10 de desembre 2012

PANTONE 17-5641 Esmeralda, color de l'any 2013

Un animat verd radiant, exuberant.

Pantone autoritat mundial en color ha anunciat avui el PANTONE® 17-5641 Esmeralda, com el color de l'any per al 2013.

"La percepció d'Esmeralda és sofisticat i luxós. Des de l'antiguitat, aquest matís lluminós, magnífica ha estat el color de la bellesa i la nova vida en moltes cultures i religions. També és el color del creixement, la renovació i prosperitat - cap altre color transmet regeneració més que verd."
 

Més informació, dades de colorimetria a Pantone: Color de l'Any 2013.  

09 de desembre 2012

Art impregnat de disseny (l'altra cara de la moneda)

En el món del disseny gràfic (que és totalment oposat al de les belles arts), és molt important entendre el problema que vol resoldre el client.
Susan Kare dissenyadora gràfica.

En altres entrades en aquest blog he parlat de com i perquè el dissenyador gràfic, no és un artista. A l'altre costat de la balança es troben artistes que flirtegen amb el disseny gràfic, la cultura de masses... Aquest seria el cas de per exemple Carolina Toscano. Com molts altres artistes de l'art pop es nodreix de tots aquells elements que ja han quedat retinguts, referenciats, emmagatzemats, i impregnen la memòria col·lectiva per crear un món icònic propi. A mig camí del surrealisme, amb una clara influència del street art, el graffiti... la denúncia social, la crítica al sistema. Amb una mica d'ironia i sarcasme pròpies d'aquest isme artístic. I això és art. Més mostres d'aquesta artista plàstica al seu bloc Studiotoscano.
Una altra cosa és que cada dissenyador gràfic tingui un estil més o menys marcat. Des d'aquells que són eclèctics i copien les modes i corrents... amb més o menys encert, i per tant camaleònics i atemporals (com un bon fons d'armari). Als que del seu estil han fet una marca reconeixible, que possiblement va més enllà de la pròpia funció atribuïda al disseny. Clar exemple d'això seria Mariscal, per posar només un. Que amb el seu Cobi, per exemple, va revolucionar el concepte de mascota olímpica. Però que ja venia avalat per una carrera consolidada des del còmic underground, el logotip Bar Cel Ona...

Com podeu veure les dues cares de la moneda.

02 de desembre 2012

El paper del paper en el disseny gràfic (valgui la redundància).

Cada vegada és més freqüent dissenyar per a la xarxa, suports mòbils... Desplaçant poc a poc el tradicional disseny sobre paper.

Sempre ha estat important l'elecció del paper, més fins i tot en aquests moments, en què perd terreny el disseny sobre aquest suport. Depenent de l'elecció d'aquest, més enllà del contingut formal i la seva òbvia funció com a suport, aquest transmet sensacions al tacte, l'olfacte, a la vista... que hem de tenir en compte. Moltes vegades seleccionem un paper i no aprofitem totes les seves possibilitats, menyspreant així les seves característiques i impedint que el nostre disseny llueixi com caldria.

Hi ha diversos tipus de paper, però avui en dia, el primer tret que predomina en l'elecció del mateix és que vingui recolzat per alguna de les certificacions ecològiques mediambientals PEFC, FSC... donant així un valor afegit al producte. No tinc intenció de fer una classe magistral sobre el paper, ni tinc els coneixements per fer-ho, ni ho crec necessari per exposar el que desitjo.

Segons el gramatge direm que fins 200g/m2 parlem de paper. De 200 a 315g/m2 es considera cartolina. I dels 315 fins als 500g/m2 s'anomena cartró. Depenent de les seves qualitats i característiques, podem dividir-los en grups. Un primer grup els papers estucats en les seves diverses presentacions: brillant, art, industrials, volum, lleugers... Un segon grup serien els papers no estucats o òfset: blanc o de color, volum, registres, pergamí... Un tercer grup els papers especials: verjurats, gofrats, vegetals, adhesius, metal·litzats... I la llista seguiria amb per exemple paper premsa, paper embalatge, cartolines, cartronets, papers sintètics o materials plàstics flexibles... Per posar només alguns exemples.

Em centraré en dos d'ells, d'una banda tindríem els estucats ja siguin brillants o mats. I per altre els òfset Amb els primers realitzem revistes, catàlegs i fullets, per ser un paper de textura fina i sense porus. El segon seria per entendre'ns i abreujar el típic paper de diari en la seva versió més bàsica. Cada un amb unes característiques pròpies que el fan adequat per a una finalitat concreta i un sistema d'impressió idoni. Tots els fabricants inclouen en els seus catàlegs una fitxa tècnica on indiquen ús, tipus d'impressió i fins i tot lineatura recomanada. Els acabats, tractaments i manipulacions a què es pot sotmetre un determinat paper. Tota aquesta és una valuosa informació amb la qual el dissenyador ha de saber jugar al seu favor.

  Per què el meu disseny queda pobre i deslluït?  

Moltes vegades en la fase de disseny i fins i tot posteriorment a la de preimpressió, desconeixem quin paper utilitzarem. Per tant no dissenyem ajustant-nos a les característiques d'un determinat paper. No utilitzem els perfils icc més correctes. No tenim en compte el límit d'absorció de tinta que té tot paper. I fins i tot pot passar que no tinguem en compte un factor com és l'assecat de la tinta, que varia segons el tipus de paper, però també del tipus d'impressió. Són tres factors als quals no se'ls dóna la deguda importància, i no obstant això influeixen de manera determinant en el resultat final.

Els perfils icc com ja he explicat en altres ocasions determinen el color que reprodueix una màquina concreta, sobre un suport concret. Per tant aplicar el perfil icc més correcte en cada moment segons les característiques del paper i les necessitats de cada projecte, ens acosta més a aquesta excel·lència que sempre busquem oferir als nostres clients.

Un altre important factor a tenir en compte és l'àrea total de cobertura o límit d'absorció del paper. Cada paper admet una quantitat determinada de tinta, un cop superada aquesta només aconseguirem entollar el paper. Provocant problemes d'assecat, repintat... Solen ser els grans fons o masses de tinta mal aplicats els causants d'aquest greu problema. Per exemple els negres enriquits.

Un altre factor no menys important en l'elecció d'un paper, és el sistema d'impressió. Els diferents sistemes d'impressió utilitzen tintes amb característiques pròpies per a cada un d'ells, i això al seu torn influeix en l'assecatge. Doncs els diferents tipus d'assecat afecten directament al resultat final.

L'assecat és l'operació a través de la qual la tinta passa de l'estat viscós a l'estat sòlid, és a dir, sec al tacte. Els processos físics o químics que intervenen han de fixar sòlidament la tinta al suport. Sovint és necessari diferenciar entre el primer estat d'assecat en el qual la tinta deixa de ser viscosa i no repinta i el d'enduriment final de la pel·lícula. La primera fase ha de permetre que la resta de les operacions d'impressió es realitzin sense inconvenients de repintat o enganxat. En la segona fase la pel·lícula semi sòlida es transforma en pel·lícula dura i resistent.

El procés variarà segons la naturalesa del suport sobre el qual es realitzi la impressió. Generalitzant i com a norma bàsica de fàcil aplicació diré que els papers estucats s'assequen per oxidació. Als pocs segons de la impressió la tinta ha d'estar fixada al paper de manera que permeti apilar els plecs a la sortida sense que es produeixi el repintat. L'ideal seria que la tinta estigués seca però com això no és possible n'hi ha prou que estigui fixada i no repintat. Sent resistent al fregament, és a dir, no s'ha d'estendre ni espatllar ni amb la manipulació ni amb la utilització. Aquests papers permeten uns colors vius, vistosos i atractius. Es té la opinió que són papers de major qualitat.  Els papers òfset però s'assequen per absorció. Aquests s'assequen per la penetració de la tinta, en l'estructura interna del suport. L'assecat per penetració es basa fonamentalment en les forces de succió, que presenten els porus. La tinta sobre el paper triga molt més en assecar i presenten resistència al fregament i manipulat. Un altre dels grans inconvenients és que els punts de trama en penetrar en el paper es dilaten, augmentant de forma considerable el guany de punt. Difuminant els detalls, empastant l'imprès i sacrificant en general la qualitat. Els colors sempre queden apagats morts. És consideren papers de més baixa qualitat.

En un altra entrada parlaré dels diversos tipus d'impressió i les seves aplicacions.

