28 de desembre 2010

Torna Freehand!!!
Màrqueting viral el 28 de desembre?

Molts encara enyoren i anhelen la tornada del programa de dibuix vectorial Freehand. El dia dels innocents és la data ideal per expandir un rumor. Una empresa catalana dedicada a la formació tecnològica de dissenyadors gràfics, llança avui una campanya d'autopromoció dels seus serveis. 

L'esquer és clar, la tornada del programa vectorial Freehand. A la 1 del migdia i de forma directa he rebut un correu electrònic amb l'assumpte: Torna Freehand!!!. Personalment no faig cas a aquest correu, ja que el dia que Adobe va anunciar la mort del programa, vaig tornar i recalco vaig tornar a utilitzar Illustrator. En la meva trajectòria professional i el conseqüent pas per diferents estudis, només un programa ha estat company inseparable de viatge: Photoshop. Programes de maquetació PageMaker (que va morir i ningú posar el crit al cel), més tard Quarkxpress i avui Indesign. Els vectorials Illustrator com a primer company, Freehand per imposició dels meus superiors o Corel Drawn... Puc seguir, però crec que és innecessari. Al cap i a la fi la idea és clara, canvis i més canvis, reciclar-se i seguir. 

No tindria sentit ni perdre el temps fent aquesta entrada (jo no guanyo res, no és la meva empresa. Publicitat gratuïta? Sí), si no fos perquè un company de professió al que conec des de fa més d'una dècada, em fa arribar a les 4 de la tarda el susdit correu amb una nota afegida per ell:


Activista a favor del retorn del programa vectorial, segur donant de fons a l'organització free freehand. I emigrant forçat a Illustrator. 


  • Com sempre algú pica, ja sigui amb una notícia recurrent com: Elvis viu, o una més profàna com la tornada al mercat de Freehand. 
  • Treballar avui amb un programa que no s'actualitza des de ... només comporta problemes, complicacions, retards o fallades informàtiques. 
  • He dit que era una acció de màrqueting viral, demostrat queda quan per més d'un canal i en un mateix dia he rebut informació. En un hàbil i estudiat plantejament, al final del correu electrònic accedien a la descàrrega de la nova versió beta. Un enllaç que et portava a la pàgina de l'empresa de formació, on et explicaven que era una innocentada. Oferin-te un curs de Illustrator perquè no caminis perdut.

14 de desembre 2010

Generador de codis de barres en línia

Ni una, ni dos, ni tres ... moltes més vegades m'han preguntat si conec o sé on descarregar un programa de codis de barres. 

Hi ha moltes pàgines que generen codis de barres. Aquesta treballa en línia (no cal descarregar cap programa). De disseny molt simple. Però tot el que té de simple, ho té de eficaç. Amb multitud d'estàndards per adaptar-se a qualsevol necessitat: EAN, UPC, ISBN ... I així fins a 58. 

Un cop generat el codi, ens mostra l'aspecte final d'aquest i ens permet descarregar-lo en els següents formats d'arxiu EPS, JPEG, BMP, PNG i TIFF. 

I el més important, per sinó ho he esmentat, completament legal.

09 de desembre 2010

Pantone 18-2120 Lligabosc, color de l'any 2011

To dinàmic entre rosa i vermell.

Pantone autoritat mundial en color ha anunciat avui el PANTONE 18-2120 Madreselva (en castellà) Lligabosc o Baladre (en català), com el color de l'any per al 2011.

"El color Lligabosc emana qualitats positives gràcies al poderós vincle amb el seu color matern, el vermell, el color més físic i viu en la gamma de colors. [...] La intensitat d'aquest alegre color entre rosa i vermell, atrau i enganxa.." en paraules de Leatrice Eiseman, directora executiva de Pantone.

Més informació, dades de colorimetria a Pantone: Color de l'Any 2011.  

06 de desembre 2010

Ho parlem, tot prenen un cafè?
Plugins, accions, droplets i scripts

Parlava fa uns dies amb un fotògraf. Té tots els processos, les rutines, gestionades a través de droplets, per tant totes les labors tedioses de les quals tant parlo en aquest bloc les realitza automàticament. 

Molts dels dissenyadors amb els quals mantinc contacte, eviten gestionar els arxius d'imatge, no tant per una falta de coneixement, com pel que consideren una evident perduda de temps. El que vingui darrere que ho manipuli si ho creu necessari, en aquests temps la impremta. Que ha assumit en molts casos també el paper de taller de fotomecànica. I si surt malament, o no m'agrada el resultat, sempre podré dir: CULPA DE LA IMPREMTA (perdoneu-me els uns i els altres però des de la primera entrada d'aquest bloc tenia ganes d'escriure-ho). 

  Què és un plugin?   
Un plugin és una aplicació que funciona dins d'una altra. Obrim llavors un altre programa a través de Photoshop o Gimp i realitzem canvis en les nostres fotografies sense necessitat de tancar-les i tornar-les a obrir en l'altre aplicació. Molts dels anomenats plugins, són en realitat accions. 

  Què és una acció?   
Una acció és una sèrie de comandaments que s'executen en un arxiu. La majoria de les operacions amb comandaments i eines poden gravar-se en accions. Moltes de les més comunes, vénen per defecte configurades, preparades per usar. 

Les accions poden incloure detencions que permeten realitzar tasques que no es poden gravar (per exemple, utilitzar una eina per pintar). Les accions també poden incloure controls que permeten introduir valors en un quadre de diàleg mentre s'executa una acció. 

  Què és un droplet?   
Els droplets són accions convertides en petites aplicacions que processen automàticament tots els arxius que s'arrosseguen fins a la icona. 

  Què és un script o guió?   
És codi que es pot executar des de l'aplicació, realitzats fora del programa i escrits en java, realitzen tasques que ens poden ajudar en el treball diari. Javascript i Visual Basic en Windows, o AppleScript en Mac, són programes amb els quals podem escriure el codi. 

Parlo de scripts pel tractament d'imatge en Photoshop per posar-li nom i cognoms, però la seva utilitat s'estén a totes aquelles tasques que es puguin automatitzar, tasques comunes i repetitives o guanyar temps en tasques complexes i de llarga durada.
 Constitueixen una eina molt potent que interactua amb moltes altres aplicacions i fins i tot amb el sistema operatiu. 

Els programes més utilitzats professionalment, ja siguin propietaris o lliures admeten d'una o una altra forma, la generació de processos per lots, fent més lleugera la tasca de polir i retocar les fotografies, per posar un exemple. Si unim a aquest fet, que qualsevol de nosaltres es vana de tenir la més potent de les màquines del mercat, no hi ha excusa per no aprofitar totes les possibilitats al nostre abast esprement els processadors de les nostres eines de treball al màxim. Que treballin les màquines, mentre nosaltres ens relaxem prenent un cafè. Sol o amb llet?

27 de novembre 2010

Tres potes per a una taula,
l'equilibri perfecte

"En comptes de fer-ho bé des del principi, està fet malament fins a la fi". Aquesta frase, està agafada al vol en una conversa col.loquial. Així a pèl, en cru i sense preàmbuls sona dura i despectiva cap al treball dels altres. Però explica una realitat, amb la meitat de l'esforç posat en realitzar "x" art final, es poden aconseguir millors resultats. 

