24 de desembre 2011

El format JPG passa la prova del cotó?

¡El cotó no enganya! ens venia un anunci allà per 1984.


Hi ha múltiples programes que verifiquen píxel a píxel i comparen dues imatges. Qualsevol d'ells serveix per mostrar els canvis reals que pateix un arxiu comprimit en format jpg. És la prova més gràfica i visual possible.

Per realitzar aquesta prova utilitzaré la imatge marca de la casa (fig. 1). Sempre partint del tif original guardem l'arxiu en format jpg.
  Primera prova:  
Compressió triada: Qualitat Màxima. És a dir intentem que l'arxiu es desvirtuï, perdi, variï o s'alteri el mínim possible. Pateixi el menor nombre de canvis possibles.
Resultat: (el color vermell mostra cada píxel que ha variat)
El 75,97% dels píxels han variat respecte a l'original, un total de 9.116.400.
El color s'ha alterat en un 0,24%.

  Segona prova:  
Compressió triada: Qualitat Mitjana. Sabem que la imatge serà tractada de forma més agressiva, però prioritzem el pes de la mateixa, a la qualitat.
Resultat:
El 83,87% dels píxels han variat respecte a l'original, un total de 10.064.400.
El color s'ha alterat en un 1,07%.


Els resultats no sorprenen. O sí?.
Per als més esceptics o incrèduls diré que vaig realitzar dues proves posteriors aquest arxiu per certificar que els resultats eren fiables i correctes.
La primera comparar l'arxiu tiff amb si mateix.
Resultat:
0% d'alteració en píxels i 0% en alteració del color.

La segona va ser pintar o variar un sol píxel de la imatge original
Resultat:
El 00,01% dels píxels han variat respecte a l'original, un total de 1.
El color s'ha alterat en un 0,00%.

Les mateixes proves també les he realitzat amb Lenna, la noia Playboy. Per motius obvis s'ha convertit en un estàndard en aquest tipus de verificacions i els resultats no difirieren massa.

Primera prova:
Compressió triada: Qualitat Màxima.
El 96,51% dels píxels han variat respecte a l'original.
El color s'ha alterat en un 0,38%.

Segona prova:
Compressió triada: Qualitat Mitjana.
El 99,87% dels píxels han variat respecte a l'original.
El color s'ha alterat en un 1,44%.

Si com ja sabem cada vegada que obrim, manipulem i tanquem un arxiu jpg, aquest es comprimeix, alterant-se de nou, no és estrany que arribi un moment en què aquests canvis siguin perceptibles a simple vista.

09 de desembre 2011

Pantone 17-1463 Mandarina Tango, color de l'any 2012

Un color taronja vermellós viu i atractiu.

Pantone autoritat mundial en color ha anunciat avui el PANTONE® 17-1463 mandarina Tango , com el color de l'any per al 2012.

"Amb reminiscències dels matisos radiants d'una posta de sol, mandarina Tango es casa amb la vivacitat i l'adrenalina de vermell amb l'amabilitat i la calidesa del groc, per formar una gran visibilitat, color magnètic que emana calor i energia." en paraules de Leatrice Eiseman, directora executiva de Pantone.

Més informació, dades de colorimetria a Pantone: Color de l'Any 2012.  

06 de desembre 2011

Hi ha alguna tècnica secreta per generar idees?

Una idea neix quadrada. Només després de donar-li moltes voltes resulta rodona (de vegades).

Desenvolupar una idea és un procés que en la nostra professió té poc d'espontani o atzarós. D'on provenen les idees? Per què algunes persones generen moltes idees i altres no? Hi ha alguna tècnica secreta per generar més idees?. Hi ha 101 mètodes per generar idees, en una entrada anterior, tu i jo juguem a ser creatius. Però cap d'ells (mètodes) garanteix una bona idea. Sigui quina sigui la fórmula utilitzada per tirar endavant una idea, des del clàssic brainstorming (tempesta d'idees), al més innovador dels mètodes per generar-les. El procés no varia en el substancial.

Segons el fisiòleg, físic i filòsof alemany Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (1821-1894), hi ha tres passos ineludibles per generar idees:

La preparació. Temps en què estudia el problema en tots els seus aspectes.
La incubació. Lapse en el qual no pensava en el problema.
La il·luminació. Moment quan les idees arribaven inesperadament, sense esforç, com per inspiració.

No hi ha millor preparació de ser curiós, tenir inquietuds més enllà de la pantalla de l'ordinador. Amarar i absorbir tot com una esponja dels més dispars camps. Aquests coneixements adquirits, són només la base per poder tenir un arxiu, una barret de copa d'on treure els nostres trucs.

La incubació és aquest temps que les noves tecnologies ens han robat. Tot és per ahir. Però aquells dissenys que no han reposat, no fermenten i creixen (com les bones masses). Aquelles idees que no s'han polit i encara tenen cantells, són les que no funcionen.

La il·luminació (perdoneu-me) no existeix, és el cúmul inequívoc d'experiències, actituds i coneixements adquirits. Doneu-li el nom que desitgeu (però no sort), és el desenvolupament sistemàtic d'unes qualitats.

Sé que és molt difícil seguir les directrius quan no veus aquella idea que necessites, però:
Sents passió per la teva feina? Si la resposta és, Sí, recorda que sempre acaba sortint, sempre. No en va tens tots aquells recursos guardats en el teu barret de copa personal, aquest bagatge propi, únic i intransferible que t'ha acostat a aquesta professió.

Estàs preparat per córrer els 5.000 metres? 10.000 metres? La marató? Aquesta és una professió en què tot és per ahir, en què tot canvia i evoluciona en un tres i no res. Però que no et confongui, és una carrera de fons, esforç intens i concentració absoluta. No són els 100 metres. I quan menys ho esperis algú et demanarà que facis triatló.

No deixis d'aprendre. Recorda el leitmotiv d'aquest bloc.

I quan algun dia l'èxit (que arribarà) t'enxampi desprevingut i flotis entre el núvols, aquí et deixo una frase que pronunciava el meu mestre, per fer-nos baixar a la terra: Que un èxit no enteli la teva carrera de fracassos. Jordi Aligué, pintor, artista visual.

01 de desembre 2011

La navalla suïssa de les conversions en línia

Un recurs més que ens ofereix la xarxa.

Avui us presento una eina gratuïta i en línia: el convertidor. Útil quan el format d'arxiu que hem rebut per exemple d'un client, no és compatible amb el nostre sistema operatiu, versió de l'aplicació...

Converteix dades de vídeo, àudio, imatge, emmagatzematge-compressió, documents de text, presentacions, fulls de càlcul-dades o tipografia.

Amb infinitat de formats d'entrada i sortida, representa una solució ràpida i eficaç a aquells petits problemes i incompatibilitats diaris.

25 de novembre 2011

Per què encara no t'has passat a Illustrator?

El sistema operatiu OS X Lion de Mac elimina el suport a Rosetta i les aplicacions PowerPC, i amb això Freehand deixa de funcionar. Per a aquells que no entenguin el que dic, tradueixo: Quan el teu Mac mori, morirà Freehand per a tu.

L'evolució constant i desenfrenada dels equips informàtics amb els quals realitzem la posada en pàgina, ens obliga a una educació i formació constant, doncs el que vam aprendre ahir és obsolet avui i serà ancestral demà. Aquesta frase forma part de la presentació d'aquest bloc i és el leitmotiv del mateix.