24 de novembre 2012

PDF/X explicat de tu a tu

Com tots sabem hi ha múltiples variants de pdf, des d'aquells que permeten interactivitat, formularis i enllaços externs, multimèdia (àudio o vídeo)... diferents nivells de compressió i optimització pel seu flux a la xarxa. Però els que avui ens interessen són aquells que s'utilitzen per a l'intercanvi de dades digitals en arts gràfiques la versió PDF/X.

PDF (Portable Document Format) format de document portàtil. Va ser creat per Adobe el 1993, ara és l'Organització Internacional d'Estandardització (ISO) l'encarregada de definir les característiques del format, que Adobe li va cedir. Així, el pdf deixa de ser un estàndard de facto per esdevenir una norma ISO. Des de la versió PDF/X-1: 2001 fins a la versió PDF/X-5: 2010 s'han anat succeint molts canvis, adaptacions i millores, totes elles encaminades a simplificar la creació de l'art final per part del dissenyador. I al seu torn que el receptor d'aquest, l'impressor, tingui garantits uns mínims de qualitat.

En moltes de les entrades d'aquest bloc, he comentat la necessitat de generar pdf estandarditzat segons les normes ISO per impressió. Avui explicaré les diferències entre unes versions i altres del PDF/X. No espereu una anàlisi tècnica, buscaré en la mesura del possible fer-ho pràctic, lleuger i comprensible.

  Elements comuns a totes les versions de pdf que a dia d'avui es poden utilitzar: 
  • Les pàgines han d'estar realitzades en color compost (quadricromia, escala de grisos, etc.). Així és molt més fàcil visualitzar allò que volem imprimir. Si fem un pdf per separació de planxes (que podem encara que ja no serà PDF/X) dificultem la visualització ràpida i precisa del resultat final que volem assolir. Dit això PDF/X no impedeix incloure objectes amb espai de color definit en valors de separació (Separation o DeviceN) per elements imprimibles en tintes planes, multitons, etc., O no imprimibles com encunys (troquels), cop en sec, etc. És a dir podem indistintament utilitzar colors directes i CMYK, fins i tot barrejats  en un mateix arxiu. Sempre que els colors estiguin ben definits com a tal i utilitzem noms coherents (per a les màquines que els han de processar). Els colors CMYK en valors percentuals, els colors Pantone identificats com a tal. I aquelles possibles tintes "de suport o especials" definides de la manera més clara possible i sobreimpreses (si és el cas).
  • Totes les tipografies han de quedar incrustades al pdf. Almenys tots aquells caràcters que apareixen en el nostre arxiu. Han de ser tipografies que admetin aquest procés. Així evitem moviments tipogràfics no desitjats o la desaparició fortuïta de caràcters. Tots sabem que dues tipografies amb el mateix nom però de diferent fabricant no tenen perquè ser idèntiques. Si no és possible la seva incrustació, hauríem traçar el text per garantir el seu correcte processat.
  • Les imatges han d'estar a la resolució adequada. Per el suport al qual van destinades. I no s'admet OPI. PDF/X no verifica la resolució de les imatges (com no verifica moltes altres característiques), per tant hem de controlar que tot el material estigui tractat correctament per no tenir sorpreses.
  • Tot i no ser un requeriment, si es vol aplicar compressió als objectes de pàgina es podran utilitzar codificacions sense pèrdua Flate o RunLength (RLE), però s'exclou l'algoritme LZW. A més dels mètodes anteriors, per als objectes d'imatge en color o grisos es podrà utilitzar compressió amb pèrdua JPEG i per les imatges monocromes de 1bit per píxel compressió CCITT Grup 3 o 4. Jo a hores d'ara, on els potents equips que utilitzem mouen gran quantitat d'informació amb agilitat, no recomano la utilització de cap tipus de compressió. I menys JPEG del que ja he parlat en altres ocasions
  • El valor de rebentat o trapping del pdf ha d'estar indicat com a veritable o fals, però mai com desconegut. És a dir, ha de quedar constància al PDF/X de si els elements han estat prèviament rebentats o han de ser-ho posteriorment en el procés productiu. L'impressor ha de saber si el dissenyador ha realitzat el rebentat d'aquells elements que cregui oportuns o ho deixa a les seves mans i al seu criteri.
  • És obligatori l'ús de les metadades que indiquen la data de creació, modificació i el títol del document (CreationDate, ModDate i Title). Així mateix, es recomana incloure les dades del programari creador i productor del pdf. El document ha de tenir una "targeta de visita o presentació" amb les seves credencials.
  • Serà obligatori que la pàgina, si més no, contingui la caixa (MediaBox) mida de paper i una de les dues següents: (TrimBox) mida final de pàgina o (ArtBox) caixa d'il·lustració. En el cas d'incloure àrea de sagnat ha d'haver la caixa addicional (BleedBox) per indicar la mida de sang. Les possibles anotacions del PDF han de quedar completament fora dels límits de la caixa. No totes són possibles o necessàries en un PDF/X. La mida de pàgina i totes les marques de tall, sagnat, registre... han de ser imposades pel programa o aplicació que estiguem utilitzant. De res serveix perdre el temps fent una pàgina més gran (que la mida final de pàgina) i unes fantàstiques marques de tall manuals, ja que no constaran per al programa com a tals.
  • La condició d'impressió ha de quedar identificada al pdf mitjançant l'ús d'output intents. (És a dir: Un "propòsit de sortida o de reproducció impresa"), on s'indiquen les condicions previstes d'impressió. OutputIntent és, abans que res, una informació destinada al receptor del PDF/X. És on l'emissor del PDF/X comunica les condicions previstes d'impressió. Aquí entren en joc els tan portats i portats perfils ICC. Amb ells estem donant tota la informació necessària a l'impressor per saber com ha de tractar el nostre pdf.

  Elements prohibits en un PDF/X 

  • Les capes. En les versions més antigues.
  • Les transparències. En unes versions totalment, en altres passen a ser imatges compactes, compostes de la pròpia fotografia i el seu efecte. I les darreres versions ja les admeten.
  • Formularis, botons, enllaços, accions o JavaScript (és a dir: interactivitat amb l'usuari).
  • Referències a fitxers externs o enllaçats. "Hi ha excepcions a la norma".
  • Incrustacions de codi PostScript.
  • Corbes de transferència.
  • Semitons de tipus 1 i 5.
  • Noms per semitons.
  • Mecanismes de protecció o encriptació. Per a tots els PDF/X actuals.
  Quina versió de pdfdaig servir? 

Hi ha diferents versions de pdf des d'Acrobat 1.0 (1993) a la més actual Acrobat XI. Jo en cap cas treballaria i sobretot desaria el meu PDF/X amb una versió inferior a 1.4 és a dir Acrobat 5.0 (2001). Garantint així uns mínims de qualitat.

PDF/X-1:
Aquest podia utilitzar encriptació, i admetia "arxius externs" sense violar el principi d'intercanvi complet. Tot això va causar no pocs problemes per a una tecnologia incipient. Va quedar obsolet, al poc temps de veure la llum.

PDF/X-1a:
Anomenat també pdf d'enviament a cegues o tancat. En no admetre gestió de color a posteriori. Tots els elements han d'estar convertits a color CMYK. No admet perfils de color. Per tant la condició d'impressió la imposa el dissenyador en el moment de generar el pdf. A partir d'aquest moment i per a totes les versions de pdf es prohibeix l'encriptació d'arxius i l'enllaç a arxius OPI. Tot pdf ha de contenir tot allò que li sigui necessari per a la correcta visualització i impressió per si sol.

PDF/X-2:
Un altre intent infructuos que podia contenir una versió en baixa resolució de l'arxiu referenciat extern. A aquest arxiu s'anomena FPO, (For Position Only) Només Per Posició. El FPO haurà de ser exactament de la mateixa mida i forma que l'arxiu referenciat i aquest, al substituir, canviarà per la versió d'alta resolució, profunditat de bits i/o espai de color corresponent. L'absència de programari en el mercat per al processament de PDF/X-2 i l'augment de velocitat dels ordinadors i xarxes d'avui en dia fan que l'estàndard PDF/X-2 no s'hagi adoptat convenientment per la indústria.

PDF/X-3:
Primera versió que ja treballa amb perfils de color ICC. I modes de color fins llavors no admesos com Lab, CalRGB o RGB amb perfil ICC d'origen incrustat. Flexibilitza així la gestió de color, permetent a l'impressor "ajustar" allò que el dissenyador no hagi "deixat en condicions".

