25 de juliol 2010

Cali2copi:
Eina en línia de verificació d'arxius

No és nova, però si poc coneguda i gratuïta 

Segons paraules dels seus creadors: Cali2CoPi és una llibreria multiplataforma de tractament de PDF escrita en Postscript que analitza, esmena i manipula tota mena de dades per mitjà d'uns gatells especialitzats. S'executa via web amb Ghostscript per Internet. Una iniciativa de Programari Lliure per als professionals del sector gràfic.

Potser hauria d'haver explicat primer en un altra entrada com fer un pdf des d'Acrobat Distiller o PrimoPDF de Nitro Software com a eina de programari lliure. Però crec important difondre aquesta eina de la empresa catalana Fem Fum, desenvolupadors de programari a mida. Puc dir que és una eina perfecte per treure "la por" del dissenyador a generar pdf. No és la tasca primordial d'aquesta eina de verificació, potser ni tant sols van pensar en aquesta possibilitat, però personalment li veig un gran futur com a eina educativa. Lliurar a impremta pdf tancats, encara genera moltes reticències per part del dissenyador. Cada dia hi ha més pressió perquè els dissenyadors entreguin pdf i no documents oberts. Un nou concepte d'impressió, sorgit de la crisi, i que fa tota la pinta de obrir-se un forat Web to Print (impressió via web), són raons de pes per començar a fer pases en la direcció que tots els indicadors marquen.

Tornant a Cali2copi admet arxius de fins a 100Mb, un simple "clic" i retor-ne dos arxius un .pdf llescat per capes (per mi el més importat i nou) i un altre .txt amb tota la informació (més tècnic). El primer permet veure separat per capes el contingut d'un pdf: text, imatges, vectorials... una forma molt més visual de poder entendre en que ha quedat convertit el nostre art final. Pots jugar amb aquestes, activant i desactivant les mateixes. Li veig un gran poder didàctic. Vist aixi no sembla tant diferent a un arxiu obert. El segon és un arxiu molt més tècnic amb totes les dades detallades: espais de color, resolucions, tipografies... (més dens).

Passar un pdf per aquesta eina, no garanteix, en cap cas que aquest sigui optim per imprimir.

18 de juliol 2010

El dissenyador gràfic com a coordinador d'especialistes

Molts dels projectes donen per a menjar, però són i entenguem bé el significat: treball de batalla, el dia a dia. Altres vegades els projectes agafen una envergadura que desborda les nostres expectatives o previsions. És llavors quan el dissenyador ha de saber envoltar-se d'un nodrit grup d'especialistes i tècnics. I delegar en ells, parts o la totalitat del projecte. Passant a ser el dissenyador, el coordinador i cap visible del mateix. Moltes vegades aquesta decisió es pren tard o mai. Provocant retards en els terminis, presses, o afegint pressió innecessària a uns altres dels implicats en el projecte. 

Tenim a un costat, un client que disposa de mitjans econòmics i ens dóna llibertat de creació. Només ens demana a canvi "una solució" i no escoltar la paraula problema. A l'altre costat centenars d'empreses de serveis, especialitzades en altres tants camps, desitjoses de col·laborar amb nosaltres i que ens asseguren que "tenen solucions" i que ens resolen qualsevol problema. 

Abans de realitzar qualsevol projecte ha de preparar mentalment, tant els passos a donar a nivell de concepte creatiu, com, el ¿com portarà a terme la seva realització tècnica i procés de producció industrial?. 

Existeixen diverses formes d'afrontar els projectes que arriben a l'estudi. Uns professionals acudeixen al full en blanc. Uns altres prefereixen crear-se esquemes en llibretes per a anar lliurant petites batalles fins a concebre una bona idea. Les noves fornades sobretot, es planten davant la pantalla de l'ordinador esperant treure-li no sé que. En definitiva tantes com professionals vivim d'això. Que cadascun lliuri les seves batalles com millor cregui. Però això és només la part creativa. I sí, el dissenyador ha de crear. I para frasejant a Thomas Alva Edison "El dissenyador és un u per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de producció"

La planificació ho és tot. Decideixi en el minut un, si afronta tot sol tota l'execució del projecte, o es recolza en col·laboradors externs. En aquest cas busqui aquells professionals que puguin proporcionar-li l'ajuda més adequada a les seves intencions compositives i de coherència amb la resta del projecte. Cerciori's que tots comprenen quina part del projecte assumeixen, quines són les seves responsabilitats, temps de lliurament, com i a qui han de lliurar el material. Coordini, supervisi, abans i durant, a tots i cadascun d'ells. És vostè el director d'orquestra, duu la batuta. 