En la meva vida professional he passat per diverses empreses, m'he adaptat a diferents metodologies de treball, i he vist com les aplicacions neixen, creixen, es reprodueixen, moren .... i desapareixen. I la vida continua. El cas de Freehand és digne d'estudi. Crec recordar (escric de memòria) que des de 2006 no hi ha cap actualització. Però cada dia rebo originals realitzats amb aquesta aplicació i fins i tot hi ha una organització que va llançar una campanya per a la salvació de FreeHand. No sé si és por, aversió ... però a la migració a Illustrator es resisteix un gran nombre de dissenyadors gràfics. Quants de vosaltres vau passar de Pagemaker o QuarkXPress a Indesign? Quants de vosaltres vareu canviar el mòbil per un iPhone en sortir aquest al mercat? Quants teniu un iPad? Segueixo ... i són canvis.

Plantegem objectivament que representa la migració:
Haver de convertir-traduir tots els arxius del format .fh a .ai  
Veure'ns obligats a aprendre un nou programa.  
Canviar els nostres hàbits i rutines.  

Haver de convertir-traduir tots els arxius del format .fh a .ai?  
Això no és del tot cert. L'aplicació admet l'obertura directa d'arxius de Freehand. Recordeu que perquè tot funcioni correctament els arxius han de tenir l'extensió. I molta de la informació que acumulem en els nostres arxius, mai es torna a reutilitzar (peces úniques amb data de caducitat, actualitzacions i neteges de cara de les marques, pèrdua de clients ...)

Veure'ns obligats a aprendre un nou programa?   
Sí i no. Som gent amb experiència, portem anys movent-nos entre aplicacions de disseny. Canvia la cara, però el cor és el mateix. Aquells que tenen habilitat adquirida en treballar amb Photoshop o Indesign ja tenen guanyat un tot (És una aplicació més d'Adobe).

Canviar els nostres hàbits i rutines?   
Sí, però la vida són canvis constants. Hi ha nombroses empreses que ofereixen cursos, seminaris, per ensenyar les regles per a una correcta migració entre programes (jo no venc res). Però per l'experiència adquirida en veure dia rere dia els originals creats pels neòfits, estic convençut que la base està en quatre regles molt simples:

Primera: Perdre la por, la por paralitza. Comença amb documents petits i senzills.
Segona: La intuïció i la usabilitat d'altres aplicacions fa més fàcil i molt més ràpid l'aprenentatge.
Tercera: Organitzar-te l'espai de treball, evitar el caos i el col·lapse. Els canvis són molts i variats, però fonamentalment els nous usuaris troben a faltar o no saben on buscar el següent:
  • Les Páginas de Freehand a Illustrator es coneixen com Mesas de trabajo i el panell Propiedades de Objeto a Illustrator s'anomena Apariencia. Que combinada amb la paleta Atributos, ens permet manipular les característiques de qualsevol objecte.
  • He perdut els colors Pantone! Primer la paleta de Colores de Freehand aquí s'anomena Muestras. Dins aquesta finestra, desplega el submenú Abrir biblioteca de muestras > Libros de colores. (Ha arribat a destí) Aquí trobaràs les biblioteques Pantone i altres tants estàndards en sistemes de definició cromàtica.
  • Per crear un nou color has de buscar la paleta Color i en el submenú definir l'espai de color que vulguis. Els degradats per la seva banda tenen paleta pròpia Degradados.
  • La tan utilitzada opció Pegar dentro de Freehand a Illustrator canvia de nom i la trobaràs al menú Objeto > Màscara de Recorte. I per a sorpresa de tots té més i millors opcions de treball.
  • Illustrator permet generar en la mateixa aplicació multitud d'efectes i filtres (iguals o similars als que ofereix Photoshop). Però hem de tenir en compte que si bé en pantalla tots es visualitzen de la mateixa manera. Depenent dels paràmetres que apliquem a aquesta finestra, variarà substancialment la seva qualitat de reproducció. Per modificar els paràmetres has d'anar al menú Efectos > Ajustes de efectos de rasterizado del documento.
  • Per a treballs offline: Modelo de color CMYK Resolución (Alta)300ppp
  • Per a treballs online: Modelo de color RGB Resolución (Pantalla)72ppp
  • En Illustrator no existeix el tan agraït Reunir para impresión de Freehand. Els motius que donen per tal omissió, ara que el programa és multipàgina a mi no em convencen. Hi ha una aplicació de pagament que es diu Art Files.
  • Revisa els teus documents abans d'enviar impremta. Un dels errors més freqüents són les sobreimpressions mal aplicades. És molt recomanable treballar amb la previsualització de sobreimpressió activada la trobaràs al menú > Ver. També ajuda tenir visible la paleta Previsualizar separaciones > Ventana.
Quarta: Amb aquests mínims, hauries almenys poder obrir l'aplicació. Si ho busques en el núvol trobaràs un pdf de l'any 2006 en què Dejá_Vu va traduir i va editar per Macuarium un material original d'Adobe CS2. (Sé que és un material molt antic, però molt vàlid com a base). En deu minuts estàs treballant, segur. Si això et sap a poc investiga, indaga... O fes un curs sobre migració entre aplicacions, les empreses que els ofereixen t'ho agrairan segur.

19 de novembre 2011

Parlem de disseny en la jornada de reflexió?

Avui, jornada de reflexió, ja s'han muntat els col·legis electorals. 


L'impacte visual en la comunicació és un objectiu, quan no una necessitat, per ser recordat, i dir: ESTIC AQUÍ. Avui per exemple Benetton es reivindica amb la campanya 'Unhate' (contra l'odi). Recollint el concepte de les campanyes que fa més de dues dècades signava Oliviero Toscani.

Però com es reivindica el ciutadà del carrer? Doncs com veiem aquí. Disseny viu i en constant evolució. Disseny que crida: ESTIC AQUÍ. ¿Vandalisme contra el mobiliari urbà? Sí, sense apel·latius i sense dubtar-ho. Però darrere seu hi ha el més pur disseny de "guerrilla".

08 de novembre 2011

Les sopes de sobre deshidratades
i el format jpg

Una sopa de sobre, no és sopa fins que se li afegeix l'aigua.

En una entrada anterior explicava els formats d'arxiu d'imatge més usuals i la seva utilització. La següent comparació és poc ortodoxa però és al meu entendre un clar exemple didàctic. Els components de la sopa de sobre, són aliments deshidratats i això s'aconsegueix en ser sotmesos els mateixos a un procés on s'elimina quasi totalment l'aigua que contenen. Aquest procés s'aconsegueix per mitjà d'una alta força de calor. Per tornar les seves propietats i aspecte original a la nostra sopa hem d'afegir aigua. El format jpg és sotmès a un algorisme de compressió molt agressiu (la calor), per reduir el pes de l'arxiu. Per tornar les seves propietats i aspecte original a la nostra imatge hem de canviar el format d'arxiu (l'aigua). En cap moment aquesta entrada pretén ser un tractat tècnic, hi ha grans explicacions, sobre els algoritmes de compressió i les seves fórmules matemàtiques.

La mateixa imatge guardada en format tif i jpg (fig. 1). Característiques de la imatge:

Mida 4000 x3000 píxels
Resolució 72 píxels per polzada.
Espai de color sRGB IEC61966-2.1 i 8 bits per canal.


Per què hi ha aquesta diferència de pes? Com ja he explicat l'arxiu tif és la sopa i l'arxiu jpg és la sopa deshidratada. Anem a pams.