PDF / X 4:
• S'admet l'ús de capes, sovint anomenades OCG, (Optional Content Groups) Grups de Contingut Opcional que poden estar associades al seu torn en grups OCG mitjançant OCCD, (Optional Content Configuration Dictionary) Diccionaris de configuració de Contingut Opcional per, per exemple crear grups o vistes de capes: unes per ser impreses i altres només amb intencions informatives com instruccions, etc. L'ús de capes en PDF habitualment serveix per crear una versió idiomes dels textos, amb PDF/X-4 és possible aprofitar-se de la comoditat que implica crear un únic PDF amb diferents idiomes en lloc d'haver de distribuir independentment.
• Es permet per primera vegada l'ús d'imatges de 16 bits (Aquesta funció és rarament acceptada fins i tot pels RIP més moderns).
• S'admeten, com en els anteriors nivells de PDF/X, només alguns algorismes de compressió. La novetat en PDF/X-4 és la possibilitat d'utilitzar JPEG2000.
• Ara és possible incrustar fonts OpenType directament a PDF/X-4. Per versions anteriors a PDF 1.6, si l'aplicació de disseny utilitza fonts OpenType, han de convertir a Tipus 1 o TrueType.
• La característica més important permesa en aquesta especificació PDF/X, juntament amb l'ús de capes, és la que obre la possibilitat d'utilitzar transparències dinàmiques o "vives", transparències amb elements separats. Ara quan obres un pdf en qualsevol altra aplicació que ho admeti obtindràs per una banda la imatge i de l'altra la transparència (ja no estan acoblades, unides).

PDF/X-5
• Permet la referència al contingut gràfic extern al PDF/X utilitzant els mateixos mètodes descrits en PDF/X-2. El PDF/X-5 mestre podrà albergar proxys amb previsualitzacions de baixa resolució FPO dels arxius referenciats, que en aquest cas han de ser PDF/X-1a, PDF/X-2, PDF/X-3 o PDF/X-4 . Com en PDF/X-2, l'enllaç entre PDF mestre i extern es realitzarà mitjançant l'ús de claus úniques incloses que hauran de ser exactes en les metadades de tots dos arxius. Es prohibeixen les referències circulars: un PDF/X-5 no podrà referenciar PDF/X-2 o PDF/X-5 que, al seu torn, referenciïn al PDF/X-5 mestre. Treballo habitualment amb PDF/X-4 no conec cap sistema que admeti el PDF/X5. Per tant no sé si tota aquesta teórica funciona.

  • Quan el dissenyador genera un pdf, assumeix la responsabilitat de tot allò que abans realitzaven fotomecàniques i fotogravadors. Aquest està generant els fotolits del seu art final. Assumeix doncs, i avala, ser coneixedor de tot el que això comporta.
  • Parleu sempre amb la impremta en cas que tinguem algun dubte i confirmar quin tipus d'arxiu PDF necessita. Com la tecnologia avança de forma desigual, les impremtes es veuen supeditades al RIP amb el que processen els pdf, i el que aquest pot o no interpretar.
  • Crear un PDF/X no garanteix en cap cas que la impressió final sigui el que el dissenyador o el client esperen, com es pot intuir de l'escrit fins ara. El PDF/X admet per exemple imatges en baixa resolució o línies extremadament fines, fins i tot sobreimpressions no desitjades. Per tant pot passar que superi totes les verificacions de conformitat per ser un PDF/X i no obstant això en l'imprès final les imatges surtin pixelades, les línies es perdin o el blanc estigui sobreimprès i desaparegui. Això passa perquè les normes ISO entenen que hi ha diferents sistemes d'impressió i per tant diferents necessitats i aquí és on el dissenyador ha de conèixer les necessitats tècniques del procés per al qual està treballant en cada moment. Hi ha una organització anomenada GWG que posa a disposició dels usuaris, i de manera gratuïta, centenars de configuracions per facilitar la creació i verificació del PDF/X Plus des d'aplicacions d'edició com InDesign, Quark, aplicacions d'edició de pdf com Acrobat o Pitstop.
  • Com a regla general, quan treballem amb diversos perfils de color (diferents elements, amb diferents perfils) o amb mode de color LAB o RGB enviarem arxius PDF/X-3 o superior. Si no necessitem utilitzar perfils de color o només fem servir tintes directes usarem el format PDF/X-1. Com més s'obre el ventall de possibilitats per treballar amb diferents espais de color, més possibilitats de canvis no desitjats es poden generar. Si bé totes les versions a dia d'avui se segueixen utilitzant, la meva recomanació és utilitzar sempre la més actual possible, ja que també és la més flexible quant a gestió de color es refereix i acceptació de totes aquelles novetats que els diferents programes van oferint a cada actualització. Per tant i que no es em malament interpreti, la que permet al dissenyador deixar l'impressor més marge d'acció. Això també deixa més marge a l'atzar i les sorpreses no desitjades o inesperades.

14 de novembre 2012

Com respondre a les preguntes que sobre gestió de color ens fan les diferents aplicacions?

No és el primer cop que deixo escrit que conscient o inconscientment estem realitzant gestió en tots els nostres documents. Breument i sense entrar en complicades explicacions tècniques, donaré quatre pautes per realitzar aquestes conversions de forma conscient i obtenint així els millors resultats possibles.

Tractarem les normes de gestió de color de la mateixa manera per a totes les aplicacions. De retoc fotogràfic, vectorials o de maquetació. I també tots els espais de color RGB, CMYK, o escala de grisos. Encara que ja comento ara que podeu aplicar diferents paràmetres a cada espai de color, fent que cada un d'ells es comporti de manera diferent.

Tots els programes tenen més o menys les mateixes característiques en quant a opcions de conversió o gestió de color es refereixen. Dividides en tres grups essencials Desactivar la gestió de color, conservar la gestió de color o convertir o adaptar la gestió de color.

Com respondre a les preguntes que sobre gestió de color ens fan les diferents aplicacions?
Quan un document o imatge no s'ajusta a les opcions predeterminades de la nostra aplicació, aquesta ens pregunta que volem fer en cas d'existir diferències de perfils o quan falten perfils i fins i tot a l'hora d'enganxar quelcom que porta un perfil diferent. La resposta és clara i contundent: Preguntar a l'obrir.
D'aquesta forma podem triar que és el que més ens interessa en cada moment. Sent nosaltres els qui decidim i no la màquina.

   Desactivar la gestió de color 
L'aplicació realitzarà els mínims canvis possibles per mostrar el color. Guardarà els documents nous sense perfil de color i aquells que ho tinguessin en un origen el perdran. El color queda reduït a un valor numèric.
Si partim de la base que la gestió de color ens serveix per emular les condicions en les quals una imatge o document vol i d'aquesta manera veure una simulació fiable del resultat final aquesta no és una bona opció. 

   Conservar perfils incrustats 
Aquesta elecció garanteix que quan s'obri una imatge que tingui ja un perfil incrustat que difereixi de l'espai de treball actual (predeterminat), la imatge i el seu perfil associat es mantindran intactes llevat que l'usuari decideixi una altra cosa. La creació d'un document nou farà que l'espai de treball actual sigui el que s'usi per editar, visualitzar i desar la imatge (com a perfil incrustat). L'aplicació simularà allò que en origen algú (el creador del document) va decidir, que era el que desitjava que veiéssim en obrir la imatge o document. 
Al meu entendre la millor de les opcions que es pot utilitzar per defecte. 

   Converteix a l'espai de treball 
Si una imatge o document s'obre o importa i aquest és diferent al de l'espai de treball actual, (el predeterminat per defecte en els nostres ajustos bàsics) serà convertida a aquest, que serà el que es faci servir per editar i visualització i serà el perfil que se li s'incrusti en desar. 
Seria el segon pas obvi, en la nostra llista de rutines, un cop oberta una imatge o document, li apliquem el perfil per defecte. Podent observar així els canvis o alteracions que es puguin provocar. Permetent llavors manipular aquest material conscients d'on venim i cap a on volem anar.

30 de setembre 2012

Quin perfil de color he d'utilitzar?

La resposta senzilla a aquesta pregunta recurrent entre els dissenyadors, aquell que et recomani el teu impressor. Però sóc conscient que no sempre es coneix l'impressor.

No tinc intenció de fer un article tècnic. Només donaré unes pautes per triar el perfil estàndard més correcte segons el treball a realitzar.