Des d'aquest bloc he desenvolupat en tot moment el pensament del dissenyador com a creatiu, la persona multidisciplinar que genera idees aplicables a diversos camps d'acció. Conscient del que això comporta, faig valer aquell refrany que diu: qui molt abraça poc estreny. I sempre recomano envoltar-se de professionals tècnics en totes aquelles disciplines que toquem habitualment. Coneixedor que avui mantenir un equip propi és tasca difícil. Recomano envoltar-se dels millors externs. 

En una altra entrada ja vaig apuntar que el que vam aprendre ahir és obsolet avui i serà ancestral demà. El dissenyador crea, la impremta imprimeix. El nexe d'unió (la tercera pota, d’aquesta taula de treball) no és altre que el taller de preimpressió, que posa a disposició del dissenyador els coneixements adquirits a través d'una dilatada dedicació al món de la composició, del fotogravat i de la fotomecànica. Coneixedors de les necessitats d'uns i altres filtren els originals, poleixen, corregeixen... Fent més productiu el treball de les dues parts, que deixen de preocupar d'aquests petits serrells incòmodes.

Des d'aquí reivindico la tasca dels tallers de preimpressió. Les inversions milionàries que han realitzat tallers de preimpressió i impremtes. Renovació de maquinària, i formació en els equips humans, beneficien en primer lloc al client (el dissenyador). D'una banda la qualitat ha augmentat. Per un altre i aquest és encara més important, les tècniques de filmació i imposició han donat un gir total. Això ens beneficia a tots doncs per presentar un art final en condicions cal treballar molt menys, aconseguint millors resultats. Només cal reciclar mínimament. 

Per tant tot aquell que realitzi la seva pròpia preimpressió, està en la meva opinió obligat a actualitzar el seu sistema de treball. Són canvis la majoria, que al contrari del que podria semblar, redueixen el temps de dedicació a les tasques de generació de l'art final, simplificant com no s'hi havia vist mai, els tediosos treballs de maquetació. També a ajudat l’arribada de nous programes i actualitzacions dels ja existens, que han vingut a cobrir buits. Aquest i molts altres blogs que vénen a omplir possibles forats d'informació o formació. 

Correctes, impecables, però sense haver evolucionat. Utilitzant programes obsolets, o generant originals preparats per ser filmats com quan es treballava amb fotolits, per posar uns exemples, avui ja no poden ser admesos.

16 de novembre 2010

Com realitzar un quadernet d'imposició en esquema o diagrama

A l'entrada anterior vaig explicar com realitzar un quadernet físic i la seva utilitat. En aquesta explicaré com fer un quadernet en esquema o diagrama. 

La pràctica quotidiana, el fet cert, que moltes vegades només necessitem saber quines pàgines formen part d'un plec per combinar per exemple, un color especial, posar les millors fotos en les pàgines centrals de cada plec ... fan molt útil la realització de quadernets en esquema. 

De les diverses fórmules que conec detallaré dues. Demostrant així que sempre hi ha més d'una forma possible de realitzar correctament una operació: el mètode acadèmic (aquell que ensenyen en els centres educatius), i un segon procediment alternatiu (que vaig aprendre al carrer). 

Exemples representats 3 formes (plecs) de 8 pàgines (24 pàgines en total). 

  QUADERNET PER FORMES ALÇADES   

En un full de paper realitzarem tantes línies verticals com formes ens indiqui l'impressor. Cada línia representa una forma. 

Iniciarem la numeració al costat dret de la marca baixant en ziga-zaga, fins a obtenir la meitat de les pàgines totals de la forma, pujant llavors en ziga-zaga invers. 

Passant ara a la forma següent per repetir el procés. 

Aspecte final del nostre esquema de quadernet. 


  UN QUADERNET PER FORMES GRAPADES   

El procés de realització és el mateix. La variació és que hem de comptar les pàgines de la primera a l'última des de la primera forma. 
Aspecte final del nostre esquema de quadernet. 

Hem realitzat els quaderns seguint les normes acadèmiques establertes. El que ara desenvoluparé, ho vaig aprendre al carrer, m’ho va ensenyar un "mestre de l’ofici". 


  UN QUADERNET PER FORMES ALÇADES   

En un full de paper realitzarem tantes línies verticals com formes ens indiqui l'impressor. Cada línia representarà una forma d'imposició.

Numerar d'esquerra a dreta. A sota, el següent número. Ara esquerra. A sota. A la seva dreta ... Consecutius 1, 2, 3 ... 

Passant ara a la forma següent per repetir el procés. 

Aspecte final del nostre esquema de quadernet. 


  UN QUADERNET PER FORMES GRAPADES   

El primer pas repeteix l'estructura del sistema d'alçat. Dividirem està horitzontalment, amb una línia imaginària. 

Numerar d'esquerra a dreta. A sota, el següent número. Ara esquerra. A sota. A la seva dreta ... Consecutius 1, 2, 3 ...  Fins a la meitat de la forma.

L'última forma, per entendre'ns la central, la completarem amb les seves 8 pàgines. Per tornar en ordre invers a la primera forma. 

Aspecte final del nostre esquema de quadernet. 

Aquí mostro com queden disposades les pàgines, en cada un dels mètodes, per facilitar la seva comprensió.

Tria un. Pràctica, memoritza. Estalviaràs temps.

08 de novembre 2010

Com realitzar un quadernet físic d'imposició

Imposició és el terme utilitzat per denominar el nombre de peces que entraran en un format de paper (forma). En el cas de revistes, catàlegs o llibres ... el nombre de plecs. 

Molts projectes faran necessària la realització de quadernets (cuadernillos / booklet) físics. Conèixer el gruix del llom d'una publicació, en els casos en què aquesta vagi alçada. O el desplaçament lateral en aquells que sigui embotit, són alguns exemples. Hi ha dos tipus de plegat bàsic, en creu o paral.lel i un tercer suma de tots dos el combinat. 

En el moment de realitzar les nostres maquetes tindrem en compte el nombre de plecs, el seu ordre, les pàgines que integren cada plec, ja que aquests no tenen perquè ser tots iguals i si aquests van alçats o embotits. Informació que ens ha de facilitar l'impressor. No està de més demanar-li una maqueta en blanc. 

  CREU:   Els plecs són sempre en angle recte. 4, 8, 16, 32 són els quaderns més comuns. (Fig. 1) 
  PARAL.LEL:   Els plecs són sempre paral.lels. 4, 6, 8, 10, 12, 16, 20, 24, 32, 48 són els quaderns més comuns. (Fig. 2) 
  COMBINAT:   Els plecs combinen aleatòriament creu i paral.lel. 12, 16, 24, 32 són els quaderns més comuns. (Fig. 3)

Fem uns exercicis de papiroflèxia. Exemples representats forma de 16 pàgines.

Creu (fig. 4): Pas 1: Situació el paper en sentit horitzontal. Pas 2: Plegant-lo d'esquerra a dreta (has obtingut un quadernet de 4 pàgines). Pas 3: Dobla la peça resultant en sentit vertical de baix a dalt i la Giral 90 ˚ en el sentit de les agulles del rellotge (obtindràs un quadern de 8 pàgines). Si repeteixes aquest últim pas (obtindràs un quadern de 16 pàgines i repetint aquesta acció un 32 pàgines). Pas 4: Només quedarà numerar les pàgines i desplegar el nostre quadernet per obtenir un esquema del foliat i la seva posició ja sigui en cara o dors de la forma. 