  • El format JPG és el millor aliat per transferir arxius de forma ràpida per la xarxa.
  • El simple fet de comprimir, produeix una pèrdua de qualitat, sigui quin sigui el tipus i format de compressió. En la majoria dels casos, aquesta és imperceptible a l'ull humà.
  • Cal tenir en compte que el procés de compressió jpg és repetitiu, agressiu i redundant. Així com altres formats actuen una ùnica vegada, realitzen el recompte i compressió de la imatge (LZW). El jpg destrueix progressivament l'arxiu cada vegada que es manipula la imatge.
  • La versió de Photoshop 5.5 admet per defecte el JPG 2000 de compressió sense pèrdua.
  • Aquesta és una opinió molt personal però el millor que es pot fer per un arxiu jpg usat en arts gràfiques off line és canviar el seu format, per exemple a tif o psd formats molt més estables

28 d’octubre 2011

Steve Jobs: La biografia. Qui va dir que aquest any no hauria bolets?

Ha canviat el títol, la data de llançament, però ja és aquí un dels llibres més esperats pels seguidors de la poma. Algú em va dir que Apple era una religió, jo no ho crec. Fabrica bons productes i té seguidors fidels.

Aquest matí he recollit el meu exemplar, ho dic així perquè ho tenia reservat coneixador del que succeiria. L'editorial Random House Mondadori ja prepara la tercera edició del llibre, un total de 100.000 exemplars, més 10.000 exemplars publicats en català per Rosa dels Vents. Tot i no trobar-se disponible fins avui en format físic i digital, el llibre figura ja entre els més venuts a Espanya. Les llibreries d'Amèrica Llatina han estrenat també avui aquesta biografia de la qual s'ha editat un tiratge d'altres 75.000 exemplars per a aquest mercat. Als Estats Units, on Steve Jobs: La biografia va sortir a la venda dilluns, ja s'han publicat 250.000 unitats i a Itàlia 200.000. La mort, genera uns enormes beneficis pòstums. Casos recents Amy Winehouse o Michael Jackson. Morbo, mitificació, ho desconec, però passa. Fos com fos aquest llibre estava cridat a ser un número u directe. I La seva mort només ha precipitat tot una mica.

Llibres que parlessin d'Apple, de Steve Jobs o de com revolucionar una indústria, o diverses, es publicaven des de l'any zero d'Apple. Però mai el seu protagonista en primera persona expressava la seva opinió. Exemples d'això exdirectius diversos, dels que en altres entrades d'aquest bloc ja he parlat.

STEVE JOBS: LA BIOGRAFIA
Autor: Walter Isaacson
Editorial: Rosa dels Vents
Codi ISBN: 9788401387968
Any de publicació: 2011
Número de pàgines: 696
Idioma Publicació: Català
Enquadernació: Tapa dura amb sobrecoberta
Mesures: 150 x 230 mm

Semblava que aquest any no hauria bolets, però en dos dies de pluja, la tardor s'ha fet present i els aparadors de les llibreries han canviat el seu aspecte, i ara estan quallats de llibres sobre el guru de Cupertino.

STEVE JOBS & APPLE: LA CREACION DE LA COMPAÑIA QUE HA REVOLUCIONADO EL MUNDO
Autor: Michael Moritz
Editorial: Alba Editorial, S.L.
Codi ISBN: 9788484286622
Any de publicació: 2011
Número de pàgines: 451
Idioma Publicació: Espanyol
Enquadernació: Rústega
Mides: 210 x 140 mm

YO, STEVE JOBS: SUS INNOVADORAS E INSPIRADORAS IDEAS EN SUS PROPIAS PALABRAS
Autor: George Beahm
Editorial: Paidós Ibérica
Codi ISBN: 9788449326301
Any de publicació: 2011
Número de pàgines: 112
Idioma Publicació: Espanyol
Enquadernació: Rústega amb solapes
Mesures: 154 x 220 mm

I fins i tot hi ha bolets en conserva, que han aparegut de nou en els prestatges:

EN LA CABEZA DE STEVE JOBS: LA MENTE DETRAS DE APPLE
Autor: Leander Kahney
Editorial: Ediciones Gestión 2000
Codi ISBN: 9788498750195
Any de publicació: 2009
Número de pàgines: 192
Idioma Publicació: Espanyol
Enquadernació: Tapa tova, rústega
Mides: - x - mm

Caçadors de bolets ja podeu sortir a buscar el vostre exemplar, cistell en mà.

20 d’octubre 2011

Arriba la subhasta inversa al disseny gràfic

Fa anys que les arts gràfiques en general pateixen grans canvis. La importació de sistemes de negoci d'estil americà no ha fet més que accentuar una situació precària, en temps de crisi, ja molt fràgil.

La compra tradicional és el procés estratègic destinat a seleccionar proveïdors i definir els contractes per a la compra de productes i serveis, per un preu acordat i en un període prefixat. L'e-sourcing o negociació electrònica, va en canvi més enllà, ja que utilitza com a mitjà les tecnologies en línia, permetent procediments de compres més dinàmics i eficients. Com dic les impremtes fa anys que lluiten amb els innombrables portals web de subhastes inverses.

Si ja en el seu moment un reconegut consultor en arts gràfiques com és Ricard Casals opinava a la revista "Gremi" de juliol-agost 2004: "no és recomanable per als impressors, entrar en el joc de les subhastes inverses" i exposava els diversos motius per a tal afirmació. El temps i la situació actual ha fet que uns i altres, clients i proveïdors, utilitzen aquest sistema de negoci. Els primers veuen en ell una forma de reduir costos en el departament de compres, quan la resta de departaments ja no tenen per on retallar, per sortir al mercat amb un producte competitiu. Els segons es veuen obligats a participar en aquest "San Quintín", quan els clients tradicionals ja no truquen a la porta. La competència és ferotge, atès que la tecnologia i maquinària en arts gràfiques és la mateixa per a tots, i el parc es va renovar no fa gaire. En castellà tenen per aquesta situació una frase feta: Pan para hoy y hambre para mañana.

Ara ha arribat el torn als estudis de disseny gràfic, ja hi ha diversos portals dedicats a la subhasta inversa. Les impremtes al cap i a la fi "només" taquen paper. Nosaltres oferim uns serveis en canvi, que no es poden o han de comprar-se a pes. La situació del disseny gràfic no és bona, segons es dedueix d'una de les últimes comunicacions del Sr. Jesús Del Hoyo Arjona, degà del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, als seus col·legiats:

... No hi ha dubte que la severa crisi que ens envolta s'està acarnissant de manera molt especial en el nostre sector. D’una banda augmenta la precarietat laboral, per l’altra, constatem la constant disminució dels preus associats als projectes, de les responsabilitats professionals i també de les partides dedicades a la producció. La picaresca fonamentada en la reutilització de productes d'anys anteriors es generalitza i la tradicional manca de planificació i diàleg disseny-client, s'agreuja! El panorama no és molt favorable. [...] Cal adaptar-se a la situació actual i treballar més que mai o quedarem obsolets com a professionals mentre la disciplina es dilueix entre àmbits propers d'escassa formació i poca comprensió global de les nostres responsabilitats.

Si moltes vegades hem clamat al cel quan un concurs denigrava la nostra professió. O un premi era honorífic, sense retribució econòmica i ens vèiem perjudicats en comparació a altres gremis o col·lectius. Per què no dir ara NO!, a aquest sistema de compra agressiu i despietat. I si, sé que tots tenim factures de pagar a final de mes.

Jo pregunto ¿Estem disposats a treballar "a pes"? Com ja van deixar clar els indignats del 15-M, és impossible estrènyer-se el cinturó i baixar-se els pantalons al mateix temps.