Breument recordaré que un perfil de color conté les condicions concretes d'impressió i/o visualització d'un perifèric concret. Qui vulgui informació més exhaustiva sobre aquest tema adreceu-vos a l'apartat gestió de color, d'aquest mateix bloc.

No és el mateix utilitzar un perfil Coated FOGRA 39 (ISO 12647-2:2044), que per exemple, un perfil JAPAN COLOR 2001 Coated o el perfil US Sheetfed Coated v2. Si bé els tres indiquen que són perfils per utilitzar sobre papers estucats, i impressió òfset de full pla, el primer està pensat per a les màquines i sistemes d'impressió, tintes, planxes... d'Europa, el segon ho fa per Àsia i el tercer per Estats Units. I els resultats varien.

Per què és important treballar amb el perfil que ens subministri l'impressor?
Si diem que un perfil conté les condicions concretes d'impressió d'un perifèric, en aquest cas una màquina òfset. El perfil que ens subministri, ens permet conèixer per endavant que espai de color reproduirà i en quines condicions, la màquina concreta que acabarà imprimint la nostra feina. Podent així retocar les nostres imatges si el que veiem en pantalla (calibrada, és clar) no és del nostre grat. El resultat final hauria de ser òptim.

Què passa quan utilitzem un perfil de color estàndard?
A diferència del perfil que ens subministri l'impressor (que correspon a les condicions d'impressió de la seva màquina en concret). Un perfil estàndard fa una mitjana ponderada de tots aquells factors que intervenen en una condició d'impressió, tipus de tintes, paper, planxes... Assegurant així que en el 99% dels casos el resultat ha de ser bo.

Quins són els avantatges i desavantatges de treballar amb un perfil propietari (el del nostre impressor) o un perfil estàndard (Fogra, ECI, IFRA)?.
Amb un perfil propietari tenim la seguretat de que allò que hem dissenyat acabarà imprès sense sorpreses. Però ens veiem obligats a imprimir sempre aquell disseny en les seves instal·lacions (les d'aquell impressor) si volem una reproducció idèntica en futures reedicions o reimpressions.

El perfil estàndard ens garanteix bons resultats, independentment de qui sigui l'impressor final. I en ser aquest una mitjana ponderada, a la qual qualsevol impressor ha d'arribar. Podem canviar de proveïdor sense que això (en teoria) alteri el resultat final.

Els perfils recomanats per a treballar a Europa són:
Començaré per dir que recomano un perfil estàndard, però no és l'únic, hi ha molts altres. També aclareixo que si algú segueix les meves indicacions (és sota la seva responsabilitat). Per al millor resultat possible, trieu el perfil ICC relacionat amb el paper que teniu pensat utilitzar per imprimir.

Treballs en RGB
Adobe RGB 1998

Treballs per Internet
sRGB

Revistes i treballs comercials en impressió òfset de full pla
Trama convencional, paper estucat brillant o mat FOGRA 39
Trama convencional, paper òfset FOGRA 29
Trama estocàstica o aleatòria, paper estucat brillant o mat FOGRA 43
Trama estocàstica o aleatòria, paper òfset FOGRA 44

Revistes i treballs comercials en rotativa òfset
Trama convencional, paper estucat brillant o mat FOGRA 28
(Com hi ha gran varietat de papers i condicions d'impressió, recomano parlar abans amb l'impressor. Els tiratges son grans, en comparació amb la impressió amb full pla).

Anuncis a diaris 
Trama convencional, paper de diari FOGRA 48

Formularis i paper continu 
Trama convencional, paper estucat mat FOGRA 31
Trama convencional, paper òfset FOGRA 32

23 de setembre 2012

Sumant Capacitats
la tipografia de l'Anna Vives

L’Anna Vives, una noia amb la Síndrome de Down, ha creat la seva pròpia tipografia. Junts, i sumant capacitats, podrem construir un món millor. La tipografia lletra Anna ens ho simbolitza.

La lletra està disponible per escriure en qualsevol processador de textos, com el Word, per exemple.
L’objectiu d’aquesta iniciativa de l’Anna, que també vol representar el col·lectiu de persones discapacidades, és aconseguir difondre i potenciar els valors associats de la lletra: la igualtat social i la importància del treball en equip sumant capacitats.

Aquí teniu l'enllaç per descarregar-la http://www.annavives.com/?page_id=624

L’Anna posa la seva tipografia gratuïtament a disposició de projectes educatius i socials. Per a projectes comercials poseu-vos en contacte amb marcvives@itinerarium.cat. Us encoratgem a explicar l’us què en feu a través de Twitter, Facebook, Instagram, Pinterest i altres social media sota el hashtag #lletraanna. I a seguir-nos als nostres canals de Twitter i Facebook que trobareu al web.

11 de setembre 2012

En català si us plau. La llengua fa cultura, i la cultura, país.*

Tots coneixem fins a l'últim dels termes i vocables en anglès de la nostra professió. Briefing, target, display o flyer per posar uns exemples. Però sovint desconeixem aquests termes en la llengua que hem parlat sempre.

Des de fa anys hi ha una preocupació per donar resposta a tot l'allau de termes anglosaxons que ens arriben. Com a exemple aquests diccionaris publicats:

Títol: Com es fa un llibre. Diccionari de les Arts Gràfiques
Autor: Miquel Joseph i Mayol 
Editorial: Pòrtic 
Any: 1979 
ISBN: 84-730-6116-0

Títol: Vocabulari de reprografia 
Autor: -- 
Editorial: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana 
Any: 1993 
ISBN: 84-477-0094-1

Títol: Guia pràctica de la publicitat 
Autor: Toni Vinyes 
Editorial: Columna - El Pont De Pedra 
Any: 1994 
ISBN: 84-86612-34-9

Títol: Lèxic d'arts gràfiques i edició 
Autor: TERMCAT, Centre de Terminologia 
Editorial: Generalitat de Catalunya. Departament d'Indústria, Comerç i Turisme 
Any: 1998 
ISBN: 84-393-2698-X

Existeixen a més munts de documents repartits per aquí i allà creats pel Consorci per la normalització lingüística.

Però no patiu les noves tecnologies posen a la nostra disposició diverses pàgines web gratuïtes on amb un clic podrem parlar amb propietat:

 http://www.cpnl.cat/recursos/diccionaris.html
http://www.enciclopedia.cat/
http://www.softcatala.org/corrector
http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/artsgraf.htm
http://accnt.gencat.es/lexics/diccion.htm

Per aquells que en dubtava-ho en català podem dir document informatiu, public objectiu, exhibidor o full volador. Potser no queda tan glamurós, però tenim una cultura amplia, protegim-la i un vocabulari extens, utilitzem-lo.

* Reinterpretació lliure del eslògan d'Òmnium Cultural

07 de setembre 2012

El cartell de la Mercè no és el problema, és el símptoma!

Aquest és el títol de l'editorial de Nius del Paradís. El Butlletí electrònic del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya. On s'exposa la confusió entre art i disseny.



Es confon amb massa facilitat i freqüència disseny i art. Ambos utilitzen llenguatges semblants, paral·lels, però amb finalitats ben diferents. El disseny té com a finalitat comunicar amb eficàcia i eficiència un missatge. L'art no.

Un exemple, menor i si voleu superflu. No conec un sol disseny al qual no se li hagi donat un nom, correcte i coherent amb l'ús a què va destinat. En canvi hi ha centenars d'obres d'art emparades sota el títol genèric: Sense títol. Què vol dir això?



En aquesta confusió entre art i disseny, l'Ajuntament de Barcelona a cregut oportú encarregar la comunicació d'un acte com el cartell promocional de les festes de la Mercè a un reconegut artista Jaume Plensa. Ha comprat art per encàrrec, no disseny.

Enllaç al  Butlletí electrònic del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya.

30 d’agost 2012

Grans frases d'altres IX
(opinions per a tots els gustos)

All is design, all!
Paul Rand, (nascut amb nom originari Peretz Rosenbaum), va néixer el 15 d'agost del 1914  i va morir el 26 de novembre del 1996). Va ser un dissenyador gràfic nord-americà molt reconegut per la creació de logotips d'algunes identitats corporatives més importants dels Estats Units: IBM, Westinghouse, Unite Parcel Service, ABC i molts més que l'han convertit en un geni de l'època.

No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

23 d’agost 2012

Grans frases d'altres VIII
(opinions per a tots els gustos)

Think more, design less.
Ellen Lupton, va néixer el 1963, a Filadèlfia, Pennsilvània. Dissenyadora gràfica, escriptora i docent. Ben coneguda per la seva fascinació i estudi dins la tipografia.

