28 de febrer 2011

De C3PO a Nice Translator
(o de la ficció a la realitat)

El cinema ja des dels seus principis imaginava futurs "impossibles", avui alguns d'ells encara no s'han fet realitat. Altres van quedar caducs pel camí. El món global en què vivim ens fa dependents cada vegada més d'eines que ens facilitin la comunicació. 迹象 兼收并蓄 领域, 知识 共享 空间. Això em sona a xinès, ara mateix desitjaria ser C3PO aquell troç de llauna daurada, que pot parlar i entendre més de sis milions de formes de comunicació. Però de moment només existeix en el cel.luloide.

Buscant solucions reals, disposem de no pocs traductors en línia. Potser el més conegut sigui el que Google ofereix. Nice Translator és una altra bona opció. De característiques semblants, té algunes diferències que el fan més àgil i intuïtiu.

Gratuït i sense necessitat de registre.
Traducció a 50 idiomes.
Introdueixes el text sense necessitat d'especificar l'idioma.
Traducció al vol, que el fa molt dinàmic.
Possibilitat de traduir a diverses llengües simultàniament.
Potser el quadre d'inserció de text és massa petit. Ideal per a frases curtes, encara que també pot amb molta més teca.
Traduccions molt acceptables amb les que fer-se entendre. Però com passa amb tots aquests enginys, sempre hi ha un petit marge d'error (I tornant al cel.luloide: Jo Tarzan, tu Jane, que diria Johnny Wessmuller).
  • Per a aquells que tingueu dubtes el text inicial diu: Signes en zona Eclèctica, espai per l'Intercanvi de Coneixements.

18 de febrer 2011

De la qualitat a l'excel·lència

A principis d'aquest mes el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya inicià un nou programa d'activitats amb el títol: ddd -dijous dosi disseny-. Com ells mateixos han indicat es tracta de petites dosi relacionades amb diferents aspectes professionals que ens interessen; des de les noves tecnologies, la gestió empresarial, les noves tendències, els projectes d'èxit, la internacionalització... 

La primera d'aquestes sessions va servir de plataforma promocional a una indústria gràfica. Van explicar i exposar la qualitat dels seus productes i l'excel·lència del seu projecte. Algú pot dir que van venir a vendre la moto, és possible. El concessionari era el col·legi i la moto la seva impremta. Però a mi m'agrada comprar motos. En definitiva i com passa amb els bons trucs de màgia, aquests succeeixen entre bastidors mentre a tu et distreu l'ajudant del mag. Que vull dir amb això, que la prudència o por a l'espionatge industrial va impedir saber més sobre la qualitat i l'excel·lència. Per tant faig un acte de fe (sóc agnòstic, ateu i àcrata) i em crec, que tot allò que prometen poden complir-lo, no tinc perquè dubtar. 

Porto dies pensant com saber quan un projecte, un disseny, o un producte que dono al meu client té qualitat i quan excel·lència. No entraré a debatre qüestions formals de disseny (cent professionals davant el mateix briefing donarien amb cent solucions a priori correctes). Dono per descomptat que el producte acabat que entrego és el que m'ha encarregat i compleix amb les expectatives del meu client (només queda esperar que a més em pagui). 

Finalment he arribat a una conclusió: El dissenyador només pot oferir qualitat. La creativitat, o el comunicar correctament el missatge del nostre client, són intangibles, esbossos en una llibreta. Només quan aquestes línies fonamentals, aquest esquelet, es revesteix amb músculs, nervis, òrgans, pell... Aquest esquelet vestit, aquest producte acabat (si la fase de producció és un èxit) ens permet parlar llavors d'excel·lència. Per tant el dissenyador depèn com tantes vegades he dit, de multitud de professionals que donen cos a les idees. La millor de les idees, amb una mala producció, en el millor dels casos queda deslluïda. I aplicant aquella frase que diu: que el client sempre té la raó, en última instància ell serà qui decidirà si el nostre treball té qualitat o excel·lència. Ja aviso, hi haurà segona part.

Un apunt final, espero que les sessions ddd tinguin una excel·lent acollida i una llarga vida. Quan escric això la segona d'elles ja s'ha celebrat.