06 d’octubre 2011

Mor Steve Jobs, guru de la tecnologia de masses

Steve Jobs va dir Mac, i uns quants, varen respondre Mac. Més tard va dir iMac, tots iMac, iPod, tots iPod. iPhone, tots iPhone. iPad, tots iPad.

Steve Jobs (1955-2011) fundador d'Apple, al costat de Steve Wozniak. Va morir dimecres a la nit a Los Angeles als 56 anys d'edat, del càncer de pàncrees que patia des de 2004.

21 de setembre 2011

El Manifest S dels alumnes de l'Esdi

Fes el que dius i no diguis el que fas.
Giovanni Boccaccio (1313 - 21 desembre 1375) Escriptor i humanista italià.

Aquí teniu un enllaç al manifest S. Només els desitjo sort i força de voluntat per poder complir tot allò que desitgen. Molts altres ho hem intentat...

09 de setembre 2011

Pinzell corrector o
separació de freqüències

La fotografia publicitària s'ha fet inseparable dels programes de retoc d'imatge. Avui no es concep que una fotografia que té per finalitat vendre o promocionar un producte, no passi per una sessió de Lightroom, Photoshop, Gimp... Programes tots ells amb diverses i variades eines per arribar a un mateix objectiu, maquillar o polir la realitat, fer-la més atractiva.

Per retocar les imperfeccions de la pell en una cara, per exemple, podem passar el pinzell corrector. Aquest és un mètode ràpid, senzill i pràctic.

Però hi ha mètodes una mica més elaborats que ens permeten major precisió i qualitat d'acabats. Imagina per un moment que separes el color de la imatge, de la seva textura, podent treballar aquests elements per separat, de manera que puguem permetre la manipulació independent de cadascuna d'elles, conservant això sí les propietats intactes de l'original.

Si puc separar color i textura puc aplicar aquestadarrera a qualsevol altre objecte que jo desitgi. És una de la múltiples possibilitats que ens obre aquesta tècnica.

Deixo dos enllaços a dues formes de realitzar aquest procés des de dos programes diferents:

Des de Photoshop un videotutorial + pas a pas realitzat per Edu Gómez dins d'una fantàstica secció del seu bloc anomenada 5 minuts per aprendre.

Des de Gimp per als usuaris de programari lliure un pas a pas realitzat per Rodland.

24 d’agost 2011

Grans frases d'altres IV
(opinions per a tots els gustos)

Design should never say, "Look at me." It should always say, "Look at this."
David Graib (Montreal, Canadà) Propietari d'una empresa de disseny anomenada Parable Communications del Canadà.

No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

16 d’agost 2011

Grans frases d'altres III
(opinions per a tots els gustos)

Computers are to design as microwaves are to cooking.
Milton Glaser (1929, Nova York, EUA) Il·lustrador i dissenyador molt prolífic conegut sobretot pels seus dissenys per a discos i llibres.

No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

09 d’agost 2011

Grans frases d'altres II
(opinions per a tots els gustos)

Start with a sketch, but hurry. There is real work to do.
Stefan Hartwig (1975, Sioux Falls, EUA) Dissenyador i soci de Electric Pulp, disseny web, per l'iPhone, iPad i agència de comerç electrònic.

No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

03 d’agost 2011

Grans frases d'altres I
(opinions per a tots els gustos)

Són centenars les frases que grans dissenyadors i artistes han deixat escrites. 

Inspiration is for amateurs; the rest of us just show up and get to work.
Chuck Close (1940 a Monroe, Washington, EUA) Artista nord-americà, pintor i fotògraf. 

Aquest no és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

27 de juliol 2011

Aberració cromàtica d'un objectiu fotogràfic

Els professionals de la fotografia d'abans, lliuraven uns originals polits, retocats i acabats. Avui puc sortir jo mateix amb la meva càmera compacta, disparar, congelar el moment integrar-lo a un art final, en 10 minuts, facilitats de la fotografia digital. Però ni els mitjans, ni l'experiència, són els mateixos, no ens enganyem. I es fan més evidents aquest tipus d'efectes o defectes. Normalment aquests solen ser molt petits i realment gairebé ni es noten i afecten poc, però hi són.

  Què és una aberració cromàtica?  
Un dels "defectes" que se sent amb major freqüència quan es parla de fotografia és l'aberració cromàtica d'un objectiu. És una imperfecció en l'objectiu de la càmera. Com millor sigui l'objectiu, menor serà aquest efecte. La fotografia digital s'ha estès i implantat en tots els àmbits, i també ha fet més evident un defecte que com ja he dit sempre ha estat aquí, però que mai ens havia afectat tan directament. Per entendre'ns és un efecte molt més subtil, però semblant al que s'utilitza per realitzar pel·lícules en 3D per ser visualitzades amb la típiques ulleres de dos colors, conegudes com anaglífiques. Imatge amb aberració cromàtica (Fig, 1)

  Per què es produeix l'aberració cromàtica?  

Aquest efecte es deu principalment al fet que els raigs lluminosos quan travessen una lent no enfoquen tots en un mateix punt i la llum s'obre com en un prisma descomponent-se en colors (la llum es compon de moltes longituds d'ona diferents, corresponent cadascuna d'elles a un color), ensutjat amb cert color no desitjat de les transicions entre elements molt contrastats de la imatge. Com més gran sigui aquesta obertura pitjor serà la lent (Fig. 2 i 3).


  Com evitar les aberracions cromàtiques?  
Com que estem davant d'un defecte òptic de l'objectiu, per evitar l'aberració cromàtica només podem tractar d'esquivar les condicions sota les que aquest es produeix. Evitant reflexos puntuals i forts contrastos en les nostres imatges. Aquest tipus d'aberracions a la càmera es minimitza treballant amb obertures petites de diafragma perquè així tots els raigs lluminosos travessen l'objectiu pel centre que és on menys passa això. Evitar la seva aparició no és fàcil perquè sota certes condicions poc podrem fer perquè no es produeixi, però la majoria de programes de retoc fotogràfic com poden ser Lightroom, Photoshop o Gimp disposen d'eines per eradicar, eliminar o minimitzar aquest efecte.

  Però, per què apareix una aberració cromàtica, on no actua cap lent?  
Tot aquell que hagi participat en una sessió fotogràfica d'estudi sap que tot és irreal. Està mesurat, mil·limetrat i provat. Es cerca la fotografia perfecta, immortalitzar el producte del client amb la millor il·luminació, el millor aspecte, i que sigui el més atractiu i desitjable.

Però tot es capgira, apareix una nova forma de realitzar "fotografies d'estudi per a grans ambients o muntatges complexes", el renderitzat (render en anglès) terme usat en informàtica per referir-se al procés de generar una imatge virtual. Aquest terme tècnic és utilitzat pels il·lustradors que treballen en programes de disseny en 3D.

I buscant un per què a la incomprensible necessitat d'aplicar l'aberració cromàtica a un render he arribat al següent tutorial:
... li donarem el toc final a la imatge "embrutarem la imatge". La generació d'imatges sintètiques o com vulgueu dir-ne tenen l'inconvenient que són massa netes en canvi la realitat és molt diferent [...] una altra diferència entre una foto i una imatge de síntesi es troba a la càmera, en la realitat genera una sèrie d'imperfeccions, distorsió de lent, aberració cromàtica, profunditat de camp, i per bona que sigui la càmera digital o tradicional aquestes imperfeccions sempre estaran presents en major o menor mesura i és el que anem a simular a continuació. [...] Un cop simulada la profunditat de camp només ens queda afegir una mica de aberració cromàtica per a això usarem el lent de correcció, Photoshop CS porta aquesta filtre per dissimular i treure l'aberració cromàtica en les imatges reals, jo el faig servir per afegir-ne a les imatges 3D i donar-li així un petit toc personal a la imatge...
Extracte i traducció del TUTORIAL DE ILUMINACIÓN Y COMPOSICIÓN PARA FOTOS DE ESTUDIO de José Florencio Güell "Slimo" en aquest enllaç pots llegir el text complet de l'autor.