No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

16 d’agost 2012

Grans frases d'altres VII
(opinions per a tots els gustos)


The design is a language and most importantly how to use this language.
Tibor Kalman (6 juliol 1949 - 2 maig 1999) va ser un dissenyador gràfic d'origen hongarès, conegut pel seu treball com a editor en cap de Colors, la revista.

No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

09 d’agost 2012

Grans frases d'altres VI
(opinions per a tots els gustos)

A design is not finished until somebody is using it.
Brenda Laurel és una escriptora pionera, investigadora, dissenyadora i empresaria en els àmbits de la interacció humà-ordinador , la narrativa interactiva i els aspectes culturals de la tecnologia,

No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

03 d’agost 2012

Grans frases d'altres V
(opinions per a tots els gustos)

Un any més frases que grans dissenyadors i artistes han deixat escrites.


Le design n'est pas ce que vous voyez, mais ce que vous faire voir.
Hilaire-Germain-Edgar de Gas, més conegut com Edgar Degas (París, 19 de juliol de 1834 - 27 de setembre de 1917), va ser un pintor i escultor francès.

No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

25 de juliol 2012

Empresa cerca dissenyador gràfic per a realitzar...

"Es inútil que vengas a ofrecer tus servicios ahora, Luis. Danone sólo ofrece sus campañas a las mejores agencias del país. O sea que lo tienes muy fácil, haz que la tuya sea una de ellas. Cuando lo hayas conseguido, seremos nosotros los que te vendremos a buscar".
Luis Bassat. El libro rojo de la publicidad.
ISBN: 84-7583-573-2. Ediciones Folio, S.A. 1993 

Llegia l'altre dia en un bloc, una entrada en què es parlava de l'intrusisme en la nostra professió. El discurs que no és nou i el debat recurrent. No obstant això crec que hi ha un error de plantejament. No és el dissenyador qui tria l'empresa, sinó al revés (com demostra l'extracte que obre aquesta entrada). D'això també jo he parlat en altres entrades d'aquest bloc.

Generalitzar sempre és perillós, però necessari per qualificar i quantificar. Jo sempre defensare la feina del dissenyador com a professional.

Però tots aquests debats tenen un problema de discurs circular, el peix que es mossega la cua:
L'intrusisme de persones sense la formació adequada.
El mercat escombraries que s'ha generat ha rebentat els preus.
El dany que es causa a la imatge de la professió.

Primer plantejament erroni, et veus amenaçat pel nebot de torn, l'informàtic de torn...? Si ets dissenyador, aquesta mai serà o hauria de ser la teva competència. O dit d'una altra manera, si aquesta és la teva competència, vas triar malament el client.

Segon plantejament erroni, no existeix el salari just, només existeix el que el mercat posa. Són les empreses les que trien que pressupost destinen a la partida de comunicació. Si trobes que infravaloren els teus serveis, lluita per trobar aquell segment de clients d'acord a les teves expectatives.

Tercer plantejament erroni, si un metge s'equivoca en un diagnòstic enterra el seu error. Si un advocat s'equivoca en la defensa del seu client empresona el seu error. Si un dissenyador no realitza correctament la seva tasca en el pitjor dels casos el client haurà de tornar a començar, contractant a un professional millor format, més competent i capacitat.

És en el dissenyador gràfic en qui recau la responsabilitat de traduir al llenguatge visual totes les idees i conceptes que han d'arribar al públic objectiu, quan hi ha problemes de comunicació. És llavors també el dissenyador qui ha de saber fer entendre el valor d'allò que fa. Potser és culpa nostra, per no ser capaços de transmetre aquests valors.

21 de juliol 2012

Fotografia de 360º o la foto que gira

"Si la fotografia és una finestra al món, la fotografia esfèrica és la porta que et permet entrar-hi" Narcís Rovira Castellà. Especialista en fotografia 360º.

Avui he tingut l'oportunitat i el plaer, de conèixer i conversar amb Narcís Rovira, fotògraf freelance especialitzat en fotografia 360º, dins de la jornada de portes obertes a Can Xalant. Un jove que aprofitant-se dels coneixements tècnics que posseeix, porta la fotografia al punt en què es transforma en art.

Com a gran amfitrió, que ha estat, i dotat d'un inigualable talent per a la comunicació, ha explicat tècniques i processos bàsics, fent-los simples i comprensibles per profans. Realitza els seus treballs tant de forma analògica, amb una Lomography Spinner 360°, obtenint un fotograma continu sobre pel·lícula estàndard de 35mm. Com digital, amb una càmera rèflex convencional captura diverses imatges, que després d'un procés de retoc en programes de tractament donen com a resultat una fotografia esfèrica de 360º.

A mig camí del vídeo, la fotografia 360º, permet fer-se una composició de lloc, del tot com unitat. És una fotografia objectiva; comparant-la amb el fotoperiodisme convencional, per exemple, on des de sempre el fotògraf capta i fragmenta un tot, donant notorietat a allò que vol ressaltar. Conscient que el seu procés de treball requereix d'un processat posterior a la presa de la fotografia, Narcís Rovira espera que aviat hi hagi una forma consensuada per homologar el seu treball, enfront del fotoperiodisme tradicional.

Fins que aquest moment arribi, viu de crear visites virtuals multimèdia interactives per a diaris en línia, hotels, museus, estudis d'arquitectura, manuals tècnics per a empreses... sota el nom de La foto que gira.

I a nivell artístic creatiu aquest tipus de fotografia permet jugar amb les possibilitats dels dispositius mòbils, les tauletes i la interactivitat que aquests admeten. La comunicació amb ell receptor del missatge passa de tractar-lo com a mer espectador a formar part de l'obra, decidint aquest en tot moment quina visió desitja tenir. Aquí teniu una mostra dels seus treballs.

Per tant està embarcat en una empresa de llarg recorregut a la qual se li augura un pròsper futur. En la seva humilitat Narcís Rovira ha obviat comentar un currículum digne de destacar. Del que ja penjan diversos premis.

10 de juliol 2012

Disseny mediocre, fins quan?

Diseño mediocre, ¿Hasta Cuándo? era el titular d'un article d'opinió signat per JOSEP MARIA GARROFE de JMG Garrofé Disseny a la Revista Proyecto Contract número 37, allà per l'any 2007.


En ell expressava el seu malestar per una situació anòmala en l'àmbit del disseny gràfic.

Però el disseny mediocre, lluny d'acabar, s'està estenent com una metàstasi en la professió. Primer van arribar les webs de subhasta inversa de les que ja vaig opinar en aquest blog.

Ara ho fan les webs de crowdsourcing. Més perjudicials al meu entendre encara que les primeres. Podria exposar una tesi sobre el funcionament d'aquestes webs de tercial·lització massiva, que externalitzen una tasca que normalment realitzava la companyia (o client). Però Alvaro Sobrino al seu bloc fa uns dies disseccionava el tema amb maestria i talent. I sent conscient de la repercussió de les seves paraules a la xarxa, algú respon. Indignat?.

Decidiu vosaltres cap a on es dirigeix ​​el disseny gràfic.

08 de juliol 2012

Darrera del glamur i la idealització de la professió

Darrera del glamur i la idealització de la professió, els premis i la cara més enlluernadora, com passa en moltes altres, hi ha àrdues jornades de treball, llargs processos de síntesi...

Un bon exemple del dia a dia, és el que mostra el programa de La 2 Los oficios de la cultura, on el dissenyador gràfic Manuel Estrada, ens permet entrar i tafanejar el seu estudi. Especialment recomanable per a estudiants de disseny.

08 de juny 2012

Com funciona un sistema CMS?

En altres entrades he explicat com funciona un sistema de gestió de color bàsic. En aquesta explicaré com funciona un sistema CMS bàsic, en arts gràfiques.

En arts gràfiques CMS significa: Sistema de Gestió de Color (Colour Management System). I realitza funcions de conversió de color entre diferents perfils, arxius, o dispositius. No obstant això en disseny web CMS significa: Sistema de Gestió de Continguts (Content Management System) permetent la creació i administració de continguts a través de la creació una estructura de suport.

Un sistema CMS permet anar un pas més enllà en la gestió de color. Em centraré en el que aquest programari pot aconseguir amb els nostres, o pels nostres, arxius pdf realitzats en l'estudi.

