21 d’agost 2010

Fotografia digital amb ulls de fotògraf

La fotografia digital a suposat la mateixa revolució que en el seu dia va haver de ser el cotxe amb motor de combustió pels carros de cavalls. 

Un nombre elevat de fotògrafs que treballen en suport digital són reticents a lliurar els arxius fotogràfics preparats per a la seva utilització en espai de color CMYK, lliurant així, el material en espai de color RGB. Només aquells que realitzen retocs, efectes, o acabats més enllà de la simple instantània accepten subministrar en espai de color CMYK. 

Comprenc i ratifico com a molt bones les raons a què fan referència per mantenir aquesta posició. Realitzen un treball en un espai cromàtic molt més ampli, traduir a un més reduït comporta una pèrdua d'informació i això es tradueix en arxius més pobres. 

Quan la fotografia analògica era la reina, el fotògraf lliurava transparències. Era el client, el que més tard, a través de la ara gairebé extingida figura del escanista dins dels tallers de fotomecànica, que processava la informació analògica i convertia en digital afegint en el procés tota la seva saviesa, experiència i perícia. Entregant un material processat i preparat per a la seva impressió en CMYK. Els canvis entre transparència i la digitalització si bé eren grans ja que la diferència entre mitjans així ho requereix, eren en aparença inexistents. 

Una altra raó no menys convincent exposada pels fotògrafs, parteix de la base que no existeix un criteri únic per realitzar aquesta conversió entre espais. Els estàndards que diferents organismes intenten facilitar per arribar a una unificació de criteris, encara no estan àmpliament implantats i cada impressor genera les conversions entre espais de color d'una determinada manera, que més tard aplicada a les seves màquines d'impressió donen resultats bons, sinó excel.lents . Tot i que recordo que treballar amb un impressor que utilitza i imposa els seus perfils a un estàndard és treballar en la corda fluixa. 

Davant aquest preludi tenim dues alternatives continuar confiant en tallers de fotomecànica i impressors o llançar-nos a realitzar totes aquelles manipulacions necessàries nosaltres mateixos. El temps i els resultats ens donaran les eines d'avaluació necessàries per definir que posició volem mantenir. Però recorda la fotografia digital requereix d'un procés previ abans de poder aplicar la imatge al nostre projecte.

11 d’agost 2010

Formats de fitxer per a imatges

Hi ha cotxes amb motor de gasolina i altres dièsel, tothom sap el que passa si posem el carburant equivocat. Els formats d'arxiu per a imatges funcionen igual i els resultats poden ser inesperats. Si bé les aplicacions de pintura i tractament d'imatge permeten guardar els nostres treballs en tots els formats. Hem de distingir en tot moment quin és el destí final del nostre treball i actuar en conseqüència.

Podem distingir tres grups bàsics. Aquests són els fotògrafs, els dissenyadors ON (web i interactius) i els dissenyadors OFF (arts gràfiques tradicionals), de forma breu, sintètica i general. 

  Fotògraf   
Busquen reproduir allò que es posa davant dels seus objectius, amb la major fidelitat. Les noves tecnologies han obert noves formes de treballar, nous formats... El seu treball acaba una vegada han disparat en la majoria dels casos. Treballen en espai de color sRGB o RGB. La resolució vindrà donada pels milions de mega píxels de la càmera i el format d'aquesta. 

Formats utilitzats habitualment són: JPEG, TIFF i RAW 
JPEG (Joint Photographic Experts Group / Conjunt del Grup d'Experts Fotogràfics) Creat en un principi com un format excel·lent per a l'emmagatzematge temporal de dades (targetes de memòria) o la transmissió per mitjans electrònics (via mòdem). Existeixen d'aquest format dues versions JPEG format que genera pèrdues cada vegada que obrim i tanquem l'arxiu. Tantes vegades com realitzem aquesta operació, arribant-se a fer perceptible a primera vista aquesta perduda. JPEG 2000 l'anomenen el jpeg sense perduda. Té més poder de compressió i la pèrdua no és tan notable. Aquest format no ve amb els paquets bàsics dels programes i cal buscar els plugin corresponents a les diferents aplicacions. 