21 de juliol 2011

Pàgines mestres o
Com decorar una habitació?

Les pàgines mestres són molt útils ja que eviten haver de posicionar repetitivament els mateixos elements una i altra vegada en els nostres arts finals quan maquetem una revista, un catàleg o un llibre, assegurant a més que tindran sempre el mateix estil, aspecte i presentació.

Tots els programes de maquetació Indesign, QuarkXPress, Scribus... disposen d'opcions per generar pàgines mestres.

Hi ha una tendència general, sorgida del desconeixement, a realitzar pàgines mestres faltes de contingut, inútils per definició, o el cas oposat en les que l'excés d'informació les converteix en originals acabats, quan no és aquesta la seva finalitat.

Fem una analogia: Pensa en el plànol d'una habitació buida. És la teva pàgina mestra en blanc, l'orientació i mida del paper (la que surt per defecte a qualsevol programa). Ara omple-la dels objectes que desitgis: llums, armaris, butaques, catifes, taules, quadres ... Són la numeració de pàgina, títols, subtítols, columnat, marques d'aigua, etc. Ara mou els diferents objectes per l'habitació buscant l'opció més atractiva. Són les teves múltiples pàgines mestres. En aquest moment ja pots sortir a comprar els mobles. Un cop muntats, aquests seran el teu art final.

  Com plantejar correctament una pàgina mestra?  
Les pàgines mestres són la base, els fonaments, per tant cal parar-se a meditar com volem que siguin aquests. Els elements que definim a la pàgina mestra, en aplicar aquesta a una pàgina real, determinen l'aspecte final dels nostres originals. Veure quins són els seus elements comuns, quins són els punts diferencials és bàsic. Depenent de la rigidesa del projecte les pàgines mestres tindran major o menor nombre d'elements comuns.

Saber quin tipus d'arxius importarem des d'altres aplicacions de retoc fotogràfic, dibuix vectorial, etc. És un primer pas per definir amb quin programa realitzarem cada peça del trencaclosques, buscant la unió perfecta.

  Per on començar?  
Hem de treballar les pàgines mestres com pàgines simples o individuals, les dobles pàgines no existeixen (Proveu a generar una pàgina mestra doble, on els diferents elements passin d'una pàgina a una altra. Es genera el caos més absolut, ja que es dupliquen els elements). Tenint en compte que tot disseny ha de disposar d'una pàgina senar i una parell o el que és el mateix una pàgina esquerra i una dreta.

Donar suport el nostre disseny en una retícula base ajuda a que els elements tinguin unes mesures homogènies i una distribució àuria coherent.

  Quins elements formen part d'una pàgina mestra?  
Estils de text, mostres de color, estils d'objecte, biblioteques d'imatges.

  Estils de caràcter i paràgraf  (Estilos de carácter y párrafo)  
És imprescindible treballar amb estils. Un cop generats els estils que formaran part de les nostres maquetes, realitzar un canvi, serà ràpid. Assegurem a més que tots els elements mantindran una uniformitat. Això vol dir que, en lliurar el treball amb les seves plantilles, tots els textos que vagin com ficticis han de portar aplicat un full d'estil.

  Mostres de color  (Muestras de color)  
Tots aquells colors utilitzats en les pàgines mestres han d'estar correctament referenciats i tenir l'espai de color adequat al procés d'impressió final. No han de quedar colors innecessaris, duplicats o exportats d'altres aplicacions.

  Estils d'objecte (Hojas de estilo de objeto)  
Són una forma fantàstica de formatar elements petits o elements complexos amb molts nivells de format. Gràcies a elles podem formatar un text en bocins, amb els seus estils de text, el seu fons de color, la seva vora i els seus sagnies amb un simple clic del ratolí.

  Biblioteques (Bibliotecas)  
Agrupen i centralitzen elements comuns, sobretot imatges, logotips ... Evitant així la pèrdua o pèrdua de material.
  • Les pàgines mestres són un element clau per a un dissenyador gràfic, ja que permeten variar el disseny amb facilitat i rapidesa.
  • Un document pot contenir tantes pàgines mestres com necessitem.
  • Donar noms i prefixos coherents a les plantilles, perquè el seu ús sigui senzill i evident.
  • Aquestes han de ser flexibles, per poder incorporar canvis.
  • Una verificació final, del tipus les cinc regles d'or per depurar arxius, ajuda a detectar errors, duplicats...

08 de juliol 2011

Video killed the ràdio star o
l'ordinador va matar la creativitat?

"En els moments de crisi només la creativitat és més important que el coneixement." Albert Einstein

La creativitat neix de la necessitat, quan la monotonia s'instal·la al dia a dia, la creativitat s'anquilosa i mor. Per què tot nen creu cegament en el seu propi talent? La raó és que no tenen cap por a equivocar-se. És l'absència de normes o regles adquirides, les que creen aquest estat de desinhibició que propicia la creativitat. Això és pensament divergent o lateral. Com dissenyadors hem de transmetre un missatge, comunicar d'una forma clara, correcta i eficaç. Per això ens valem de regles o mètodes de comunicació establerts, on emissor i receptor parlen un mateix idioma.

L'ordinador la multieina amb què plasmem els nostres treballs, centra i encotilla gran part de la nostra creativitat. Sigui per la comoditat i complicitat que aquest genera amb l'usuari. O per tots els avantatges associats i indiscutibles que té. Però pel camí hem perdut creativitat i una cosa que també s'ha perdut molt, és la improvisació, la frescor, la imperfecció (no parlo d'errors, errades, ni fallades). Si treballes correctament, el nivell de qualitat és alt i tots els treballs són uniformes.

Sempre s'ha comparat el cervell humà amb un ordinador. Però en realitat són bastant diferents, l'ordinador fa servir una forma de treball lineal, el cervell humà, per contra fa servir diferents mètodes: associatius, comparatius, integrant dades, etc. L'ordinador segueix uns processos que ja estan establerts (processa dades), en canvi la ment és més creativa, no segueix cap procés preestablert. Fins a tal punt divergeixen les fórmules aplicades per afrontar un problema entre la màquina i l'home, que per ajudar el primer a afrontar certs criteris difusos, hi ha la lògica borrosa. Aquesta s'aplica allà on dos més dos no son quatre. Problemes quotidians que l'home resol en segons i la màquina "és penja". Problemes del tipus com sabem si una persona és alta o baixa. Si és jove o no...

Però de la mateixa manera que si no dibuixes a mà alçada cada dia, perds facultats o si no practiques una llengua estrangera habitualment perds fluïdesa. L'ús de l'ordinador ha minvat capacitats, ens plantem davant de la pantalla blanca amb el cursor parpellejant esperant la solució al problema del dia. Al cervell també cal incentivar-lo.

Amb tres senzills i simples exercicis vull demostrar tot l'exposat anteriorment. Jugues? 
Divideix en 4 parts iguals aquest quadrat.


Podries treure algun dibuix d'aquest gargot?

Pots associar aquesta fotografia a una marca comercial?

Fotografia sense cap tipus de manipulació.

Un cop tinguis les tres respostes, clica aquí per conèixer el resultat.

