27 d’abril 2011

Calibrar la pantalla
Jo tinc bon ull i segur que ho "clavo"

Tenia la intenció de realitzar una entrada parlant dels diferents espais de color, la gestió dels mateixos, però la deixaré per més endavant. Crec que per començar pel principi hem de calibrar els monitors, no?.

No és la primera conversa que mantinc amb algú del ram i descobreixo incrèdul que no li dóna la més mínima rellevància a tenir calibrat o no, el monitor amb què treballa cada dia. Això pot originar, per exemple, que en fer el nostre disseny siguem nosaltres mateixos els enganyats, en no correspondre els colors que veiem en pantalla als que realment estem demanant a l'aplicació i que al final seran els impresos.

Calibrar una pantalla és aconseguir que representi el color de manera que el que es vegi, sigui realment el que hi ha. Això evita sorpreses al passar els treballs al paper. Eliminar qualsevol matís de color que pugui tenir en representar els tons neutres, aconseguir que representi el millor possible els detalls de les imatges en les zones fosques i en les més clares, que representi els tons mitjans com a tals.

Per realitzar aquesta operació utilitzarem qualsevol dels múltiples calibradors que hi ha al mercat per a tal propòsit. Per fer una gestió de color correcta sigui aquesta una calibratge de monitor, un perfil d'impressió... utilitzarem en tot moment les eines que la tecnologia ens ofereix. Aquestes són econòmiques, ja que ens garanteixen fiabilitat i ens eviten haver de discutir més tard amb l'impressor, qui assumeix els costos afegits en retoc de color, o generar noves proves. Un calibrador es compon d'un hardware (sensor: colorímetre o espectrofotòmetre) i un software.

Per què no fer servir el "ullímetre"? Jo tinc bon ull i segur que ho "clavo" -dirà algun quan llegeixi això-. És totalment desgavellat creure's més fiable que una màquina expressament dissenyada per a tal propòsit. Ja la sola proposició denota la manca total de criteri.

A dia d'avui no s'ha pogut demostrar de forma científica si dues persones veuen el mateix color, és a dir: Per criteris educatius coneixem els colors: vermell, groc, verd, rosa ... El seu to, saturació i lluminositat, els definim amb paraules com: fosc, clar, brillant, pàl·lid... i si la nostra visió no té cap defecte considerable, més o menys coincidirem en un color i el seu to, però no podem assegurar que tots vegem el mateix color. D'altra banda les variables que fan que un mateix color sense cap canvi el percebem diferent segons l'entorn en el que aquest estigui (metamerisme), dificulten i invaliden la nostra imparcialitat en un procés tan delicat com el calibratge d'un monitor per a una posterior gestió de color.

Només traurem el millor del nostre monitor si aquest és un bon monitor amb una bona targeta gràfica. D'un monitor mediocre, traurem un calibratge en la majoria dels casos tirant a dolent, sento dir-ho així. Quan estudiava fotografia la primera lliçó que ens van donar va ser: Per fer una bona fotografia necessiteu a més de la càmera, un trípode i un disparador. Quin trípode? -Preguntem esperant una marca concreta, un model ideal- els ramats actuen així. La resposta va ser contundent: Vosaltres mateixos, però jo no posaria la meva càmera en un trípode que no valgui almenys el mateix que la càmera que ha de suportar.

En el cas que ens afecta avui, tenir una gran màquina i un monitor inferior a aquesta, invalida qualsevol intent de garantir uns resultats acceptables. Passem moltes hores davant la pantalla de l'ordinador, encara que només fos per els nostres ulls, haurem de tenir el millor material possible.

No vaig a descriure pas a pas el calibratge d'un monitor, ja que cada software requereix un procés, simple, però diferent. Jo utilitzo Eye-One Display 2 de Gretag Macbeth, el seu preu al voltant de 150 euros. Una calibració completa pot requerir uns 10 minuts i és totalment automàtica. Em permeto això donar uns consells:
  1. És convenient que el monitor estigui situat en una zona amb una il·luminació correcta. Evitant l'entrada directa de llum sobre aquest, o les variacions i canvis durant la jornada.
  2. Que les condicions en què es realitzi la mesura siguin, les d'il·luminació en ús quotidià.
  3. Netejar el monitor de pols i empremtes.
  4. Escalfar el monitor. Deixa passar uns 30 minuts (si és un tradicional de tub de raigs catòdics: TRC) o uns 10 (si és una pantalla plana LCD o LED, o d'un portàtil). D'aquesta manera la pantalla estarà en el seu punt òptim de treball.
  5. Tornar a valors "de fàbrica". En un monitor que mai s'hagi perfilat amb un calibrador o del qual no estiguis segur de quant s'hagi tocat, el millor és usar els botons del monitor per tornar als seus valors "de fàbrica".
  6. Desactivar el salvapantalles. Evitarem així que el procés es vegi inoportunament interromput.
Una de les queixes més usuals després de qualsevol procés de calibratge o gestió de color, també passa al calibrar un monitor és que les imatges surten fosques, clares o groguenques depenent de la temperatura de color amb la qual hem perfilat el monitor. Que ningú s'alarmi. Si la desviació és molt evident torna a calibrar la pantalla. En aquests moments algú desitjaria no haver començat el procés, però demà ho veuràs tot diferent (i és literal). Tindràs un monitor calibrat i el teu cervell ja no notarà les diferències evidents entre treballar de qualsevol manera (al que estàs acostumat) i treballar calibrat.