RAW seria el negatiu digital o l'arxiu en brut. La imatge és presa sense que se li apliqui cap filtre o compressió per part del sensor de la càmera, a més té l'avantatge de ser de mida més petit que el format tiff

TIFF (Veure apartat Dissenyador OFF) 

  Dissenyador ON   
Les limitacions que troben aquests en realitzar el seu treball els ha portat a optimitzar formats en els que prima la velocitat de transmissió a l'aparença final. Treballen en espai de color sRGB o RGB. La resolució de les seves imatges no supera els 96 ppi. Treballen sempre les seves imatges al 100% de la seva mida de visualització. 

Formats utilitzats habitualment són: GIF, PNG i JPEG 
GIF (Graphics Interchange Format / Format d'Intercanvi de Gràfics) Es tracta d'un format de "Mapa de Bits" té també la possibilitat de guardar en mode entrellaçat, el que permet que, a l'hora de mostrar una imatge, es representin primer, per exemple, les línies senars del dibuix i després les parells (o una de cada tres ...), el que permet que el navegant pugui veure una versió de "baixa qualitat" de la imatge mentre aquest acaba de mostrar en pantalla. Hi ha diverses versions de GIF. La versió més moderna és l'anomenada GIF89a que, a més de l'anterior, permet designar un color com transparent (de manera que, en els píxels que ocupi aquest color, es veurà el color o imatge de fons) i, a més, permet crear petites animacions (bàsicament, el que fa és unir diverses imatges i presentar-los en ordre, a manera de fotogrames). El principal problema de GIF, a més del seu baix rendiment amb degradats i la seva poca profunditat de color. Format utilitzat per a gràfics i imatges en color indexat per a Internet. Comprimit sempre en format LZW

PNG (Portable Network Format / Format Portable per Xarxes) Alternativa al format GIF. Admet diversos espais de color a 24 bits. Les transparències i no té compressió. Suavitza les imatges evitant així les dents de serra. Només les versions recents de navegadors poden suportar-los. 

JPEG (Veure apartat Fotògraf) 

  Dissenyador OFF   
Com es pot deduir de tot el apuntat en els apartats anteriors, som els únics que treballem amb unes limitacions altes. Els nostres arxius han d'estar sempre treballats en espai de color CMYK. I si bé la resolució dependrà dels dispositius de sortida aquesta és com a poc tres vegades superior a la resta dels companys de viatge. Necessitem una qualitat que cap altre professional necessita. 
Les imatges que posem en els nostres documents han d'estar en concordança amb el que s'espera d'elles. La seva resolució ha de ser l'adequada per a la qualitat de sortida i la mida que aquesta tindrà en el nostre original. Els formats d'arxiu descrits a continuació són els únics vàlids per a una impressió de qualitat en arts gràfiques. Les característiques de cada un d'ells els fan adequats per a una determinada funció. 


Formats utilitzats habitualment, tots indiscriminadament. Els que hauríem d'utilitzar són: TIFF, EPS, BMP, DCS, PSD 
TIFF (Tagged Image File Format / Arxiu Etiquetat de Format d'Imatge) Format acceptat per tots els programes de maquetació i plataformes. Disponible a la majoria de programes de tractament d'imatge. Consta de dos components: les dades gràfics i les etiquetes que informen de la seva posició i mida perquè el programari del programa receptor ho interpreti. Indicat per a imatges en color o escala de grisos. Les últimes versions permeten treballar i guardar amb capes i el retall de traçats. 

