26 de juny 2010

Què és desplaçament lateral?

Un efecte col·lateral dels treballs que van encaixats, a cavall o cosits amb grapa és el anomenat desplaçament lateral. Aquest es produïx per la superposició de fulls de paper uns sobre altres, depenent del gramatge oscil·larà el desplaçament, el nombre de pàgines també afectarà accentuant més o menys aquest efecte. 

Una maqueta creada per l'impressor amb el nombre de pàgines corresponents i a poder ser tots els acabats encara quan sigui paper en blanc és la millor eina de treball en aquests casos. 

Com pot observar-se en el dibuix (fig.1) entre la primera pàgina i la central del document existeix una distància, un gruix (línia verda). Quan aquest treball sigui afinat per a donar-li els seus acabats, el guillotinista agafarà com marques de guia les de la primera pàgina ja que és la més petita òptimament (línia vermella). Tallant tot allò que sobresurti. Pot llavors succeir que si el nostre disseny conté text o informació quedi tallada. 

Els sistemes automàtics d'imposició reparteixen l'espai entre el nombre total de pàgines. I escalen el seu contingut, evitant així que documents amb imatges a doble pàgina sofreixin trobades extranyes o perduda d'informació. És a dir menja o entra les pàgines des de la seva part central o interior. Hem de tenir en compte deixar unes sangs abundants als documents, podria donar-se el cas que el gruix del treball requerirà que entressin les pàgines i ens quedéssim sense sangs, hauríem evitat l'efecte de desplaçament, però algunes pàgines tindrien uns marges laterals blancs produïts per la falta de sangs. 

19 de juny 2010

Sangs en un document per impremta

Quan es realitza la impressió aquesta sol constar de diverses peces iguals. Si és una publicació s'imprimeixen diverses pàgines alhora. Pel que el tamany de paper que s'utilitza és més gran que el teu original té en origen. Això motiva una posterior manipulació i acabats. És aquesta la raó per la qual hem de deixar un marge de cortesia o seguretat perquè les possibles irregularitats i imperfeccions que el procés pugui generar quedin cobertes. 

Has de sagnar-se tot aquell document que contingui qualsevol element ja sigui aquest una il·lustració, fotografia o fons que s'estengui fins al limiti de la pàgina. Recomano fins i tot el sagnat d'aquells documents que aparentment no ho necessitin, més endavant explicaré el motiu (desplaçament lateral). Utilitza les marques automàtiques que disposen els diferents programes, no perdis el temps generant unes manualment. Si et veus en l'obligació de realitzar les marques manualment utilitza sempre color registre. 

Quan lliuris els originals has d'assegurar-te d'haver aplicat a tots aquells elements que ho necessitin entre 3 i 5 mm de sagnat un marge suficient. Realitza aquesta operació només obrir un document nou, quan és encara una pàgina en blanc. La majoria de programes mostren aquest marge o espai d'una manera ressaltada, serà un advertiment que li ajudarà a no caure en un dels més incorreguts oblits. No és la primera vegada que trobo originals en els quals no s'ha previst aquesta necessitat i els elements del disseny s'han realitzat tan justos que l'única alternativa passa per realitzar els acabats uns mil·límetres més petits. Un efecte col·lateral dels treballs que van encaixats, a cavall o cosits amb grapa és l’anomenat desplaçament lateral. Aquest es produïx per la superposició de fulls de paper uns sobre els altres, depenent del gramaje oscil·larà el desplaçament, el nombre de pàgines també afectarà accentuant més o menys aquest efecte. 

Document sense sangs aplicades. (fig. 1) No aplicar el sagnat, implica que una vegada imprès i acabat en el teu document es puguin trobar per exemple, filetes blancs en els marges. O en el cas del text superior, que aquest quedi tallat i il·legible. 