Partim de la base que hem generat un pdf acord amb una de les variants de sortida PDF/X-1, PDF/X-1a, PDF/X-2, PDF/X-3, PDF/X-4 de la norma ISO existent per a arts gràfiques. Cadascuna d'aquestes especificacions està enfocada a un ús particular en el món de la impremta. Per tant cadascuna admet o restringeix el que en aquest pdf es pot o no manipular. I com ell mateix es comunica amb el CMS. Per tant dependrà de com generem aquest pdf, el resultat final, la impressió del mateix.

El CMS "inspecciona el pdf" (Fig. 1) , es comunica amb ell. Depenent de les "respostes" aquest pren decisions (preestablertes per l'operari de preimpressió per endavant) per a "reparar, adaptar i preparar" aquest pdf per al procés de filmació. Si no està especificat o etiquetat correctament el pdf, o potser no es un pdf/x, s'apliquen canvis subtils. S'adapten rangs de color, es gestiona el límit total de tinta... Aplicant per a cada canvi un propòsit de processament (perceptual, relatiu, absolut i de saturació de la imatge), associant a aquest un mètode d'assignació de gamma i un perfil ICC de destinació (en la majoria dels casos Device link). Verificant dades com el RGB, CMYK, Lab, Escala de grisos, Bitmap, conversions entre perfils d'origen i destinació...

Moltes vegades hi ha sorpreses en veure el resultat del nostre disseny imprès. Moltes vegades som responsables directes d'aquestes sorpreses.

01 de juny 2012

Posa un codi QR a la teva vida

Si fa uns anys el boom era estar a les xarxes socials, o en cas contrari no eres ningú. Avui és posar un codi QR a la teva publicitat, al teu currículum vitae...
Quick Response Barcode, o codi QR. Igual que els codis de barres tan estesos, però bidimensionals. Permeten emmagatzemar informació en una matriu de punts. Si bé no són nous, aquest tipus de codis, ja tenen un parell de dècades, la contínua evolució de la tecnologia permet ara que a nivell usuari i amb un simple mòbil puguem emetre o rebre informació.
http://www.qrstuff.com/ és un lloc que genera aquests codis a partir d'una URL, un SMS, un número de telèfon o una targeta Vcard, enllaços directes a Youtube, Google Maps, Twitter, Facebook, Linkedin, accés a botigues en línia com App Store o iTunes, o fer pagaments directes a través de Paypal, entre moltes possibilitats.
Per poder llegir, visionar, un codi QR necessites un programari gratuït que la mateixa pàgina ofereix i que un cop instal·lat al teu mòbil permet escanejar i descodificar la informació, visualitzant, aquell contingut que l'emissor vol fer-te arribar.

15 de maig 2012

Illustrator CS6 no permet obrir arxius de Freehand

L'evolució constant i imparable de les tecnologies, produeix danys col·laterals. En aquesta ocasió la mort definitiva després d'una llarga agonia de Freehand.


De la migració de Freehand cap a Illustrator he parlat en diverses ocasions. L'últim sistema operatiu de Mac ja no permetia la instal·lació del programa. Un pas més enllà va Adobe, no incloent en la versió CS6 d'Illustrator un convertidor pels arxius provinents de Freehand.

Explicat per personal d'Adobe, la decisió és un pas més. Tan aviat com Macromedia va ser absorbida per Adobe, aquesta anuncia la desaparició del programa. Però els usuaris de Freehand persisteixen en discutir un punt que és mort. [...] Tot ha funcionat com ja havia indicat. [...] Ara es fa un pas més en l'era de l'ordinador de 64 bits, on s'han "deixat caure" les aplicacions de 32 bits. Per exemple el paquet CS6, en el Mac només funciona amb Mac OS 10.6.8 i 10.7.x Adverteixen també que això va per als sistemes operatius Windows.

  • Sempre has de guardar els teus arxius antics, però també has de convertir al més aviat possible aquell material que tens previst et serà imprescindible.
  • Avui les possibilitats són:
  • Mantenir el paquet CS5.5 actiu. Obrir Freehand, convertir i guardar com Illustrator. Ara ja pots obrir aquest document de Illustrator des de la versió CS6.
  • Una solució més nostàlgica que pràctica, i que no està a l'abast de tots, és utilitzar una de les velles màquines que tinguem a l'estudi per mantenir actiu Freehand. Per així obrir aquells arxius que necessitem. L'opció seria desar com .eps per poder obrir-los directament de la versió CS6.

10 de maig 2012

La Eco Calculadora de l'impacte mediambiental

Cada vegada més, els impresos que dissenyem, fan constar la seva eficiència ecològica i implicació mediambiental. Segells de FSC o PEFC són ja comuns en qualsevol imprès. Les marques donen així un valor afegit al seu producte.

Un pas més enllà va la Eco Calculadora. Amb ella Arjowiggins Graphic, ofereix la possibilitat de donar informació més exhaustiva sobre la reducció de l'impacte mediambiental en termes que qualsevol profà pot entendre. Reducció de les escombraries generades, dels gasos d'efecte hivernacle, d'aigua, energia o la fusta utilitzada entre d'altres.

Permet a més que aquestes dades els facis públics en els teus impresos, si així ho desitges.

01 de maig 2012

Disseny gràfic. Ofici d'artista?

Sempre he defensat que el disseny no és art.

El dissenyador no és artista. Es deu a uns objectius clars. Marcats per un briefing, supervisat per directors d'art, departaments de màrqueting i en última instància, l'aprovació del client. No oblidem que hem de fer arribar un missatge clar i concís, a un receptor. Sense divagacions, dubtes, sense dispersió d'idees... Un cop de puny directe a la boca del estómac. Hem de comunicar!

L'artista, per contra, com a creador lliure, realitza una obra en què la comunicació amb un possible receptor, no és necessària com a finalitat en si mateixa.

En altres entrades he intentat explicar com generar idees, d'on treure inspiració... Sense contradir tot l'exposat anteriorment en aquesta i altres entrades, reconec que per descomptat tenim molts punts en comú amb artistes de tot tipus. Ens movem en una professió transversal en la qual compartim tècniques, recursos i llenguatges... amb no poques i diverses disciplines artistiques. I per tant també compartim, com no pors, al full en blanc, o les dificultats a l'hora d'iniciar un projecte, i fins i tot, a decidir quan un encàrrec aquesta acabat...

Sota el títol L'ofici de l'artista. El programa Els documentals del 33 ha emès avui un interessant document on sis artistes parlen del seu ofici. I en el qual queden clares aquestes connexions entre el seu treball i el nostre.

27 d’abril 2012

Dia Mundial del Disseny Gràfic *

En el descans de l’últim seminari al qual vaig assistir, alguns assistents van iniciar una conversa sobre la greu situació de la professió a causa de l’intrusisme, des d'una perspectiva al meu parer, massa individualista.

La primera vegada que recordo haver sentit parlar d’intrusisme professional va ser fa molts anys, quan el gremi de forners va sortir al carrer per reivindicar el que segons la seva opinió era “joc brut i deslleial”. Les panificadores industrials, subministraven a grans superfícies i supermercats un pa prefornejat “de baixa qualitat i més econòmic”.

Es denomina professió liberal a aquella activitat en què impera l’aportació intel·lectual, el coneixement i la tècnica, tenen a més una característica molt particular com és la remuneració dels qui les exerceixen, no és un salari, sinó que es realitza mitjançant el pagament d’honoraris lliures. El disseny gràfic s’engloba en aquest grup de professions liberals. Una professió, fins fa molt poc temps “inexistent”. Fins al 1 gener 2009 aquesta no va quedar classificada i reconeguda pel CNAE (Clasificación Nacional de Actividades Económicas) amb el número 74.10. Fins llavors érem un grup de professionals dispers per diferents nomenclatures en l’esquema d’activitats econòmiques.

Conec a dissenyadors gràfics que van arribar des de l’arquitectura, la pintura, la informàtica, l’escenografia o el dia a dia des de camps linitrofes... Són intrusos?. 

Avui els estudis reglats permeten definir molt millor el panorama. Podent optar a diferents nivells de formació: cicle formatiu de grau mitjà (art final), cicle formatiu de grau superior (gràfica publicitària), diplomatures, estudis superiors universitaris...

Però són les empreses les que acaben triant (i dóna el tema per unes quantes entrades) al dissenyador segons les seves necessitats. El client té el que paga (com passa amb el pa). Sempre he estat del parer que no existeix l’intrusisme professional, sinó el desconeixement dels beneficis d’un treball ben realitzat per un professional.