Il·lustradors, fotògrafs, fotomecàniques, impremtes, programadors web... Hi ha professionals especialitzats en qualsevol disciplina, coneixen una petita porció, normalment tècnica. Considero que el dissenyador, i més avui, ha de col·laborar amb molts i diversos professionals, millor delegar en altres persones parts del procés. Per a això tots els implicats han de conèixer els detalls del treball a realitzar amb antelació, podent preveure així possibles contratemps. Si en algun moment li fan alguna indicació, pensi que sempre és en el seu benefici o el dur a bon port el seu projecte. Vostè és el seu client, no tenen cap intenció de contrariar-lo. Per això li recomano segueixi encaridament les recomanacions que puguin donar-li.

Anteriorment definia el paper del dissenyador com director d'orquestra, però hi ha encara un exemple més clar o més vistós: El director de cinema, no m'estendré en detalls però tots sabem que una pel·lícula només es pot portar a terme en col·laboració amb centenars de persones, que molts mesos abans preparen fins a l'últim detall. Perquè han estat informats de les necessitats concretes del director. Com pot deduir, avui crear un concepte, dissenyar, és en definitiva com ho era antany una mínima part d'un procés industrial. Possiblement la més visible, reconeguda i recognoscible. 

Però abans d'iniciar qualsevol projecte, assegui's i planifiqui tots els passos. Un paper mal triat, una mida incorrecta, un acabat o manipulació inviable faran enrederir el seu projecte.... Són tan sols exemples d'imprevistos. Racionalitzi els projectes. Si totes les empreses busquen per tots els mitjans abaratir costos, reduir temps, per que nosaltres els dissenyadors no busquem el mateix? Per ventura no som una empresa amb anim de lucre?.

12 de juliol 2010

Plegat de tríptics, quadríptics…

Al dissenyar un imprès has de tenir en compte que tots aquells processos que puguin realitzar-se automàticament, sempre són molt més econòmics i ràpids que requerir del treball manual. 

Conèixer els diferents tipus de plegat, la seva mecànica i necessitats tècniques, ajudarà a confeccionar originals per als teus dissenys sense fisures. Heus aquí els més usuals: 

PLEGAT EN ZIGA-ZAGA O ACORDIÓ 
S'efectuen plecs paral·lels en sentit alternatiu. Totes les pales tenen la mateixa mida. (fig. 1) Plegat en acordió (fig. 2) 3 plecs en acordió. 

PLEGAT ENVOLVENT O CARTERA 
Es doblega dues o més vegades el paper embolicant-se en si mateix sobre la seva fulla més interna. Per a evitar la creació de borses i problemes de plegat la pala interior serà dos mil·límetres més petita. Aquest plegat pot combinar-se amb el de ziga-zaga. (fig. 3) Tingues present en tot moment que al ser un document asimètric la cara i el dors desplacen els marges en sentit contrari. (fig. 4) Evolupant de 5 pales. 

PLEGAT EN FINESTRA O PORTA 
Es doblega dues o tres vegades el paper cap al seu interior. Cada plec requereix ser uns mil·límetres més petits que el seu predecessor. Depenent del gruix del paper i la maquinària variarà la diferència entre les diferents pales. (fig. 5) Plegat doble, fa dos plecs. (fig.6) Finestra triple, a més de les solapes plegades per ambdós costats també té un plec central. (fig. 7)


Quan el document forma part, o a de integrar-se dintre d'una publicació o catàleg tingues sempre en compte que les mesures varien i molt segons la seva posició o la maquinària de manipulat necessària. (fig. 8 i 9) Diverses mostres de plegats per a cobertes (fig. 10). Per a tots els exemples X serà la mida d'una pàgina interior de la publicació. Si aquesta a més és enquadernació rústica tingues en compte afegir el gruix del llom en el seu lloc. Demani sempre una maqueta per a calcular amb exactitud aquest detall.