Document amb sangs aplicades. (fig. 2 i fig. 3) No només evitarà qualsevol contratemps i imperfecció. Si té en compte a més el deixar un marge d'almenys 3 mm amb el limit de tall de la pàgina en tots aquells objectes que no hàgin d'anar a sang, assegurarà un document sense marge d'error. 

  ALTERNATIVES   

Quan donem les sangs hem de fer-lo d'una manera pràctica i raonada. Heus aquí tres opcions de realitzar el sagnat d'un document. 

Opció A (fig. 4): Paper: 210x297 mm Mida final: 210x297 mm Marques de tall: 0 mm (sense sagnat) La sang és un espai de cortesia per tant gens ha d'interferir en aquest espai. Si bé la grandària d'arxiu (tamany de pàgina) és correcte i el sagnat suficient el fet d'incloure dintre dels 5 mm les línies de tall implica que si es produïx algun desajustament aquest es veurà reflectit en el producte acabat, observarem les puntes de les línies de tall impreses. Aquest és també l'aspecte d'una pàgina a la qual no s'haguessin afegit sangs, d'aquí la recomanació d'afegir sangs a tots els documents encara quan en aparença no la necessitin. 

Opció B (fig. 5): Paper: 222x309 mm Mida final: 210x297 mm Marques de tall: 5 mm (integrades en la , mida de paper) Sent en aquest cas correcta l'aplicació del sagnat i línies de tall. El tamany de paper és excessiu. Hem inclòs en el disseny totes les marques i el que per exemple inicialment era un format estàndard Dín A4 (210x297 mm) s'ha convertit en un format (222x309 mm). Això obligarà en el millor dels casos al personal de preimpressió a realitzar càlculs innecessaris per a l'adequació de les pàgines a l'hora de realitzar la imposició. Si ho pensem detingudament un treball en va, per part del dissenyador. Que ha realitzat a mà totes i cadascuna de les marques, obviant que tots els programes les col·loquen automàticament. A més afegixen un codi que és interpretat per tots els programes d'imposició determinant les mesures de pàgina i sagnat. 

Opció C (fig. 6): Paper: 210x297 mm Tamany final: 210x297 mm Marques de tall: 5 mm (automàtiques) Aquesta opció és la més correcta, ràpida i pràctica. El tamany de pàgina en l'arxiu és aquell que tindrà l'imprès una vegada acabat, el sagnat disposa dels seus 5 mm i a partir d'aquí les marques de tall.

12 de juny 2010

Quanta sang necessita un document?

Depèn del document, de l'impressor, dels acabats, del manipulat. Per norma general per a la majoria de documents entre 3 i 5 mil·límetres seran suficients. (fig. 1). Documents amb més manipulació dintre de la simplicitat: cobertes de llibre, carpesans... entre 15 i 20 mil·límetres (fig. 2). Els sobres no necessiten sang, quan la impressió es realitza en sobres acabats (tiratges curts). Recorda que ajustar molt el teu disseny als marges pot ocasionar que aquests repinten, si pot ser deixa ente 10 i  15 mil·límetres fins a la vora del mateix (fig. 3a). Si realitzem una fabricació, llavors serà el fabricant del mateix qui indicarà les seves necessitats (fig. 3b). Encunyats o troquels, dependrà de l'impressor i el material, 5 mil·límetres han de garantir una correcta manipulació (fig. 4).

04 de juny 2010

prova ozalid o prova de color?

Existeix una dita al món de les arts gràfiques: Els advocats tanquen els seus errors. Els metges els enterren i els impressors els publiquen.

Hem de distingir entre proves de baixa resolució (ferro o ozalid) i proves d'alta resolució (Matchprint, Cromalin, de contracte o certificades).

Les primeres permeten verificar, posició, tamany, propircions, text. Comprovar la paginació i la correcta imposició. El nom de ferro i ozalid prové d'antigues tècniques avui extintes, en les quals es realitzaven proves pre impressió amb els fotolits C+K sobre paper de diazotipia. Avui aquests processos es realitzen amb ploters d'injecció de tinta, que permeten veure tots els colors, però en cap cas són proves de color.