Paral.lel (fig. 5): Pas 1: Situació el paper en sentit vertical. Pas 2: doblega'l per la meitat en sentit vertical. Dobla els extrems superiors fins fer-los coincidir amb el plec central. Pas 3: Doblarem el resultat per la seva meitat horitzontal. Pas 4: Només quedarà numerar les pàgines i desplegar el nostre quadernet per obtenir un esquema del foliat i la seva posició ja sigui en cara o dors de la forma.

  • Molt important: Un full de paper té 2 pàgines i tot original ha de ser multiple de 4. L'excepció a la regla: els originals que siguin enquadernats en espiral o wire-o. Tot això queda magistralment explicat en la pel.lícula de 1996 L'escàndol de Larry Flynt dirigida per Milos Forman i protagonitzada per Woody Harrelson (15' 26'').

12 d’octubre 2010

Treballar amb capes.
El paper ceba de l'era digital.

La majoria de programes permeten treballar amb capes. Tan còmode com resulta el seu ús i tan desconegudes com semblen. 

Pot ser que la paleta de capes més coneguda sigui la del programa de retoc d'imatge Photoshop. Tots els programes disposen de paletes de capes. El seu funcionament és similar i molt senzill. 

L'avantatge més significativa del treball per capes en programes de dibuix o maquetació, és poder situar els diferents elements que componen el nostre disseny a diverses "fulles superposades". Podent així manipular amb major celeritat i control tots els elements. Pots bloquejar, ocultar, canviar l'ordre, eliminar, agrupar les capes, aquestes s'apliquen a tot el document. (Fig. 1) Representació de les capes, com si de fulles superposades de paper ceba es tractarà. 

Tot treball que decidim fer per capes hem plantejar-lo amb especial cautela. D'una banda hem de controlar que elements posem en cada capa. Prestant especial atenció al fet que quan desactivem alguna capa no desapareguin més que aquells elements que desitgem, no arrossegant amb ella altres elements que hagin de romandre visibles. És convenient bloquejar tota capa que no haguem alterar amb els canvis, així ens assegurarem de no variar cap element de la seva posició original. 

Una opció molt utilitzada per realitzar documents amb canvis d'idioma és la duplicació completa de l'arxiu original. Sempre desaconsellada. S'incorre així en un perillós error, no poques vegades comès. Per exemple si pren com a base el català, la resta d'idiomes varien lleugerament: Anglès -10%; Castellà 0%; Italià 0%; Portuguès 0%; Francès +5%; Alemany +10%. 

Treballes sota la pressió d'una data límit de lliurament. Substitueixes uns texts per altres. Arriba un moment en que falta una mica d'espai. El subconscient et juga una mala passada i mous lleugerament una imatge. És una mínima diferència i no ho apreciaran. Gran error. (Fig. 2) En vermell ressaltat aquest lleuger moviment que farà que el nostre disseny falli estrepitosament. 

Un procés lògic aconsella en aquest cas des del principi projectar amb cap, per no cometre errors de principiant. La majoria de vegades aquestes reimpressions per economitzar costos només canvien la planxa del negre que sol ser la portadora del text. Per tant evita negatius, text en colors que puguin requerir traduccions ... 

Crea tantes capes com siguin necessàries. Una per a les imatges i elements comuns, la inferior i sempre bloquejada. Altres tantes per a cada un dels idiomes. Treballa el document per seccions, verifica que tot és correcte de tant en tant, activant la visibilitat de totes les capes superposan tots els idiomes i elements. Així detectaràs si algun text excedeix l'espai previst. 

  • Les capes són un gran aliat en treballs amb encunys o troquels. Situa el perfil de troquel a la capa superior, dóna aquesta un color de tinta directa i sobreimpresa. Bloqueja aquesta capa. Treballa tots els elements per capes en nivells inferiors. Comprovaràs d'aquesta manera si el teu disseny encaixa en tot moment amb els espais requerits. Un cop acabat pots amagar la capa "perfil de troquel" o deixar-la visible. 
  • Una altra utilitat poques vegades aprofitada però no per això menys pràctica. Deixar notes als col.laboradors. Pots adherir un post-it a l'original, aquest pot caure. Pots també fer al marge, fora de pàgina una nota, que pot o no ser llegida. Però la millor opció sense dubtar-ho és crear una capa "Instruccions NO IMPRIMIR" i just en el lloc on interessi marcar el que sigui, clarament: les teves correccions, suggeriments, advertències ... en lletra gran i un color estrident. És molt més efectiu. Recorda gestionar les preferències d'aquesta capa com no imprimibles.

02 d’octubre 2010

Neteja de paletes:
Les 5 regles d'or per depurar arxius

Després de tot procés de maquetació dels arxius finals que farà arribar a l'impressor o al seu client, en molts casos queden plens de material innecessari. Això produeix pèrdues de temps, i fins i tot, són causa de no pocs errors. 

El procés de maquetació passa per molts estats de canvi i transformació. Recuperació de material antic, arxius enviats directament des de les oficines dels nostres clients, translació d'informació d'uns programes a altres. Involuntàriament els arxius finals sigui quin sigui el programa utilitzat s'omplen de continguts innecessaris: a la paleta de capes, la paleta de colors, tipografies que al final es van desestimar, continguts diversos fora dels marges de treball. Són només alguns dels exemples més comuns. 

Donar per acabada la fase de maquetació en el moment en què el seu disseny ha estat aprovat, sense realitzar un filtrat dels arxius és sortir ha jugar a la ruleta: Tindré sort avui?. Depurar tota aquesta informació que en aparença no afecta el seu treball, li evitarà alguna sorpresa i no ho dubti, més important, cara als seus clients i proveïdors gaudirà de major credibilitat professional. A vista d'ocell explicaré que és allò que ha de buscar en els seus documents per assegurar una correcta reproducció del seu disseny. 

  1 pas: Netejar els marges de l'espai de treball   
Eliminar tota aquella informació que pugui haver quedat en els marges de l'espai de treball ja siguin textos o imatges. Consten com a material útil per l'arxiu que ha generat, per tant en el moment d'obrir i manipular un tercer el seu material el programa reclamarà l'actualització i vinculació de les dades. 

Si vostè ha gravat estrictament aquells arxius que sap que necessita per a la gestió del seu treball, la persona que ara elabora la seva comanda pot trobar en la disjuntiva de consultar-li la necessitat o no de disposar de la informació requerida pel programa. Si el procés s’ha fet amb una eina informàtica que recopilés la informació per vostè, tan sols hi haurà generat un arxiu una mica més gran del que seria necessari. Ja que considera material útil i necessari tots aquests rebuigs. 

  2 pas: Paleta capes   
Quan mou informació d'un arxiu a un altre aquesta comporta dades com són el nom de la capa a la qual pertanyen i que s'afegiran al seu arxiu. Per tant un arxiu construït pot contenir al final del procés multitud de capes innecessàries, duplicades o solapades que ha de depurar, això influeix en el temps de processat. 

Verifiqueu que només existeixen les capes necessàries, tal com les desitja, és a dir bloquejades, imprimibles, guies... Si treballa documents amb reimpressions en diversos idiomes verifiqui que cada capa conté estrictament la informació necessària. 

  3 pas: Paleta Mostres de color     
Verificar que la informació que envia s'ajusta al que demana en les seves ordres de treball. Si envia un arxiu en quadricromia assegureu-vos que tots els colors estan interpretats en l'aplicació com colors de quadricromia i viceversa si el seu treball es compon de colors directes, doncs això. Encara més important quan el seu disseny requereixi de colors CMYK i directes distingeixi els uns dels altres molt clarament per evitar errors. 

