25 de setembre 2010

Negre amb reforç, treballant el negre

Negre amb reforç, negre amb coixí, negre intens o negre enriquit, diferents noms per descriure un procés usual en arts gràfiques el recobriment d’àrees sòlides de tinta negra. 

Per si sola, la tinta negra mai és prou intensa. De vegades necessitem aplicar un negre potent a la nostra creativitat. Masses extenses de color, o que l'efecte que produeix la sobreimpressió no ens agrada, recomanen altres solucions.

En teoria aquest color negra podria estar format per un 100% dels quatre colors primaris CMYK, conegut també com a color registre. A la pràctica, l'aplicació d'aquest color a grans masses és un problema greu. Cada paper té un límit total de tinta que pot absorbir. Aquest límit varia també entre els diferents sistemes d'impressió, el tipus d'assecat... El límit total de tinta o cobertura de tinta es més o menys i com orientació: en papers porosos, de poca qualitat, d’aproximadament el 280% en quadricromia, en estucats d’aproximadament 340%. Per tant no sempre podrem reforçar el negre de la mateixa manera. 

(Fig. 1) Tinta negra al 100%. És una espècie de gris "ala de mosca". Qualsevol imatge que cobreixi aquest color, es deixa veure lleugerament. 
(Fig. 2) Tinta negra amb reforç. S'aconsegueix així un negre intens, cobrent i neutre. Qualsevol imatge que cobreixi aquest color queda tapada. 

Depenent de com juguem amb els diferents colors i les proporcions en el moment de crear el nostre negre amb reforç aquest tindrà unes tonalitats o altres. Això ens permet obtenir diferents solucions a un mateix problema. 

He de començar dient que hi ha dues classes de negre: El negre de colors directe, més compacte i espès. I el negre utilitzat en els treballs de quadricromia, translúcid, per permetre el joc òptic pel qual l'ull creu veure una imatge de to continu quan en realitat no ho és. Els impressors coneixedors de les possibilitats imprimeixen en ocasions amb negre de directe quatricromies per reforçar les imatges i els fons quan aquests no són molt densos. Aquests són alguns exemples. Si el teu monitor no està ben calibrat et serà difícil apreciar les diferències. En el treball diari utilitza les paletes de visualització de sobreimpressió dels diferents programes per veure i comparar resultats. 

(fig. 3 A) Ja sigui de quadricromia o directe negre sense més. 
(fig. 3 B) Negre aconseguit amb colors primaris (CMY). La teoria es basa en unes suposades tintes cian, magenta i groc "pures", que no existeixen en la realitat, tots els colors tenen contaminació d'altres. Amb les millors tintes el més que aconsegueixes és un to fosc marronós d'aspecte brut. 
(fig. 3 C) Conegut com a color de registre es genera única i expressament per marcar en l'art final línies de tall, plecs ... No s'ha d'utilitzar com a solució per reforçar massissos de negre. Sobrepassarem de molt el límit total de tinta acceptat en impressió. Causarem problemes de repintat i assecat. 
(fig. 3 D) La fórmula més utilitzada per reforçar el negre de quadricromia. El percentatge de cian varia entre el 40% i 50%. El resultat final és un negre blavós, d'aspecte fred. 
(fig. 3 E) Substitució del cian per magenta. Igual resultat que la mostra anterior, aconseguint en aquest cas un negre càlid. 
(fig. 3 F) El coixí (CMY) varia els seus percentatges per generar el millor gris neutre possible com a base. 
(fig. 3 G) Negre amb reforç al límit del cobriment de tinta. 

El reforç en la impressió digital. Al contrari del que pugui semblar, la majoria d'empreses del ram demanen als seus dissenyadors que només utilitzin 100% de negre. Atès que el tipus de tintes i el sistema d'impressió treballa molt millor així. 
  • El negre amb reforç només s'ha d'aplicar a masses de color. 
  • No utilitzar aquest color en text de mida normal o petit. Només és apte en comptades ocasions per titulars. 
  • No utilitzar aquest color per a línies o filets. 
  • Quan treballis amb fons i imatges fosques o negres decideix quin color ha de prevaler (el negre amb reforç o el color del fons de la imatge). Depenent de com facis els reforços es veuran marcs, pegats o aconseguiràs integrar la imatge. 
  • En cas de dubte consulta el teu impressor.

12 de setembre 2010

La sobreimpressió de tintes

A l'entrada anterior explicava què és, quina utilitat té i com s'aplica el trapping. Avui toca la sobreimpressió de tintes. Com treure partit a un recurs poc utilitzat. 

Les tintes utilitzades en offset són translúcides, permeten veure la superposició de colors que produeixen unes sobre altres (aquesta peculiaritat es coneix com trapping: és, per tant, l'habilitat d'una tinta a "adherir" a la capa de tinta impresa prèviament . En aquesta situació la seqüència de color arriba a ser molt important perquè diferents seqüències podrien produir diferents matisos.) creant així els efectes de color. Això passa tant en les tintes de quadricromia, com en els colors directes. Per oposició en el procés d'impressió serigràfica els colors són completament opacs, cada color és un color directe. 

