30 de març 2012

Cercador de programari lliure

Quan explico com es realitza un procés, faig exactament això, sense entrar a mostrar funcions en programes concrets, ja siguin aquests, propietaris o de programari lliure.

Crec fermament en que aquest és un bloc dedicat a la creativitat, que no a la preimpressió, encara que així pugui semblar-ho. Ha de ser el més plural possible. Sent aquesta la filosofia imperant, busco sempre totes les alternatives possibles.

Avui vull apropar-vos a la secció de recursos un cercador de programari lliure, de programes gratuïts.
De molt senzilla utilització, ja que només cal introduir el nom del programa propietari o de pagament i la plataforma o sistema operatiu per al qual desitgem aquesta aplicació. Aquest cercador et mostrarà totes les alternatives.

16 de març 2012

Dissenyar intel·ligentment

Com moltes altres vegades he dit, cent dissenyadors davant un mateix projecte donaran amb cent propostes a priori correctes. Llavors com es tria un disseny? Quin és el bo? Què fa que un disseny sigui acceptat?

Darrera d'aquest suggerent títol, una ironia en tota regla, el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, oferia una altra de les seves sessions Dijous Dosi Disseny. Tres conclusions es desprenen de la xerrada: totes les decisions parteixen del subconscient, el disseny és poc més que intuïció i la formació no és imprescindible. Visca l'anarquia.

Sigmund Freud va crear la idea de l'inconscient, com el magatzem dels desitjos instintius, necessitats i accions psíquiques. Què predomina quan prens una decisió, la raó, l'emoció?

No trobo millor resposta a aquesta pregunta, que allò escrit per Toni Segarra en el seu llibre Desde el otro lado del escaparate. Editorial Espasa, any 2009. ISBN 978-84-670-3084-5. "Wolfang Schmidt no sabe explicarlo, pero sabe perfectamente qué diferencia a un BMW de un Mercedes."

Per molt briefing, sessió informativa i anàlisi que realitzem per trobar la solució als problemes que planteja la resolució d'una peça gràfica. Això no passa de ser un procés deliberat d'ordenar conceptes arbitraris.

Sent les eines del dissenyador quatre, a saber: imatge, color, tipografia i elements auxiliars. Es van anar desgranant els secrets, que fan que un disseny sigui més eficaç, que un altre. Com un mateix problema té diferents enfocaments segons el vegi el director d'art, l'executiu de màrqueting o el propi client. Com opinen, ordenen i deformen, el nostre disseny. Com les diferències entre la macrogestió i la microgestió, poden fer canviar un plantejament inicial. Tot això és un camí paral·lel al que seria la investigació científica. On la intuïció entesa com a experiència, o bagatge adquirit, és un grau.

Depenent de quina sigui la teva posició transversal, el món del disseny, major haurà de ser el teu esforç per fer la mateixa feina. O dit d'una altra manera hauràs de lluitar més per demostrar les teves habilitats, el teu talent.

Saber no ocupa lloc, però segons el plantejament desenvolupat per Daniel Tena i Parera, aquest no és imprescindible per poder realitzar una bona feina. Possiblement tindrà menys elements de judici per defensar-lo, però en cap cas, això impedeix, un bon disseny sortit les mans d'un neòfit.

Per tant davant tal panorama sembla lògic dir que la praxi és molt més important que la teoria.

11 de març 2012

Conversió de color en una gestió de color oberta

Fem memòria, tenim dos vehicles, dos conductors i dos trajectes. Ens centrarem en el conductor de l'utilitari, aquest va acompanyat d'un traductor (recordareu que no parlava idiomes) però són el binomi perfecte.

Tenim perfilats tots els nostres perifèrics, però cadasqun "parla" o interpreta el color de forma diferent i única, per tant estem davant la torre de Babel. Diferents espais de referència RGB, CMYK ... i dins d'aquests, diferents espais de treball. Uns espais de treball són molt més amplis que altres, tot i partir tots d'un mateix espai de referència. Cada dispositiu té llavors el seu espai de treball concret i únic. Necessitem un nexe comú entre tots ells.

Segons els estàndards promulgats per l'International Color Consortium (ICC). Els perfils descriuen els atributs de color d'un dispositiu en particular, per la definició d'una correspondència entre el dispositiu origen espai color objectiu i un espai de connexió de perfil (profile connection space - PCS). Aquest PCS tracta el color en CIELAB o CIEXYZ (en una entrada anterior tractava el tema del color Lab i com treballar amb ell). Les correspondències es poden especificar utilitzant taules o etiquetes del tipus AtoB i BtoA que figuren dins dels perfils ICC, en les quals s'aplica interpolació, o bé sèries paràmetres per a les transformacions. El PCS actua com a traductor universal.