Depuri colors duplicats, o conversions entre diferents modes de color. Consulteu les sobreimpressions i la seva gestió. 

  4 pas: Paleta text   
Si pot traci el text, garanteix amb això que no es mourà. Si no disposa d'aquesta opció el programa amb què treballa, revisi que no queden caixes amb text desbordat, caixes de text buides o vinculades a altres innecessàriament. 

Reviseu també les tipografies utilitzades. És comú variar durant el procés de disseny i maquetació les fonts utilitzades, quedant espais en blanc amb tipografies no desitjades. 

Adjunteu un joc de les fonts utilitzades perquè puguin instal · lar en les màquines que realitzaran processos posteriors. Hi ha múltiples fabricants de tipografia. Es pot donar el cas, més que freqüent, que el seu impressor disposi d'un tipus de nom igual al que vostè ha utilitzat, però de diferent fabricant, això comporta que l'espai entre lletres variï, fent que es modifiquin les caixes de text. 

  5 pas: Paleta Vincles o enllaços   
Feu un repàs "lleuger" de les imatges col.locades en el seu document. Accedeixi a la paleta vincles de l'aplicació i comproveu que tant extensió d'arxiu, com l'espai de color són els indicats pel seu impressor. En aquest repàs metòdic observi la mida de cada arxiu, l'experiència li dirà si aquesta és una imatge amb prou resolució per ser impresa amb garanties. 

  • Els programes de maquetació incorporen de sèrie ajudes a la verificació de fitxers: Adobe InDesign a la seva finestra de comprovaciones. Amb ella activa, serà advertit en tot moment dels possibles errors. Gestiona a més multitud de verificacions personalitzables. Per la seva banda QuarkXPress té la finestra utilitzación, on podem veure i gestionar tipografia, vinculacions ... 
  • Per a tots aquells programes que no disposen d'aquestes excel.lències, hi ha no pocs programes de verificació "abans del vol" entre els més coneguts FlighCheck amb multitud d'opcions configurables i personalitzables per a detectar tot tipus d'errors o descuits. 
  • Si treballem amb pdf tancat Adobe Acrobat gestiona des de la paleta comprovaciones multitud de possibilitats de verificació i correcció. I terceres empreses com Enfocus complementen aquestes amb programes com Pitstop (que afegeix encara més possibilitat de manipulació).

25 de setembre 2010

Negre amb reforç, treballant el negre

Negre amb reforç, negre amb coixí, negre intens o negre enriquit, diferents noms per descriure un procés usual en arts gràfiques el recobriment d’àrees sòlides de tinta negra. 

Per si sola, la tinta negra mai és prou intensa. De vegades necessitem aplicar un negre potent a la nostra creativitat. Masses extenses de color, o que l'efecte que produeix la sobreimpressió no ens agrada, recomanen altres solucions.

En teoria aquest color negra podria estar format per un 100% dels quatre colors primaris CMYK, conegut també com a color registre. A la pràctica, l'aplicació d'aquest color a grans masses és un problema greu. Cada paper té un límit total de tinta que pot absorbir. Aquest límit varia també entre els diferents sistemes d'impressió, el tipus d'assecat... El límit total de tinta o cobertura de tinta es més o menys i com orientació: en papers porosos, de poca qualitat, d’aproximadament el 280% en quadricromia, en estucats d’aproximadament 340%. Per tant no sempre podrem reforçar el negre de la mateixa manera. 

(Fig. 1) Tinta negra al 100%. És una espècie de gris "ala de mosca". Qualsevol imatge que cobreixi aquest color, es deixa veure lleugerament. 
(Fig. 2) Tinta negra amb reforç. S'aconsegueix així un negre intens, cobrent i neutre. Qualsevol imatge que cobreixi aquest color queda tapada. 

Depenent de com juguem amb els diferents colors i les proporcions en el moment de crear el nostre negre amb reforç aquest tindrà unes tonalitats o altres. Això ens permet obtenir diferents solucions a un mateix problema. 

He de començar dient que hi ha dues classes de negre: El negre de colors directe, més compacte i espès. I el negre utilitzat en els treballs de quadricromia, translúcid, per permetre el joc òptic pel qual l'ull creu veure una imatge de to continu quan en realitat no ho és. Els impressors coneixedors de les possibilitats imprimeixen en ocasions amb negre de directe quatricromies per reforçar les imatges i els fons quan aquests no són molt densos. Aquests són alguns exemples. Si el teu monitor no està ben calibrat et serà difícil apreciar les diferències. En el treball diari utilitza les paletes de visualització de sobreimpressió dels diferents programes per veure i comparar resultats. 

(fig. 3 A) Ja sigui de quadricromia o directe negre sense més. 
(fig. 3 B) Negre aconseguit amb colors primaris (CMY). La teoria es basa en unes suposades tintes cian, magenta i groc "pures", que no existeixen en la realitat, tots els colors tenen contaminació d'altres. Amb les millors tintes el més que aconsegueixes és un to fosc marronós d'aspecte brut. 
(fig. 3 C) Conegut com a color de registre es genera única i expressament per marcar en l'art final línies de tall, plecs ... No s'ha d'utilitzar com a solució per reforçar massissos de negre. Sobrepassarem de molt el límit total de tinta acceptat en impressió. Causarem problemes de repintat i assecat. 
(fig. 3 D) La fórmula més utilitzada per reforçar el negre de quadricromia. El percentatge de cian varia entre el 40% i 50%. El resultat final és un negre blavós, d'aspecte fred. 
(fig. 3 E) Substitució del cian per magenta. Igual resultat que la mostra anterior, aconseguint en aquest cas un negre càlid. 
(fig. 3 F) El coixí (CMY) varia els seus percentatges per generar el millor gris neutre possible com a base. 
(fig. 3 G) Negre amb reforç al límit del cobriment de tinta. 

El reforç en la impressió digital. Al contrari del que pugui semblar, la majoria d'empreses del ram demanen als seus dissenyadors que només utilitzin 100% de negre. Atès que el tipus de tintes i el sistema d'impressió treballa molt millor així. 
  • El negre amb reforç només s'ha d'aplicar a masses de color. 
  • No utilitzar aquest color en text de mida normal o petit. Només és apte en comptades ocasions per titulars. 
  • No utilitzar aquest color per a línies o filets. 
  • Quan treballis amb fons i imatges fosques o negres decideix quin color ha de prevaler (el negre amb reforç o el color del fons de la imatge). Depenent de com facis els reforços es veuran marcs, pegats o aconseguiràs integrar la imatge. 
  • En cas de dubte consulta el teu impressor.

12 de setembre 2010

La sobreimpressió de tintes

A l'entrada anterior explicava què és, quina utilitat té i com s'aplica el trapping. Avui toca la sobreimpressió de tintes. Com treure partit a un recurs poc utilitzat. 

Les tintes utilitzades en offset són translúcides, permeten veure la superposició de colors que produeixen unes sobre altres (aquesta peculiaritat es coneix com trapping: és, per tant, l'habilitat d'una tinta a "adherir" a la capa de tinta impresa prèviament . En aquesta situació la seqüència de color arriba a ser molt important perquè diferents seqüències podrien produir diferents matisos.) creant així els efectes de color. Això passa tant en les tintes de quadricromia, com en els colors directes. Per oposició en el procés d'impressió serigràfica els colors són completament opacs, cada color és un color directe. 