13 de febrer 2011

Les possibilitats del blanc:
Com generar un "color" correcte.

Fa temps vaig dedicar algunes entrades a explicar com generar i utilitzar el negre depenent de les nostres necessitats creatives. Ara crec just parlar (o escriure) sobre el color blanc. 

El sistema d'impressió triat per a la producció final del vostre disseny, afectarà profundament els colors i com es veuran aquests. Tipus de trames: convencionals, hibrides, aleatòries..., lineatures, tipus de punt... Encara més al color blanc. El blanc en impressió òfset es genera per l'absència de color. El blanc, és el suport d'impressió. Altres tècniques com la serigrafia o la flexografia si que disposen del color blanc en els seus estàndards. 

El paper, se suposa blanc i, és simplement això? Un mitjà cromàticament neutral que permet que aparegui la impressió del color. De fet poques vegades és així. Papers de molt diferentes qualitats. Blancor, brillantor, opacitat i gramatge vénen donats per les característiques de fabricació d'aquests. El tipus d'acabat estucats o no estucats, òfsets, papers especials ... o el tipus d'assecat per evaporació o absorció i el guany de punt que això genera. Són només alguns dels detalls (molt per sobre) que afecten a la pràctica, el resultat final del color que percebem. (fig. 1) Tres exemples de la mateixa fotografia impresa sobre tres suports diferents. A Estucat Art. B Òfset blanc (paper de diari) C Òfset color (paper sèpia de les pàgines de economia). 

Quan realitzem retocs en imatges hem de tenir en compte que si bé podem utilitzar el blanc suport de paper, el que al seu torn vol dir l'absència total de trama en aquestes zones. Quan aquest no sigui completament blanc i tingui per exemple un to ocre (el paper), o un punt groguenc, no aconseguirem en la nostra imatge cap punt blanc. Això passa en publicacions com diaris, on si no controlem aquests detalls podem fer malbé una pàgina publicitària per una falta evident de contrast. Pensa sempre en el paper, especialment a les zones clares de tons mitjos, per exemple els tons carn, en la qual una gran part de la superfície del paper no està coberta per punts de color. Sempre es pot afegir més groc perquè els tons semblin naturals, però no es pot compensar per exemple, l'efecte negatiu d'un to de paper groguenc sobre un cel blau o la pèrdua dels tons pastel. Tota desviació d'un blanc perfecte redueix el nombre de colors que és possible assolir. 

En aquests casos, és sempre recomanable utilitzar un blanc simulat, per exemple en el blanc dels ulls, un blanc correcte seria: C=3% M=0% Y=0% K=0%. Igual que amb el negre, es poden afegir tocs d'altres colors. Cià, magenta o groc, per crear tons que probablement classificaríem no com blancs, sinó més aviat com colors pastís pàl.lids. Un blanc blavós semblarà, més blanc que un blanc que contingui magenta o groc. 

Pot semblar un contra sentit, és cert, no és blanc, però el contrast amb el suport ens donarà un to que a l'ull i el cervell (defectuosos com són) i en combinació amb la resta de la imatge passarà per blanc. Guanyarem un contrast i una qualitat inesperada, si mai no ho heu provat. Feu-ho.

06 de febrer 2011

Redibuixar logotips? Mai més!

Quantes vegades t'has trobat amb haver de dibuixar diversos logotips, perquè el material que lliura el client no té qualitat? O no disposa d'ells... 

"Les Logoteques", la primera que vaig conèixer i utilitzar va ser la d'Álvaro Sobrino, fa no pocs anys. Hi ha centenars de pàgines a les que recórrer a la recerca d'aquest arxiu vectorial, abans d'embarcar-se (com a últim recurs) en el redibuix d'un logotip. Fa uns dies vaig trobar una de recent creació aquí deixo l'enllaç logotipos vectoriales.

Amb una filosofia similar d'aportacions, sense registre i gratuïta. Els logotips es descarreguen en tres formats diferents: .ai .eps, i .fh (per als nostàlgics o els que encara no han realitzat la transició). Per tenir-la present a la nostra agenda de recursos.
 
Ir abajo Ir arriba