A la pràctica, els detalls de la transformació necessària es deixen en mans del motor de color (Color Matching Module - CMM). El motor de color és programari que tota aplicació gràfica, sistema operatiu o driver de perifèric inclou. Si, d'altra banda, el perfil no conté una taula sinó només la informació necessària per construir-la, és el motor de color qui realitza el treball de calcular els valors a partir d'aquesta informació. Una mateixa transformació pot produir resultats diferents si la realitzen motors de color diferents. Diferents empreses com ara Adobe, Apple o Heidelberg entre altres, tenen els seus propis motors.

Per proporcionar la capacitat d'elecció, un sistema de gestió de color obert permet triar el motor de gestió de color que representa l'enfocament que voleu utilitzar. Algunes vegades el motor de gestió de color forma part del sistema de gestió del color (Color Management System - CMS). Aquests sistemes comparen l'espai de color en el qual s'ha creat una imatge, amb l'espai de color en què s'imprimirà, i realitza els canvis necessaris per representar el color de la millor manera possible en els diferents dispositius.

El CMS gestiona com el CMM tracta els colors fora de gamma en convertir elements d'un espai de color a un altre. El sistema ICC reassigna els colors d'una gamma, realitza el mapejat de gamma, de dues formes: compressió o retallada. I quatre propòsits de processament diferents: perceptual, relatiu, absolut i de saturació de la imatge.

El mapejat de gamma, són les transformacions que es produeixen en passar una imatge d'un format a un altre. Poden ser canvis en l'espai de color, en la memòria del sistema de l'ordinador, de la memòria de la impressora, etc. 

Mitjançant la compressió de gamma, és comprimeixen els colors que no estan en la gamma de destí. 

Mitjançant la retallada de gamma, fa una relació dels colors d'origen amb els més semblants a destí.

Ambdues tècniques de mapejat serveixen per calcular els propòsits de processament. Les quatre variables o formes que admet ICC són les següents:

Processament perceptual. Manté les relacions de color adaptant a l'espai font a tot el espai de destí. Alterant tots els colors, inclosos els que podrien ser reproduïts adequadament de manera que les seves relacions relatives es mantinguin i l'ull sigui capaç de compensar la diferència.

Colorimètric relatiu. Canvia només els colors que se surten de la gamma del dispositiu font. Els colors s'adapten al punt blanc del perfil de destí. El blanc font es converteix en el blanc de destí, això és el que s'anomena compensació del punt blanc. El blanc més blanc l'espai font s'assigna al blanc més blanc de l'espai de destí. Manté els colors dins de la gamma.

Colorimètric absolut. Relaciona els colors de la gamma amb exactitud. Reprodueix el punt blanc del perfil font al dispositiu de destí. El que fa és identificar els colors que se surten de la gamma amb el to més semblant.

El propòsit de saturació. Reprodueix la saturació relativa dels colors de gamma a gamma. Ofereix els resultats més vius i brillants a costa perdre una reproducció fidedigna del color.

Per tant, si ara reprenem el nostre exemple, direm que el nostre traductor (PCS), coneix diverses llengües (CMM) i segons sigui l'àmbit de la conversa laboral o empresarial, informal o col·loquial, o en argot, aquest s'adapta a les circumstàncies (CMS). Traduint de la millor manera possible per al seu client (Perfil ICC convencional).

05 de març 2012

L'enigma de l'ordinador

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya acull l'exposició temporal L'ENIGMA DE L'ORDINADOR. Un repàs a la historia d'aquesta eina que s'ha fet imprescindible per desenvolupar gairebé qualsevol feina i també per gaudir del temps d'oci. 

En paraules del Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya el Sr. Eusebi Casanelles i Rahola: Molts creuen que la informàtica va començar amb el PC, però el cert és que aquest no apareix fins als anys 60 del segle XX. En realitat els orígens de l'ordinador es troben al voltant del V mil·lenni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els facilitessin la realització de càlculs senzills [...] des de la gènesi fins a l'eclosió tecnològica actual, a través d'un recorregut visual amb una completa mostra [...] més de 400 ordinadors i 200 microprocessadors, la més important d'Europa.


Trobareu des dels primers mainframes fins al darrer iPad. Tots aquells que varem jugar amb els Sinclair ZX Spectrum o els Commodore 64, retornarem per un instant aquella època. La mateixa en la que entraven a jugar als bars a Space Invaders, Street Fighter o en Mario. (Si, ho sé, sona estrany. Nens jugant als bars, però és la mateixa època en la que els metges de capçalera passaven consulta mentre feien una cigarreta).

Hi ha també una amplia mostra de màquines de Apple. Empresa que ha evolucionat i revolucionat la indústria de la informàtica primer (Tres dècades de continus: encara més difícil, i salts al buit sense xarxa). Després el disseny gràfic (Qui recorda avui de les enceradores, els Letraset o els Copyproof). I ara l'oci.
 
Ir abajo Ir arriba