Aprofitant les propietats de les tintes d'impressió òfset podem crear i manipular els colors o efectes alterant el resultat. 

Aspecte final del nostre projecte sense aplicar la sobreimpressió (fig. 1). Aplicant la sobreimpressió (fig. 2). D'aquesta manera passem de tenir dues tintes groc i cià, a obtenir un tercer color (verd). Podem jugar amb els percentatges, zones on no aplicar aquest efecte ... Tot allò que se'ns passi pel cap. 

Jugar amb dos colors directes pot crear cridaneres combinacions. Aquest efecte en altres combinacions pot donar resultats inesperats. Negre més un color directe farà que el primer deixi veure el to del color directe (fig. 3). Potser és l'efecte que desitgem, o no. Tenim l'opció de no sobreimprimeix el negre, llavors haurem d'aplicar trapping. Si el nostre treball és una quadricromia podem aplicar negre amb reforç. Així donem més intensitat al negre (com fer-ho ho explicaré en la propera entrada).


  • No sobreimprimeix mai el blanc paper. Molta atenció als que encara utilitzeu Freehand, és traïdor i cala aquest color amb freqüència. No serveix de gaire, però tingueu sempre activat: preferencias > redibujar > mostrar objetos sobreimpresos. I una recomanació: canvieu de programa. 
  • Sobreimprimeix sempre el color negre. Sobretot el text, per descomptat no oblidis la lletra petita. Filets o línies.
  • Els colors metàl.lics han de sobreimprimeix sempre. (Consulta amb el teu impressor).
  • Utilitzeu les opcions que tenen els diferents programes per veure la simulació d'impressió i sobreimpressió. Evitareu sorpreses desagradables.

02 de setembre 2010

Trapping o rebentat de tintes

Trapping o rebentat de tintes, sobreimpressió i negre enriquit, negre amb reforç o negre amb coixí són tres termes d'arts gràfiques que descriuen tres processos diferents però cosins germans. Als que dedicaré les tres pròximes entrades. De forma senzilla coneixerem les possibilitats de tots ells, i així poder decidir com i quan aplicar cadascun segons el resultat que desitgem obtenir. 

Què és el trapping o rebentat de tintes? La compensació dels possibles espais blancs entre colors diferents que apareixen durant la impressió, ja que el paper es mou a l'hora d'imprimir. 

Qui ha de fer el trapping, el dissenyador o l'impressor? Sempre el dissenyador que des del primer moment ha de decidir i en conseqüència actuar segons els seus criteris estètics. Segons com juguem amb el trapping donarem un aspecte i acabat al nostre document o un altre. També cal tenir en compte que cada treball per la creativitat, el tipus de paper o el sistema d'impressió requereix un tractament específic. El trapping i la seva aplicació és un "art" que ha de realitzar manualment per decidir que volem treure-li a cada objecte del nostre disseny.

Imaginem que tenim la possibilitat de veure el nostre treball a través de paper ceba, aquest seria el resultat. Un fons de color groc i una lletra "è" perforada en color cià (fig. 1). Aspecte final del nostre imprès (fig. 2). Si per circumstàncies com ara dilatacions del paper, un mal registre del impressor ... Obtindrem un imprès amb l'aspecte de la (fig. 3). Si apliquem correctament els nostres coneixements sobre el rebentat de tintes obtindrem un original amb el amb l'aspecte de la (fig. 4).

El més habitual és que els colors més clars sobreimprimeix una mica sobre els colors més foscos. 
Rebentat positiu. Quan un element fosc està sobre un fons clar, s'amplia el color del fons clar, que 'entra' a l'objecte fosc. (fig. 5)
Rebentat negatiu. Quan un element és clar sobre un fons fosc, s'amplia el color de l'objecte clar, que 'vessa' cap al fons fosc. (fig. 6)

  • El trapping només te sentit en treballs amb colors directes. 
  • El gruix del trapping ha de ser com a màxim de 0,25 punts o 0,08 mm. Un gruix major crearà un tercer color, visible en l'imprès i antiestètic. 
  • Aplica trapping a tots els objectes de diferent color que estiguin en contacte. 
  • Aplica trapping als fons que quedin en contacte amb fotografies. 
  • No aplicar trapping al blanc paper. 
  • No aplicar trapping a tintes opaques (colors metalitzats). Aquests per norma general se'ls aplica sobreimpressió (consulta amb el teu impressor). 
  • No aplicar trapping a filets o línies fines i textos molt petits. Aquests per norma general se'ls aplica sobreimpressió (consulta amb el teu impressor).

21 d’agost 2010

Fotografia digital amb ulls de fotògraf

La fotografia digital a suposat la mateixa revolució que en el seu dia va haver de ser el cotxe amb motor de combustió pels carros de cavalls. 

Un nombre elevat de fotògrafs que treballen en suport digital són reticents a lliurar els arxius fotogràfics preparats per a la seva utilització en espai de color CMYK, lliurant així, el material en espai de color RGB. Només aquells que realitzen retocs, efectes, o acabats més enllà de la simple instantània accepten subministrar en espai de color CMYK. 

Comprenc i ratifico com a molt bones les raons a què fan referència per mantenir aquesta posició. Realitzen un treball en un espai cromàtic molt més ampli, traduir a un més reduït comporta una pèrdua d'informació i això es tradueix en arxius més pobres. 

Quan la fotografia analògica era la reina, el fotògraf lliurava transparències. Era el client, el que més tard, a través de la ara gairebé extingida figura del escanista dins dels tallers de fotomecànica, que processava la informació analògica i convertia en digital afegint en el procés tota la seva saviesa, experiència i perícia. Entregant un material processat i preparat per a la seva impressió en CMYK. Els canvis entre transparència i la digitalització si bé eren grans ja que la diferència entre mitjans així ho requereix, eren en aparença inexistents. 

Una altra raó no menys convincent exposada pels fotògrafs, parteix de la base que no existeix un criteri únic per realitzar aquesta conversió entre espais. Els estàndards que diferents organismes intenten facilitar per arribar a una unificació de criteris, encara no estan àmpliament implantats i cada impressor genera les conversions entre espais de color d'una determinada manera, que més tard aplicada a les seves màquines d'impressió donen resultats bons, sinó excel.lents . Tot i que recordo que treballar amb un impressor que utilitza i imposa els seus perfils a un estàndard és treballar en la corda fluixa. 

Davant aquest preludi tenim dues alternatives continuar confiant en tallers de fotomecànica i impressors o llançar-nos a realitzar totes aquelles manipulacions necessàries nosaltres mateixos. El temps i els resultats ens donaran les eines d'avaluació necessàries per definir que posició volem mantenir. Però recorda la fotografia digital requereix d'un procés previ abans de poder aplicar la imatge al nostre projecte.

11 d’agost 2010

Formats de fitxer per a imatges

Hi ha cotxes amb motor de gasolina i altres dièsel, tothom sap el que passa si posem el carburant equivocat. Els formats d'arxiu per a imatges funcionen igual i els resultats poden ser inesperats. Si bé les aplicacions de pintura i tractament d'imatge permeten guardar els nostres treballs en tots els formats. Hem de distingir en tot moment quin és el destí final del nostre treball i actuar en conseqüència.

Podem distingir tres grups bàsics. Aquests són els fotògrafs, els dissenyadors ON (web i interactius) i els dissenyadors OFF (arts gràfiques tradicionals), de forma breu, sintètica i general. 

