27 d’abril 2012

Dia Mundial del Disseny Gràfic *

En el descans de l’últim seminari al qual vaig assistir, alguns assistents van iniciar una conversa sobre la greu situació de la professió a causa de l’intrusisme, des d'una perspectiva al meu parer, massa individualista.

La primera vegada que recordo haver sentit parlar d’intrusisme professional va ser fa molts anys, quan el gremi de forners va sortir al carrer per reivindicar el que segons la seva opinió era “joc brut i deslleial”. Les panificadores industrials, subministraven a grans superfícies i supermercats un pa prefornejat “de baixa qualitat i més econòmic”.

Es denomina professió liberal a aquella activitat en què impera l’aportació intel·lectual, el coneixement i la tècnica, tenen a més una característica molt particular com és la remuneració dels qui les exerceixen, no és un salari, sinó que es realitza mitjançant el pagament d’honoraris lliures. El disseny gràfic s’engloba en aquest grup de professions liberals. Una professió, fins fa molt poc temps “inexistent”. Fins al 1 gener 2009 aquesta no va quedar classificada i reconeguda pel CNAE (Clasificación Nacional de Actividades Económicas) amb el número 74.10. Fins llavors érem un grup de professionals dispers per diferents nomenclatures en l’esquema d’activitats econòmiques.

Conec a dissenyadors gràfics que van arribar des de l’arquitectura, la pintura, la informàtica, l’escenografia o el dia a dia des de camps linitrofes... Són intrusos?. 

Avui els estudis reglats permeten definir molt millor el panorama. Podent optar a diferents nivells de formació: cicle formatiu de grau mitjà (art final), cicle formatiu de grau superior (gràfica publicitària), diplomatures, estudis superiors universitaris...

Però són les empreses les que acaben triant (i dóna el tema per unes quantes entrades) al dissenyador segons les seves necessitats. El client té el que paga (com passa amb el pa). Sempre he estat del parer que no existeix l’intrusisme professional, sinó el desconeixement dels beneficis d’un treball ben realitzat per un professional.

Cal acabar amb l’individualisme del, jo. Hi ha no poques associacions en tot el territori que vetllen pels nostres drets: AAD (Asociación Andaluza de Diseñadores), ADCV (Asociación de Diseñadores de la Comunidad Valenciana), ADG-FAD (Associació de Disseny Gràfic - Foment de les Arts Decoratives), ADP (Associació de Dissenyadors Professionals), Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, DIMAD (Asociación Diseñadores de Madrid), Foro de Diseño de Aragón...

Copiem a la natura i sortim victoriosos. El comportament d’agregació habitualment en peixos de similar grandària (bancs), generalment creuant-se en la mateixa direcció. Aquestes conductes els porten beneficis, incloent defensa contra predadors, perfecciona l’èxit de depredació, i és millor manera de trobar companys. És hora de que comencem a nedar tots en la mateixa direcció.

* Es celebra el 27 d’abril per iniciativa del Consell Internacional d’Associacions de Disseny Gràfic (Icograda).

14 d’abril 2012

Principis bàsics de la gestió de color

És el moment de visualitzar tot allò que s’ha explicat en les diferents entrades que he dedicat a aclarir els principis bàsics de la gestió de color. De canviar utilitaris i esportius, per perfils, traductors...

A les entrades anteriors sobre gestió de color, vaig explicar la importància de caracteritzar un perifèric, què és un perfil ICC o com es realitza la conversió de color entre diferents perfils i perifèrics. És el moment de posar exemples pràctics. 

Colors idèntics es poden generar per dues vies: mitjançant un sistema obert, basat en estàndards, amb els dispositius més diversos (fig. 1) o creant un sistema tancat en el qual tot el procés de tractament queda limitat a un únic dispositiu de sortida.


Com funciona tot el procés? Unim les peces d’aquest trencaclosques. Tenim una imatge en pantalla i desitgem treure una còpia a la nostra impressora (triem un píxel que seguirem en tot el procés) (fig. 2).


Partim de la base coneguda per tots, que el monitor utilitza diferents combinacions de llums de color vermell, verd i blau, i la impressora, utilitza tintes cian, magenta, groc i negre. Per tant tenim tenim dos perfils dependents dels dispositius: un perfil font (en aquest cas el monitor) i un perfil destinació (la impressora). El PCS que no dependent de cap dispositiu, llegeix el perfil font AtoB (és a dir del color RGB a Lab) i busca la concordança en el perfil destinació BtoA (de color Lab a CMYK) (fig. 3).

