12 d’octubre 2010

Treballar amb capes.
El paper ceba de l'era digital.

La majoria de programes permeten treballar amb capes. Tan còmode com resulta el seu ús i tan desconegudes com semblen. 

Pot ser que la paleta de capes més coneguda sigui la del programa de retoc d'imatge Photoshop. Tots els programes disposen de paletes de capes. El seu funcionament és similar i molt senzill. 

L'avantatge més significativa del treball per capes en programes de dibuix o maquetació, és poder situar els diferents elements que componen el nostre disseny a diverses "fulles superposades". Podent així manipular amb major celeritat i control tots els elements. Pots bloquejar, ocultar, canviar l'ordre, eliminar, agrupar les capes, aquestes s'apliquen a tot el document. (Fig. 1) Representació de les capes, com si de fulles superposades de paper ceba es tractarà. 

Tot treball que decidim fer per capes hem plantejar-lo amb especial cautela. D'una banda hem de controlar que elements posem en cada capa. Prestant especial atenció al fet que quan desactivem alguna capa no desapareguin més que aquells elements que desitgem, no arrossegant amb ella altres elements que hagin de romandre visibles. És convenient bloquejar tota capa que no haguem alterar amb els canvis, així ens assegurarem de no variar cap element de la seva posició original. 

Una opció molt utilitzada per realitzar documents amb canvis d'idioma és la duplicació completa de l'arxiu original. Sempre desaconsellada. S'incorre així en un perillós error, no poques vegades comès. Per exemple si pren com a base el català, la resta d'idiomes varien lleugerament: Anglès -10%; Castellà 0%; Italià 0%; Portuguès 0%; Francès +5%; Alemany +10%. 

Treballes sota la pressió d'una data límit de lliurament. Substitueixes uns texts per altres. Arriba un moment en que falta una mica d'espai. El subconscient et juga una mala passada i mous lleugerament una imatge. És una mínima diferència i no ho apreciaran. Gran error. (Fig. 2) En vermell ressaltat aquest lleuger moviment que farà que el nostre disseny falli estrepitosament. 

Un procés lògic aconsella en aquest cas des del principi projectar amb cap, per no cometre errors de principiant. La majoria de vegades aquestes reimpressions per economitzar costos només canvien la planxa del negre que sol ser la portadora del text. Per tant evita negatius, text en colors que puguin requerir traduccions ... 

Crea tantes capes com siguin necessàries. Una per a les imatges i elements comuns, la inferior i sempre bloquejada. Altres tantes per a cada un dels idiomes. Treballa el document per seccions, verifica que tot és correcte de tant en tant, activant la visibilitat de totes les capes superposan tots els idiomes i elements. Així detectaràs si algun text excedeix l'espai previst. 

  • Les capes són un gran aliat en treballs amb encunys o troquels. Situa el perfil de troquel a la capa superior, dóna aquesta un color de tinta directa i sobreimpresa. Bloqueja aquesta capa. Treballa tots els elements per capes en nivells inferiors. Comprovaràs d'aquesta manera si el teu disseny encaixa en tot moment amb els espais requerits. Un cop acabat pots amagar la capa "perfil de troquel" o deixar-la visible. 
  • Una altra utilitat poques vegades aprofitada però no per això menys pràctica. Deixar notes als col.laboradors. Pots adherir un post-it a l'original, aquest pot caure. Pots també fer al marge, fora de pàgina una nota, que pot o no ser llegida. Però la millor opció sense dubtar-ho és crear una capa "Instruccions NO IMPRIMIR" i just en el lloc on interessi marcar el que sigui, clarament: les teves correccions, suggeriments, advertències ... en lletra gran i un color estrident. És molt més efectiu. Recorda gestionar les preferències d'aquesta capa com no imprimibles.

02 d’octubre 2010

Neteja de paletes:
Les 5 regles d'or per depurar arxius

Després de tot procés de maquetació dels arxius finals que farà arribar a l'impressor o al seu client, en molts casos queden plens de material innecessari. Això produeix pèrdues de temps, i fins i tot, són causa de no pocs errors. 

El procés de maquetació passa per molts estats de canvi i transformació. Recuperació de material antic, arxius enviats directament des de les oficines dels nostres clients, translació d'informació d'uns programes a altres. Involuntàriament els arxius finals sigui quin sigui el programa utilitzat s'omplen de continguts innecessaris: a la paleta de capes, la paleta de colors, tipografies que al final es van desestimar, continguts diversos fora dels marges de treball. Són només alguns dels exemples més comuns. 