  Fotògraf   
Busquen reproduir allò que es posa davant dels seus objectius, amb la major fidelitat. Les noves tecnologies han obert noves formes de treballar, nous formats... El seu treball acaba una vegada han disparat en la majoria dels casos. Treballen en espai de color sRGB o RGB. La resolució vindrà donada pels milions de mega píxels de la càmera i el format d'aquesta. 

Formats utilitzats habitualment són: JPEG, TIFF i RAW 
JPEG (Joint Photographic Experts Group / Conjunt del Grup d'Experts Fotogràfics) Creat en un principi com un format excel·lent per a l'emmagatzematge temporal de dades (targetes de memòria) o la transmissió per mitjans electrònics (via mòdem). Existeixen d'aquest format dues versions JPEG format que genera pèrdues cada vegada que obrim i tanquem l'arxiu. Tantes vegades com realitzem aquesta operació, arribant-se a fer perceptible a primera vista aquesta perduda. JPEG 2000 l'anomenen el jpeg sense perduda. Té més poder de compressió i la pèrdua no és tan notable. Aquest format no ve amb els paquets bàsics dels programes i cal buscar els plugin corresponents a les diferents aplicacions. 

RAW seria el negatiu digital o l'arxiu en brut. La imatge és presa sense que se li apliqui cap filtre o compressió per part del sensor de la càmera, a més té l'avantatge de ser de mida més petit que el format tiff

TIFF (Veure apartat Dissenyador OFF) 

  Dissenyador ON   
Les limitacions que troben aquests en realitzar el seu treball els ha portat a optimitzar formats en els que prima la velocitat de transmissió a l'aparença final. Treballen en espai de color sRGB o RGB. La resolució de les seves imatges no supera els 96 ppi. Treballen sempre les seves imatges al 100% de la seva mida de visualització. 

Formats utilitzats habitualment són: GIF, PNG i JPEG 
GIF (Graphics Interchange Format / Format d'Intercanvi de Gràfics) Es tracta d'un format de "Mapa de Bits" té també la possibilitat de guardar en mode entrellaçat, el que permet que, a l'hora de mostrar una imatge, es representin primer, per exemple, les línies senars del dibuix i després les parells (o una de cada tres ...), el que permet que el navegant pugui veure una versió de "baixa qualitat" de la imatge mentre aquest acaba de mostrar en pantalla. Hi ha diverses versions de GIF. La versió més moderna és l'anomenada GIF89a que, a més de l'anterior, permet designar un color com transparent (de manera que, en els píxels que ocupi aquest color, es veurà el color o imatge de fons) i, a més, permet crear petites animacions (bàsicament, el que fa és unir diverses imatges i presentar-los en ordre, a manera de fotogrames). El principal problema de GIF, a més del seu baix rendiment amb degradats i la seva poca profunditat de color. Format utilitzat per a gràfics i imatges en color indexat per a Internet. Comprimit sempre en format LZW

PNG (Portable Network Format / Format Portable per Xarxes) Alternativa al format GIF. Admet diversos espais de color a 24 bits. Les transparències i no té compressió. Suavitza les imatges evitant així les dents de serra. Només les versions recents de navegadors poden suportar-los. 

JPEG (Veure apartat Fotògraf) 

  Dissenyador OFF   
Com es pot deduir de tot el apuntat en els apartats anteriors, som els únics que treballem amb unes limitacions altes. Els nostres arxius han d'estar sempre treballats en espai de color CMYK. I si bé la resolució dependrà dels dispositius de sortida aquesta és com a poc tres vegades superior a la resta dels companys de viatge. Necessitem una qualitat que cap altre professional necessita. 
Les imatges que posem en els nostres documents han d'estar en concordança amb el que s'espera d'elles. La seva resolució ha de ser l'adequada per a la qualitat de sortida i la mida que aquesta tindrà en el nostre original. Els formats d'arxiu descrits a continuació són els únics vàlids per a una impressió de qualitat en arts gràfiques. Les característiques de cada un d'ells els fan adequats per a una determinada funció. 


Formats utilitzats habitualment, tots indiscriminadament. Els que hauríem d'utilitzar són: TIFF, EPS, BMP, DCS, PSD 
TIFF (Tagged Image File Format / Arxiu Etiquetat de Format d'Imatge) Format acceptat per tots els programes de maquetació i plataformes. Disponible a la majoria de programes de tractament d'imatge. Consta de dos components: les dades gràfics i les etiquetes que informen de la seva posició i mida perquè el programari del programa receptor ho interpreti. Indicat per a imatges en color o escala de grisos. Les últimes versions permeten treballar i guardar amb capes i el retall de traçats. 

EPS (Encapsulated PostScript / Postscript Encapsulat) Format apropiat per a transferir imatges i dibuixos vectorials a programes de compaginació ja que manté la integritat del contingut del fitxer. La seva resolució no depèn dels píxels per polzada, aquesta ve donada per la resolució màxima del dispositiu de sortida. Crea un fitxer de visualització en baixa resolució per agilitar el seu posicionament i maneig dins dels programes de maquetació. Indicat per a imatges en color o escala de grisos. Admeten els traçats de retall. Hi ha un debat a la xarxa sobre la conveniència o no d'utilitzar aquest format. Si s'aplica correctament, no dóna més problema. 

BMP (Bitmap / Mapa de Bits) Tot i que accepta i funciona de manera molt similar al TIFF és el format ideal per a tot aquell material en blanc i negre pur (1 bit). La resolució dels arxius és convenient correspongui a la de sortida i mai per sota de 1200 ppi. No és recomanable el seu ajust en programes de maquetació, de manera que la imatge ha d'arribar al 100% de la seva mida d'impressió per evitar les dents de serra i la perdua de les línies. Ideal per a treballs de línia. 

DCS (Desktop Color Separation / Separació de Colors de l'Escriptori) Format EPS que ha diferència d'aquest presepara dels diferents canals d'una quadricromia o d'una combinació d'aquesta amb colors directes. Ideal per a treballs amb colors directes que hagin exportar des de Photoshop a altres aplicacions. Indicat per a aquells treballs en què barregem color i tintes directes. 

PSD format estàndard de photoshop amb suport de capes. Les últimes versions dels programes d'Adobe permeten la integració a les maquetacions directament d'aquest tipus d'arxius.


  • Comproveu que la resolució i mida dels seus arxius d'imatge són correctes per a l'ús final que se'ls donarà. No convé augmentar o reduir una imatge més enllà d'un 10% de la seva mida original. 
  • Comprovi que tots els seus arxius s'han convertit a CMYK. I si utilitza sistemes de gestió de color que totes les imatges utilitzen el mateix perfil. 
  • Assegureu-vos que el format elegit li permetrà realitzar els seus objectius en el programa de destinació final. No tots els formats accepten la posterior manipulació, en altres aplicacions, acoplat de transparències, viratges ... 
  • No totes les aplicacions admeten correctament els nous formats (i penso en Freehand, utilitzat encara per molts). 
  • No comprimeixi les imatges, només provoca la degradació de les mateixes (fent malbé tota una tasca prèvia). A més la majoria dels rip no saben interpretar aquesta compressió provocant errors i resultats impredictibles. 
  • Tots els mètodes de compressió ja sigui LZW, JPEG, ZIP... Tendeixen ha reduir la mida de la imatge (pes) retallant la informació continguda en ella agrupant píxels de to similar uns. Altres descarten la informació repetitiva. Entre aquests hi ha uns més voraços i agressius que d'altres. Entre els més destructius pel mal ús i l'abús és JPEG. Format estandarditzat en les càmeres digitals. S'inicia en el mateix instant de generar la instantània un procés degeneratiu. Que si no és tallat immediatament pot desembocar en un càncer. 
  • La prova del cotó: La mateixa imatge a l'esquerra sense manipular. A la dreta obrint i tancant 10 cops, per que es vegi l'efecte de la compressió. 
  • Si és possible utilitzar el mateix format de fitxer per a totes les imatges. Evitarà així inconsistències del color. Hi ha lleugeres diferències en la interpretació del color entre uns formats i altres. 
  • Verificar que l'arxiu i la seva extensió siguin la mateixa. I que aquesta aparegui en ell, que no quedi oculta.

