30 de juny 2011

Buscant les 7 diferències
amb photoshop

En una entrada anterior vaig explicar allò que passa amb més freqüència de la desitjada quan els arxius es dupliquen.

Com sé quin arxiu de photoshop és el correcte? On són les diferències? Preguntes recurrents quan les modificacions són petites, però rellevants.

Compare PSD és una aplicació que troba les diferències entre dos fitxers nadius PSD. Revisa capa per capa tot allò que sigui diferent entre un arxiu i un altre en qüestió de segons.


  •  Comparar PSD capa per capa.
  •  Revisar estils de capa, atributs i visibilitat.
  •  Previsualització dels dos arxius amb zoom per a una millor distinció del que hi ha diferent.
  •  Permet seleccionar arxius amb el menú contextual del botó dret del ratolí en Explorador de Windows.

Totalment gratuït, però només disponible per a Windows XP i superiors.

22 de juny 2011

Què lineatura de trama he d'utilitzar?

La fotografia és possiblement el sistema de reproducció de la realitat més fidedigne. Qualsevol sistema de reproducció intenta imitar la realitat, utilitzant la màxima economia de mitjans. La reproducció en impressió òfset s'aconsegueix superposant quatre colors primaris bàsics (CMYK) i fragmentant la realitat en petits punts que formen les trames.

El ripejat i el tramat, els darrers passos en la preimpressió, són factors determinants en la qualitat d'impressió. Per poder aconseguir aquest objectiu hi ha diferents tipus de trames, lineatures, angulacions, dividides en tres grups: convencionals (AM), estocàstiques (FM) i híbrides (XM), en un intent de generar el màxim realisme possible sobre els diferents tipus de suports (papers). Aquesta tècnica consisteix en la conversió de les imatges (o tons continus) originals de la mateixa, en petits punts, que, organitzats convenientment, simulen els diferents graus de color (trames de mitjos tons). L'ull humà integra aquests punts i produeix la il·lusió òptica d'una reproducció de tons continus, és a dir, una aparença fotogràfica.

  Trames Ordenades, Geomètriques o de Amplitud Modulada (AM)  
És la que tothom coneix com a trama convencional, consisteix en posar els punts de mitjos tons en funció d'un patró fix (una quadrícula, en la qual els punts estan situats de forma equidistant i formant angles rectes entre si). Per aconseguir tonalitats més intenses o més clares, es modifica la grandària de cada un d'aquests punts. Com més gran és el punt, més intens és el color reproduït. Aquest sistema de trama és el més utilitzat, es basa en la variació de l'amplitud de la modulació del punt a la planxa, és a dir, per realitzar la composició de les trames dels 4 colors, els punts varien de grandària, realitzant així la escala de gradació dels colors.

Aquest tipus de trama té diverses característiques pròpies:
Visibilitat de la roseta formada pels 4 angles (CMYK) dels mitjos tons en el procés de reproducció del color. En alguns casos, la roseta apareix intempestivament en algun àrea tonal a causa d'un fora de registre o una indeguda relació entre lpi/dpi.
Moaré alteració en la imatge impresa causada per la interferència entre l'amplitud dels punts de trama, amb els patrons en la imatge original. Aquestes característiques intrínseques a aquest tipus de trama poden produir alteracions i efectes no desitjats en la reproducció d'un original.
Pèrdua de detall generada per la distància constant que existeix entre els punts.
Banding defecte d'impressió o reproducció de zones de variació de to o color que consisteix en successius salts bruscos d'intensitat o color evidents a simple vista.

  Trames Estocàstiques, Aleatòries o de Freqüència Modulada (FM)  
En un intent de millorar la qualitat de la reproducció dels colors i evitar els efectes no desitjats de la reproducció amb trama convencional, apareix el tramat estocàstic (una forma arrabassada de dir "a l'atzar", la distribució estocàstica dels punts de trama no és realment aleatòria, sinó que es realitza aplicant algorismes de distribució que simulen la distribució a l'atzar. Com millor és el conjunt d'algorismes aplicats, millor és la trama resultant). Tothom coneix aquest tipus de trama, les impressores d'injecció de tinta solen usar tramats estocàstics. Aquest sistema de reproducció utilitza punts que sempre tenen la mateixa mida: són punts molt menors que els del tramat convencional. Per aconseguir les diverses tonalitats, el tramat estocàstic modifica la freqüència amb què aquests punts apareixen en el suport. La col·locació dels punts no segueix cap patró preestablert sinó una disposició aleatòria. Més punts en el mateix espai, color més intens. D'aquesta manera contraresta l'aparició de moaré i la visualització de la roseta queda anul·lada. 

Aquest tipus de trama té diverses característiques pròpies:
Major detall, colors més brillants i saturats, reproducció de més espai de color, millor resolució de degradats, no es produeixen transicions brusques de to.