Aprofitant les propietats de les tintes d'impressió òfset podem crear i manipular els colors o efectes alterant el resultat. 

Aspecte final del nostre projecte sense aplicar la sobreimpressió (fig. 1). Aplicant la sobreimpressió (fig. 2). D'aquesta manera passem de tenir dues tintes groc i cià, a obtenir un tercer color (verd). Podem jugar amb els percentatges, zones on no aplicar aquest efecte ... Tot allò que se'ns passi pel cap. 

Jugar amb dos colors directes pot crear cridaneres combinacions. Aquest efecte en altres combinacions pot donar resultats inesperats. Negre més un color directe farà que el primer deixi veure el to del color directe (fig. 3). Potser és l'efecte que desitgem, o no. Tenim l'opció de no sobreimprimeix el negre, llavors haurem d'aplicar trapping. Si el nostre treball és una quadricromia podem aplicar negre amb reforç. Així donem més intensitat al negre (com fer-ho ho explicaré en la propera entrada).


  • No sobreimprimeix mai el blanc paper. Molta atenció als que encara utilitzeu Freehand, és traïdor i cala aquest color amb freqüència. No serveix de gaire, però tingueu sempre activat: preferencias > redibujar > mostrar objetos sobreimpresos. I una recomanació: canvieu de programa. 
  • Sobreimprimeix sempre el color negre. Sobretot el text, per descomptat no oblidis la lletra petita. Filets o línies.
  • Els colors metàl.lics han de sobreimprimeix sempre. (Consulta amb el teu impressor).
  • Utilitzeu les opcions que tenen els diferents programes per veure la simulació d'impressió i sobreimpressió. Evitareu sorpreses desagradables.

02 de setembre 2010

Trapping o rebentat de tintes

Trapping o rebentat de tintes, sobreimpressió i negre enriquit, negre amb reforç o negre amb coixí són tres termes d'arts gràfiques que descriuen tres processos diferents però cosins germans. Als que dedicaré les tres pròximes entrades. De forma senzilla coneixerem les possibilitats de tots ells, i així poder decidir com i quan aplicar cadascun segons el resultat que desitgem obtenir. 

Què és el trapping o rebentat de tintes? La compensació dels possibles espais blancs entre colors diferents que apareixen durant la impressió, ja que el paper es mou a l'hora d'imprimir. 

Qui ha de fer el trapping, el dissenyador o l'impressor? Sempre el dissenyador que des del primer moment ha de decidir i en conseqüència actuar segons els seus criteris estètics. Segons com juguem amb el trapping donarem un aspecte i acabat al nostre document o un altre. També cal tenir en compte que cada treball per la creativitat, el tipus de paper o el sistema d'impressió requereix un tractament específic. El trapping i la seva aplicació és un "art" que ha de realitzar manualment per decidir que volem treure-li a cada objecte del nostre disseny.

Imaginem que tenim la possibilitat de veure el nostre treball a través de paper ceba, aquest seria el resultat. Un fons de color groc i una lletra "è" perforada en color cià (fig. 1). Aspecte final del nostre imprès (fig. 2). Si per circumstàncies com ara dilatacions del paper, un mal registre del impressor ... Obtindrem un imprès amb l'aspecte de la (fig. 3). Si apliquem correctament els nostres coneixements sobre el rebentat de tintes obtindrem un original amb el amb l'aspecte de la (fig. 4).

El més habitual és que els colors més clars sobreimprimeix una mica sobre els colors més foscos. 
Rebentat positiu. Quan un element fosc està sobre un fons clar, s'amplia el color del fons clar, que 'entra' a l'objecte fosc. (fig. 5)
Rebentat negatiu. Quan un element és clar sobre un fons fosc, s'amplia el color de l'objecte clar, que 'vessa' cap al fons fosc. (fig. 6)

  • El trapping només te sentit en treballs amb colors directes. 
  • El gruix del trapping ha de ser com a màxim de 0,25 punts o 0,08 mm. Un gruix major crearà un tercer color, visible en l'imprès i antiestètic. 
  • Aplica trapping a tots els objectes de diferent color que estiguin en contacte. 
  • Aplica trapping als fons que quedin en contacte amb fotografies. 
  • No aplicar trapping al blanc paper. 
  • No aplicar trapping a tintes opaques (colors metalitzats). Aquests per norma general se'ls aplica sobreimpressió (consulta amb el teu impressor). 
  • No aplicar trapping a filets o línies fines i textos molt petits. Aquests per norma general se'ls aplica sobreimpressió (consulta amb el teu impressor).
 
Ir abajo Ir arriba