30 de juny 2011

Buscant les 7 diferències
amb photoshop

En una entrada anterior vaig explicar allò que passa amb més freqüència de la desitjada quan els arxius es dupliquen.

Com sé quin arxiu de photoshop és el correcte? On són les diferències? Preguntes recurrents quan les modificacions són petites, però rellevants.

Compare PSD és una aplicació que troba les diferències entre dos fitxers nadius PSD. Revisa capa per capa tot allò que sigui diferent entre un arxiu i un altre en qüestió de segons.


  •  Comparar PSD capa per capa.
  •  Revisar estils de capa, atributs i visibilitat.
  •  Previsualització dels dos arxius amb zoom per a una millor distinció del que hi ha diferent.
  •  Permet seleccionar arxius amb el menú contextual del botó dret del ratolí en Explorador de Windows.

Totalment gratuït, però només disponible per a Windows XP i superiors.

22 de juny 2011

Què lineatura de trama he d'utilitzar?

La fotografia és possiblement el sistema de reproducció de la realitat més fidedigne. Qualsevol sistema de reproducció intenta imitar la realitat, utilitzant la màxima economia de mitjans. La reproducció en impressió òfset s'aconsegueix superposant quatre colors primaris bàsics (CMYK) i fragmentant la realitat en petits punts que formen les trames.

El ripejat i el tramat, els darrers passos en la preimpressió, són factors determinants en la qualitat d'impressió. Per poder aconseguir aquest objectiu hi ha diferents tipus de trames, lineatures, angulacions, dividides en tres grups: convencionals (AM), estocàstiques (FM) i híbrides (XM), en un intent de generar el màxim realisme possible sobre els diferents tipus de suports (papers). Aquesta tècnica consisteix en la conversió de les imatges (o tons continus) originals de la mateixa, en petits punts, que, organitzats convenientment, simulen els diferents graus de color (trames de mitjos tons). L'ull humà integra aquests punts i produeix la il·lusió òptica d'una reproducció de tons continus, és a dir, una aparença fotogràfica.

  Trames Ordenades, Geomètriques o de Amplitud Modulada (AM)  
És la que tothom coneix com a trama convencional, consisteix en posar els punts de mitjos tons en funció d'un patró fix (una quadrícula, en la qual els punts estan situats de forma equidistant i formant angles rectes entre si). Per aconseguir tonalitats més intenses o més clares, es modifica la grandària de cada un d'aquests punts. Com més gran és el punt, més intens és el color reproduït. Aquest sistema de trama és el més utilitzat, es basa en la variació de l'amplitud de la modulació del punt a la planxa, és a dir, per realitzar la composició de les trames dels 4 colors, els punts varien de grandària, realitzant així la escala de gradació dels colors.

Aquest tipus de trama té diverses característiques pròpies:
Visibilitat de la roseta formada pels 4 angles (CMYK) dels mitjos tons en el procés de reproducció del color. En alguns casos, la roseta apareix intempestivament en algun àrea tonal a causa d'un fora de registre o una indeguda relació entre lpi/dpi.
Moaré alteració en la imatge impresa causada per la interferència entre l'amplitud dels punts de trama, amb els patrons en la imatge original. Aquestes característiques intrínseques a aquest tipus de trama poden produir alteracions i efectes no desitjats en la reproducció d'un original.
Pèrdua de detall generada per la distància constant que existeix entre els punts.
Banding defecte d'impressió o reproducció de zones de variació de to o color que consisteix en successius salts bruscos d'intensitat o color evidents a simple vista.

  Trames Estocàstiques, Aleatòries o de Freqüència Modulada (FM)  
En un intent de millorar la qualitat de la reproducció dels colors i evitar els efectes no desitjats de la reproducció amb trama convencional, apareix el tramat estocàstic (una forma arrabassada de dir "a l'atzar", la distribució estocàstica dels punts de trama no és realment aleatòria, sinó que es realitza aplicant algorismes de distribució que simulen la distribució a l'atzar. Com millor és el conjunt d'algorismes aplicats, millor és la trama resultant). Tothom coneix aquest tipus de trama, les impressores d'injecció de tinta solen usar tramats estocàstics. Aquest sistema de reproducció utilitza punts que sempre tenen la mateixa mida: són punts molt menors que els del tramat convencional. Per aconseguir les diverses tonalitats, el tramat estocàstic modifica la freqüència amb què aquests punts apareixen en el suport. La col·locació dels punts no segueix cap patró preestablert sinó una disposició aleatòria. Més punts en el mateix espai, color més intens. D'aquesta manera contraresta l'aparició de moaré i la visualització de la roseta queda anul·lada. 

Aquest tipus de trama té diverses característiques pròpies:
Major detall, colors més brillants i saturats, reproducció de més espai de color, millor resolució de degradats, no es produeixen transicions brusques de to.

  Trames Híbrides (XM)  
Per evitar els desavantatges de la impressió estocàstica que són: el control de qualitat extrem que requereix i el seu elevat guany de punt, han aparegut les trames híbrides. Són un intent d'extreure el millor dels dos sistemes de tramat anteriors, barreja el tramat convencional i el estocàstic, segons el tipus d'imatge. L'algorisme genera trama convencional o estocàstica depenent de la quantitat de detall que tingui la imatge. Aquest tipus de trames híbrides utilitza FM entre 0% i 10% i entre 90% i 100%, mentre que entre 10% i 90% l'algorisme genera trama AM. Amb la trama híbrida es busca obtenir la millor reproducció en cada rang tonal. Altres algorismes d'aquesta trama utilitzen AM en els rangs tonals mitjans i automàticament responen a les altes llums i ombres fent transició a FM.

Tornem a la pregunta que encapçala aquesta entrada: Què lineatura de trama he d'utilitzar? Com a dissenyador és convenient conèixer (encara que sigui aproximadament) la lineatura final de filmació, que utilitzarà l'impressor, per poder tractar els imatges en conseqüència. Però és responsabilitat única i exclusiva d'aquest la decisió. El dissenyador no pot imposar una lineatura. Cada sistema d'impressió te unes característiques específiques que marquen les lineatures en què es mou, però són els papers en molts casos els que determinin la lineatura de filmació.
És important tenir en compte que a major lineatura major qualitat, definició, i nivells de grisos tindrà la imatge, però d'altra banda la impressió és més complicada.

06 de juny 2011

Novetat editorial:
El camino de Steve Jobs

El cammio de Steve Jobs, una altra biografia novelada.

Jay Elliot ex vicepresident executiu d'Apple, relata la seva visió des de la proximitat a l'home, al visionari, al geni. Com ja van fer altres, per posar només un exemple, John Sculley en el llibre De Pepsi a Apple, publicat per Ediciones B l'any 1993.

Tot i que molts dels passatges són arxiconeguts pels seguidors de la marca de la poma: el descobriment i desenvolupament del ratolí..., aquest llibre és d'interessant lectura per tot allò que Jay Elliot posa a la graella de la seva pròpia mà. I per la exhaustiva llista de referències que recopila en un sol volum sobre projectes "recents" com iPod, iPhone i iPad, o de tot allò que al llarg del temps ha anat apareixent sobre el co-fundador d'Apple.

Un llibre entretingut a l'espera de la biografia oficial de Steve Jobs que sembla arribarà el 2012, amb el títol sense confirmar “iSteve: El libro de Jobs”, escrit per Walter Isaacson.

Títol: El camino de Steve Jobs
Editorial: Aguilar
Pàgines: 256
Format: Rústica 15 x 24 cm
ISBN: 9788403102118

04 de juny 2011

Tipus d'imposició i impressió per a màquines òfset de full pla

Imposició és el terme utilitzat per denominar el nombre de peces que entraran en un format de paper (forma).