(fig. 11 i 12) Exemples més comuns de cobertes a doble pàgina. La maquinària que enquaderna publicacions ho fa en 3 passos alça els plecs, grapa i finalment guillotina aquests per tres costats alhora. Això fa que sigui molt important tenir en compte la mida de la doble pàgina perquè una vegada manipulat l'exemplar no hagi tallat aquest full i quedi despres. Perquè no succeeixi reduirà uns 3 mm la mida d'aquest. Perquè no es formin borses també escurçarà la solapa volant.

Exemples més comuns de publicacions amb encarts plegats en finestra. (fig.13, 14 i 15). Els exemples (fig. 16, 17 i 18) mostren els mateixos dissenys envolvents encartats en l'interior de la publicació. Observa com les mesures de les pales varien per a adaptar-se a les noves necessitats de manipulat. Patrons per a insercions en pàgines centrals, intercalats entre plecs... A major nombre de plecs, menor és la mida de X.


Les possibilitats són infinites, però com pot deduir d'aquesta breu selecció, no tenir en compte d'inici les necessitats tècniques pot fer que el seu disseny es vegi perjudicat o fins i tot irrealitzable.

03 de juliol 2010

Tipografia: La torre de Babel

La tipografia per si sola, és un dels majors generadors de problemes dintre dels processos de producció en arts gràfiques. La tipografia no només és un element més dintre d'un disseny –que ho és i molt important, dóna caràcter i cos a la idea–. És l'arrel de molts i complicats problemes. El simple fet d'instal·lar una font, pot generar problemes ja abans de ser utilitzada. Aplicacions que sense més es tanquen, perifèrics que no funcionen correctament… 

Ha de comprendre que avui a diferència del que la tipografia era en el passat (petites peces de plom) és un programari (software). Que requereix unes condicions per a treballar òptimament. Codificat l'alfabet, signes de puntuació i altres, se'ls assigna una xifra que qualsevol aplicació interpretarà. Presentant en pantalla les formes a les quals estem habituats. 

   EXISTEIXEN TRES GRANS FORMATS i algun més...  

  PostScript   
Desenvolupades per Adobe per a ser utilitzades en impressores PostScript i Rip. Compostes per dos arxius inseparables: font de pantalla i font d'impressió. La perduda, omissió o corrupció d'un d'ells, farà que no es pugui utilitzar aquesta font. De fiabilitat demostrada tant es pot utilitzar per a la filmació convencional com incrustada en un pdf. Avui hi ha qui defensa, que igual que els arxius .eps aquestes haurien de deixar d'usar-se. 

  TrueType     
Fruit de la col·laboració entre Apple i Microsoft, aquestes per a funcionar correctament depenen d'un únic arxiu. Generadores de no pocs problemes, no tenen l'acceptació del gruix del gremi de preimpressió. Conflictives fins i tot en la generació del a dia d'avui tan comú .pdf. 

  OpenType   
Les ultimes a desembarcar. Nova col·laboració aquesta vegada entre Adobe i Microsoft. Poden estar basades en qualsevol de les seves predecessores. Tipografia multiplataforma d'arxiu únic, aquestes fonts poden incloure característiques, com caràcters decoratius i lligams opcionals a més d'oferir glifos alternatius per a molts caràcters, no disponibles en les fonts PostScript i TrueType.
Possiblement per ser les nouvingudes no tots els programes les admeten i aquells que ho permeten poden no arribar a utilitzar el 100% de les seves possibilitats. Quan es genera un .pdf que inclou aquest tipus de fonts, està carregant el 100% dels caràcters que aquesta disposa. Això fa que aquest “pesi més”. De carregar només un subconjunt, en cas de ser necessari realitzar correccions, pot trobar-se amb que no li és permès al no ser possible localitzar el caràcter desitjat.
A dia d'avui les úniques que haurien d'utilitzar-se –opinió subjectiva i personal–. 

No és aconsellable utilitzar les opcions que la majoria d'aplicacions oferixen per a manipular el text, tals com les quals s'exposen a continuació. 

Forçar una font per a assemblar un altra. 
La majoria de fonts disposen de diferents jocs de caràcters: itàliques, light, bold, etc. realitzades expressament per a ser utilitzes quan el dissenyador així ho creu necessari. No cometi la negligència, la imprudència o deixadesa d'utilitzar les opcions que diversos programes oferixen per a manipular el text (en format text), per a simular allò que no són. Sol donar mals resultats. Els Rip que processen la informació no interpreten bé aquesta “manipulació viciada”. Recordi que la tipografia per si sola, ja és un programari amb unes característiques pròpies. Molts d'ells interpretaran i en conseqüència filmaran la tipografia original de la qual vostè va partir. 