Verifica en aquesta segon calibratge:
  • El punt blanc, el que estàs triant és el to del blanc i, en conseqüència, les tonalitats generals de la il·luminació. 5.000º K (D50, una mica més groguenc, semblant al to d'un paper blanc. És un valor definit com a estàndard en arts gràfiques). Mentre que amb 6.500º K podrien semblar una mica blaus.
  • El valor gamma, per al valor gamma del monitor, una recomanació tria 2.2 (sigui PC o MAC)
  • La luminància, és el valor de lluminositat que emet la pantalla al seu valor màxim (blanc). Massa alt de luminància, forçarà l'aparell i possiblement la teva vista. Si és massa baix, les ombres et sortiran cegades.

16 d’abril 2011

Recomanacions per Sant Jordi

Estem a una setmana de Sant Jordi, has de fer un regal?
Tot professional hauria de tenir un fons d'armari per consultar i contrastar dubtes, és un bon moment per afegir títols al teu. He preparat un menú de festa, dos plats més postres.

Primer plat:
Fa aproximadament un mes l'editorial Gustavo Gili va reeditar una versió actualitzada, revisada i ampliada del seu títol: Manual de producción gráfica. Recetas. Aquesta segona edició hauria de ser llibre de capçalera de tots aquells que ens dediquem a les arts gràfiques. Amb explicacions clares, en ell es pot veure tota la cadena i com cada pas afecta clarament als posteriors. No sé si és efecte de la crisi, però, el seu preu és inferior al que ostentava la primera edició. Més informació a GG. 

Segon plat:
Títol: Diseño e industria gráfica
Autor: Rafael Pozo Puértolas
Editorial: Ediciones CPG
Any: 2000
ISBN: 84-931308-3-4

Aquest llibre em va ajudar molt en els meus inicis, avui encara m'és útil, però el que és millor. En una reestructuració sense precedents han editat la totalitat de la col·leció de nou. Canviant des de la imatge exterior, al contingut interior que ha estat revisat i adaptat. Aquí teniu un enllaç a la informació actualitzada. 

Postres:
Títol: Guia pràctica de la publicitat
Autor: Toni Vinyes
Editorial: Columna - El Pont De Pedra
Any: 1994
ISBN: 84-86612-34-9

Aquest últim és una rara avis. Un diccionari en català de termes relacionats amb les arts gràfiques, fotografia, infografia, il·lustració, disseny gràfic ... Una joia. Si el trobeu en una llibreria de vell compreu-lo.

Bon profit.

10 d’abril 2011

El llançat o "planillo"
i la taula de multiplicar del 4

Qui no s'ha trobat amb un client difícil de convèncer, que un plec mínim són 4 pàgines? (Sé que hi ha excepcions a aquesta regla, a la del plec em refereixo). I haver de reestructurar un catàleg perquè sobra o falta material per equilibrar la maquetació.

Quan parlem de publicacions periòdiques com diaris o revistes, en què conflueixen diferents elements de disseny a la maquetació, existeix una peça de control i distribució del material anomenada llançat o "planillo" en castellà.

Avui existeixen aplicacions informàtiques que fan el que abans es dibuixava esquemàticament en un paper. Alguns d'aquests programaris inclouen plug-in per InDesign o XTension per Quark, que permet que la publicitat posada en el llançat, automàticament sigui maquetada en el teu art final. Però el sistema analògic no ha caigut en desús, i podem trobar diversos models molt estesos d'aquesta peça.

El llançat amb miniatures de pàgina. On amb una ullada ràpida pots veure en quin punt del procés està cadascuna d'elles. Segons un codi de colors, símbols o marques que cada editorial decideix. I que tots els implicats coneixen. El seu caràcter visual ho fa de fàcil assimilació. I fins i tot dóna idea de com quedarà al final la publicació.

O el llançat de caselles. Semblant en aspecte a un document d'Excel. On una línia de text referència tot el contingut de la pàgina. Aquestes caselles s'omplen en forma de "U". Més àgil en cas de ser publicacions molt extenses.

Cada sistema té els seus avantatges i inconvenients, i amb l'ús cadascun decidirà i definirà amb qual es troba més còmode.

En qualsevol cas cal recordar que el llançat és flexible per adaptar-se a tot tipus de canvis. La publicitat és la base de les publicacions i aquesta pot fer canviar en un moment tota la maquetació, augmentar la paginació i fins i tot fent caure algun article. I per això és important tenir clar que:
  • Només ha d'haver un llançat.
  • Restringir al màxim les persones autoritzades a realitzar canvis en aquest.
  • Quan es realitza un canvi verificar que part es veu afectada i comunicar-ho als interessats.
  • El llançat ha d'estar sempre disponible per a tots els implicats, i ha de ser consultat per aquests sovint.
I ara tornem al principi d'aquesta entrada. Tots els nostres clients coneixen molt bé el seu producte, saben quin és l'ordre en què volen veure distribuïda la informació. Per a aquells als quals es fa difícil entendre les simples regles de com es doblega un paper. He ideat un pràctic llançat per a clients amb "inquietuds gràfiques".


01 d’abril 2011

Jesús del hoyo Arjona reelegit degà

La candidatura Paradis 2011, encapçalada pel Sr. Jesús del Hoyo Arjona, va guanyar les eleccions celebrades ahir al Col.legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya.

Segons consta a la nota de premsa penjada de la pàgina web del col.legi: "Els resultats són tan clars com contundents i amb una participació realment notable". En els propers dies és constituirà la nova junta de govern per els pròxims quatre anys 2011-2015.
 
Ir abajo Ir arriba