En el programa de retoc d’imatge (a nivell d’aplicació) o si no, en el sistema operatiu del nostre ordinador (a nivell de sistema operatiu), hem triat un CMM i un propòsit de processament. I això al seu torn porta associat un mètode d’assignació de gamma. Conscient o inconscientment, però així és (fig. 4).


Com a resultat el CMS compararà l’espai de color en el qual s’ha creat una imatge, amb l’espai de color en què s’imprimirà, i realitza els canvis necessaris per representar el color de la millor manera possible.
I això és tot, així de simple. No hi ha més.

Tornem ara al principi on vaig deixar entre veure que es pot simular, imitar, emular, una gestió de color a l’estudi encara que no disposis de les eines per realitzar una gestió de color real. Si a tots els teus perifèrics els apliques el mateix perfil d'entrada i el mateix perfil de sortida, podràs simular una gestió de color. Per exemple el desenvolupament de l’espai sRGB, té l’origen en un intent d’homologar un espai concret al que tots els dispositius puguin arribar.

12 d’abril 2012

Illustrator juga a fet i amagar amb el color blanc

En entrades anteriors insistia en la necessitat de migrar de Freehand a Illustrator. Un mal tràngol per a molts, que retarden aquesta decisió inevitable. O per a aquells que obligats per les circumstàncies no han tingut alternativa.

Són moltes les diferències entre els dos programes, no ens enganyem. I Depenent de la utilització i les necessitats de cadascú, notarà en major o menor mesura aquests canvis. Ara bé un dels majors perills als quals tots ens enfrontem, és la desaparició dels objectes blancs dels nostres arts finals.

Freehand entén el color blanc, com el color del suport, color paper. Permet generar un objecte o text en qualsevol color (negre, blau, vermell...) i sobreimprimir aquest objecte. Si canvies d’opinió i decideixes utilitzar un nou color (groc, verd, marró...), Freehand manté activada la sobreimpressió d’aquest. Per desactivar-ho has de fer-ho manualment. Únicament en el supòsit que la teva elecció sigui el color blanc, Freehand automàticament desactiva la sobreimpressió.

Illustrator per contra entén el color blanc com un color més i admet la sobreimpressió d’aquest. El que parlant planerament és igual a la desaparició de l’objecte en la impressió final. A primera vista, i si no utilitzes les eines de previsualització de sobreimpressió tot sembla correcte en pantalla. Fins i tot si imprimeixes una prova des de la teva impressora de sobretaula i aquesta és “soft proof”, aquesta semblarà correcta. Però molta atenció, és una il·lusió.

En passar documents de Freehand a Illustrator, aquells objectes blancs, que Freehand evitava que sobreimprimisin, ara Illustrator entén que han de sobreimprimir (ja que la sobreimpressió com a tal no està desactivada). Generant la desaparició dels mateixos en la impressió final.

  • Hi ha diverses solucions:
  • Si generes nous documents des d’Illustrator, tenir la precaució de treballar amb la paleta Previsualizar Sobreimpresión (menú Ver), Atributos i Previsualizar Separaciones activades (totes dues al menú Ventana). T’ajudarà la primera, a comprovar si un objecte té activades les opcions de sobreimpressió. I veure el resultat final real, la segona.
  • Si el fitxer procedeix de la migració des de Freehand, aquí trobaràs dos plugins:
  • WhiteOP2KO_CS2 (White Text and Path Objects to Knockout) és un plugin de pagament. Deshabilita la sobreimpressió en elements de color blanc.
  • WOPD_CS2 (White Overprint Detector) és un plugin gratuït. Detecta elements blancs amb sobreimpressió activa. Atents al que dic: Només s’adverteix de l’existència, no indica quins, ni on. Haurà de ser el dissenyador qui manualment i fent ús d’altres eines d’Illustrator o altres programes, solucioni el problema.
  • Ambdues solucions estan provades i funcionen perfectament fins a la versió CS5.5
  •  Ara que la majoria de treballs es lliuren en format pdf. Pots fer un preflight abans del lliurament de l’art final (en una altra entrada, properament) ensenyaré els detalls del procés. Programes com Acrobat Pro o PitStop permeten detectar i corregir el problema.
 
Ir abajo Ir arriba