Donar per acabada la fase de maquetació en el moment en què el seu disseny ha estat aprovat, sense realitzar un filtrat dels arxius és sortir ha jugar a la ruleta: Tindré sort avui?. Depurar tota aquesta informació que en aparença no afecta el seu treball, li evitarà alguna sorpresa i no ho dubti, més important, cara als seus clients i proveïdors gaudirà de major credibilitat professional. A vista d'ocell explicaré que és allò que ha de buscar en els seus documents per assegurar una correcta reproducció del seu disseny. 

  1 pas: Netejar els marges de l'espai de treball   
Eliminar tota aquella informació que pugui haver quedat en els marges de l'espai de treball ja siguin textos o imatges. Consten com a material útil per l'arxiu que ha generat, per tant en el moment d'obrir i manipular un tercer el seu material el programa reclamarà l'actualització i vinculació de les dades. 

Si vostè ha gravat estrictament aquells arxius que sap que necessita per a la gestió del seu treball, la persona que ara elabora la seva comanda pot trobar en la disjuntiva de consultar-li la necessitat o no de disposar de la informació requerida pel programa. Si el procés s’ha fet amb una eina informàtica que recopilés la informació per vostè, tan sols hi haurà generat un arxiu una mica més gran del que seria necessari. Ja que considera material útil i necessari tots aquests rebuigs. 

  2 pas: Paleta capes   
Quan mou informació d'un arxiu a un altre aquesta comporta dades com són el nom de la capa a la qual pertanyen i que s'afegiran al seu arxiu. Per tant un arxiu construït pot contenir al final del procés multitud de capes innecessàries, duplicades o solapades que ha de depurar, això influeix en el temps de processat. 

Verifiqueu que només existeixen les capes necessàries, tal com les desitja, és a dir bloquejades, imprimibles, guies... Si treballa documents amb reimpressions en diversos idiomes verifiqui que cada capa conté estrictament la informació necessària. 

  3 pas: Paleta Mostres de color     
Verificar que la informació que envia s'ajusta al que demana en les seves ordres de treball. Si envia un arxiu en quadricromia assegureu-vos que tots els colors estan interpretats en l'aplicació com colors de quadricromia i viceversa si el seu treball es compon de colors directes, doncs això. Encara més important quan el seu disseny requereixi de colors CMYK i directes distingeixi els uns dels altres molt clarament per evitar errors. 

Depuri colors duplicats, o conversions entre diferents modes de color. Consulteu les sobreimpressions i la seva gestió. 

  4 pas: Paleta text   
Si pot traci el text, garanteix amb això que no es mourà. Si no disposa d'aquesta opció el programa amb què treballa, revisi que no queden caixes amb text desbordat, caixes de text buides o vinculades a altres innecessàriament. 

Reviseu també les tipografies utilitzades. És comú variar durant el procés de disseny i maquetació les fonts utilitzades, quedant espais en blanc amb tipografies no desitjades. 

Adjunteu un joc de les fonts utilitzades perquè puguin instal · lar en les màquines que realitzaran processos posteriors. Hi ha múltiples fabricants de tipografia. Es pot donar el cas, més que freqüent, que el seu impressor disposi d'un tipus de nom igual al que vostè ha utilitzat, però de diferent fabricant, això comporta que l'espai entre lletres variï, fent que es modifiquin les caixes de text. 

  5 pas: Paleta Vincles o enllaços   
Feu un repàs "lleuger" de les imatges col.locades en el seu document. Accedeixi a la paleta vincles de l'aplicació i comproveu que tant extensió d'arxiu, com l'espai de color són els indicats pel seu impressor. En aquest repàs metòdic observi la mida de cada arxiu, l'experiència li dirà si aquesta és una imatge amb prou resolució per ser impresa amb garanties. 

  • Els programes de maquetació incorporen de sèrie ajudes a la verificació de fitxers: Adobe InDesign a la seva finestra de comprovaciones. Amb ella activa, serà advertit en tot moment dels possibles errors. Gestiona a més multitud de verificacions personalitzables. Per la seva banda QuarkXPress té la finestra utilitzación, on podem veure i gestionar tipografia, vinculacions ... 
  • Per a tots aquells programes que no disposen d'aquestes excel.lències, hi ha no pocs programes de verificació "abans del vol" entre els més coneguts FlighCheck amb multitud d'opcions configurables i personalitzables per a detectar tot tipus d'errors o descuits. 
  • Si treballem amb pdf tancat Adobe Acrobat gestiona des de la paleta comprovaciones multitud de possibilitats de verificació i correcció. I terceres empreses com Enfocus complementen aquestes amb programes com Pitstop (que afegeix encara més possibilitat de manipulació).
 
Ir abajo Ir arriba