Cal acabar amb l’individualisme del, jo. Hi ha no poques associacions en tot el territori que vetllen pels nostres drets: AAD (Asociación Andaluza de Diseñadores), ADCV (Asociación de Diseñadores de la Comunidad Valenciana), ADG-FAD (Associació de Disseny Gràfic - Foment de les Arts Decoratives), ADP (Associació de Dissenyadors Professionals), Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, DIMAD (Asociación Diseñadores de Madrid), Foro de Diseño de Aragón...

Copiem a la natura i sortim victoriosos. El comportament d’agregació habitualment en peixos de similar grandària (bancs), generalment creuant-se en la mateixa direcció. Aquestes conductes els porten beneficis, incloent defensa contra predadors, perfecciona l’èxit de depredació, i és millor manera de trobar companys. És hora de que comencem a nedar tots en la mateixa direcció.

* Es celebra el 27 d’abril per iniciativa del Consell Internacional d’Associacions de Disseny Gràfic (Icograda).

14 d’abril 2012

Principis bàsics de la gestió de color

És el moment de visualitzar tot allò que s’ha explicat en les diferents entrades que he dedicat a aclarir els principis bàsics de la gestió de color. De canviar utilitaris i esportius, per perfils, traductors...

A les entrades anteriors sobre gestió de color, vaig explicar la importància de caracteritzar un perifèric, què és un perfil ICC o com es realitza la conversió de color entre diferents perfils i perifèrics. És el moment de posar exemples pràctics. 

Colors idèntics es poden generar per dues vies: mitjançant un sistema obert, basat en estàndards, amb els dispositius més diversos (fig. 1) o creant un sistema tancat en el qual tot el procés de tractament queda limitat a un únic dispositiu de sortida.


Com funciona tot el procés? Unim les peces d’aquest trencaclosques. Tenim una imatge en pantalla i desitgem treure una còpia a la nostra impressora (triem un píxel que seguirem en tot el procés) (fig. 2).


Partim de la base coneguda per tots, que el monitor utilitza diferents combinacions de llums de color vermell, verd i blau, i la impressora, utilitza tintes cian, magenta, groc i negre. Per tant tenim tenim dos perfils dependents dels dispositius: un perfil font (en aquest cas el monitor) i un perfil destinació (la impressora). El PCS que no dependent de cap dispositiu, llegeix el perfil font AtoB (és a dir del color RGB a Lab) i busca la concordança en el perfil destinació BtoA (de color Lab a CMYK) (fig. 3).

En el programa de retoc d’imatge (a nivell d’aplicació) o si no, en el sistema operatiu del nostre ordinador (a nivell de sistema operatiu), hem triat un CMM i un propòsit de processament. I això al seu torn porta associat un mètode d’assignació de gamma. Conscient o inconscientment, però així és (fig. 4).


Com a resultat el CMS compararà l’espai de color en el qual s’ha creat una imatge, amb l’espai de color en què s’imprimirà, i realitza els canvis necessaris per representar el color de la millor manera possible.
I això és tot, així de simple. No hi ha més.

Tornem ara al principi on vaig deixar entre veure que es pot simular, imitar, emular, una gestió de color a l’estudi encara que no disposis de les eines per realitzar una gestió de color real. Si a tots els teus perifèrics els apliques el mateix perfil d'entrada i el mateix perfil de sortida, podràs simular una gestió de color. Per exemple el desenvolupament de l’espai sRGB, té l’origen en un intent d’homologar un espai concret al que tots els dispositius puguin arribar.

12 d’abril 2012

Illustrator juga a fet i amagar amb el color blanc

En entrades anteriors insistia en la necessitat de migrar de Freehand a Illustrator. Un mal tràngol per a molts, que retarden aquesta decisió inevitable. O per a aquells que obligats per les circumstàncies no han tingut alternativa.

Són moltes les diferències entre els dos programes, no ens enganyem. I Depenent de la utilització i les necessitats de cadascú, notarà en major o menor mesura aquests canvis. Ara bé un dels majors perills als quals tots ens enfrontem, és la desaparició dels objectes blancs dels nostres arts finals.

Freehand entén el color blanc, com el color del suport, color paper. Permet generar un objecte o text en qualsevol color (negre, blau, vermell...) i sobreimprimir aquest objecte. Si canvies d’opinió i decideixes utilitzar un nou color (groc, verd, marró...), Freehand manté activada la sobreimpressió d’aquest. Per desactivar-ho has de fer-ho manualment. Únicament en el supòsit que la teva elecció sigui el color blanc, Freehand automàticament desactiva la sobreimpressió.

Illustrator per contra entén el color blanc com un color més i admet la sobreimpressió d’aquest. El que parlant planerament és igual a la desaparició de l’objecte en la impressió final. A primera vista, i si no utilitzes les eines de previsualització de sobreimpressió tot sembla correcte en pantalla. Fins i tot si imprimeixes una prova des de la teva impressora de sobretaula i aquesta és “soft proof”, aquesta semblarà correcta. Però molta atenció, és una il·lusió.

En passar documents de Freehand a Illustrator, aquells objectes blancs, que Freehand evitava que sobreimprimisin, ara Illustrator entén que han de sobreimprimir (ja que la sobreimpressió com a tal no està desactivada). Generant la desaparició dels mateixos en la impressió final.

  • Hi ha diverses solucions:
  • Si generes nous documents des d’Illustrator, tenir la precaució de treballar amb la paleta Previsualizar Sobreimpresión (menú Ver), Atributos i Previsualizar Separaciones activades (totes dues al menú Ventana). T’ajudarà la primera, a comprovar si un objecte té activades les opcions de sobreimpressió. I veure el resultat final real, la segona.
  • Si el fitxer procedeix de la migració des de Freehand, aquí trobaràs dos plugins:
  • WhiteOP2KO_CS2 (White Text and Path Objects to Knockout) és un plugin de pagament. Deshabilita la sobreimpressió en elements de color blanc.
  • WOPD_CS2 (White Overprint Detector) és un plugin gratuït. Detecta elements blancs amb sobreimpressió activa. Atents al que dic: Només s’adverteix de l’existència, no indica quins, ni on. Haurà de ser el dissenyador qui manualment i fent ús d’altres eines d’Illustrator o altres programes, solucioni el problema.
  • Ambdues solucions estan provades i funcionen perfectament fins a la versió CS5.5
  •  Ara que la majoria de treballs es lliuren en format pdf. Pots fer un preflight abans del lliurament de l’art final (en una altra entrada, properament) ensenyaré els detalls del procés. Programes com Acrobat Pro o PitStop permeten detectar i corregir el problema.

30 de març 2012

Cercador de programari lliure

Quan explico com es realitza un procés, faig exactament això, sense entrar a mostrar funcions en programes concrets, ja siguin aquests, propietaris o de programari lliure.

Crec fermament en que aquest és un bloc dedicat a la creativitat, que no a la preimpressió, encara que així pugui semblar-ho. Ha de ser el més plural possible. Sent aquesta la filosofia imperant, busco sempre totes les alternatives possibles.

Avui vull apropar-vos a la secció de recursos un cercador de programari lliure, de programes gratuïts.
De molt senzilla utilització, ja que només cal introduir el nom del programa propietari o de pagament i la plataforma o sistema operatiu per al qual desitgem aquesta aplicació. Aquest cercador et mostrarà totes les alternatives.

16 de març 2012

Dissenyar intel·ligentment

Com moltes altres vegades he dit, cent dissenyadors davant un mateix projecte donaran amb cent propostes a priori correctes. Llavors com es tria un disseny? Quin és el bo? Què fa que un disseny sigui acceptat?

Darrera d'aquest suggerent títol, una ironia en tota regla, el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, oferia una altra de les seves sessions Dijous Dosi Disseny. Tres conclusions es desprenen de la xerrada: totes les decisions parteixen del subconscient, el disseny és poc més que intuïció i la formació no és imprescindible. Visca l'anarquia.

Sigmund Freud va crear la idea de l'inconscient, com el magatzem dels desitjos instintius, necessitats i accions psíquiques. Què predomina quan prens una decisió, la raó, l'emoció?

No trobo millor resposta a aquesta pregunta, que allò escrit per Toni Segarra en el seu llibre Desde el otro lado del escaparate. Editorial Espasa, any 2009. ISBN 978-84-670-3084-5. "Wolfang Schmidt no sabe explicarlo, pero sabe perfectamente qué diferencia a un BMW de un Mercedes."