EPS (Encapsulated PostScript / Postscript Encapsulat) Format apropiat per a transferir imatges i dibuixos vectorials a programes de compaginació ja que manté la integritat del contingut del fitxer. La seva resolució no depèn dels píxels per polzada, aquesta ve donada per la resolució màxima del dispositiu de sortida. Crea un fitxer de visualització en baixa resolució per agilitar el seu posicionament i maneig dins dels programes de maquetació. Indicat per a imatges en color o escala de grisos. Admeten els traçats de retall. Hi ha un debat a la xarxa sobre la conveniència o no d'utilitzar aquest format. Si s'aplica correctament, no dóna més problema. 

BMP (Bitmap / Mapa de Bits) Tot i que accepta i funciona de manera molt similar al TIFF és el format ideal per a tot aquell material en blanc i negre pur (1 bit). La resolució dels arxius és convenient correspongui a la de sortida i mai per sota de 1200 ppi. No és recomanable el seu ajust en programes de maquetació, de manera que la imatge ha d'arribar al 100% de la seva mida d'impressió per evitar les dents de serra i la perdua de les línies. Ideal per a treballs de línia. 

DCS (Desktop Color Separation / Separació de Colors de l'Escriptori) Format EPS que ha diferència d'aquest presepara dels diferents canals d'una quadricromia o d'una combinació d'aquesta amb colors directes. Ideal per a treballs amb colors directes que hagin exportar des de Photoshop a altres aplicacions. Indicat per a aquells treballs en què barregem color i tintes directes. 

PSD format estàndard de photoshop amb suport de capes. Les últimes versions dels programes d'Adobe permeten la integració a les maquetacions directament d'aquest tipus d'arxius.


  • Comproveu que la resolució i mida dels seus arxius d'imatge són correctes per a l'ús final que se'ls donarà. No convé augmentar o reduir una imatge més enllà d'un 10% de la seva mida original. 
  • Comprovi que tots els seus arxius s'han convertit a CMYK. I si utilitza sistemes de gestió de color que totes les imatges utilitzen el mateix perfil. 
  • Assegureu-vos que el format elegit li permetrà realitzar els seus objectius en el programa de destinació final. No tots els formats accepten la posterior manipulació, en altres aplicacions, acoplat de transparències, viratges ... 
  • No totes les aplicacions admeten correctament els nous formats (i penso en Freehand, utilitzat encara per molts). 
  • No comprimeixi les imatges, només provoca la degradació de les mateixes (fent malbé tota una tasca prèvia). A més la majoria dels rip no saben interpretar aquesta compressió provocant errors i resultats impredictibles. 
  • Tots els mètodes de compressió ja sigui LZW, JPEG, ZIP... Tendeixen ha reduir la mida de la imatge (pes) retallant la informació continguda en ella agrupant píxels de to similar uns. Altres descarten la informació repetitiva. Entre aquests hi ha uns més voraços i agressius que d'altres. Entre els més destructius pel mal ús i l'abús és JPEG. Format estandarditzat en les càmeres digitals. S'inicia en el mateix instant de generar la instantània un procés degeneratiu. Que si no és tallat immediatament pot desembocar en un càncer. 
  • La prova del cotó: La mateixa imatge a l'esquerra sense manipular. A la dreta obrint i tancant 10 cops, per que es vegi l'efecte de la compressió. 
  • Si és possible utilitzar el mateix format de fitxer per a totes les imatges. Evitarà així inconsistències del color. Hi ha lleugeres diferències en la interpretació del color entre uns formats i altres. 
  • Verificar que l'arxiu i la seva extensió siguin la mateixa. I que aquesta aparegui en ell, que no quedi oculta.

      08 d’agost 2010

      Arts finals amb fotografies:
      pràctiques habituals

      Quantes vegades no ha lliurat unes proves d'impressió del document per què era impossible treure-les? Impressores que es bloquegen, temps d'espera interminables... De com manipula i insereix les imatges en els seus documents depèn el temps de processament, la qualitat final dels seus originals i evitar errors en la fase de ripejat i tramat. 