      08 d’agost 2010

      Arts finals amb fotografies:
      pràctiques habituals

      Quantes vegades no ha lliurat unes proves d'impressió del document per què era impossible treure-les? Impressores que es bloquegen, temps d'espera interminables... De com manipula i insereix les imatges en els seus documents depèn el temps de processament, la qualitat final dels seus originals i evitar errors en la fase de ripejat i tramat. 

      Els arxius d'imatge que utilitzi per a imprimir han de tenir uns mínims de qualitat. Però no només d'això depèn que un original tingui qualitat per a ser imprès. Tots els programes de maquetació i dibuix vectorial permeten manipular aquests arxius ampliar, reduir, girar, reflectir ... totes elles opcions molt atractives, utilitzades amb moderació. 

      No ha de realitzar els seus originals forçant totes les seves imatges amb una o més d'aquestes opcions, almenys no és recomanable. Després de la seva feina altres ordinadors han de processar aquesta informació, afegint els altres elements que componen la seva pàgina: tipografia, dibuixos vectorials, si n'hi ha; colors directes ... En la fase d'imposició el seu original serà duplicat. El nombre de repeticions i la seva posició en planxa dependrà de cada treball. 

      Quan crea un nou document s'ha de pensar no només en l'estètica de la concepció (creativitat). Ha de veure també, la seva viabilitat amb els mitjans de què disposa, com més senzill li posi al seu ordinador, més viable ho veurà vostè. 

      Per fer un paral.lelisme i poder intuir les dificultats en el processament dels seus documents, realitzi la següent analogia i pensi com un ordinador, processant les dades que li indiquen. Per a això disposarem d'una fotografia i un text. La imatge ho farà tot una mica més visual, però vostè ha de concentrar-se en llegir amb claredat i rapidesa el text. Simularà així l'operació que ha de realitzar l'ordinador, en processar la imatge una vegada manipulada. 

        REDUCCIÓ  
      És un cas comú i com més terreny guanya la fotografia digital més s'evidencia aquest poc recomanable sistema de treball. Disposar d'una imatge servida pel fotògraf, sense realitzar cap tipus d'ajust, ni adaptació la inserim en la nostra maqueta o fins i tot art final, per descobrir que és excessivament gran. Optant per la via ràpida, reducció sense contemplacions dins el programa de maquetació. Això provocarà una irreal millora de la resolució en el millor dels casos. En molts altres el RIP que ha d'interpretar la informació trigarà molt en procesar-la o rebutjarà el treball. 

        AMPLIACIÓ   
      Tan comú com el cas anterior, és pensar que com es disposa d'un original amb qualitat es pot manipular al nostre gust. I ampliar l'original en el programa de maquetació. Aquest cas possiblement li sonarà més, ampliar els píxels fins fer-los perceptibles. 

        "ENGANXA DINS" o realitzar una màscara a una imatge  
      El seu disseny només necessita un detall de la imatge i aprofitant les eines del programa emmascara la part d'imatge que no interessa. No sol provocar més problemes que els que genera el fet que la majoria de programes han de llegir tota la informació de l'arxiu per desprès poder generar el retall desitjat. 

        REFLECTIR o INVERTIR  
      Per motius de disseny vol reflectir la posició d'una imatge. I una vegada més aprofitant les facilitats del programa, realitza aquesta acció sense més. Moltes vegades hi haurà vist imatges en mirall que es delaten a si mateixes per tenir logotips, noms de locals, o matrícules de vehicles il.legibles. 
        GIRAR o ROTAR  
      Per motius de disseny vol girar la posició d'una imatge uns graus. I una vegada més aprofita les facilitats del programa. Sol funcionar bé i no donar problemes, però recordeu que només alguns formats d'arxiu admeten aquest tractament. 
      • Per assegurar fluïdesa i absència de conflictes en fases posteriors utilitzeu imatges amb resolució adequada a les necessitats de cada projecte. Que aquestes siguin al 100% de la seva mida de reproducció o si no que la seva ampliació o reducció no vagi més enllà d'un 10%. 
      • No tots els formats d'arxiu admeten les manipulacions, ja que cada un d'ells ha estat dissenyat amb uns fins concrets. Quan decideixi manipular les seves imatges girar, reflectir ... faci-ho des d'un programa de tractament d'imatges. 
      • Davant qualsevol dubte consulteu amb la seva fotomecànica o impressor.

      25 de juliol 2010

      Cali2copi:
      Eina en línia de verificació d'arxius

      No és nova, però si poc coneguda i gratuïta 

      Segons paraules dels seus creadors: Cali2CoPi és una llibreria multiplataforma de tractament de PDF escrita en Postscript que analitza, esmena i manipula tota mena de dades per mitjà d'uns gatells especialitzats. S'executa via web amb Ghostscript per Internet. Una iniciativa de Programari Lliure per als professionals del sector gràfic.

      Potser hauria d'haver explicat primer en un altra entrada com fer un pdf des d'Acrobat Distiller o PrimoPDF de Nitro Software com a eina de programari lliure. Però crec important difondre aquesta eina de la empresa catalana Fem Fum, desenvolupadors de programari a mida. Puc dir que és una eina perfecte per treure "la por" del dissenyador a generar pdf. No és la tasca primordial d'aquesta eina de verificació, potser ni tant sols van pensar en aquesta possibilitat, però personalment li veig un gran futur com a eina educativa. Lliurar a impremta pdf tancats, encara genera moltes reticències per part del dissenyador. Cada dia hi ha més pressió perquè els dissenyadors entreguin pdf i no documents oberts. Un nou concepte d'impressió, sorgit de la crisi, i que fa tota la pinta de obrir-se un forat Web to Print (impressió via web), són raons de pes per començar a fer pases en la direcció que tots els indicadors marquen.

      Tornant a Cali2copi admet arxius de fins a 100Mb, un simple "clic" i retor-ne dos arxius un .pdf llescat per capes (per mi el més importat i nou) i un altre .txt amb tota la informació (més tècnic). El primer permet veure separat per capes el contingut d'un pdf: text, imatges, vectorials... una forma molt més visual de poder entendre en que ha quedat convertit el nostre art final. Pots jugar amb aquestes, activant i desactivant les mateixes. Li veig un gran poder didàctic. Vist aixi no sembla tant diferent a un arxiu obert. El segon és un arxiu molt més tècnic amb totes les dades detallades: espais de color, resolucions, tipografies... (més dens).

      Passar un pdf per aquesta eina, no garanteix, en cap cas que aquest sigui optim per imprimir.

