26 de febrer 2012

Escriure amb un Mac

Normalment utilitzo aquesta secció per donar a conèixer recursos que són a la xarxa, ja siguin aplicacions, com cercadors tipogràfics o generadors de codis de barres... pàgines temàtiques, com bancs d'imatges o de dibuixos vectorials...

Avui però, vull presentar una iniciativa de Pere Farrando sota el títol "Escriure amb un Mac". És el primer videotutorial del que l'autor comenta serà una sèrie. La brevetat i precisió amb la que explica el tema: Paràmetre d'idioma en InDesign, fa ineficaç qualsevol intent de millora. Té l'al·licient o plus afegit de ser en català. Aquí teniu l'enllaç.

20 de febrer 2012

Perfils ICC en una gestió de color oberta

Ara sabem que podem realitzar la gestió de color o emular una gestió de color amb només col·locar convenientment els perfils ICC. Per tant ara hauríem de saber que són i com funcionen aquests.

En un sistema obert segons els estàndards promulgats per l'International Color Consortium (ICC) fundat el 1993 per fabricants de les indústries d'Arts Gràfiques, Electrònica i Programari per aconseguir un sistema universal de gestió de color. S'han de donar quatre elements que són:
  • Un conjunt de perfils (ICC).
  • Un espai de connexió entre perfils (PCS).
  • Un mòdul de comparació de colors (CMM).
  • Un sistema de processament del color.
Aquesta enumeració d'elements pot semblar errònia o aleatòria per a aquells que coneguin els secrets de la gestió de color. Però crec que és l'ordre cronològic correcte en què s'hauria d'explicar als neòfits. Simplifica l'assimilació de conceptes. Si el principi del procés és la caracterització i aquesta genera un perfil ICC, sembla lògic començar per explicar que és aquest arxiu (opinió personal, que no dogma).

Un perfil de color ICC o ICM (una altra extensió possible). És un arxiu que conté la informació de color rellevant d'un dispositiu, o d'un espai de color. Existeixen dispositius d'entrada com càmeres o escàners, de visualització com pantalles o projectors i de sortida com impressores o màquines òfset. Per tant hi ha perfils d'entrada, visualització i sortida, aquests poden ser a més de dos tipus: perfils Convencionals o Device Link.

Els perfils d'entrada contenen dades com la resposta colorimètrica, és a dir el punt blanc, la compensació del punt negre, la gamma i el tipus de conversió o el color primari RGB.

Els perfils de visualització i sortida per la seva part contenen taules de colorimetria en valors CIELAB o CIEXYZ relacionats directament amb percentatges de color RGB o CMYK segons sigui el cas de les lectures de les cartes de color o plantilles de perfilat.

Els perfils ICC Convencionals són perfils "oberts" i els més comuns, aquells que gairebé amb tota seguretat utilitzes en l'estudi en totes les teves aplicacions i en pantalles, impressores de sobretaula, càmeres digitals o escàners.

Els perfils Device Link són per contra perfils "tancats". Creats amb un objectiu i missió clara en un procés de gestió de color. Utilitzats normalment en RIP de proves de color o contracte. RIP de filmadores, fluxos de treball... Accepten dades més enllà de la colorimetria, corbes de compensació de guany de punt, límit total de tinta, o canvis en la generació de negre, per posar alguns exemples. Aquests es poden utilitzar en Photoshop des de la versió CS4 i amb plugins de tercers en Acrobat.

Cada perfil és bidireccional i compta amb nombroses taules o etiquetes que permeten el pas del dispositiu al PCS o viceversa. El CMM utilitza aquestes etiquetes per crear equivalències de color entre perfils compatibles.

En entrades anteriors posava com a exemple dos vehicles un utilitari i un esportiu. Reprenguem llavors el nostre exemple, per entendre les diferències entre un perfil ICC Convencional i un perfil ICC Device Link. Tots dos conductors realitzen un viatge a l'estranger el nostre conductor de l'utilitari (ICC Convencional) necessita d'un traductor ja que no parla idiomes. A aquest traductor l'anomenarem PCS i més endavant, en una altra entrada, parlarem d'ell. El conductor de l'esportiu (ICC Device Link) per contra és poliglota i no necessita de traductor. Hi ha una altra diferència substancial entre ells. El nostre conductor de l'utilitari és un viatger incansable, avui aquí, demà allà, passat qui sap... A més mai agafa dues vegades una mateixa carretera si pot evitar-ho. Per contra el conductor del esportiu, realitza sempre el mateix trajecte, inalterable. Mateixa carretera, mateixa velocitat, ni un sol canvi que pugi alterar el seu viatge, monotonia total.

10 de febrer 2012

Quants píxels ha de tenir una imatge perquè tingui bona resolució?

Aquesta és una pregunta trampa o millor dit, una pregunta mal formulada.

Els píxels reals d'una imatge són els que són (fig. 1).

M'explico el nombre de píxels no varia. Una imatge està formada per una retícula (columnes i files o cel·les). En el cas de la nostra imatge d'exemple 4000 columnes per 3000 files. Un total de 12.000.000 de cel·les o píxels. Un píxel, és només la unitat menor de divisió en què es pot descompondre una imatge, sense una mida real o definida.

Així com altres sistemes de mesura determinen quantitats exactes, per exemple 1 metre, 1 quilogram o 1 litre. I no es concep 1 metre de 98 centímetres, 1 quilogram de 1078 grams o 1 litre de 913 mil·lilitres. En el cas dels píxels, aquests depenen de la resolució del dispositiu de sortida. Per tant la seva mida varia segons les necessitats d'aquest. Podem dir llavors, que seria similar a expressar-nos utilitzant paraules vagues com un tros, un pessic, un raig... Només quan assignem una resolució a la imatge estem donant-li una grandària concreta al píxel. Llavors parlarem de píxels efectius. Vegem un exemple (fig. 2).

Com es pot comprovar la reducció de l'escala de la imatge fa augmentar els píxels efectius (expressats en píxels per polzada) i reduir proporcionalment la mida de la imatge (expressada en mil·límetres). Però fins i tot el pes d'aquesta no s'altera perquè els píxels reals continuen sent els mateixos.

Personalment estic en contra de la manipulació i alteració dels arxius d'imatge, de forma o per vies inadequades. En aquesta entrada del bloc explico els motius, amb alguns exemples. Quan l'ampliació és excessiva es fan perceptibles a simple vista els píxels de la imatge. El cas contrari, un excés de píxels, càrrega d'informació la imatge de forma innecessària.

Suposo que és hora de reformular la frase que encapçala aquest escrit. Quina resolució ha de tenir una imatge perquè tingui bona qualitat? Depèn de la finalitat o utilització d'aquesta i depenent d'aquesta la resposta també varia. Vegem uns exemples (fig. 3), són mitjanes ponderades dels usos més freqüents. L'elecció d'aquestes resolucions no és arbitrària, darrere de cadascuna d'elles hi ha uns requeriments tècnics específics que s'han de complir per garantir una òptima qualitat final.

Per tant una mateixa imatge pot fer-se servir per molts projectes.


02 de febrer 2012

Mac ja parla en català

La presencia de la llengua catalana a Internet és de les més altes, en proporció a la seva població parlant.

La darrera actualització del sistema operatiu OS X Lion permet des de avui treballar amb català. El darrer pas un projecte que va començar amb els dispositius mòbils i ara arriba als ordinadors. Benvingut sigui.
 
Ir abajo Ir arriba