31 de gener 2012

¿Caracterització o calibrat?

Les comparacions fan molt fàcil la comprensió dels processos complexos. Utilitzaré moltes i variades.

T'agrada conduir? No és el mateix tenir un utilitari que un esportiu. Les seves reaccions i comportament o les seves característiques tècniques, són completament diferents. Saber on estan els límits del nostre automòbil ens fa conductors més experts. Per això hem de conèixer la seva velocitat punta, la seva acceleració, la seva frenada, el seu consum... En definitiva la seva resposta.

El primer pas per realitzar una correcta gestió del color és conèixer de quin material disposem (quin rendiment tenen els nostres perifèrics). Es denomina caracterització i consta de dues fases la linearització i el perfilat. Consisteix a descriure el comportament d'un dispositiu ja sigui aquest: una pantalla, un escàner, una càmera fotogràfica, un plòter...

Per descriure el comportament de diversos dispositius, han de ser comparats o mesurats en relació a un estàndard. En el mercat hi ha programari i maquinari específic per realitzar aquesta operació. Colorímetres i espectrofotòmetres. Cartes de color o plantilles de perfilat. Cada dispositiu necessita les seves eines específiques. No entraré a descriure pas a pas el procés ja que cada programari varia.

La linearització, el primer procés, contraresta l'efecte de la correcció gamma que pugui tenir el nostre perifèric, amb aquesta s'aconsegueix posar-lo a zero, sense dominants, tendències o vicis.

El perfilat, el segon pas del procés, transforma les dades obtingudes de la lectura d'un patró o carta, en una descripció del color del dispositiu. Una taula matemàtica comprensible i accessible que utilitzaran totes les aplicacions.

Conclosos els dos processos anteriors obtenim la caracterització del nostre dispositiu. Determinem així els atributs peculiars d'aquest. Col·loquialment direm que hem obtingut el perfil. Mitjançant la creació d'un perfil coneixerem per endavant els colors que obtindrem, és a dir, serem capaços de saber els colors que podem capturar o reproduir amb un dispositiu i per tant quins no podrem capturar o reproduir correctament.

Ara es planteja una pregunta: Què passa sinó disposo del maquinari i programari o els coneixements per a caracteritzar els meus perifèrics? No puc treballar amb gestió de color?

Sempre hi ha una solució. Els cotxes del nostre exemple porten GPS, l'hem encès però no hem marcat un destí, una ruta.

El calibratge és similar a la caracterització, excepte que pot incloure la configuració del dispositiu (és a dir al GPS l'indiquem un destí), al contrari del que és limitar-se a mesurar el dispositiu. La gestió del color "s'evita" calibrant els dispositius a un espai color estàndard.

  • Tots els fabricants de perifèrics adjunten al seu programari, i aquest conté perfils ICC amb els estàndards més comuns o aquells que fan que l'escàner, la càmera o la impressora llueixin millor. Fins i tot els perifèrics d'alta gamma ja siguin monitors, plòters... Inclouen espectrofotòmetres per al autocalibratge. Tan sols es tracta de dir-li a tots els nostres perifèrics que emulin determinat espai de color estàndard (determinat perfil ICC). Més simple impossible.

28 de gener 2012

La gestió de color no comença a la impremta

La gestió de color no comença a la impremta, com més d'un creu. Molt abans ja l'hem utilitzat conscientment o inconscientment. La gestió de color afecta a tots i cadascun dels passos que realitzem en l'estudi.

Parlar de gestió de color és la forma pomposa de dir, que tots els nostres perifèrics interpreten el color de la mateixa manera. És a dir que visualitzar un disseny en la nostra pantalla o fer-ho amb una prova impresa, treta amb la nostra impressora de sobretaula, és igual de fiable.

Arribar a aquest resultat implica una mica d'esforç inicial (molt poc), per a assimilar i comprendre com aquest gran trencaclosques anomenat gestió o administració de color actua. En diferents entrades per no fer-ho, llarg, pesat i tediós, intentaré simplificar els diversos conceptes. Des d'una visió més pràctica del dia a dia, que tècnica. Termes habituals, com: el calibratge dels perifèrics, els perfils de color ICC, els espais de treball, els espais de referència, o els criteris de conversió, deixin de ser tabús. També veurem les implicacions que això té en la maquetació, la generació dels PDF i com afecta la resultat final.