L'impressor garantirà que entre aquestes i l'imprès no haurà diferències, en aquest cas el responsable serà l'impressor. Però i molt important, la meticulosa revisió de les mateixes és responsabilitat del dissenyador. Qui amb la seva signatura aprova les mateixes, assumint els possibles errors no detectats. 

Les segones haurien de ser fiables en quant a color. Garantint al dissenyador, que el que té en les mans és una aproximació fidel del que més tard i per un sistema diferent d'impressió serà un treball acabat. Com passa sempre els noms d'aquest tipus de prova provenen de marques comercials punteres i pioneres. Que una prova de color no et dugui a engany, la lluentor, el tipus de paper utilitzat, dista molt del que probablement has triat per al teu treball.

L'impressor garantirà que entre aquestes (ja siguin: "soft proof" o "hard proof". Tecnologia d'injecció de tinta, sublimació, transferència tèrmica-ceres...) i l'imprès no haurà diferències, més enllà de les generades pels diferents tipus de paper i impressió. I les desviacions assumides i tipifiques (per tant verificables per sistemes de control).
Si de mi depengués cap treball passaria a la fase d'impressió sense proves d'ambdós tipus. Les primeres permeten verificar contingut, les segones són la garantia que l'impressor no fa el tiratge a cegues.
  • Revisa les proves com si fos la primera vegada que veus aquest treball, no donis res per suposat. Han passat per altres mans, diferents màquines i processos. Si pot ser que algú de l'estudi, aliè al projecte repassi les proves, pot veure allò que per obvi i repetitiu, nosaltres no veurem. 
  • Si realitzes canvis o anotacions en les proves, assegura't que aquests es realitzen. Tingues en compte que els canvis generen canvis i per tant possibles errors, que abans no hi eren. Torna a repassar les proves. Ho sé, és tediós, però un error en una prova és un error. Un error en un imprès són 5.000, 10.000, 100.000... errors?. 
  • Repassa el text: faltes ortogràfiques, interlineat, interletrat, tipus, cos, caràcters especials... (si pot ser traça tipografia).
  • Maquetació: verifica la paginació, plegat (d'existir), que les pàgines mestres que has utilitzat no continguin errors o diferències. Que totes i cadascuna de les pàgines són el que han de ser, que no hagin heretat errors. 
  • Fotografies i gràfics: assegura't que aquestas són les correctes i no altres. Verifica el color, (veus com necessitaves les proves de color) que la nitidesa, el contrast, la posició i l'escala, són correctes. Verifica que els degradats no facin banding. Que els efectes afegits: ombres, retalls de traçat, surten correctament. Que no és solapen, que no trepitjant res. Les línies dels dibuixos, esquemes, surten totes o sembla que han desaparegut?
  • Verifica les zones de sagnat: que res no es talla, desapareix o per contra queden zones en blanc.
  • També has de repassar a nivell general: possibles sobreimpressions. Que aquestes no fan desaparèixer cap objecte, text. Ja sigui blanc, negre o de color. Repassa el trapping. Existeix? Positiu, negatiu. Està correctament aplicat?
Aquesta és una rutina desagradable i desagraïda, però tant necessària i vital com el respirar.  Tots els impressors treballen amb programes de verificació d'arxius, hi ha de molts tipus. La majoria avisen i adverteixen dels errors tècnics més greus: resolució, espais de color inapropiats, tipografies perilloses... si treballàs amb algú de la teva confiança, farà per advertir-te de tot allò que a nivell tècnic pugui fer malbé el teu treball. Aquests programes tenen limitacions, per tant no donis per fet que només arreglant allò que tan dit la feina és correcta. Ni la part estètica, ni la creativa, tenen programes de verificació.
 
Ir abajo Ir arriba