Per molt briefing, sessió informativa i anàlisi que realitzem per trobar la solució als problemes que planteja la resolució d'una peça gràfica. Això no passa de ser un procés deliberat d'ordenar conceptes arbitraris.

Sent les eines del dissenyador quatre, a saber: imatge, color, tipografia i elements auxiliars. Es van anar desgranant els secrets, que fan que un disseny sigui més eficaç, que un altre. Com un mateix problema té diferents enfocaments segons el vegi el director d'art, l'executiu de màrqueting o el propi client. Com opinen, ordenen i deformen, el nostre disseny. Com les diferències entre la macrogestió i la microgestió, poden fer canviar un plantejament inicial. Tot això és un camí paral·lel al que seria la investigació científica. On la intuïció entesa com a experiència, o bagatge adquirit, és un grau.

Depenent de quina sigui la teva posició transversal, el món del disseny, major haurà de ser el teu esforç per fer la mateixa feina. O dit d'una altra manera hauràs de lluitar més per demostrar les teves habilitats, el teu talent.

Saber no ocupa lloc, però segons el plantejament desenvolupat per Daniel Tena i Parera, aquest no és imprescindible per poder realitzar una bona feina. Possiblement tindrà menys elements de judici per defensar-lo, però en cap cas, això impedeix, un bon disseny sortit les mans d'un neòfit.

Per tant davant tal panorama sembla lògic dir que la praxi és molt més important que la teoria.

11 de març 2012

Conversió de color en una gestió de color oberta

Fem memòria, tenim dos vehicles, dos conductors i dos trajectes. Ens centrarem en el conductor de l'utilitari, aquest va acompanyat d'un traductor (recordareu que no parlava idiomes) però són el binomi perfecte.

Tenim perfilats tots els nostres perifèrics, però cadasqun "parla" o interpreta el color de forma diferent i única, per tant estem davant la torre de Babel. Diferents espais de referència RGB, CMYK ... i dins d'aquests, diferents espais de treball. Uns espais de treball són molt més amplis que altres, tot i partir tots d'un mateix espai de referència. Cada dispositiu té llavors el seu espai de treball concret i únic. Necessitem un nexe comú entre tots ells.

Segons els estàndards promulgats per l'International Color Consortium (ICC). Els perfils descriuen els atributs de color d'un dispositiu en particular, per la definició d'una correspondència entre el dispositiu origen espai color objectiu i un espai de connexió de perfil (profile connection space - PCS). Aquest PCS tracta el color en CIELAB o CIEXYZ (en una entrada anterior tractava el tema del color Lab i com treballar amb ell). Les correspondències es poden especificar utilitzant taules o etiquetes del tipus AtoB i BtoA que figuren dins dels perfils ICC, en les quals s'aplica interpolació, o bé sèries paràmetres per a les transformacions. El PCS actua com a traductor universal.

A la pràctica, els detalls de la transformació necessària es deixen en mans del motor de color (Color Matching Module - CMM). El motor de color és programari que tota aplicació gràfica, sistema operatiu o driver de perifèric inclou. Si, d'altra banda, el perfil no conté una taula sinó només la informació necessària per construir-la, és el motor de color qui realitza el treball de calcular els valors a partir d'aquesta informació. Una mateixa transformació pot produir resultats diferents si la realitzen motors de color diferents. Diferents empreses com ara Adobe, Apple o Heidelberg entre altres, tenen els seus propis motors.

Per proporcionar la capacitat d'elecció, un sistema de gestió de color obert permet triar el motor de gestió de color que representa l'enfocament que voleu utilitzar. Algunes vegades el motor de gestió de color forma part del sistema de gestió del color (Color Management System - CMS). Aquests sistemes comparen l'espai de color en el qual s'ha creat una imatge, amb l'espai de color en què s'imprimirà, i realitza els canvis necessaris per representar el color de la millor manera possible en els diferents dispositius.

El CMS gestiona com el CMM tracta els colors fora de gamma en convertir elements d'un espai de color a un altre. El sistema ICC reassigna els colors d'una gamma, realitza el mapejat de gamma, de dues formes: compressió o retallada. I quatre propòsits de processament diferents: perceptual, relatiu, absolut i de saturació de la imatge.

El mapejat de gamma, són les transformacions que es produeixen en passar una imatge d'un format a un altre. Poden ser canvis en l'espai de color, en la memòria del sistema de l'ordinador, de la memòria de la impressora, etc. 

Mitjançant la compressió de gamma, és comprimeixen els colors que no estan en la gamma de destí. 

Mitjançant la retallada de gamma, fa una relació dels colors d'origen amb els més semblants a destí.

Ambdues tècniques de mapejat serveixen per calcular els propòsits de processament. Les quatre variables o formes que admet ICC són les següents:

Processament perceptual. Manté les relacions de color adaptant a l'espai font a tot el espai de destí. Alterant tots els colors, inclosos els que podrien ser reproduïts adequadament de manera que les seves relacions relatives es mantinguin i l'ull sigui capaç de compensar la diferència.

Colorimètric relatiu. Canvia només els colors que se surten de la gamma del dispositiu font. Els colors s'adapten al punt blanc del perfil de destí. El blanc font es converteix en el blanc de destí, això és el que s'anomena compensació del punt blanc. El blanc més blanc l'espai font s'assigna al blanc més blanc de l'espai de destí. Manté els colors dins de la gamma.

Colorimètric absolut. Relaciona els colors de la gamma amb exactitud. Reprodueix el punt blanc del perfil font al dispositiu de destí. El que fa és identificar els colors que se surten de la gamma amb el to més semblant.

El propòsit de saturació. Reprodueix la saturació relativa dels colors de gamma a gamma. Ofereix els resultats més vius i brillants a costa perdre una reproducció fidedigna del color.

Per tant, si ara reprenem el nostre exemple, direm que el nostre traductor (PCS), coneix diverses llengües (CMM) i segons sigui l'àmbit de la conversa laboral o empresarial, informal o col·loquial, o en argot, aquest s'adapta a les circumstàncies (CMS). Traduint de la millor manera possible per al seu client (Perfil ICC convencional).

05 de març 2012

L'enigma de l'ordinador

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya acull l'exposició temporal L'ENIGMA DE L'ORDINADOR. Un repàs a la historia d'aquesta eina que s'ha fet imprescindible per desenvolupar gairebé qualsevol feina i també per gaudir del temps d'oci. 

En paraules del Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya el Sr. Eusebi Casanelles i Rahola: Molts creuen que la informàtica va començar amb el PC, però el cert és que aquest no apareix fins als anys 60 del segle XX. En realitat els orígens de l'ordinador es troben al voltant del V mil·lenni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els facilitessin la realització de càlculs senzills [...] des de la gènesi fins a l'eclosió tecnològica actual, a través d'un recorregut visual amb una completa mostra [...] més de 400 ordinadors i 200 microprocessadors, la més important d'Europa.


Trobareu des dels primers mainframes fins al darrer iPad. Tots aquells que varem jugar amb els Sinclair ZX Spectrum o els Commodore 64, retornarem per un instant aquella època. La mateixa en la que entraven a jugar als bars a Space Invaders, Street Fighter o en Mario. (Si, ho sé, sona estrany. Nens jugant als bars, però és la mateixa època en la que els metges de capçalera passaven consulta mentre feien una cigarreta).

Hi ha també una amplia mostra de màquines de Apple. Empresa que ha evolucionat i revolucionat la indústria de la informàtica primer (Tres dècades de continus: encara més difícil, i salts al buit sense xarxa). Després el disseny gràfic (Qui recorda avui de les enceradores, els Letraset o els Copyproof). I ara l'oci.

26 de febrer 2012

Escriure amb un Mac

Normalment utilitzo aquesta secció per donar a conèixer recursos que són a la xarxa, ja siguin aplicacions, com cercadors tipogràfics o generadors de codis de barres... pàgines temàtiques, com bancs d'imatges o de dibuixos vectorials...

Avui però, vull presentar una iniciativa de Pere Farrando sota el títol "Escriure amb un Mac". És el primer videotutorial del que l'autor comenta serà una sèrie. La brevetat i precisió amb la que explica el tema: Paràmetre d'idioma en InDesign, fa ineficaç qualsevol intent de millora. Té l'al·licient o plus afegit de ser en català. Aquí teniu l'enllaç.
 
Ir abajo Ir arriba