Sona terrible i fosc però és d'allò més simple, gràcies als esforços que empreses dels més diversos sectors han fet per simplificar i unificar criteris. Més d'un i de dos descobriran que ja utilitzen la gestió de color (i amb bons resultats).

15 de gener 2012

Presenta el teu projecte:
Les alternatives a PowerPoint

Segons es desprèn de la biografia de Steve Jobs tot aquell que necessiti d'un PowerPoint per a realitzar una presentació, no coneix el seu producte. No sap res!.

Aquesta és una frase que jo posaria en quarantena. Si bé tota la vida he sentit dir que aquell que no pot explicar quelcom a un nen, és que ell tampoc ho entén.

Les presentacions estan a l'ordre del dia en tots els camps. I els avenços les fan cada vegada més atractives. PowerPoint és un programa propietari de Microsoft, però hi ha alternatives de programari lliure que fins i tot estan millor. Per a tots aquells que encara necessitin d'una presentació en "diapositives" per donar suport, desenvolupar o donar èmfasi al seu discurs aquí van algunes:

  Programes en línia allotjats en el núvol:  

Disposa de comptes gratuïts amb serveis limitats o de pagament amb accés a totes les funcionalitats.

Programa gratuït en versió Beta.

Com Prezi disposa de diferents tipus de comptes tant gratuïtes com de pagament.

  Programes d'escriptori:  

Programa de OpenOficce

Programa d'basat en OpenOffice, però amb la interfícies creada per IBM / Lotus

Una alternativa més i com els anteriors disponible per a plataformes MAC i Windows

07 de gener 2012

Creativitat, metodologia i disciplina la fòrmula perfecta.

Diuen que la màgia és il·lusió, és per això que també la anomenen il·luminisme. Però és en realitat creativitat, metodologia i disciplina. Creativitat, per transportar l'espectador en segons a visions impossibles, per sorprendre. Metodologia, la que està provada i diu; fes això ara, després això altre i l'espectador només veurà allò que tu vulguis. Disciplina, per seguir un guió mil·limetrat, la descordinació donarà en orris amb tota la màgia. Principis bàsics que també són aplicables al disseny.

Creativitat, com sempre dic cent dissenyadors davant un mateix encàrrec donaran amb cent solucions diferents i correctes a priori. Però crec que tant la metodologia com la disciplina han caigut en desús. M'explico els mitjans de què avui disposem, potents ordinadors i "noves tecnologies" o formes de treballar, han fet que no tinguem en compte alguns principis bàsics de les arts gràfiques.

La metodologia canvia constantment. Cada nou programa ens obre les portes a nous mètodes de treball més àgils, ràpids, eficaços i eficients. La qualitat comença en el minut un i això moltes vegades no és te en compte. No fa tant els ordinadors no eren tan potents, les màquines fotogràfiques eren analògiques, i els serveis de fotomecànica i fotocomposició eren socis imprescindibles en qualsevol projecte. Avui el més bàsic dels ordinadors és capaç de moure quantitats inaudites d'informació a velocitats de vertigen. La càmera digital va matar l'operari d'escaner (parafrasejant el títol de la cançó de Buggles). Els "renders i el 3D" han substituït el plató i fotògraf. El maquetador és amo i senyor de l'art final. Totes aquestes transformacions, subtils, han derivat en originals més pobres.

I com no, el tot és per abans d'ahir, sempre ajuda a ensopegar.

La disciplina és el nostre únic agafador per a no caure en la voràgine del treball pobre i mal fet. Les rutines del nostre treball canvien i es modifiquen. Però de la mateixa manera que una dieta equilibrada indica que s'han de fer almenys 3 àpats diaris. I saltar-se'n un perjudica la nostra salut. No comprendre les metodologies, o no seguir una estricta disciplina de rutines, perjudica el nostre treball.
 
Ir abajo Ir arriba