Són les empreses les que trien que pressupost destinen a la partida de comunicació. Si trobes que infravaloren els teus serveis, lluita per trobar aquell segment de clients d'acord a les teves expectatives.

Tercer plantejament erroni, si un metge s'equivoca en un diagnòstic enterra el seu error. Si un advocat s'equivoca en la defensa del seu client empresona el seu error. Si un dissenyador no realitza correctament la seva tasca en el pitjor dels casos el client haurà de tornar a començar, contractant a un professional millor format, més competent i capacitat.

És en el dissenyador gràfic en qui recau la responsabilitat de traduir al llenguatge visual totes les idees i conceptes que han d'arribar al públic objectiu, quan hi ha problemes de comunicació. És llavors també el dissenyador qui ha de saber fer entendre el valor d'allò que fa. Potser és culpa nostra, per no ser capaços de transmetre aquests valors.

21 de juliol 2012

Fotografia de 360º o la foto que gira

"Si la fotografia és una finestra al món, la fotografia esfèrica és la porta que et permet entrar-hi" Narcís Rovira Castellà. Especialista en fotografia 360º.

Avui he tingut l'oportunitat i el plaer, de conèixer i conversar amb Narcís Rovira, fotògraf freelance especialitzat en fotografia 360º, dins de la jornada de portes obertes a Can Xalant. Un jove que aprofitant-se dels coneixements tècnics que posseeix, porta la fotografia al punt en què es transforma en art.

Com a gran amfitrió, que ha estat, i dotat d'un inigualable talent per a la comunicació, ha explicat tècniques i processos bàsics, fent-los simples i comprensibles per profans. Realitza els seus treballs tant de forma analògica, amb una Lomography Spinner 360°, obtenint un fotograma continu sobre pel·lícula estàndard de 35mm. Com digital, amb una càmera rèflex convencional captura diverses imatges, que després d'un procés de retoc en programes de tractament donen com a resultat una fotografia esfèrica de 360º.

A mig camí del vídeo, la fotografia 360º, permet fer-se una composició de lloc, del tot com unitat. És una fotografia objectiva; comparant-la amb el fotoperiodisme convencional, per exemple, on des de sempre el fotògraf capta i fragmenta un tot, donant notorietat a allò que vol ressaltar. Conscient que el seu procés de treball requereix d'un processat posterior a la presa de la fotografia, Narcís Rovira espera que aviat hi hagi una forma consensuada per homologar el seu treball, enfront del fotoperiodisme tradicional.

Fins que aquest moment arribi, viu de crear visites virtuals multimèdia interactives per a diaris en línia, hotels, museus, estudis d'arquitectura, manuals tècnics per a empreses... sota el nom de La foto que gira.

I a nivell artístic creatiu aquest tipus de fotografia permet jugar amb les possibilitats dels dispositius mòbils, les tauletes i la interactivitat que aquests admeten. La comunicació amb ell receptor del missatge passa de tractar-lo com a mer espectador a formar part de l'obra, decidint aquest en tot moment quina visió desitja tenir. Aquí teniu una mostra dels seus treballs.

Per tant està embarcat en una empresa de llarg recorregut a la qual se li augura un pròsper futur. En la seva humilitat Narcís Rovira ha obviat comentar un currículum digne de destacar. Del que ja penjan diversos premis.

10 de juliol 2012

Disseny mediocre, fins quan?

Diseño mediocre, ¿Hasta Cuándo? era el titular d'un article d'opinió signat per JOSEP MARIA GARROFE de JMG Garrofé Disseny a la Revista Proyecto Contract número 37, allà per l'any 2007.


En ell expressava el seu malestar per una situació anòmala en l'àmbit del disseny gràfic.

Però el disseny mediocre, lluny d'acabar, s'està estenent com una metàstasi en la professió. Primer van arribar les webs de subhasta inversa de les que ja vaig opinar en aquest blog.

Ara ho fan les webs de crowdsourcing. Més perjudicials al meu entendre encara que les primeres. Podria exposar una tesi sobre el funcionament d'aquestes webs de tercial·lització massiva, que externalitzen una tasca que normalment realitzava la companyia (o client). Però Alvaro Sobrino al seu bloc fa uns dies disseccionava el tema amb maestria i talent. I sent conscient de la repercussió de les seves paraules a la xarxa, algú respon. Indignat?.

Decidiu vosaltres cap a on es dirigeix ​​el disseny gràfic.

08 de juliol 2012

Darrera del glamur i la idealització de la professió

Darrera del glamur i la idealització de la professió, els premis i la cara més enlluernadora, com passa en moltes altres, hi ha àrdues jornades de treball, llargs processos de síntesi...

Un bon exemple del dia a dia, és el que mostra el programa de La 2 Los oficios de la cultura, on el dissenyador gràfic Manuel Estrada, ens permet entrar i tafanejar el seu estudi. Especialment recomanable per a estudiants de disseny.
 
Ir abajo Ir arriba