El nombre de peces que formaran part d'una forma dependrà de factors diversos i molt variables, és per això que determinar la imposició és tasca de l'impressor. No sent aliè a això el dissenyador, ja que el fet de conèixer les preferències, propostes i alternatives que pot oferir l'impressor per endavant, ens permet crear avaluant totes les possibilitats.

Tipus d'imposició i impressió per a màquines òfset de full pla:

Impressió a una sola cara. Una sola forma, sense retiració. També anomenada impressió del blanc. És aquella en què s'imprimeix amb un joc de planxes en una sola cara del paper.

Impressió a dues cares, volteig normal. També anomenada impressió del blanc i retiració o impressió a dues cares. És aquella en què la s'utilitza un joc de planxes diferent per a la impressió de la cara i el dors.

Impressió tiro i retiro. Tirar i retirar, volteig normal (T/R). També anomenada impressió a blanc i tornada. En la mateixa planxa està disposada la cara i el dors de l'imprès, en nombre igual de peces. Tenint en compte mantenir la simetria. El paper s'imprimirà primer per una cara girant aquest en sentit horitzontal d'esquerra a dreta per posteriorment imprimir el dors.

Impressió tiro i volteig. Tirar i retirar, volteig de campana (T/V). També anomenada de voltereta. Difereix de l'anterior únicament en el sentit de gir. Atès que un cop impresa una cara el paper girarà en sentit vertical de dalt a baix.

Impressió en línia, volteig de campana (voltejadora). També anomenada de cara i retiració o voltejadora. En aquest cas la cara i el dors de l'imprès s'imprimeixen al mateix temps, sortint ja imprès el full per les dues cares en una sola acció. Així com en els casos anteriors els marges poden variar sent simètrics entre ells. Aquest procés ha de comptar amb uns marges exactes tant al peu com al cap de la forma fent pinça al peu quan s'imprimeix la cara i comprapinça al cap quan s'imprimeix el dors.

No facis cap muntatge. Perdràs el teu temps i l'hi faràs perdre l'impressor, que haurà de desfer el camí que tu has fet. Amb els sistemes de CtP que avui en dia tothom utilitza, realitzar la imposició són 5 minuts. Quant trigaràs tu?

29 de maig 2011

A la recerca de la fotografia desitjada?

De vegades el pressupost no permet realitzar una sessió fotogràfica. Altres vegades les presses amb què s'han de presentar els esbossos al client, impossibiliten ni tan sols, sortir al carrer amb la nostra càmera i fer una presa de contacte amb la idea.

En aquests casos el recurs fàcil, i per això hi són, són els bancs d'imatges a la xarxa hi ha centenars. De pagament o gratuïts. Sota diverses llicències copyright, copyleft, creative commons, domini públic...

Una bona pàgina, gratuïta, quan necessites amb urgència trobar una imatge és acudir a every estoc photo. Funciona com cercador en bancs d'imatge, així no hem d'anar una per una cercat la imatge desitjada. Agrupa les principals pàgines del sector. Ens indica el tipus de llicència, mida del fitxer o en què pàgina es troba la mateixa, entre altres dades d'interès. Molt recomanable afegir-la als nostres favorits.

22 de maig 2011

Ok! Imprenta:
la web2print low cost catalana

Neix una nova empresa de serveis.

Ok! Imprenta és el que els anglosaxons anomenen web2print low cost. Nascuda d'un detallat estudi, adapta la filosofia de la impressió òfset tradicional, en què són uns mestres amb molts anys d'experiència, a les noves tendències del mercat.

He parlat no poques vegades de com els temps d'execució dels treballs s'han reduït dràsticament. De com tot és per ahir. De la pressió amb què es treballa. Rebre un pressupost d'impremta pot retardar el nostre treball al voltant d'un dia, amb Ok! Imprenta necessitaràs poc més d'1 minut, n'hi ha prou amb tres clic i obtindràs el pressupost.

La qualitat és la mateixa que la que puguis rebre de la teva impremta tradicional. Ok! Imprenta, treballa amb maquinària offset d'última generació, no és una copisteria.

Per què si la qualitat és la mateixa que en una impremta tradicional, el preu és més baix? El sector serveis, va iniciar fa anys una revolució. Avui podem volar per 1 euro o comprar un electrodomèstic per una tercera part del seu valor de mercat. Adaptant aquest concepte de reducció de costos, Ok! Imprenta a revolucionat com ningú fins ara ho havia fet el sector. La idea és molt simple (com totes les grans idees) com més temps transcorri entre la petició d'impressió i la seva data de lliurament, més econòmic ens sortirà la feina i no és l'únic canvi significatiu en aquest nou projecte.

Cal provar-ho, Ok! Imprenta, serà la teva impremta.

18 de maig 2011

Aplicacions ofimàtiques:
Conversor en línia de .docx a .doc

Els clients lliuren molta documentació realitzada amb aplicacions ofimàtiques, que nosaltres hem de polir, encerar i donar brillantor.

La majoria de nosaltres rep diàriament, text, tarifes de producte, fulls de càlcul i infinitat de material que el nostre client ens remet per formar part d'aquells projectes en què estem treballant. Documents ofimàtics realitzats amb Word, Excel o Power Point. De nosaltres depèn que aquests documents "grisos" es converteixin en informació atractiva, en comunicació eficaç.

El primer pas és passar la informació a un programa de maquetació i disseny professional. Segurament a alguns de nosaltres ens han enviat arxius amb extensió .docx, si tens problemes per obrir o visualitzar aquests documents, el primer consell és: actualizat. Mentrestant pots fer servir aquesta eina en línia que converteix els documents amb extensió .docx en .doc. És gratuïta ràpida i eficaç.
  • Un apunt final jo utilitzo OpenOffice, com a eina ofimàtica i mai he tingut cap problema de compatibilitats.

06 de maig 2011

Com a dissenyador gràfic,
puc treballar en color Lab?

Tenim calibrada la pantalla, a partir d'ara sabem que tota la informació que visualitzem, és allò que s'acabarà imprimint.

Quan definim un color en percentatges CMYK, només indiquem com barregem els colors però no el seu aspecte definitiu, que pot canviar si utilitzem diferents papers, tintes, o sistemes d'impressió. Fent una comparació matemàtica, plantegem una operació. Quan en realitat el busquem és un resultat. Hauríem llavors treballar amb definicions de color en espai Lab?. On el que plantegem és un resultat i les operacions que es realitzen per arribar-hi no les imposem nosaltres. Dit d'una altra manera, volem visualitzar un determinat color i no tant saber, amb què percentatges s'ha creat aquest. (Fig. 1)

Què és el color Lab?
El CIELab és un model cromàtic, és a dir un model abstracte matemàtic, que descriu la manera en què els colors poden ser representats basant-se en una llista d'elements ordenats per nombres, típicament amb tres o quatre valors de components del color (RGB o CMYK , per exemple són també models cromàtics).

El CIELab és el model cromàtic mestre per descriure tots els colors que pot percebre l'ull humà. Va ser desenvolupat específicament amb aquest propòsit per la Commission Internationale d'Eclairage (CIE). Els tres paràmetres en el model representen la lluminositat de color (L*, L*= 0 rendiments negre i L*= 100 indica llum blanca), la seva posició entre magenta i verd (a*, valors negatius indiquen verd mentre que els valors positius indiquen magenta) i la seva posició entre groc i blau (b*, valors negatius indiquen blau i els valors positius indiquen groc). (Fig. 2) El model de color Lab és tridimensional i "només" pot ser representat adequadament en un espai tridimensional.