      18 de juliol 2010

      El dissenyador gràfic com a coordinador d'especialistes

      Molts dels projectes donen per a menjar, però són i entenguem bé el significat: treball de batalla, el dia a dia. Altres vegades els projectes agafen una envergadura que desborda les nostres expectatives o previsions. És llavors quan el dissenyador ha de saber envoltar-se d'un nodrit grup d'especialistes i tècnics. I delegar en ells, parts o la totalitat del projecte. Passant a ser el dissenyador, el coordinador i cap visible del mateix. Moltes vegades aquesta decisió es pren tard o mai. Provocant retards en els terminis, presses, o afegint pressió innecessària a uns altres dels implicats en el projecte. 

      Tenim a un costat, un client que disposa de mitjans econòmics i ens dóna llibertat de creació. Només ens demana a canvi "una solució" i no escoltar la paraula problema. A l'altre costat centenars d'empreses de serveis, especialitzades en altres tants camps, desitjoses de col·laborar amb nosaltres i que ens asseguren que "tenen solucions" i que ens resolen qualsevol problema. 

      Abans de realitzar qualsevol projecte ha de preparar mentalment, tant els passos a donar a nivell de concepte creatiu, com, el ¿com portarà a terme la seva realització tècnica i procés de producció industrial?. 

      Existeixen diverses formes d'afrontar els projectes que arriben a l'estudi. Uns professionals acudeixen al full en blanc. Uns altres prefereixen crear-se esquemes en llibretes per a anar lliurant petites batalles fins a concebre una bona idea. Les noves fornades sobretot, es planten davant la pantalla de l'ordinador esperant treure-li no sé que. En definitiva tantes com professionals vivim d'això. Que cadascun lliuri les seves batalles com millor cregui. Però això és només la part creativa. I sí, el dissenyador ha de crear. I para frasejant a Thomas Alva Edison "El dissenyador és un u per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de producció"

      La planificació ho és tot. Decideixi en el minut un, si afronta tot sol tota l'execució del projecte, o es recolza en col·laboradors externs. En aquest cas busqui aquells professionals que puguin proporcionar-li l'ajuda més adequada a les seves intencions compositives i de coherència amb la resta del projecte. Cerciori's que tots comprenen quina part del projecte assumeixen, quines són les seves responsabilitats, temps de lliurament, com i a qui han de lliurar el material. Coordini, supervisi, abans i durant, a tots i cadascun d'ells. És vostè el director d'orquestra, duu la batuta. 

      Il·lustradors, fotògrafs, fotomecàniques, impremtes, programadors web... Hi ha professionals especialitzats en qualsevol disciplina, coneixen una petita porció, normalment tècnica. Considero que el dissenyador, i més avui, ha de col·laborar amb molts i diversos professionals, millor delegar en altres persones parts del procés. Per a això tots els implicats han de conèixer els detalls del treball a realitzar amb antelació, podent preveure així possibles contratemps. Si en algun moment li fan alguna indicació, pensi que sempre és en el seu benefici o el dur a bon port el seu projecte. Vostè és el seu client, no tenen cap intenció de contrariar-lo. Per això li recomano segueixi encaridament les recomanacions que puguin donar-li.

      Anteriorment definia el paper del dissenyador com director d'orquestra, però hi ha encara un exemple més clar o més vistós: El director de cinema, no m'estendré en detalls però tots sabem que una pel·lícula només es pot portar a terme en col·laboració amb centenars de persones, que molts mesos abans preparen fins a l'últim detall. Perquè han estat informats de les necessitats concretes del director. Com pot deduir, avui crear un concepte, dissenyar, és en definitiva com ho era antany una mínima part d'un procés industrial. Possiblement la més visible, reconeguda i recognoscible. 

      Però abans d'iniciar qualsevol projecte, assegui's i planifiqui tots els passos. Un paper mal triat, una mida incorrecta, un acabat o manipulació inviable faran enrederir el seu projecte.... Són tan sols exemples d'imprevistos. Racionalitzi els projectes. Si totes les empreses busquen per tots els mitjans abaratir costos, reduir temps, per que nosaltres els dissenyadors no busquem el mateix? Per ventura no som una empresa amb anim de lucre?.

      12 de juliol 2010

      Plegat de tríptics, quadríptics…

      Al dissenyar un imprès has de tenir en compte que tots aquells processos que puguin realitzar-se automàticament, sempre són molt més econòmics i ràpids que requerir del treball manual. 

      Conèixer els diferents tipus de plegat, la seva mecànica i necessitats tècniques, ajudarà a confeccionar originals per als teus dissenys sense fisures. Heus aquí els més usuals: 

      PLEGAT EN ZIGA-ZAGA O ACORDIÓ 
      S'efectuen plecs paral·lels en sentit alternatiu. Totes les pales tenen la mateixa mida. (fig. 1) Plegat en acordió (fig. 2) 3 plecs en acordió. 

      PLEGAT ENVOLVENT O CARTERA 
      Es doblega dues o més vegades el paper embolicant-se en si mateix sobre la seva fulla més interna. Per a evitar la creació de borses i problemes de plegat la pala interior serà dos mil·límetres més petita. Aquest plegat pot combinar-se amb el de ziga-zaga. (fig. 3) Tingues present en tot moment que al ser un document asimètric la cara i el dors desplacen els marges en sentit contrari. (fig. 4) Evolupant de 5 pales. 

      PLEGAT EN FINESTRA O PORTA 
      Es doblega dues o tres vegades el paper cap al seu interior. Cada plec requereix ser uns mil·límetres més petits que el seu predecessor. Depenent del gruix del paper i la maquinària variarà la diferència entre les diferents pales. (fig. 5) Plegat doble, fa dos plecs. (fig.6) Finestra triple, a més de les solapes plegades per ambdós costats també té un plec central. (fig. 7)


      Quan el document forma part, o a de integrar-se dintre d'una publicació o catàleg tingues sempre en compte que les mesures varien i molt segons la seva posició o la maquinària de manipulat necessària. (fig. 8 i 9) Diverses mostres de plegats per a cobertes (fig. 10). Per a tots els exemples X serà la mida d'una pàgina interior de la publicació. Si aquesta a més és enquadernació rústica tingues en compte afegir el gruix del llom en el seu lloc. Demani sempre una maqueta per a calcular amb exactitud aquest detall.

      (fig. 11 i 12) Exemples més comuns de cobertes a doble pàgina. La maquinària que enquaderna publicacions ho fa en 3 passos alça els plecs, grapa i finalment guillotina aquests per tres costats alhora. Això fa que sigui molt important tenir en compte la mida de la doble pàgina perquè una vegada manipulat l'exemplar no hagi tallat aquest full i quedi despres. Perquè no succeeixi reduirà uns 3 mm la mida d'aquest. Perquè no es formin borses també escurçarà la solapa volant.

      Exemples més comuns de publicacions amb encarts plegats en finestra. (fig.13, 14 i 15). Els exemples (fig. 16, 17 i 18) mostren els mateixos dissenys envolvents encartats en l'interior de la publicació. Observa com les mesures de les pales varien per a adaptar-se a les noves necessitats de manipulat. Patrons per a insercions en pàgines centrals, intercalats entre plecs... A major nombre de plecs, menor és la mida de X.


      Les possibilitats són infinites, però com pot deduir d'aquesta breu selecció, no tenir en compte d'inici les necessitats tècniques pot fer que el seu disseny es vegi perjudicat o fins i tot irrealitzable.

       
      Ir abajo Ir arriba