No distorsioni les fonts.
Creant qualsevol document pot trobar-se en la necessitat de distorsionar una font per a adaptar-la a l'espai que disposa. Sigui subtil i utilitzi amb molta moderació aquestes manipulacions. Abusar d'això a part de ser antiestétic pot generar no pocs errors en fases posteriors del procés de filmació. No superi una distorsió major del 85%. 

Utilització d'efectes. 
Algunes aplicacions disposen d'efectes que pot aplicar al text (en format text). Subratllats, ratllades, etc. Aquestes poden generar problemes d'interpretació als Rip. Arribant en alguns casos a refusar el treball. Una altra de les sorpreses pot aparèixer quan traci el seu treball per a enviar-lo a filmació i desapareguin aquests efectes. 


Recordi que tota la tipografia inclosa per defecte en els sistemes operatius siguin aquests MAC o PC sol ser TrueType. 


  • Utilitzi la tipografia que desitgi, tot i que aquesta pugui ser una font dubtosa. Assumeixi que existeix la possibilitat que àdhuc no tenint vostè problemes pot ser que la fotomecànica o l'impressor si que els tinguin. Veient-se obligat a prendre decisions de darrera hora. 
  • Existeixen fonts incompletes, és a dir que no contenen tots els caràcters. Unes altres permeten ser traçades però sorpresa, desapareixen per exemple les vocals amb titlla. O canvien el seu aspecte. Si desconfia d'una font realitzi un text de prova i generi un arxiu .eps o .pdf si a l'obrir-lo en una aplicació que accepti aquests formats es veu bé està treballant amb una font amb garanties. 
  • Sempre que l'aplicació utilitzada ho permeti traci o converteixi a corbes els seus documents. Amb això evitarà canvis en l'aspecte final dels seus documents. Li adverteixo que alguns dels efectes que diverses aplicacions oferixen com subratllats, aplicació d'ombrejos o ratllats desapareixen. Recordi que aquesta acció no permet canvis quan es detecten errors. Si al realitzar aquesta acció la font no permet ser traçada i en pantalla no s'apreciava un efecte dentat aquesta tipografia no és de confiança. 
  • Si l’aplicació no permet traçar, inclogui sempre una carpeta adjunta als treballs enviats a impremta amb la tipografia utilitzada. Un mateix nom de font no garanteix que sigui el tipus per vostè utilitzat. Pensi que hi ha centenars d'empreses dedicades a generar tipografia, diverses plataformes, formats… 
  • Inclusió de fonts en un arxiu d'extensió .eps. 
  • Quan realitzi un .eps per a exportar a altra aplicació, tingui en compte sempre el convertir a corbes el text. Així evitarà problemes com una dolenta interpretació pel Rip filmador, o l'omissió de la font en el moment de realitzar un “reunir para impresión” 
  • Els sistemes operatius integren aplicacions que gestionen les fonts instal·lades Mac OS X per exemple ho fa des del Catálogo Tipográfico. Anteriorment tots havíem treballat amb aplicacions com Adobe Type Manager. Recordi que encara contant amb aquests no és bo sobrecarregar de tipografia la màquina. Les aplicacions comunes de treball diari també es veuen afectades, trigant més en obrir-se. Pot arribar a col·lapsar-les. Són molt senzilles d’utilitzar. 
  • Si té necessitat d'utilitzar amb assiduïtat moltes fonts haurà de contar amb un programa més potent que ajudi a reorganitzar i gestionar aquesta informació per exemple Font Explorer X Pro, Font Reserve o Extensis Suitecase. Si per un casual aquestes recomanacions van arribar tard, té dues possibles solucions utilitzar alguna de les aplicacions existents en el mercat per a la verificació de fonts com Font Doctor. La segona més castissa desinstal·lar totes les tipografies llevat de les utilitzades per al correcte funcionament del sistema operatiu. I anar introduint de nou fonts a mesura que aquestes siguin necessàries. Faci “neteges ètniques” amb assiduïtat.
 
Ir abajo Ir arriba