A causa que el CIELab descriu "com llueix" un color més enllà de quant d'un colorant particular necessita per reproduir colors, el Lab és considerat com un model de color independent dels dispositius, per tant, els sistemes administradors de color o gestió de color i els perfils ICC, usen aquest model com a referència per transformar un color d'un espai de color, a un altre.

Com a dissenyador gràfic, puc treballar en color Lab? Sí, en realitat fa molt temps que ho vens fent, encara que sigui de forma inconscientment. Si treballes amb programes com Photoshop, Illustrator o InDesign, només hauràs d'assegurar-te de tenir la gestió de color de les diferents aplicacions correctament configurada. És a dir estar treballant amb el perfil ICC o perfil de color adequat i coordinar l'administració de color de les diferents aplicacions. Els perfils ICC treballen el color en coordenades Lab, i els programes utilitzen els perfils ICC per definir i ensenyar-nos els colors, nosaltres podrem seguir creant el color com ens resulti més còmode (CMYK, RGB, Colors Pantone), però en estar utilitzant el perfil de color adequat, podrem conèixer el seu resultat visual sense necessitat d'esperar a reproduir la nostra feina. Garantim treballant així, també, que un dibuix vectorial creat amb colors Pantone a Illustrator, mantindrà els mateixos valors que els titulars (per exemple) creats en la maquetació de l'art final en InDesign.

27 d’abril 2011

Calibrar la pantalla
Jo tinc bon ull i segur que ho "clavo"

Tenia la intenció de realitzar una entrada parlant dels diferents espais de color, la gestió dels mateixos, però la deixaré per més endavant. Crec que per començar pel principi hem de calibrar els monitors, no?.

No és la primera conversa que mantinc amb algú del ram i descobreixo incrèdul que no li dóna la més mínima rellevància a tenir calibrat o no, el monitor amb què treballa cada dia. Això pot originar, per exemple, que en fer el nostre disseny siguem nosaltres mateixos els enganyats, en no correspondre els colors que veiem en pantalla als que realment estem demanant a l'aplicació i que al final seran els impresos.

Calibrar una pantalla és aconseguir que representi el color de manera que el que es vegi, sigui realment el que hi ha. Això evita sorpreses al passar els treballs al paper. Eliminar qualsevol matís de color que pugui tenir en representar els tons neutres, aconseguir que representi el millor possible els detalls de les imatges en les zones fosques i en les més clares, que representi els tons mitjans com a tals.

Per realitzar aquesta operació utilitzarem qualsevol dels múltiples calibradors que hi ha al mercat per a tal propòsit. Per fer una gestió de color correcta sigui aquesta una calibratge de monitor, un perfil d'impressió... utilitzarem en tot moment les eines que la tecnologia ens ofereix. Aquestes són econòmiques, ja que ens garanteixen fiabilitat i ens eviten haver de discutir més tard amb l'impressor, qui assumeix els costos afegits en retoc de color, o generar noves proves. Un calibrador es compon d'un hardware (sensor: colorímetre o espectrofotòmetre) i un software.

Per què no fer servir el "ullímetre"? Jo tinc bon ull i segur que ho "clavo" -dirà algun quan llegeixi això-. És totalment desgavellat creure's més fiable que una màquina expressament dissenyada per a tal propòsit. Ja la sola proposició denota la manca total de criteri.

A dia d'avui no s'ha pogut demostrar de forma científica si dues persones veuen el mateix color, és a dir: Per criteris educatius coneixem els colors: vermell, groc, verd, rosa ... El seu to, saturació i lluminositat, els definim amb paraules com: fosc, clar, brillant, pàl·lid... i si la nostra visió no té cap defecte considerable, més o menys coincidirem en un color i el seu to, però no podem assegurar que tots vegem el mateix color. D'altra banda les variables que fan que un mateix color sense cap canvi el percebem diferent segons l'entorn en el que aquest estigui (metamerisme), dificulten i invaliden la nostra imparcialitat en un procés tan delicat com el calibratge d'un monitor per a una posterior gestió de color.

Només traurem el millor del nostre monitor si aquest és un bon monitor amb una bona targeta gràfica. D'un monitor mediocre, traurem un calibratge en la majoria dels casos tirant a dolent, sento dir-ho així. Quan estudiava fotografia la primera lliçó que ens van donar va ser: Per fer una bona fotografia necessiteu a més de la càmera, un trípode i un disparador. Quin trípode? -Preguntem esperant una marca concreta, un model ideal- els ramats actuen així. La resposta va ser contundent: Vosaltres mateixos, però jo no posaria la meva càmera en un trípode que no valgui almenys el mateix que la càmera que ha de suportar.

En el cas que ens afecta avui, tenir una gran màquina i un monitor inferior a aquesta, invalida qualsevol intent de garantir uns resultats acceptables. Passem moltes hores davant la pantalla de l'ordinador, encara que només fos per els nostres ulls, haurem de tenir el millor material possible.

No vaig a descriure pas a pas el calibratge d'un monitor, ja que cada software requereix un procés, simple, però diferent. Jo utilitzo Eye-One Display 2 de Gretag Macbeth, el seu preu al voltant de 150 euros. Una calibració completa pot requerir uns 10 minuts i és totalment automàtica. Em permeto això donar uns consells:
  1. És convenient que el monitor estigui situat en una zona amb una il·luminació correcta. Evitant l'entrada directa de llum sobre aquest, o les variacions i canvis durant la jornada.
  2. Que les condicions en què es realitzi la mesura siguin, les d'il·luminació en ús quotidià.
  3. Netejar el monitor de pols i empremtes.
  4. Escalfar el monitor. Deixa passar uns 30 minuts (si és un tradicional de tub de raigs catòdics: TRC) o uns 10 (si és una pantalla plana LCD o LED, o d'un portàtil). D'aquesta manera la pantalla estarà en el seu punt òptim de treball.
  5. Tornar a valors "de fàbrica". En un monitor que mai s'hagi perfilat amb un calibrador o del qual no estiguis segur de quant s'hagi tocat, el millor és usar els botons del monitor per tornar als seus valors "de fàbrica".
  6. Desactivar el salvapantalles. Evitarem així que el procés es vegi inoportunament interromput.
Una de les queixes més usuals després de qualsevol procés de calibratge o gestió de color, també passa al calibrar un monitor és que les imatges surten fosques, clares o groguenques depenent de la temperatura de color amb la qual hem perfilat el monitor. Que ningú s'alarmi. Si la desviació és molt evident torna a calibrar la pantalla. En aquests moments algú desitjaria no haver començat el procés, però demà ho veuràs tot diferent (i és literal). Tindràs un monitor calibrat i el teu cervell ja no notarà les diferències evidents entre treballar de qualsevol manera (al que estàs acostumat) i treballar calibrat.

Verifica en aquesta segon calibratge:
  • El punt blanc, el que estàs triant és el to del blanc i, en conseqüència, les tonalitats generals de la il·luminació. 5.000º K (D50, una mica més groguenc, semblant al to d'un paper blanc. És un valor definit com a estàndard en arts gràfiques). Mentre que amb 6.500º K podrien semblar una mica blaus.
  • El valor gamma, per al valor gamma del monitor, una recomanació tria 2.2 (sigui PC o MAC)
  • La luminància, és el valor de lluminositat que emet la pantalla al seu valor màxim (blanc). Massa alt de luminància, forçarà l'aparell i possiblement la teva vista. Si és massa baix, les ombres et sortiran cegades.
 
Ir abajo Ir arriba