      Els arxius d'imatge que utilitzi per a imprimir han de tenir uns mínims de qualitat. Però no només d'això depèn que un original tingui qualitat per a ser imprès. Tots els programes de maquetació i dibuix vectorial permeten manipular aquests arxius ampliar, reduir, girar, reflectir ... totes elles opcions molt atractives, utilitzades amb moderació. 

      No ha de realitzar els seus originals forçant totes les seves imatges amb una o més d'aquestes opcions, almenys no és recomanable. Després de la seva feina altres ordinadors han de processar aquesta informació, afegint els altres elements que componen la seva pàgina: tipografia, dibuixos vectorials, si n'hi ha; colors directes ... En la fase d'imposició el seu original serà duplicat. El nombre de repeticions i la seva posició en planxa dependrà de cada treball. 

      Quan crea un nou document s'ha de pensar no només en l'estètica de la concepció (creativitat). Ha de veure també, la seva viabilitat amb els mitjans de què disposa, com més senzill li posi al seu ordinador, més viable ho veurà vostè. 

      Per fer un paral.lelisme i poder intuir les dificultats en el processament dels seus documents, realitzi la següent analogia i pensi com un ordinador, processant les dades que li indiquen. Per a això disposarem d'una fotografia i un text. La imatge ho farà tot una mica més visual, però vostè ha de concentrar-se en llegir amb claredat i rapidesa el text. Simularà així l'operació que ha de realitzar l'ordinador, en processar la imatge una vegada manipulada. 

        REDUCCIÓ  
      És un cas comú i com més terreny guanya la fotografia digital més s'evidencia aquest poc recomanable sistema de treball. Disposar d'una imatge servida pel fotògraf, sense realitzar cap tipus d'ajust, ni adaptació la inserim en la nostra maqueta o fins i tot art final, per descobrir que és excessivament gran. Optant per la via ràpida, reducció sense contemplacions dins el programa de maquetació. Això provocarà una irreal millora de la resolució en el millor dels casos. En molts altres el RIP que ha d'interpretar la informació trigarà molt en procesar-la o rebutjarà el treball. 

        AMPLIACIÓ   
      Tan comú com el cas anterior, és pensar que com es disposa d'un original amb qualitat es pot manipular al nostre gust. I ampliar l'original en el programa de maquetació. Aquest cas possiblement li sonarà més, ampliar els píxels fins fer-los perceptibles. 

        "ENGANXA DINS" o realitzar una màscara a una imatge  
      El seu disseny només necessita un detall de la imatge i aprofitant les eines del programa emmascara la part d'imatge que no interessa. No sol provocar més problemes que els que genera el fet que la majoria de programes han de llegir tota la informació de l'arxiu per desprès poder generar el retall desitjat. 

        REFLECTIR o INVERTIR  
      Per motius de disseny vol reflectir la posició d'una imatge. I una vegada més aprofitant les facilitats del programa, realitza aquesta acció sense més. Moltes vegades hi haurà vist imatges en mirall que es delaten a si mateixes per tenir logotips, noms de locals, o matrícules de vehicles il.legibles. 
        GIRAR o ROTAR  
      Per motius de disseny vol girar la posició d'una imatge uns graus. I una vegada més aprofita les facilitats del programa. Sol funcionar bé i no donar problemes, però recordeu que només alguns formats d'arxiu admeten aquest tractament. 
      • Per assegurar fluïdesa i absència de conflictes en fases posteriors utilitzeu imatges amb resolució adequada a les necessitats de cada projecte. Que aquestes siguin al 100% de la seva mida de reproducció o si no que la seva ampliació o reducció no vagi més enllà d'un 10%. 
      • No tots els formats d'arxiu admeten les manipulacions, ja que cada un d'ells ha estat dissenyat amb uns fins concrets. Quan decideixi manipular les seves imatges girar, reflectir ... faci-ho des d'un programa de tractament d'imatges. 
      • Davant qualsevol dubte consulteu amb la seva fotomecànica o impressor.
       
      Ir abajo Ir arriba