  Trames Híbrides (XM)  
Per evitar els desavantatges de la impressió estocàstica que són: el control de qualitat extrem que requereix i el seu elevat guany de punt, han aparegut les trames híbrides. Són un intent d'extreure el millor dels dos sistemes de tramat anteriors, barreja el tramat convencional i el estocàstic, segons el tipus d'imatge. L'algorisme genera trama convencional o estocàstica depenent de la quantitat de detall que tingui la imatge. Aquest tipus de trames híbrides utilitza FM entre 0% i 10% i entre 90% i 100%, mentre que entre 10% i 90% l'algorisme genera trama AM. Amb la trama híbrida es busca obtenir la millor reproducció en cada rang tonal. Altres algorismes d'aquesta trama utilitzen AM en els rangs tonals mitjans i automàticament responen a les altes llums i ombres fent transició a FM.

Tornem a la pregunta que encapçala aquesta entrada: Què lineatura de trama he d'utilitzar? Com a dissenyador és convenient conèixer (encara que sigui aproximadament) la lineatura final de filmació, que utilitzarà l'impressor, per poder tractar els imatges en conseqüència. Però és responsabilitat única i exclusiva d'aquest la decisió. El dissenyador no pot imposar una lineatura. Cada sistema d'impressió te unes característiques específiques que marquen les lineatures en què es mou, però són els papers en molts casos els que determinin la lineatura de filmació.
És important tenir en compte que a major lineatura major qualitat, definició, i nivells de grisos tindrà la imatge, però d'altra banda la impressió és més complicada.

06 de juny 2011

Novetat editorial:
El camino de Steve Jobs

El cammio de Steve Jobs, una altra biografia novelada.

Jay Elliot ex vicepresident executiu d'Apple, relata la seva visió des de la proximitat a l'home, al visionari, al geni. Com ja van fer altres, per posar només un exemple, John Sculley en el llibre De Pepsi a Apple, publicat per Ediciones B l'any 1993.

Tot i que molts dels passatges són arxiconeguts pels seguidors de la marca de la poma: el descobriment i desenvolupament del ratolí..., aquest llibre és d'interessant lectura per tot allò que Jay Elliot posa a la graella de la seva pròpia mà. I per la exhaustiva llista de referències que recopila en un sol volum sobre projectes "recents" com iPod, iPhone i iPad, o de tot allò que al llarg del temps ha anat apareixent sobre el co-fundador d'Apple.

Un llibre entretingut a l'espera de la biografia oficial de Steve Jobs que sembla arribarà el 2012, amb el títol sense confirmar “iSteve: El libro de Jobs”, escrit per Walter Isaacson.

Títol: El camino de Steve Jobs
Editorial: Aguilar
Pàgines: 256
Format: Rústica 15 x 24 cm
ISBN: 9788403102118

04 de juny 2011

Tipus d'imposició i impressió per a màquines òfset de full pla

Imposició és el terme utilitzat per denominar el nombre de peces que entraran en un format de paper (forma).

El nombre de peces que formaran part d'una forma dependrà de factors diversos i molt variables, és per això que determinar la imposició és tasca de l'impressor. No sent aliè a això el dissenyador, ja que el fet de conèixer les preferències, propostes i alternatives que pot oferir l'impressor per endavant, ens permet crear avaluant totes les possibilitats.

Tipus d'imposició i impressió per a màquines òfset de full pla:

Impressió a una sola cara. Una sola forma, sense retiració. També anomenada impressió del blanc. És aquella en què s'imprimeix amb un joc de planxes en una sola cara del paper.

Impressió a dues cares, volteig normal. També anomenada impressió del blanc i retiració o impressió a dues cares. És aquella en què la s'utilitza un joc de planxes diferent per a la impressió de la cara i el dors.

Impressió tiro i retiro. Tirar i retirar, volteig normal (T/R). També anomenada impressió a blanc i tornada. En la mateixa planxa està disposada la cara i el dors de l'imprès, en nombre igual de peces. Tenint en compte mantenir la simetria. El paper s'imprimirà primer per una cara girant aquest en sentit horitzontal d'esquerra a dreta per posteriorment imprimir el dors.

Impressió tiro i volteig. Tirar i retirar, volteig de campana (T/V). També anomenada de voltereta. Difereix de l'anterior únicament en el sentit de gir. Atès que un cop impresa una cara el paper girarà en sentit vertical de dalt a baix.

Impressió en línia, volteig de campana (voltejadora). També anomenada de cara i retiració o voltejadora. En aquest cas la cara i el dors de l'imprès s'imprimeixen al mateix temps, sortint ja imprès el full per les dues cares en una sola acció. Així com en els casos anteriors els marges poden variar sent simètrics entre ells. Aquest procés ha de comptar amb uns marges exactes tant al peu com al cap de la forma fent pinça al peu quan s'imprimeix la cara i comprapinça al cap quan s'imprimeix el dors.

No facis cap muntatge. Perdràs el teu temps i l'hi faràs perdre l'impressor, que haurà de desfer el camí que tu has fet. Amb els sistemes de CtP que avui en dia tothom utilitza, realitzar la imposició són 5 minuts. Quant trigaràs tu?
 
Ir abajo Ir arriba